MORELLA 3: TORREDARQUES

Sector dret del Racó del Tio Miguel

Torredarques ha estat una de les sorpreses més agradables de les vacances. Sembla mentida que després d’anys anant a Morella no m’hagi assabentat de l’existència d’aquesta escola, a només 20 quilòmetres en direcció a Alcañiz, fins aquest any: una setantena de vies perfectament equipades sobre un magnífic conglomerat. Un cop més internet té la “culpa” d’aquest descobriment. Primer gràcies a aquesta web i després gràcies a la web dels Escaladores del Bajo Aragón vaig poder actualitzar la informació. A Torredarques hi ha tres sectors completament independents i allunyats entre si: Les Brugidores, el Racó del Tio Miguel i el Molí o Kokin.

Per la primera visita vam triar Les Brugidores que semblava el millor sector, si més no el que compta amb més vies (31) i la millor roca: un conglomerat molt vertical ple de forats. També perquè és el millor sector d’estiu ja que l’ombra i arriba a les 14:00. I no ens vam equivocar, tot perfecte, fins i tot la mini-ferrata d’accés al sector:

Per posar-li algun inconvenient, les vies són molt curtetes (10-12 metres) i a la banda dreta, que és la més ombrívola, algunes estan brutes de líquen i una mena de sorra relliscosa. Potser amb més afluència de públic aquest aspecte milloraria, però francament veig gairebé impossible que la zona rebi mai massa gent; no hi ha cap ciutat gran en 150 quilòmetres a la rodona! Prova d’això és que tot i les virtuts del sector no vam trobar ni rastre de magnesi a cap via. Bé, la Nesa potser no estaria d’acord amb tants elogis perquè totes les vies són de tibar de valent i va patir força pobra! Vam fer:

- Con Gregor y a lo loco, 6a, 10m , 4 parabolts, (**): Placa/esperó vertical de forats que representa una bona introducció a la tònica dominat del sector. (foto esquerra).

- O.N.G.E.S., 6a+,11m, 4 parabolts, (**): Més placa, més vertical, però menys forats, si més no, més roms.

-Caries mental, V, 11m, 4 parabolts, (*): Tanscorre per la mateixa placa que les anteriors però un diedre a la dreta suavitza el tema. Malgrat tot un V+ no li quedaria malament.

-El barrer no es para mi, 6b, 12m, 5 parabolts, (**): Més placa de forats, ara amb algun tram que ja desploma i algun altre de forats roms.

-Conversación de besugos, 6c, 12m, 5 parabolts, (**): Necessito tres intents per encadenar aquesta via. El primer i el segon pràcticament els dedico a netejar de sorra i liquen el tram clau (que a més de ser finíssim està brut) i a treure la seqüència d’aquest tram. A la tercera i, després d’un bon repòs, va la vençuda.

-El canto del siglo, V+, 10m, 4 parabolts (*): Realment fa honor al nom,...però un cinquè desplomat no em quadra massa! Un 6a com una catedral!

-Báilame el agua, IV, 8m, 3 parabolts: Totalment prescindible. Rara i discontínua.

-De puente a puente, 6a, 12m, 5 parabolts (***): Una altra que fa honor al nom. Potser la millor que vam fer.

Una setmana més tard, aprofitant un dia força fresc, decidim anar a l’altre sector estrella de l’escola: El Racó del Tio Miguel. Aquest és un sector millor per l’hivern ja que el sol i espetega de ple a partir de les 12, però aquest final d’Agost no va ser gens calorós per aquelles terres i ho vam aprofitar. Al Racó hi tenim 26 vies més amb un conglomerat novament excel·lent, aquí potser encara hi ha més foradets, però més petits. La roca em va recordar moltíssim la de Margalef tant pel tacte com per l’aspecte de les parets. Aproximació mínima i peu de via comodíssim, amb pinets i oliveres, i tranquil·líssim; normal tenint en compte que el lloc està completament perdut de la mà de Déu. Per arrivar-hi cal fer 5 quilòmetres de pista en un estat regular i amb molts trencants. Això sí, a la majoria d’ells trobem uns rètols de fusta que ens van indicant “escalada”. Francament sorprèn bastant que algú hagi descobert aquestes parets i s’hagi currat l’equipament excel·lent que hi ha: parabolts i reunions amb cadenes i mosquetons mimètics (a Les Brugidores també). Si per casualitat llegeix això: felicitats i gràcies!

Aquí vam fer:

- Tócame el haba, 5b, 10m, 4 parabolts, (**): Foradets bons a dojo.

- Presquero, 4c, 9m, 4 parabolts, (*): Més tombada, però menys forats.

-Pamplinas, 6a, 12m, 5 parabolts, (***): Dificultats concentrades fins a la segona xapa. Després ja tomba i esdevé un festival de forats boníssims. A sota la Nesa fent aquesta via:

-Teruel existe, 6b, 12m, 5 parabolts, (***): Igualeta que l’anterior però amb la secció difícil més llarga i dura. Forats més petits i roms.

-La Pobleta, 6b+, 12m, 5 parabolts, (**): Entrada molt dura i després continuïtat sobre foradets petits en una placa molt vertical.

-Rams, 4c, 10m, 3 parabolts, (*) : Rampa força fina.

-Redolan, 6a+, 10m, 4 parabolts, (**): Força fina i vertical. A mi em sembla 6b.

-Corroncho, 6c+, 10m, 4 parabolts, (**): Finíssima i vertical. Forats molt petits i roms i passos llargs. Dolorosa pels dits de mans i peus. L’intento dues vegades però no encadeno.

-Rechinchaulos, 5c, 10m, 4 parabolts, (*): Ramposa i fineta excepte un pas més vertical cap al final.

-Vilma, 6b, 12m, 4 parabolts, (**): Una altra placa vertical de foradets petits.