19.11.2006
Paisatge de tardor i temperatura primaveral; així podriem definir el dia passat al Montgrony.
La veritat és que aquesta tardor està resultant inusualment càlida, i ens hem aprofitat de la circumstància per visitar aquesta escola ja clàssica. Potser per les dates (finals de Novembre) o perquè la gent ja ho té molt vist, però hem estat gairebé sols.
La recent aparició de la nova guia del Ripollès, hem va fer venir ganes de visitar aquesta escola, doncs ara ja feia anys que no hi anava, i tot i que les vies més clàssiques estan bastant "sobades" el paisatge mai decepciona.
El sector visitat ha estat la Cinglera del Pla de Sant Pere, doncs els altres sectors tenen vies massa difícils per nosaltres. I les vies realitzades han estat:
-Super GAM L1: 5+, 20m., tres primeres xapes comunes amb Borgonyà city (spits amb xapa blanca), resta reequipada amb parabolts. Sobada!
-Free Girls L1 i L2: 4+ i 5+. 35 m., feta amb un sol llarg (corda de 75m.)reequipada amb parabolts. Sobada!
-Angoixa vital: 6a, 35m. Molt dura pel grau ressenyat. Per mi està més a prop del 6b que del 6a.
-Simarillion L1: 4+, 20 m.
-Francesc Torras L1 i L2: 5+ i 6a+. 38m. (la corda de 75m. arriba just per fer-la en un sol llarg). Ho deixaria en 6a i el pas més dur està precisament entre la 3a i la 4a xapa, al famós canaló del tram comú amb la Tutankamon, que teòricament hauria de ser 5+. A partir de la separació amb la Tutankamon equipada amb parabolts.
-D'en Manel L1 i L2 : 4+ i 6a+, 38m. (la corda de 75m. arriba just per fer-la en un sol llarg).
Nesa al L1 de la Francesc Torras (6a). Just abans del "pas del canaló"
Cordada a Angoixa vital. 6a amb "tuf" de 6b
19 de novembre 2006
10 de novembre 2006
GELIDA
09.11.2006
Aquest dijous hem aprofitat que és la festa major de l'Autònoma, per anar a trepar una mica amb en Marc. Hem triat un clàssic d'entre setmana : Gelida. Si algú es pregunta que vull dir amb això de clàssic, només dir-vos, que avui hem arribat a ser unes 30 persones. Segurament això explica l'estat bastant patinós d'algunes vies. Això es fa palès sobretot al primer sector (Font Freda Esquerra) que és el més antic. Potser serà per això, o perquè les vies d'aquest sector són més antigues, però en general crec que el grau ressenyat d'aquest sector està mig grau per sota del real.
Malgrat tot en Marc s'embutxaca un parell de 6c, mentres que jo m'haig de conformar amb un parell de 6a+ i un 6b.
La característica principal de les vies és la verticalitat, només trencada per alguns desploms, i per tant predomina l'escalada de continuïtat amb passos aïllats més durs. També hi ha alguns diedres i bavareses i forces bloquejos sobre regletes.
Tot i que l'escola ja és veterana, jo no la vaig visitar per primer cop fins fa un any, ja que hi havia poca informació de la zona. Només el llibre de "Barcelona y Alrededores". Mirant aquest llibre semblava una escola poc apropiada pels que fem un grau mig-baix. Però mica en mica, van anar apareixent ressenyes de noves vies a diversos llocs d'internet, i el boca a boca a anat fent la resta de la feina.
Recopilant tota aquesta informació i parlant amb escaladors locals m'he atrevit a fer unes ressenyes completes de les zones Font Freda Centre i Font Freda Dreta. Us demano disculpes perquè encara hi ha un parell de vies de les quals em falta confirmar el grau i potser la posició d'alguns descuelgues és diferent de com l'he representat. Aprofito també per dir que si algú sap el grau d'aquestes vies o creu que alguna informació és errònia m'he la faci saber aquí mateix (als comentaris)
07 de novembre 2006
MONTSERRAT SUD - PLACA HARDKORE
01.11.2006
Aprofitem el dia de Tot Sants i de les Eleccions, per …a veure si ho endevineu…siii per anar a esgarrapar roca. Eiii, però a la tarda a votar eeeh!
Un cop més, quan volem anar a prop, pensem en Montserrat Sud. Sembla impossible, però quan ja senbla que has visitat totes les zones d’aquesta muntanya, en descobreixes una altra, i una altra… . Avui provarem d’anar a la Placa Hardkore, sota l’Agulla del Senglar i la Proa. Aparentment sembla que hi hagi poques vies del nostre grau, però són força llargues i segur que n’hi haurà prou per passar un dia.
En arribar al peu de la cinglera que ve de la Cova de l’Arcada, i gira sota la Proa, cap a la zona de l’agulla del Senglar, m’arribo fins als sectors de la Tonsura i el Supositori. Moltes vegades, estant a la Desdentegada he vist gent escalant en aquests sectors, però mai he trobat informació de les vies, així que decideixo investigar pel meu compte. I, un cop més Montserrat m’ha sorprès gratament; trobo una vintena de vies equipades amb químics (algunes encara en procés d’equipament) dividides en tres sectors. Al de més a l’esquerra (cap a la Cova de l’Arcada) hi ha un parell de vies que semblen assequibles, potser 6a+, després hi ha un sector amb força vies de probablement 7é grau i finalment un sector més amb un altre grapat de vies, que em comenten uns escaladors que són entre 6b i 6c.
Un cop, satisfeta la meva curiositat, anem ja a la placa Hardkore (aquí també hi ha vies noves i en procés d’equipament). Nosaltres fem totes les que surten a la guia de Montse Sud (pag. 104 : 1-6a, 2-V+, 3-6a+, i 4-6c). Totes elles molt recomanables, però amb algún “aleje”, sobretot la 1 que té el primer seguro a 5 o 6 metres i el segon a uns 12. És un tram fàcil, però no val la pena jugar-se la pell. És millor començar pel V+ del costat i xapar aquestes cintes al baixar. El 6c, em sembla força assequible.
Per acabar la jornada, ens arribem fins al Contrafort del Senglar, una zona ja clàssica amb setens i vuitens, on provo la Tom Sayer (6c). Els “mutants” que hi ha tibant als vuitens m’asseguren que és fàcil, que ells la fan per escalfar… Si, si, a mi em deixa ben calent, gairebé socarrimat diria jo!
Sectors del Supositori i la Tonsura
Aprofitem el dia de Tot Sants i de les Eleccions, per …a veure si ho endevineu…siii per anar a esgarrapar roca. Eiii, però a la tarda a votar eeeh!
Un cop més, quan volem anar a prop, pensem en Montserrat Sud. Sembla impossible, però quan ja senbla que has visitat totes les zones d’aquesta muntanya, en descobreixes una altra, i una altra… . Avui provarem d’anar a la Placa Hardkore, sota l’Agulla del Senglar i la Proa. Aparentment sembla que hi hagi poques vies del nostre grau, però són força llargues i segur que n’hi haurà prou per passar un dia.
En arribar al peu de la cinglera que ve de la Cova de l’Arcada, i gira sota la Proa, cap a la zona de l’agulla del Senglar, m’arribo fins als sectors de la Tonsura i el Supositori. Moltes vegades, estant a la Desdentegada he vist gent escalant en aquests sectors, però mai he trobat informació de les vies, així que decideixo investigar pel meu compte. I, un cop més Montserrat m’ha sorprès gratament; trobo una vintena de vies equipades amb químics (algunes encara en procés d’equipament) dividides en tres sectors. Al de més a l’esquerra (cap a la Cova de l’Arcada) hi ha un parell de vies que semblen assequibles, potser 6a+, després hi ha un sector amb força vies de probablement 7é grau i finalment un sector més amb un altre grapat de vies, que em comenten uns escaladors que són entre 6b i 6c.
Un cop, satisfeta la meva curiositat, anem ja a la placa Hardkore (aquí també hi ha vies noves i en procés d’equipament). Nosaltres fem totes les que surten a la guia de Montse Sud (pag. 104 : 1-6a, 2-V+, 3-6a+, i 4-6c). Totes elles molt recomanables, però amb algún “aleje”, sobretot la 1 que té el primer seguro a 5 o 6 metres i el segon a uns 12. És un tram fàcil, però no val la pena jugar-se la pell. És millor començar pel V+ del costat i xapar aquestes cintes al baixar. El 6c, em sembla força assequible.
Per acabar la jornada, ens arribem fins al Contrafort del Senglar, una zona ja clàssica amb setens i vuitens, on provo la Tom Sayer (6c). Els “mutants” que hi ha tibant als vuitens m’asseguren que és fàcil, que ells la fan per escalfar… Si, si, a mi em deixa ben calent, gairebé socarrimat diria jo!
Sectors del Supositori i la Tonsura
Etiquetes de comentaris:
Esportiva,
Montserrat Sud,
Placa Hardkore
VINGRAU I TALTEÜLL
29/30.10.2006
Als Països Catalans som afortunats; no només tenim centenars de llocs on practicar l’escalada a Catalunya, sinó que amb un parell d’hores de camí ens plantem a altres regions on les possibilitats es multipliquen encara més. País Valencià, Catalunya Nord, Franja d’Aragó, etc…
Aquest cap de setmana, optem per anar al massís de Les Corberes, al Rosselló, i més concretament a les escoles de Vingrau i Talteüll (Tautavel en francès). La Gemma i el Pol ens n’han parlat força bé, i ens deixen les seves guies. Creiem que ara és una bona època per anar-hi per no passar ni calor ni fred. A més tenim la intenció de descobrir altres tresors de la zona com són els castells càtars i el vi muscat.
El dissabte ens quedem a Vingrau, als sectors “Bona nit” i “Doryphores”. Les seves característiques són aproximació curta, roca calcària amb placa inclinada, graus bastant ajustats i el rerafons constant de les vinyes i el cercle rocós que les protegeix.
Ens sorpren bastant l’espai entre les assegurances (un químic cada 3-4 metres), ja que totes les zones franceses que havia visitat anteriorment es caracteritzaven per tot lo contrari. Si escalem al màxim del nostre grau, el patiment està assegurat, ja que a més de la distància entre assegurances, haurem d’afegir la incertesa permanent que comporta l’escalada en adherència.
La calor, també ens sorpren,…és inreïble; a punt d’entrar a Novembre i la Nesa ha quedat deshidratada!
Potser per culpa de tot això, avui només m’enporto un 6a+ (Estivanodrôme) com a millor recompensa i la Nesa té dificultats per trobar vies per fer de primera.
Malgrat tot, segur que tornarem, doncs la zona té molts sectors on anar, inclosos alguns de vies llargues (El Petit Dru). Simplement es tracta de mentalitzar-se que aquí difícilment podrem enacadenar el nostre grau màxim.
El diumenge anem a Talteüll. Primer passem pel sector de les gorges de Gouleyrous. És un lloc idílic, amb multitud de vies fàcils, un riu d’aigua transparent al peu de les vies (a algunes cal mullar-se per accedir-hi) i aproximació inexistent. El problema, és que hi ha un camping just al costat, i amb tots aquests ingredients la massificació està servida. Molt ens temem que les vies estaran “sobades” , així que decidim cambiar al sector de l’Alzina. Aquí trobem més o menys les mateixes característiques que a Vingrau, però amb la roca molt més abrasiva i potser més varietat (hi ha una cova amb vies desplomades).
Un cop més m’haig de conformar amb un 6a+ (“Banzai”) i un intent extanuant a un 6b (“The First”). La Nesa també viu el seu particular “via crucis” a “Aurélie” (5b).
Per acabar el cap de setmana, fem una visita al castell càtar de Queribús, situat a només 20 km. i ens aprovisionem de vi.
Als Països Catalans som afortunats; no només tenim centenars de llocs on practicar l’escalada a Catalunya, sinó que amb un parell d’hores de camí ens plantem a altres regions on les possibilitats es multipliquen encara més. País Valencià, Catalunya Nord, Franja d’Aragó, etc…
Aquest cap de setmana, optem per anar al massís de Les Corberes, al Rosselló, i més concretament a les escoles de Vingrau i Talteüll (Tautavel en francès). La Gemma i el Pol ens n’han parlat força bé, i ens deixen les seves guies. Creiem que ara és una bona època per anar-hi per no passar ni calor ni fred. A més tenim la intenció de descobrir altres tresors de la zona com són els castells càtars i el vi muscat.
El dissabte ens quedem a Vingrau, als sectors “Bona nit” i “Doryphores”. Les seves característiques són aproximació curta, roca calcària amb placa inclinada, graus bastant ajustats i el rerafons constant de les vinyes i el cercle rocós que les protegeix.
Ens sorpren bastant l’espai entre les assegurances (un químic cada 3-4 metres), ja que totes les zones franceses que havia visitat anteriorment es caracteritzaven per tot lo contrari. Si escalem al màxim del nostre grau, el patiment està assegurat, ja que a més de la distància entre assegurances, haurem d’afegir la incertesa permanent que comporta l’escalada en adherència.
La calor, també ens sorpren,…és inreïble; a punt d’entrar a Novembre i la Nesa ha quedat deshidratada!
Potser per culpa de tot això, avui només m’enporto un 6a+ (Estivanodrôme) com a millor recompensa i la Nesa té dificultats per trobar vies per fer de primera.
Malgrat tot, segur que tornarem, doncs la zona té molts sectors on anar, inclosos alguns de vies llargues (El Petit Dru). Simplement es tracta de mentalitzar-se que aquí difícilment podrem enacadenar el nostre grau màxim.
Nesa a Tronche de Crise, 6a (Dryphores-vingrau)
Sector Bona Nit, Vingrau
El diumenge anem a Talteüll. Primer passem pel sector de les gorges de Gouleyrous. És un lloc idílic, amb multitud de vies fàcils, un riu d’aigua transparent al peu de les vies (a algunes cal mullar-se per accedir-hi) i aproximació inexistent. El problema, és que hi ha un camping just al costat, i amb tots aquests ingredients la massificació està servida. Molt ens temem que les vies estaran “sobades” , així que decidim cambiar al sector de l’Alzina. Aquí trobem més o menys les mateixes característiques que a Vingrau, però amb la roca molt més abrasiva i potser més varietat (hi ha una cova amb vies desplomades).
Un cop més m’haig de conformar amb un 6a+ (“Banzai”) i un intent extanuant a un 6b (“The First”). La Nesa també viu el seu particular “via crucis” a “Aurélie” (5b).
Sector de L'Alzina - Talteüll
Per acabar el cap de setmana, fem una visita al castell càtar de Queribús, situat a només 20 km. i ens aprovisionem de vi.
La faceta turístico-gastronòmica de la sortida
"Zulo de lujo"
Etiquetes de comentaris:
Talteüll,
Viatges d'escalada,
Vingrau
LA MUSSARA - SECTORS ROURE I PRIMITIU
22.10.2006
Avui no ens hem complicat gaire la vida i hem anat a un dels sectors pioners de La Mussara: El Roure i Primitu. Anem la Gemma, el Pol, la Nesa i el Pere i allí ens trobem a la Raquel, que atenció, va amb un grup de 9 noies i 2 nois,…qui diu que les mosses no van a la muntanya!.
Tot i que moltes de les vies que fem tenen més de 20 anys, la qualitat de la roca de la Serra de Prades, fa que encara es puguin fer força bé. A més, l’equipament és bo tot i que trobem que el primer seguro està exageradament alt a totes les vies. És una tònica bastant generalitzada a La Mussara. No estaria de més portar una antena per xapar les primeres cintes o procurar xapar-les al baixar de les vies veïnes.
Comencem per l’Esperó de tardor, un V molt “alpí” i anem fent vies pujant el grau fins arribar a la Passió d’Esparreguera, un 6c amb el pas clau més assequible si el fem per l’esquerra. Les vies més recomanables les trobem al sector Primitiu, una placa de 35 metres amb una desena de sisens, tots preciosos, amb unes vistes espectaculars del camp de Tarragona.
Què tindrà la Serra de Prades que sempre ens deixa un bon gust de boca ??!!
Pere a l'Esperó de tardor (V) i Pol començant "Infierno de cobardes (6a+)
Sector Primitiu
Avui no ens hem complicat gaire la vida i hem anat a un dels sectors pioners de La Mussara: El Roure i Primitu. Anem la Gemma, el Pol, la Nesa i el Pere i allí ens trobem a la Raquel, que atenció, va amb un grup de 9 noies i 2 nois,…qui diu que les mosses no van a la muntanya!.
Tot i que moltes de les vies que fem tenen més de 20 anys, la qualitat de la roca de la Serra de Prades, fa que encara es puguin fer força bé. A més, l’equipament és bo tot i que trobem que el primer seguro està exageradament alt a totes les vies. És una tònica bastant generalitzada a La Mussara. No estaria de més portar una antena per xapar les primeres cintes o procurar xapar-les al baixar de les vies veïnes.
Comencem per l’Esperó de tardor, un V molt “alpí” i anem fent vies pujant el grau fins arribar a la Passió d’Esparreguera, un 6c amb el pas clau més assequible si el fem per l’esquerra. Les vies més recomanables les trobem al sector Primitiu, una placa de 35 metres amb una desena de sisens, tots preciosos, amb unes vistes espectaculars del camp de Tarragona.
Què tindrà la Serra de Prades que sempre ens deixa un bon gust de boca ??!!
Pere a l'Esperó de tardor (V) i Pol començant "Infierno de cobardes (6a+)
Sector Primitiu
PONT DEL PILAR A L'ALT URGELL
En aquest primer article del Blog voldria agrair a totes aquelles persones que dediquen part del seu temps lliure a equipar, reequipar i difondre informació de les noves vies i zones d'escalada. Gràcies a ells, pràcticament cada setmana podem descobrir nous llocs on practicar el nostre esport. També vull NO agrair a tots aquells que fan el contrari; desequipar, embrutar, robar i altres tipus de terrorisme de muntanya (si a algú li han xiulat les orelles al llegir això últim, millor surti d'aquest blog no fos cas que li vinguessin ganes d'anar als llocs que us presentaré).
Precisament, el passat pont del Pilar varem quedar amb en Xavi i la Núria, dos companys pertanyents al primer grup, per anar a trepar pels seus dominis: L'Alt Urgell. Les escoles visitades foren: Coll de Nargó (Sector Coll Piquer), Congost de Tresponts (Placa d'en Marcel) i Perles (Sector dels Roures).
13.10.2006 - COLL DE NARGÓ - PARET DE COLL PIQUER
Poques coses a dir sobre aquest sector, ja que és força conegut. Simplement que moltes vies han estat reequipades i que la roca segueix conservant la bona adherència i qualitat tot i la seva freqüentació. També destacar que hi ha 4 vies noves als voltants de la via "El hecho mero" de graus entre el 6a i el 6b. Les podeu veure a la següent ressenya:
Precisament, el passat pont del Pilar varem quedar amb en Xavi i la Núria, dos companys pertanyents al primer grup, per anar a trepar pels seus dominis: L'Alt Urgell. Les escoles visitades foren: Coll de Nargó (Sector Coll Piquer), Congost de Tresponts (Placa d'en Marcel) i Perles (Sector dels Roures).
13.10.2006 - COLL DE NARGÓ - PARET DE COLL PIQUER
Poques coses a dir sobre aquest sector, ja que és força conegut. Simplement que moltes vies han estat reequipades i que la roca segueix conservant la bona adherència i qualitat tot i la seva freqüentació. També destacar que hi ha 4 vies noves als voltants de la via "El hecho mero" de graus entre el 6a i el 6b. Les podeu veure a la següent ressenya:
Coll de Nargó - Coll Piquer (dreta)
Eva en una de les noves vies (6b). Al fons Paret del Grau
Pere a "Tuf de tuf" 6b. Coll Piquer (esq.)
Ressenyes a : http://www.escuelasdeescalada.com/ficha.php?ID=29
14.10.2006 - CONGOST DE TRESPONTS - PLACA D'EN MARCEL (ORGANYÀ)
A l'endemà, aprofitem que hem dormit a la Seu d'Urgell per donar un volt per la ciutat, molt animada perquè estan de Fira i també passegem pel Parc Olímpic del Segre. Ens interessa fer temps, perquè volem anar a escalar a la Placa d'en Marcel, on el sol hi pica de valent tot el matí, i encara més aquest octubre que està essent molt calorós.
Ja al migdia, aparquem al PK-164 de la C-14 i en 5 minuts de forta pujada arribem a la paret, que és ben visibles des de la carretera. Es un sector nou de calcari excel·lent, tipus "slab" amb canaletes, com a alguns llocs de la cara sud del Pedraforca o a la Paret de Sant Pere del Montgrony. Hi ha 12 vies d'uns 20 metres, perfectament equipades amb parabolts i d'un grau similar (predomina el 5c), excepte una sensiblement més difícil per un pas moooolt fi (6a+). A les altres vies el grau que apareix a les ressenyes és orientatiu, ja que són molt noves i faltaria anar-lo confirmant.
A més, és una escalada d'adherència, totalment tècnica on la col·locació de peus i l'equilibri faran que troben les vies molt més difícils o fàcils segons la nostra destresa. De totes maneres, els parabolts estan molt junts i fins i tot pot ser un lloc adequat per la iniciació.
Nosaltres vam provar:
Kèfir, 5b
A tope, 6a+
Progressa adequadament 5b+
La figuereta, 5c
La senyo no xirula, 5b
Avalakov, 5a (a nosaltres ens sembla almenys 5c, perquè té un pas força fi i llarg)
Diedre Bonsai, 4c (a nosaltres ens sembla més dura, potser 5b)
Aaa, absteniu-vos d'anar-hi amb calor, ja que al final el sol ens va tocar fins les 17:00.
Placa d'en Marcel i la Nesa progressa adequadament a "Progressa adequadament" (5b+)
Ressenyes al blog de xgrane:
15.10.2006 - PERLES - SECTOR DELS ROURES
Per acabar la nostra estada a la comarca, anem a aquest nou sector de Perles.
Felicitats a l'equipador, perquè és un dels millors sectors d'escalada esportiva en graus mitjos que hem visitat. Ho té tot: entorn bucòlic, tranquil·litat, peu de via net i còmode i vies ben equipades amb el grau assequible. Ens anirà bé per pujar la moral i recuperar el peus, que els tenim adolorits d'ahir. Aquí toca tibar!, la roca és molt semblant a Vilanova de Meià, però per estrenar!. Ens acompanyen un dia més el Xavi i la Núria i ens fem un fart d'escalar i fer-nos fotos i vídeos de via a via. El botí final del dia és:
Petit Princep,6a
Congost, 6a+
Bonjours, 6b
Míkonos, 6a (possiblement sigui un 5c)
Filigrana, 6b+ (al peu de via posa 6c)
intent a Le Grand Escofier, 7a
Pere a "Bonjours", 6b i Nesa a "Míkonos" (el seu 1er 6a de primera!)
Xavi a"Pioners", 6a
Xavi a "Bonjours", 6b
Ressenyes al blog de xgrane:
http://alturgell-xgrane.blogspot.com/2006/09/els-roures.html
http://alturgell-xgrane.blogspot.com/2006/09/els-roures.html
...I ara ve la part gastronòmica: Al final del dia tornem a Sabadell pel Coll de Jou i Solsona i en un bosquet del qual no penso donar més dades :P vàrem trobar aquesta meravella:
Etiquetes de comentaris:
Alt Urgell,
Coll de Nargó,
Perles,
Ressenyes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)