09 de desembre 2009

PONT PER LES TERRES DE L'EBRE I ELS PORTS DE MORELLA


Després de varis “stages” escalatoris estiuencs per fi hem aprofitat la casa de Morella per fer-hi una estada hivernal (és un dir perquè les temperatures han estat primaverals!). Ja teníem ganes d’anar-hi en aquesta època ja que a l’estiu la calor ens limita molt les possibilitats i sempre ens deixàvem al tinter algunes de les escoles estrella de la zona. Ara per fi puc dir que he escalat a l’Ermita de la Pietat (Ulldecona) i a la Roca Blanca del Montsià. També puc dir que començo a ser un fanàtic del Fardatxo (Xert). Aquestes han estat les tres escoles visitades. Però anem per parts:

Dia 1 (05/12/09): ERMITA DE LA PIETAT (ULLDECONA):

Aprofitem que ens ve de pas cap a Morella per fer parada en aquesta escola, molt coneguda i concurreguda pels escaladors de les terres de l’Ebre. Ens acompanyen la Carlota i l’Óscar. Haig de dir que el lloc m’ha sorprès molt agradablement: gairebé 200 vies amb roca molt bona i bon equipament en general. Tot i que la majoria de vies són curtes o molt curtes, hi ha força varietat: plaques, desploms, fissures, diedres, etc. També destacar la comoditat d’accés i peu de via. Per aquest primera visita ens decidim pel sector estrella: Baiges. Aquí les vies són prou llargues (algunes arriben gairebé als 25m) i tenim representats tots els graus que ens interessen. En el meu cas faig:

-Gemma, 5c+, 20m, (**). Una via força rareta, però interessant: passos de placa, de diedre i fins i tot de xemeneia.
-Mangotxo, 6a, 20m, (***). Molt bona. Segona meitat espectacular, per lo desplomada que és i per una fissura d’escàndol que hem d’anar seguint. Felicitats a la Nesa i l’Óscar que la van encadenar, i la Carlota es va quedar a un plis d’aconseguir-ho,...el llarg cap de setmana prometia emocions fortes per ells!
Óscar a Mangotxo (6a)
-Alkalina, 6b, 20m, (***). Un altre viot amb començament finíssim i tècnic i final desplomat però amb cantos d’escàndol.
Pere a Alkalina (6b) i Nesa a Mangotxo (6a)
-Fissura, 6b+, 20m, (**). Placa fina, vertical i amb la roca força abrasiva però lleugerament recoberta de liquen negre.
-Oriol, 6c+, 20m, (**). La veïna dreta de l’anterior segueix la mateixa tònica, però el grau ve donat per un pas finíssim i molt tècnic, aparentment impossible (però té truc!). A la part superior hem d’aguantar fort, durant un parell de metres desplomats, de petites nyapetes i foradets dolorosos.
-El diedre, 6a+, 20m, (***). Entrada durilla i primera xapa molt amunt. Quan s’acaba el diedre apareixen les panxetes i els bons cantos. L’Óscar ens segueix demostrant que està en plena forma!
Carlota i Óscar a la del Diedre (6a+)

Ressenyes parcials
aquí, però és molt recomanable comprar-se la nova guia a l’Ermita. Només costa 4 € que es destinaran a l’equipament i reequipament de vies.

Acabem la tarda fent la cerveseta i la xarraeta amb un tal
Pinxo (i companyia) a l’acollidor bar de l’Ermita. I acabem el dia fent una passejada per Morella, il·luminada i engalanada de Nadal.

Dia 2 (06/12/09): EL
FARDATXO (XERT):
Tercera visita ja a aquest fantàstic sector que no para de créixer de la mà del “susodicho” Pinxo. El dia és impressionant i fins i tot passem calor! S’incorporen a la colla el Pol i la Gemma. Tinc ganes de provar les novetats i vaig directe a:

-Argos, 6b, 37m, (***). Viot impressionant, llarguíssim (18 xapes!) i variat. Comença molt vertical i amb roca una mica crostosa però de seguida millora i acaba sent excel·lent.
-Esta pal Xapi, 6b+, 33m, (***). Un altra de llarga i variada, amb uns alejes i una arribada a la reunió que et posen les piles!
Nesa a Salamandra (V+) i Pol a Dani el travieso (6b)
-El Contorsionista, 6b+, 20m, (**). Aquesta se m’entravessa totalment. Té una entrada explosiva que no resolc ni de lluny. Segons em comenta posteriorment el pare de la criatura no dec haver trobat la seqüència bona perquè es veu que surt bé.

Jo mateix al Contorsionista (6b+) i a Gran Mestre (possible 7a)
-El gran Mestre, 6c/7a?, 35m. Una de les últimes creacions del sector. La provem en tope-rope, fins a la reunió del Contorsionista. No m’atreveixo a decidir-me per un grau ni per donar-li qualificació perquè el primer tram (fins a la tercera xapa) està molt trencadot. Esperem que es vagi sanejant i crec que quedarà un fantàstic 7a.



Gemma Gran Mestre (possible 7a)
Novament haig de felicitar a l’Óscar i la Nesa que encadenen tot el que es proposen destacant la magnífica Friki 666 (6a+).
Pol a Friky 666 (6a+)

Dia 3 (07/12/09):
ROCA BLANCA (MONTSIÀ):
Si d’alguna cosa em penedeixo, és de no haver visitat aquesta paret abans; Mare de Déu, quina tàpia, quines vies, quina roca i quines vistes! Feia temps que no tocava una roca de tanta qualitat. Les vies en general són plaqueres i llarguíssimes (cuidadin amb els descuelgues!). Avui juguem sobre segur: escaladors locals ens han recomanat les millors vies (encara que em sembla que totes són bones):

-El Super seis, 6a+, 37m, (*****). Impressionant presa de contacte. Via molt variada i divertida. Té una mica de tot i una roca super abrasiva, potser massa i tot!
-Extasis, 6c+, 30m, (*****). La Gemma me la recomana, o millor dit m’hi obliga!...i no s’equivoca, quin viot! Comença una mica tonta amb uns passos tècnics on contínuament et sents desequilibrat, però de seguida enganxes un diedret llis i molt bonic i seguidament una placa molt disfrutona. I per acabar 10 o 12 metres de desplom amb cantos, forats i xorrera. Buuaaa! la via fa honor al nom. Encadeno al flash! A continuació unes quantes fotos de la Gemma i jo mateix en aquesta via:


-No ets ben rebut, 6b+, 20m, (***). Una altre joia força diferent. Aquesta sorteja uns impressionants sostres a base de fissures bavareses i novament bons cantos.
Pere a No ets ben rebut (6b+)
-Corsarios, 6a+/6b, 37m, (***). Llarguíssima placa que es va posant cada cop més fina i vertical.

L'escalador local Kiko Martí a una via del sector Daurat

La Nesa també acaba el pont eufòrica al encadenar Philantròpica (6a+ i 40 metres!) desprès de més d’una hora de lluita.

A reveure Morella!

25 de novembre 2009

CASTELLONROI


Castellonroi: Sector dels Amics

Han passat ja tres dies des de diumenge, i hi ha hagut una conversa que s’ha repetit vàries vegades amb companys que m’he anat trobant:
-Què tal el cap de setmana? On has anat a escalar?
- A Castellonroi
-Queeeeeeè, a on para això?
Doncs resulta que la majoria de gent hi ha passat un munt de vegades, de camí cap a la Vall d’Aran, la Ribagorça o el Pirineu Aragonès. Castellonroi està just entrant a l’Aragó, 5 quilòmetres passat Alfarràs. El que passa és que aquest poble de la comarca de la Llitera passa molt desapercebut, com la resta de la comarca; no hi ha grans muntanyes, ni monuments, ni paisatges espectaculars, ni tan sols gaires habitants,...però el que sí que hi ha és una llarguíssima cinglera de roca calcària de primera qualitat que es prolonga durant més d’un quilòmetre més o menys paral·lela a la nacional 230. La seva alçada és discreta (20-30m.) i la seva situació, amagada un parell de quilòmetres cap a l’interior, la fan gairebé invisible des de la carretera. Però aquesta paret compta ja amb unes 70 vies i el seu potencial encara és enorme, i de fet s’hi continua equipant força. Aquí hi trobarem fàcilment el sol tant desitjat a l’hivern, fins i tot quan la boira cobreix tota la plana de Lleida. Va ser el cas d’aquest diumenge que vam fer tot el camí sota la boira i de cop i volta, al arribar a Alfarràs, un sol espectacular!
Ressenyes al num. 222 de la revista Vèrtex o al bar Los Amics (al costat de la N-230).

Carlota a Yuki (V+) i Òscar (el de Gandia) a Anton Ramon (V)
Inconvenients? Sí evidentment n’hi ha alguns:
-Gairebé totes les vies tenen el grau comprès entre IV i 6c. Hi ha alguna excepció de grau superior però bastant anecdòtica (passos de bloc a l’entrada o passos extrafins).
-Les vies són bastant repetitives: plaques verticals i/o tombades; no hi ha diedres, ni fissures, ni desploms,... vaja just el contrari del que es porta ara!
-Moltes vies tenen replans que trenquen la continuïtat de l’escalada.
Òscar i Nesa a Anton Ramon (V)

Ens van acompanyar en aquesta “descoberta” la Carlota, l’Óscar (el de Tenerife) i uns companys seus de València: La Maria i l’Òscar (el de Gandia). Tots ells van gaudir de valent amb el munt de vies de V i 6a que hi ha. Personalment vaig fer les següents vies:

Al sector dels Amics:
-Samuel, 6a, 15m, (*). Un parell de passos “tontos”, el segon amb xapatge difícil i bastant perillós en cas de caiguda.
-Eusebi, V+, 15m, (*). Comparteix reunió amb l’anterior, però és més recta i plaquera, i menys “perillosa”.
-Rakel, 6b, 18m, (**). Bona però discontínua. El grau ve donat per una placa central molt vertical on cal una bona tècnica d’equilibri i col•locació.
-Fissura de la Rosa, 6b, 15m, (**). L’única fissura del sector. Curta però intensa i tècnica.


Sector La Solana (a la dreta). Les resta de cingleres romanen encara "verges"

Al sector de La Solana:
-Om shanti, 6b+, 18m, (***). Immaculada placa vertical i de canto petit. Molt assegurada. A les ressenyes posa 6b/6c; jo li donaria 6b+.
-Roc’n roi, 6b, 25m, (**). Discontinua. Vertical, dura i fina fins la tercera xapa, que per cert està molt separada de la segona. En aquest cas la ressenya li dóna 6a/6b i jo m’inclino més per la segona opció.

En resum, un escola d’interès local, però molt recomanble pels escaladors de grau mitjà que busquin tranquil·litat i solet d’hivern, o per fer una paradeta de camí cap el Pirineu.
Un escalador local a la Via dels guies (6a) i Carlota a Yuki (V+)

15 de novembre 2009

GRAU DELS MATXOS



ATENCIÓ, MOLT IMPORTANT: ESTÀ TOTALMENT PROHIBIT APARCAR A LA CORBA ON NEIX EL CAMÍ CAP AL PEU DE VIA. Ens va venir a veure un dels propietaris queixant-se perquè hi havia un parell de cotxes aparcats allí i resulta que, tot i que aparentment hi ha espai per aparcar, per la pista hi passen molts camions i maquinària agrícola i necessiten tot l’ample per girar. A més és un punt on la pista fa molta pujada i alguns vehicles rellisquen. ES POT APARCAR PERFECTAMENT 200 METRES MÉS AMUNT, VIGILANT NO OBSTRUIR EL CAMÍ NI L’ENTRADA A CAMPS. ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL SECTOR!

Feta aquesta advertència comencem amb la crònica de la nostra primera visita al Grau dels Matxos. Em temo que en vindran moltes més per varis motius:

1-Simplement perquè ens ha agradat força.
2-Perquè hi ha un bon grapat de vies dels “meus” graus.
3-Perquè la vida dóna moltes voltes i si tot va béi ens uns mesets anirem a viure a Castellterçol, un poble a només 10 o 12 quilòmetres dels sector.


Marc P. a Thycodroma muraria (6b)

Sobre la roca, tots sabem que els Cingles de Bertí no són un prodigi de qualitat, però personalment m’ha sorprès força positivament. D’acord que té un tacte terrós, però quan trepitges ferm amb el peu té una adherència boníssima. A més, a la majoria de vies, va millorant a mesura que guanyem alçada. L’escalada és força original i diferent al que estem acostumats; hi ha molts cantos plans, molta fissureta i bastants roms i regletes. Tot això dóna lloc a una escalada bastant tècnica i difícil a vista, tot i que les marques de magnesi ens faciliten bastant aquest darrer aspecte. Vies de tots els estils: plaqueres, diedres, fissures, desploms. En definitiva un sector molt complert i variat.

Aquest diumenge hem estat una bona colla: Nesa, Gemma i Pol, Marc P., Marc R., Joan C. (aquests darrers en plan “Rodríguez” però amb la descendència: Oriol, Martí i Arnau). I animat per la presència de tanta quitxalla també ens ha fet una visita llampec en JosepC. amb el Pauet.

Jo he fet les següents vies:

-Xirimiri, V+, 15m, (**). Bona presa de contacte amb el tipus de roca i d’escalada dominants al sector.
-Andrex, 6a, 15m, (**). Curteta, però molt interessant i variada. Començament vertical i tècnic en busca de la millor regleta, tram fàcil, superació d’un sostret espectacular amb bon canto i arribada “curiosa” a la reunió.
-La Flauta, 6a+, 20m, (**). Interessant diedre xemeneia molt alpí amb un inici força brut i terrós però que ràpidament millora en qualitat de la roca i de l’escalada.
-Thycodroma muraria, 6b, 20m, (**). Espectacular fissura bavaressa amb el “crux” just quan s’acaba la fissura i hem de superar un sostret.
Jo mateix en aquesta via

-M.A.T. 2009, 6c/6c+, 20m, (**). Via duríssima i molt regletera. La més dura que he provat i la que tenia el grau més defassat a la ressenya original; 6b+. Actualment ja consta com a 6c i bastanta gent encara opina que es queden curts. A més els parabolts estan més separats del que és normal al sector.
-Enderrocs Puigdomenech, 6a+, 25m, (***). Senzillament boníssima i disfrutona a tope.
-Svedlana, 6c, 30m, (***). Una altra joia dels sector. Té dos passos clau: un al principi on et jugues un bon salt fins al terra abans de xapar la primera i l’altre un bombo gairebé a dalt força difícil a vista. De fet a mi no em surt tot i que m’ho expliquen. Després d’un descans trec el pas, però deixo l’encadenament de la via per un altre dia, que ja es fa fosc.
Marc P. encadenant Svedlana (6c) al segon pegue.

Per cert, les ressenyes actualitzades les podeu trobar “in situ” a dins d’una funda de plàstic i ja cap al final del sector. Per més informació podeu consultar els blogs del Fernando, el K., o el JosepC.

09 de novembre 2009

ACABANT DE FER EL "MOSCÓN"

Doncs sí, només hem tardat 6 dies a tornar al sector Moscón o Torrent de les Grutes.
Aquest diumenge el temps pintava fred i ventós i la zona queda força arrecerada, així que vam pensar que era una bona opció per treure’ns l’espineta clavada d’haver fet tan poques vies la setmana anterior. A més aquesta setmana també venien la Gemma i el Pol que encara no havien estat mai en aquest sector.

Gemma a Búscate un moscón (6b)

Comencem per les dues vies amagadetes a la dreta de l’inici de la ferrata. No sé d’on havia tret que aquestes vies eren 6as però a l’hora de la veritat les he trobat molt més difícils:

-La de la dreta, 25m, 11 químics i per mi 6b o 6b+ , (**). Primera meitat finíssima i vertical. M’agafa molt fred i amb la roca gelada i em costa horrors treure-me-la neta. La segona meitat té roca amb molt més canto i és més disfrutona i agraïda.

-La de l’esquerra, 25m, 10 químics i per mi 6b, (*). Via similar a l’anterior però amb l’entrada menys exigent. En aquest cas el pas clau està cap a la meitat en un tros molt vertical i de presa petitíssima. Aquesta via, però té un parell d’inconvenients que la fan poc recomanable: primer químic exageradament alt (millor passar la corda al baixar de la veïna) i roca bastant descomposta.

Mentre la Nesa i jo ens barallem amb aquestes vies la Gemma i el Pol es poleixen totes les vies del sector principal i decidim canviar a la Placa de l’Eva amb ells. Allí faig:

-via 63, 6b, 30m, (*****). Viot, vertical, mantingut i homogeni, sense cap pas que desentoni. Essència Desdetegada en estat pur!

Pol (al 6b) i una escaladora francesa (al 6c) fent una cursa contra l'ombra.

-via 62, 6c, 27m, (***). Un altre viot, però no es tan homogènia. Podríem dir que és un 6b fins a la placa final, on la cosa es posa molt fina durant un parell o tres de metres.

Tot i que només són les quatre l’ombra ja ens ha atrapat i el fred comença a ser insuportable, així que pleguem veles i cap a casa ben contents per una altra bona jornada d’escalada montserratina.


Unes imatges molt difícils de veure: la Nesa i jo escalant simultàniament!. Ella al 6b i jo al 6c.

04 de novembre 2009

VISITA LLAMPEC AL MOSCÓN



Visita llampec a un dels pocs sectors de la Desdentegada que em faltava visitar: el sector Moscón o Torrent de les Grutes. La veritat és que teníem previst passar-hi tot el diumenge, i completar el dia amb la veïna Placa de l’Eva si ens quedaven temps i forces. Però la Nesa no es trobava gaire bé i vam marxar al migdia. Només vaig tenir temps de provar les dues vies més representatives del sector, ...però quines vies!

-Amigo A0, 6a+, 37m, 18 parabolts, (***). Típica via de finura i continuïtat montserratina. No us perdeu el segon llarg (possible d’una tirada amb corda de 70). La cosa es posa dreta però els forats i “patates” augmenten en quantitat i tamany.

-Nefer se aleja, 6b, 37m, 16 parabolts, (***). Idèntica a l’anterior. La veritat és que jo fins i tot la vaig trobar més fàcil tot i estar graduada com a 6b, potser perquè ja estava calent i sabia el que em trobaria.



Nesa a Amigo A0 (6a+)

I fins aquí la mini-escalada matinal diumengera. També vaig aprofitar per enfilar-me per la ferrata del Torrent de les Grutes, curta però bonica i molt ben equipada amb graons. Abans del començament d’aquests i a mà dreta hi ha dues vies de 6a equipades amb químics, molt desconegudes i poc freqüentades però que es veien molt interessants.

27 d’octubre 2009

ÀGER: BARRANC DELS GRILLONS



Fa un meset en Luichy ens va presentar aquest nou sector d’Àger, del qual ell mateix i l’Albert Cortés foren els màxims impulsors. La cosa tenia molt bona pinta, però calia esperar a que arribés la fresqueta per fer-hi una visita. No hem pogut esperar gaire i aquest diumenge hi vam anar juntament amb la Gemma, el Pol, la Carlota i l’Òscar.
Sembla que força gent va fer el mateix pensament perquè a l’aparcament hi havia 7 o 8 cotxes. Però el sector és prou gran per acollir a 10 o 12 cordades.
A ben segur que en sentirem parlar molt d’aquest sector perquè ho té tot per triomfar:

-Aproximació curta i còmode
-Peu de via també còmode
-Vies molt llargues i ben equipades
-Bona representació de tots els graus entre IV i 7a+ (encara hi ha algunes vies pendents de confirmar)
-Roca acceptable
-Bon paisatge

Carlota a Chaufee qui peut (6a) i una mostra de lo actual que és el sector

Respecte la roca, dir que aparentment és molt bona: un calcari molt treballat per l’erosió amb molts forats i regletes i un tacte molt abrasiu (potser massa i tot). El que passa és que se’ns van trencar força puntes i llastres. Suposo que amb el pas d’escaladors la cosa anirà millorant, però ara per ara, és imprescindible portar casc per estar al peu de via.
L’escalada, en general, és sobre placa vertical de bastanta continuïtat amb forats i/o regletes, però sense passos extrems. Atenció a la llargada d’algunes vies perquè necessitarem corda de 80 m. o bé fer reunions intermèdies al despenjar-nos (ja hi ha vies amb anella a la tercera xapa per fer-ho).
Gemma intentant sense èxit l'encara pendent de grau Tarta Tatin i jo mateix a A ne pas rater (6b+)

En aquesta primera visita faig:

-Inyección de liquidez, 6a, 25m, (*). No està malament però té una terrasseta molt terrosa al mig que provoca que l’inici de la via estigui força brut.

-A ne pas rater, 6b+, 35m, (***). Viot. Placa interminable de forats. No li poso 5 estrelles perquè encara s’ha de netejar una mica.

-Apadrina un banquero, 6c, 42m, (***). Un altre viot de característiques similars a l’anterior, però amb algun pas més finet i amb un tram final de fissura boníssim. No sé si el grau és generós, o a mi se’m donen molt bé aquestes vies, però la trobo fàcil i tot.

Jo mateix en aquesta via

-Morlaco, 7a, 42m, (**). Aprofito que acaba a la mateixa reunió que l’anterior per provar-la en tope-rope. Va sortint fins passada la meitat, però llavors se’m peta un canto i gairebé mato un noi que passava per baix. Curiosament aquest noi havia portat casc tot el dia, però en aquest precís moment ja no el portava perquè ja marxava. La pedra li cau a poc més d’un metre! Em ratllo i a partir d’aquí, que justament és on es concentra el bacallà de la via, ja m’haig de penjat vàries vegades a descansar. Bona, però aquesta sí que encara li falta una bona neteja.

-Chaufee qui peut, 6a, 18m, (**). Bona via de fissura i muret final. Tècnica i atlètica al mateix temps.

-Panceta, 6b+, 22m, (*). Per mi la pitjor via del dia. Potser perquè la faig a última hora i els meus peus ja diuen prou. També té un tram força brut i descompost. Però no em feu gaire cas, la Gemma la va trobar força bona.

En definitiva, un sector que mereix unes quantes visites més a l’hivern, però potser esperarem a que es netegi una mica més.
"Hi ha dues matemàtiques a dalt de la paret,...però si una matemàtica caigués per mala sooort..."