FARAÓ DE BAIX

Aquest dissabte hem anat a Montserrat, que ja ho trobàvem a faltar. Concretament a les zones d’esportiva del Faraó de baix. Avui hem fet un tracte amb la Nesa; al matí anirem al sector Columpio (per cert, ja no hi ha columpio :-( ), on jo tinc algunes vies pendents i a la tarda anirem a la Placa Dakota, un nou sector on la Nesa es podrà posar les botes amb les 5 vies de IV-V que hi ha.
Dit i fet. Al Columpio fem:

-El pivotante, 20 m. 6a (**)
-Tea’s crack (V+) + Alta traïció (6a+), 37 m. (**): Tenia ganes de fer aquest 6a+ al qual podem accedir per vàries vies. Un cop a la reunió les xapes t’obliguen a anar molt a la dreta (espit vell + parabolt amb xapa blanca), i un cop superat un petit desplom cal tornar a l’esquerra, sobre la vertical de la reunió. Això fa que la corda fregui molt i dues xapes més amunt em veig obligat a despenjar-me per treure les dues cintes traïdores. Superat aquest petit entrebanc la via està força bé.
-Sestao 0 – Baracaldo 6, 15 m. 6b (***). Bona via, curta però variada: foradets, regletes i bavaresa final.

Sestao 0 - Baracaldo 6 (6b) i situació Placa Dakota.

PLACA DAKOTA
Ens hem assabentat de l’existència d’aquest sector gràcies a la ressenya d’onaclimb (http://www.onaclimb.com/montse/c_faraodreta2.htm). Per arribar-hi només cal seguir el camí que va cap dalt al Faraó, i un cop passat el Totxo del Camí, trobarem aquesta placa tombada (ven visible durant l’aproximació) d’uns 15 metres d’alçada. Tal com havíem previst la Nesa disfruta de valent fent totes les vies de primera. Les vies encara tenen força líquen i terra, però a còpia de repeticions segur que quedaran ben netes. És un magnífic lloc per iniciació, però el peu de via i l’accés no permeten anar-hi amb nens molt petits.

La Placa Dakota vista des de baix i des de dalt.

PROPOSTA 1

Ja estem a divendres i potser algú encara no té plan pel cap de setmana. Aquí teniu dues propostes rapidetes.
Per aquesta primera en tindreu prou amb 4 minutets i no necessitareu res de material.
Per la segona ja necessitareu almenys un matí senser i varis friends i estreps.
Això si atengueu-vos a les conseqüències,...Dan Osman ja fa uns anyets que cria malves!

PROPOSTA 2

Dean Potter segueix "vivito y escalando", però té molts problemes,...cap asseguradora el vol com a client!

OS DE BALAGUER

Aquest diumenge hem descobert aquesta petita joia de La Noguera. La veritat és que quan surts de Balaguer per la carretera que va cap a Àger les parets no s’ensumen per enlloc. Allà on miris només veus terreny ondulat ple de camps de cereals i d’ametllers. Però de cop i volta, després d’una corba apareix davant nostre el pintoresc poble d’Os de Balaguer, amb un petit congost rocós darrera seu; és el Barranc dels Vilars, el nostre objectiu.

Després d’aparcar el cotxe, una agradable passejada de cinc minuts ens porta a les primeres vies. Hem encertat el dia; fa una temperatura ideal i els ametllers estan en plena floració. El lloc és molt agradable i tranquil, amb el poble i el seu castell com a teló de fons.

La roca és un calcari similar al que podem trobar al Mont Roig o a Sant Llorenç de Montgai, de qualitat molt variable: des d’excel·lent als trams de placa grisa, fins a bastant trencada en zones vermelloses. De totes maneres les vies estan perfectament traçades per les zones de millor roca i en molts casos quan t’hi poses resulta molt millor del que aparenta a simple vista.

En total 73 vies, totes elles llarguetes (20 a 32 metres), generosament equipades amb parabolts i reunions amb cadena i mosquetó. Els graus predominants són els mitjos (6b-6c), però també tenim un parell de cinquens per escalfar i varis setens pels més forts.

La feina del dia ha estat:

• L’esperó de ponent. V, 22 m. (*). La via més fàcil de la zona. Roca millor del que aparenta.
  

La Nesa obrint aquesta via.

• Els primers passos. V+, 20 m. (**). Bona via per escalfar. Ja exigeix un parell de tibades. Maca i variada.

El Pol acabant aquesta via.

• L’esquena del vent. 6a+, 15 m. (*). De les més curtes del repertori.
  
• Dragolins cracs. 6a+, 30 m. (**). Llarg diedre fisurat que es puja en tècnica bavaresa. Pels amants d’aquest estil. Alguns blocs solts a la part de dalt.
  
• Kin-tostao. 6a. 25 m. (***). Aquesta via i les dos següents discorren per un marcat esperó que crida l’atenció al primer cop d’ull. En pujar-les es confirmen les sospites: placa de roca excel·lent i parabolts a dojo...per disfrutar sense patir!

Pere i Nesa disfrutant d'aquesta excel·lent via.

• L’esperó del Nico. 6b. 25 m. (***). Més del mateix però amb un parell de passos més difícils.

Pol i Pere gaudint (...o patint) el primer bany de sol de la temporada en aquest 6b.

• Kin-matao. 6b+. 25 m. (**). ...I encara més del mateix, però amb una entrada sensiblement més difícil amb roca no tant excel·lent.

La Gemma a més també encadena a la primera i sense despentinar-se “La llosa repenjada” (6c) i “La poca cosa” (7a).