26 d’octubre 2010

GRAU DELS MATXOS EN "STAND-BY"

Malauradament els pitjors presagis s'han complert i un dels dos propietaris del terreny no vol que s'escali més en aquesta zona. S'ha penjat un rètol informant a tothom que hi vagi de la prohibició.
Evitaré pronunciar-me a favor seu o a favor de la comunitat escalatòria, perquè desconec els "intringulis" de la polèmica i les coses mai són completament blanques o completament negres. Per part meva, i com a assidu del sector que he esdevingut puc dir-vos que, en general, no he observat cap comportament incívic destacable en les meves últimes visites. Sembla ser que el problema radica més en la zona d'aparcament que no pas en la zona d'escalada.
Només sé que s'està negociant sobre el tema i que encara no està tot perdut. Per tant, crec que de moment el més sensat és fer cas a la prohibició.
Informar-vos també que en algunes vies les dues primeres xapes han estat petades (i això sí que em sembla un comportament incívic!...ho sento, ja m'he pronunciat i havia dit que no ho faria, no ho puc evitar).
L'únic objectiu d'aquest post és difondre la notícia.
Per més informació podeu consultar el Blog d’en Fernando.

04 d’octubre 2010

CAMARASA AL QUADRAT

(Nota: aquest post va ser redactat fa un mes, però per problemes tècnics no l'he pogut penjar fins avui)

Camarasa, tot i estar situada a una de les zones més càlides de Catalunya, ofereix bones possibilitats per escalar a l’ombra durant l’estiu, i a més sempre podem acabar la jornada o fer un parèntesi escalatori fent un bany.

Óscar i Xènia a la zona dels 6as de Kuestelon la France

Aquest estiu hem visitat l’escola dues vegades. La primera fa un més, a un dels sectors més veterans de l’escola: Kuestelon la France. I la segona el passat diumenge al sector La Pera. Ambdós sectors tenen en comú el fet de tenir ombra bona part del dia, bona roca, bon equipament, bones vies i aproximacions curtes (uns 5 minuts). En canvi la principal diferència és la graduació: a Kustelon el grau pica molt més, potser perquè abans es graduava diferent i potser també perquè la roca una mica més polida contribueix a augmentar la dificultat de les vies. A la Pera en canvi el grau està més aviat generós. Aquesta és una tendència generalitzada a Camarasa: als sectors més veterans el grau pica més.

Jordi a la de l'esquerrra del trio de 6as

El dia del Kuestelon érem la Xènia, l’Òscar, el Jordi H., la Nesa i jo mateix.

Els que anaven més justets de grau van suar sang (perdoneu companys, però trobar bons lloc a l’ombra i amb vies fàcils és gairebé un impossible!) i els altres vam gaudir força d’aquest sector nou per nosaltres. Personalment vaig fer les vies:

-A.b.s. (L1), V+, (*). Rampa amb algun pas finet. Atenció, tot i que alguna ressenya marca reunió intermitja (L2:8a), aquesta no existeix. Si no es vol fer el L2 cal anar a la reunió de l’esquerra.

- ¿? A l’esquerra de l’anterior,(L1+L2), 6a, (**). Bona via força vertical i llarga. Grau ajustadet. Atenció al segon llarg perquè té algun pas on més val no caure. Reunió superior una mica mal posada (freguen molt les cordes).

- ¿? La de més a l’esquerra del trio de 6as, 6a+, (***). La millor del trio

Óscar en un altre dels 6as

-Catacrak, 6c, (**). Passos clau nyaperos, regleteros i força llargs. La trobo dura pel grau i em calen dos pegues per encadenar.

-Skatala, 6c+, (**). Esperonet desplomat i força espectacular. En tope rope i no encadeno.

Jordi en aquesta via

-Tascones lejanos, 6a+, (***). Una disfrutada de via. Llarga i va combinant passos de diedre, de bavaresa i de placa.

I aquest diumenge a la Pera érem: el Pol i la Gemma, en Mohawk, la Carlota i la Nesa. Tots vam flipar amb el sector, per la fresqueta, per les vies i perquè estàvem sols (...i ja van dues vegades ).

Mohawk a Es Pera (6b o 7a, morfològica)

Entre tots ens vam polir gairebé tot el sector. Jo us puc parlar de:

-Xixi park, 6a+, (**). Una de les vies més fàcils dels sector. V+ si no fos pel pas final. Assegurances força allunyades.

-Això és la pera, 6b, (***). Vertical, roca boníssima molt adherent i amb grans preses. Continua la tònica de assegurances allunyadetes.

Pol a Aserando (6b+) i Mohawk a Maldita burguesía (7a+)

-Sobredosis d’albergínia, 7a, (*). Curt 7a amb el tema concentrat en un pas morfològic que no s’adapta precisament a la meva morfologia (excusa per explicar que no encadeno, jejeje).

-Palermo, 6c+/7a, (**). Via que ressegueix un fissura relativament cega i roma on has d’anar convinant preses en aquesta fisura i nyapes o regletes per les plaques del costat. Una altra que no encadeno.

-Tralarà, 6c, (**). L’únic encadene destacable per part meva durant el dia. Via força variada: primer desplom i bon canto, després placa fina (pas clau) i finalment esperonet vertical i amb assegurances allunyades.

Jo mateix a Tralarà (6c) i a Cara de póker (6c/c+)

-Cara de poker, 6c/c+, (***). La recomanació del dia de la Gemma i com sempre no s’equivoca. Viot de continuïtat amb passos fins i tècnics concentrats en tres xapes cap al mig. Malauradament no llegeixo bé un d’aquest passos i em quedo pillat sense poder pujar ni baixar. Després de la caiguda surt bé, però ja em fa mandra tornar-la a començar des de baix. Ja està, ja tinc excusa per tornar l’estiu que ve!

Gemma a Cara de póker (6c/c+)

Carlota a Dancing trip (6b) i Nesa a Això és la pera! (6b)