28 de setembre 2009

PER FI RIUGRÉIXER

Després de dos estius intentant trobar el dia per anar a Riugréixer per fi vam coincidir tots els interessats (Pol, Gemma, Nesa i jo mateix). Sempre hi havia alguna excusa per rajar-nos: que si farà massa fred, que si massa calor, que si massa cua de boletaires a la carretera, que si no estem prou en forma per les seves dures vies,…

La veritat és que l’espera ha valgut la pena, perquè l’escola ens ha agradat força, tot i que la primera impressió la podríem qualificar de tèbia perquè ni la roca ni el lloc convencen gaire a primera vista. Però només fer la primera via ja ens adonem que la roca és molt millor del que aparenta i que la carretera que tenim just a tocar és molt tranquil·la. L’escalada és força variada, però predominen les vies atlètiques i de continuïtat. També tenim alguna placa vertical força tècnica i regletera. En general hi ha molt bona presa però moltes vegades els cantos són o petits o plans, cosa que implica tenir una bona força de dits. A destacar com aspecte negatiu que alguns d’aquests plans de les vies més repetides (les fàcils) ja comencen a estar força sobats pels peus, cosa normal tenint en compte l’èxit de l’escola tot i la seva joventut.
Finalment dir que les vies, en general, són llarguetes i molt ben equipades.

Gemma a Directa Pim Pam (6a+) i a Derbi (6b)

Podeu trobar les ressenyes i molta més informació sobre les vies noves al blog del pare de la criatura i al blog de l'Iban.
En aquesta primera visita, lògicament ens centrem en les vies més clàssiques i fàcils:

-Pim Pam, 6a, 15m (**). Bona via per escalfar i acostumar-nos a la peculiar roca de la zona. Tres estrelles si fós més llarga.

-Matapà, 6a+, 18m (**). De característiques similars a l’anterior.

-La Minyona, 6b+, 18m (*). Bona però més tècnica i “nyapera” que les anteriors. Pas clau bastant de bloc i força agònic coincidint amb el segon xapatge.

-L’Orfe esquerra, 6a+, 34m (***). Viot ! llarga, variada i molt divertida. Seria una via 5 estrelles si no fos perquè té un parell de repises que en trenquen la continuïtat. (fotos al principi i final de l'article)

-L’Orfe del mig, 6b+/6c, 34 m (***). Entrem per la nova variant de la dreta, menys sobada que l’habitual però bastant més difícil. Queda així una via força homogènia que per mi frega el 6c. Arribes a dalt ben calent i llavors....alejeeee!. No encadeno, em calen un parell de descansos.
Jo mateix en aquesta via

-Derbi variant, 6b+, 17m (***). Més fina i tècnica que les de l’altre banda, però amb unes fissures bavareses d’escàndol.

-Plakenika, 6c+, 15m (**). Placa ultrafina, ultratècnica i ultranyapera. No surt a vista i com que tampoc és l’estil de vies que m’agraden no li faig cap més intent.

Marxem convençuts que l’estiu vinent tornarem ja que encara ens han quedat força vies dels nostres graus per fer, i a més la zona no para de Riucréixer !


Pere a La Minyona(6b+) i Gemma l'Orfe esquerra (6a+)

25 de setembre 2009

XERT


Nesa a Sargantana (5c)

Fardatxo: En l’argot local, tipus de sargantana típica d’ací que puja a les roques per tomar el sol (Pinxo dixit).
Pos naltros justament triem un dia que de sol poquet per visitar aquest sector de Xert i ho fem de la millor manera possible: guiats pel pare de la criatura, en
Kike. Gaudim també de la companyia d’en Mija de Morella i en Jose i el Toni de Betxí.
El Fardatxo és només un dels 7 o 8 sectors de Xert, però potser és el millor, per la qualitat i llargada de les vies i per l’excel·lent equipament. Per ara compta amb només 15 vies,...però quines vies! Entre 5c i 7b (clar domini del 6a+ al 6b+). Discorren bàsicament per plaques verticals calcàries amb preses a franges horitzontals i també força fissures. Només el petit inconvenient que en algunes vies els primers metres tenen un calcari una mica més tou i trencadís, res que no es pugui solucionar amb una mica de neteja i el pas d’escaladors.
Retrat de família, India i Hanna incloses. Paret de l'Eco vista des del Fardatxo.

Mentre nosaltres escalem, en Pinxo acaba d’equipar algunes vies que té pendents i tenim l’honor de fer les primeres ascensions a la via Salvita (6b+/6c) per una nova entrada pròpia (fins ara la compartia amb Agarram la figa). A part d’aquesta també fem: Friky 666 (6a+), Agarram la figa (6b+), Sargantana (5c) i la Revirada (5c/6a) , totes elles bones o boníssimes i llargues o llarguíssimes (35m).

Mija a Agarram la figa (6b+)

Tal com vam fer a Atzeneta, ens va agradar tant que quatre dies després hi tornem, també per ensenyar-li aquesta escola a la Gemma. Aquest cop però, el sol sí que pica de valent i decidim anar al Sector Iniciació que té ombra fins les 13:00. Aquí les vies són més aviat plaqueres i finetes, amb regletes romes, però també amb alguna bona fissura. Calcari gris d’immillorable qualitat i una dotzena de vies, amb predomini de graus fàcils (V a 6a), però també amb alguns 6bs i 6cs. Recentment reequipades amb químics i algunes vies noves amb parabolts. La Nesa fa un parell de 6as (un de primera i a vista!) i la Gemma i jo un 6b i un 6b+,...i poca cosa més que el sol ens pilla.
Nesa encadenant un 6a a vista al sector Iniciació.

A la tarda, després d’acomiadaor-nos de la Gemma que ja torna cap a Sabadell, repetim al Fardatxo i fem tres vietes (o viotes!) més, entre les quals un nou 6b increïble, Dani el Travieso: 35 metres de lo més variats: diedret fissurat + placa amb fantàstiques formacions calcàries (xorreres i estalactites) + sostre espectacular amb canto + placa fissurada...vaja un autèntica via 5 estrelles!

Jo mateix a un 6b+ i fent un pas de "pantorrilla" a un 6b.

I res més, ens acomiadem de Xert fins la propera, que segur que hi haurà una propera ja que a Xert ja hi tenim més de 100 vies i crec que no m’equivoco si dic que això és només una tercera o quarta part del que pot arribar a ser aquesta escola.
Seqüència de la Gemma al mateix 6b+.

21 de setembre 2009

ATZENETA DEL MAESTRAT


Com ja va sent habitual els darrers anys, la segona part de les vacances la passem a Morella (Castelló). La veritat és que cada any vaig descobrint noves escoletes properes a casa, cosa previsible tenint en compte l’enorme potencial de la zona, i ja tinc feina per l’any que ve, jejeje.
Després de repetir a algunes escoles ja visitades l’any passat (
Ràfels i Torredarques), anem a Atzeneta del Maestrat i ens emportem una de les sorpreses més agradables de les vacances. Aquesta petita escola amb prou feines té una anyet de vida (de fet encara està en ple procés d’equipament), però ja us asseguro que en sentireu parlar força els propers anys.
Segurament és la millor escola per l’estiu a la província de Castelló, Montanejos a part. L’orientació és nord-oest, però tot i que el sol comença a entrar a mitja tarda, sempre tenim algun raconet del sector a l’ombra. Calcari de qualitat excel·lent (curiós en una paret nord!) i vies llarguetes i molt ben equipades amb parabolts i químics. Predomina l’escalada plaquera amb dos tipus d’estils: o canto a dojo, o finura total amb gotetes d’aigua i adherència.
Ara per ara les úniques ressenyes disponibles les podeu trobar al blog del
Nene escalador, gràcies al qual vaig descobrir la zona.


Nesa a Xodosville, un 6a cinc estrelles!

Abans de comentar les vies realitzades he de dir que fa poc vaig inagurar la categoria 5 estrelles en aquest bloc. Fins ara crec recordar que només 3 vies havien merescut aquest reconeixement. Doncs bé, a Atzeneta he estat temptat de posar 5 estrelles a gairebé totes les vies, però al final m’he moderat i he reservat aquest qualificatiu per “només” 3 vies:

-Podalotondralus, V+, 23m , 11 parabolts, (***). Magnífica via amb un començament una mica explosiu, però de seguida es suavitza el tema i podem començar a gaudir de la roca i els increïbles cantos d’aquest calcari. Ideal per escalfar i per una primera presa de contacte amb el sector.

-La fama del infame, 6a+, 23m , 12 parabolts, (***). Similar a l’anterior però amb algun tram de canto bastant més petit i més vertical.

-Skultural, 6a+, 25m , 11 parabolts, (*****). Entusiasmant successió de cantos, més grossos com més dreta es posa la cosa. Al principi té algun passet més tècnic coincidint amb la superació d’un sostret.

-La bruja Lebogira, 6c, 25m, 13 parabolts, (***). Continua el festival de cantos, però en aquest cas, el grau de la via és a causa d’un tram molt fi de microregletes i pràcticament tècnica d’adherència amb els peus.

-Una palabra amable, 6c, 20m , 10 parabolts i químics, (*****). Segurament el millor 6c que he fet mai a vista. Espectacular placa desplomadeta amb cantos immillorables. L’únic truc és tenir la pila suficient i no titubejar en cap moment...tireu amunt el canto salvador segur que apareix!

Seqüència de la Gemma en aquesta via

-The spook, 6c+, 20m , 10 parabolts, (***). La via anterior m’ha deixat exhaust, i tot i que descanso mitja horeta, a aquesta m’hi poso en tope rope. No l’encadeno i la trobo bastant més dura que l’anterior. És similar però té un tram al mig força desplomat i amb canto bastant més petit.

La zona ens va agradar tant que quatre dies després hi tornem amb la Gemma que va baixar a fer-nos una visita de tres dies. Fem:

Al següent sectoret que trobem al arribar (en podríem dir sector 2):

-Mr. Hyde Encantador, 6c , 20m, 11 parabolts, (***). Potent via molt variada on trobem trams de placa fina amb gotes d’aigua, un parell de desploms explosius amb canto bastant petit per sortir-ne, i una part final amb cantos de totes les mides i formes (alguns de petits i dolorosos). Bastant difícil a vista.
Jo mateix en aquesta via...
...i la Gemma a la mateixa via
-The king of the paint, 6b+, 20m, 11 parabolts i químics, (***). Estètica via que comença seguint un sistema de fissures diagonals i acaba sortint per un aeri esperonet. Un canto picat i el fàcil “escaqueig” per un 6a de la dreta són els únics punts febles d’aquesta via.

Al següent sector (amagadet darrera una vistosa agulla):

-Xodosville, 6a, 26m , 10 parabolts (*****). Espectacular i divertidíssima. Comença superant fàcilment un sostret i després típic festival de cantos de la zona fins dalt, incloent un tram de roca vermellosa treballadíssima, pràcticament cristal·litzada diria jo!

-Kantuky fried chicken, 6a+, 23m , 11 parabolts (***). No em vull fer pesat,...més placa farcida de cantos. Pas finet que li dona el grau per arribar a la R.

Segurament cauran moltes més visites a Atzeneta perquè gairebé totes les vies de l'escola (50 de moment) són del nostre rang de graus (V a 7a). No us la perdeu si us van els 6as... n'hi ha uns 15 i tots boníssims!

18 de setembre 2009

CAVALLERS 13: DESCANS ACTIU

15 dies seguits d’escalada no els aguanta ni el més fanàtic, Així que quan els peuets deien prou també vam tenir temps per fer “descans actiu”. La veritat és que no vam ser massa originals amb les activitats “aprés escalade”:

1) Excursió per Aigüestortes fins al Portarró d’Espot la Nesa i fins al Pic del Portarró jo.
Pel camí no paren d’aparèixer blocs que demanen a crits ser escalats, i com que un fanàtic és un fanàtic, no puc evitar escoltar la seva crida,...però m’he deixat els gats, ggrrr!



2) Ruta del romànic de la Vall de Boí. Poca cosa a dir de les ermites i esglésies romàniques de la Vall. En cap altre lloc del món hi ha tal concentració d’art romànic en tan poc espai i en tan bon estat de conservació. Rematem la jornada amb un menú degustació a Casa Joanot d’Iran, i fent una cata de l’aigua de totes les fonts de Caldes de Boí.





3) Excursió cap al Refu Ventosa i Calvell i els estanys de Travessany, Mangades, Monges, etc. Aquí sí, com que un fanàtic és un fanàtic i s’apren dels errors agafo els gats i acabo fent “psicobloc” a la Placa de l’Agonia de l’Estany de Travessany i boulder pels voltants de l’Estany Negre.




4) I no podia faltar l’observació de la flora i fauna del Parc nacional:

17 de setembre 2009

CAVALLERS 12: PARET D'ESCALES, VIA SACA MOLLA (V+)

Novament permeteu-me utilitzar el topònim de Cavallers en el títol d’aquest post tot i que la zona en qüestió no hi té res a veure, tret de ser uns dels recursos més habituals per escapar del mal temps a Cavallers.
Jo ja tenia previst que algun dia hi acabaríem, i la via que havia triat per fer amb la Nesa era la
Saca molla. Una via relativament segura, ràpida i com s’acostuma a dir “disfrutona” amb una dificultat màxima de V+. Vaja, el que per la blogsfera s’acostuma a anomenar “love climbing”. Lo de relativament segura ho dic perquè tot i que els parabolts són abundants hi ha excursionetes de 5 o 6 metres en IV+/V. De totes maneres la via segueix en tot moment sistemes de fissures on els tascons i friends entren a dojo. Nosaltres només vam posar un parell de tascons, més que res per no dir que els havíem traginat per res. Un altre tema a tenir en compte respecte la seguretat és que tot i que la roca és bona (molt adherent i amb cantos a dojo) s’ha de parar compte amb alguna llastra bellugadissa, sobretot als dos darrers llargs.

Finalment dir que la via està equipada per fer en 5 llargs (25+25+30+35+35), però nosaltres vam entrar per una línia de parabolts que arrenca just a l’esquerra de l’Esperó dels Elfos, cosa que allarga la via uns 20 metres més (en línia discontínua a la foto de la dreta). I pel que fa als llargs vam anar empalmant de dos en dos, quedant un total de 3 llargs (45+50+65). Si es vol fer així, preveure corda de 70 m. i unes 20 exprés.
Aaa, i per rematar la jornada un interessant descens meitat espeleo, meitat ferrata!

15 de setembre 2009

CAVALLERS 11: ESCAPANT DE LA PLUJA A VIUET



Abans d’entrar en matèria amb aquest post deixeu-me puntualitzar el títol: evidentment Viuet no és Cavallers però ho he redactat així per mantenir la coherència amb els posts anteriors i en qualsevol cas sí que ens va servir de comodí per quan pintaven bastos per Cavallers.
La zona també és ideal per desconnectar una mica del granit. Bé, de fet Viuet es mereixeria vàries visites per ella mateixa ja que compta amb 80 vies, gairebé totes bones o molt bones; llargues i verticals, ben equipades, i amb roca calcària més que acceptable, tot i que segons sembla els equipadors es van fer un bon fart de sanejar llastres i blocs sospitosos. Actualment encara hi ha alguna via amb roca delicada. L’escalada és bàsicament de continuïtat atlètica i diguéssim que no regalen res. Un altre punt fort de Viuet és que hi trobem totes les orientacions excepte nord pur. Nosaltres, vam aprofitar un dia de núvols i fresca (cronològicament el primer de les vacances) i vam poder escalar al sector més assequible (Dreta sud) i quan va sortir el sol vam canviar al sector Dreta est. Les vies realitzades:

-Bellota, V+, 20m.
-Jabugo, V+, 25m.
-Pata negra
(sortida directa), 6b, 30m.
-Cambón-Piola, 6a, 30m.
-Unicejo, 6b, 30m.



Jo mateix a la variada i divertida Cambón-Piola (6a)

Que jo sàpiga, no corren ressenyes per internet, però les podeu trobar a la guia del Luichy: Escales, Pirineos Vol.1