12 d’octubre 2008

CAN SOLÀ: UN TROSSET DE MOIÀ A MONTSERRAT

La veritat és que el títol d’aquest post no podria ser més equívoc ni més encertat al mateix temps, perquè la Bauma de Can Solà ni està a Moià ni està a Montserrat! Però la morfologia de la roca ens recordarà moltíssim a la de Moià (Revolt de l’Àliga o Montbrú) i, per proximitat geogràfica, podem considerar que estem a Montserrat.
Aquesta zona, probablement molts de vosaltres, la coneixereu per haver-hi anat algun cop a fer pràctiques d’artificial amb estreps a la immensa bauma que hi ha. Jo mateix vaig aprendre a fer les meves primeres "acrobàcies sobre pedals" en aquest lloc i fa uns anys teníem certa tendència a anar-hi els dies de pluja; sempre era un bon recurs.
El que ja no és tan habitual és anar-hi a fer esportiva, però resulta que a la franja de roca que queda davant de la cova mica en mica han anat apareixent vies, inicialment per iniciativa de N. Dalmases i M. Millet i més recentment amb les últimes obertures i reequipaments de J. Vidal “Indi”. Tan sols són una desena de vies, però si ens movem entre el V i el 6b pot ser suficient per passar-hi mig dia. L’escalada és molt atlètica, amb la roca molt vertical i/o desplomada i grans cantos tipus Moià (franges horitzontals). El major inconvenient és que la roca està força descomposta i bruta de sorra i líquens, sobretot a les quatre vies de l’esquerra (les que trobem només arribar). Crec que a base de repeticions la cosa es podria arribar a netejar i sanejar, però ho veig difícil ja que no crec que la zona arribi a ser mai massa popular. Bé, qui sap...potser si s’obrissin més vies (d’espai no en falta!).


Les ressenyes les podeu trobar a les pàgines 23-26 de la guia de Montserrat Sud i també en una recent actualització a onaclimb.

Aquest dissabte al matí la Nesa i jo vam fer:

-El Gay més guay, 15m, V, (**). Bona via per escalfar, força vertical i amb algun desplomet però sempre amb bona presa. Parabolts molt junts (potser per compensar la mala qualitat de la roca?)

Nesa a El Gay més guay (V) i Oriol (6a)

-Levis, 15m, V, (*). Igualeta que l’anterior, però amb una línia més forçada per esquivar els trossos de roca pitjor i més vidilla entre seguros.

-Oriol, 15m, 6a, (**). Recent obertura de J. Vidal (Setembre del 2008). Directe i vertical però convindrien força repeticions per sanejar-la. Personalment he fet la “bona obra” del dia, enviant avall una de les millors preses de la via...i la Nesa s’ha emportat l’ensurt del dia ! (Casc imprescindible per l’assegurador).

-Martina, 15m, 6a+, (*). També nova. Seria una via tres estrelles si no fos per lo guarra que està. Francament en aquesta he passat una mica de por, i veig difícil que s’arribi a sanejar perquè travessa un tram força terrós que per més que netegis va caient.

-Placa Oglala, 15m, 6a+, (***). Ens traslladem a les vies de més a la dreta i aquí si que m’emporto una agradable sorpresa. Fantàstica placa/esperonet desplomat amb bona roca. Entrada explosiva.

-Díedre Brulé, 15m, 6b, (***). A l’esquerra de l’anterior, per la mateixa placa però més desplomada i amb cantos més petits. Per sort, podem anar utilitzant el díedre de l’esquerre. Espectacular xorrera al principi i bonics forats després. Malauradament el díedre està bastant brut, però la roca també és bona.

Díedre Brulé i Placa Oglala i la xorrera de l'inici del díedre.

Aquestes dues darreres vies m’han deixat un bon sabor de boca i justifiquen per si soles la visita. Crec que les dues que ens hem deixat per fer (un 6a i un 6b) també tenen bastant bona roca.

Aprofito aquest post per penjar una seqüència fotogràfica d’en Marc R. (il Pericoloso) encadenant la 28 de la Desdentegada (6c) la setmana passada:

01 d’octubre 2008

POTI-POTI DE SETEMBRE

Acostuma a passar que quan a un se li acumula molta feina i te la vols treure de sobre ràpidament es fa una “xapussa” bastant considerable com la que segueix a continuació. Perdoneu-me per aquest “poti-poti” però és l’única manera que he trobat per actualitzar el meu blog. Bé, anem al gra:

Després d’unes vacances molt fanàtiques fent el "friki" el setembre ha continuat amb la mateixa tònica i tanta esportiva ha acabat donant el seu fruit: fa uns dies va caure el meu primer 6c+ ( “Només pels teus ulls” a Subirats). Clar que l’èxit no s’ha tornat a repetir, cosa que em fa pensar que potser aquesta via està un pèl sobrecotada (seran benvingudes opinions sobre el tema).
Altres zones visitades aquest mes han estat: el Diafragma / Sardineta (3 vegades), la Font de l’Ametlló (post del Jaume aquí ), la Desdentegada, Camarasa, el Pic de l’Àliga (zona perfecte per baixar el fums !) i una de les meves preferides: el sector dels Roures a Perles (aquesta perfecta per pujar la moral, jejeje). Aquí van unes afotos:

CAMARASA - SECTOR PASSAREL·LA:

Joan a Frustració (6b) i Pere a Rastapeter (6b+)


Carlota i Nesa a Uri (5c)

PERLES - SECTOR DELS ROURES:

Óscar a Mikonos (5c)


Nesa a Mikonos (5c)

Joan a Bonjours (6b)

SANT LLORENÇ DEL MUNT - LA SARDINETA DE BAIX:

Pere a Black Out (6b) i Marc R. i Gemma a la mateixa via -entrada directa- (6c+/7a)

Després de tant totxo ja tocava una bona tàpia i què millor que una de les que encara tenia pendents: Collegats.
La via Tànger ja feia molts anys que la tenia a la llista i fins i tot hi tenia un intent de fa uns 10 anys que va acabar al peu de via per culpa d’una calor sufocant. Així doncs, és normal que li tingués ganes, però em costava trobar company de cordada per anar-hi: tothom l’havia fet ! Al final, vaig convèncer el Joan que estava una mica dubtós:

- vinga va Joanet, que estàs en forma, que la setmana passada vas encadenar un 6b i aquesta via és de les que t’agraden: atlètica, ben equipada i roca com a Riglos ! -.

Aquest cop de calor res de res, més aviat fresqueta. Vam començar la via cap a les 12 del migdia i no vam veure ni un raig de sol. No perquè no en fes sinó perquè a aquesta hora la primera part de la via ja està a l’ombra.
Sobre la via poques coses puc afegir que no s’hagin dit en els múltiples posts que corren per blogs amics:
Kutrescaladors, Raquel, elTerrible ...queda algun blogger per fer aquesta via?
La via destaca per la seva verticalitat, bona roca i generosíssim equipament a proba de bombes (parabolts i pitons). Tot i la seva longitud (450 metres repartits en 11 llargs) es fa força ràpid i és molt amena ja que té una mica de tot: panxetes amb bolos gegants (d’això en té molt !), díedres, plaques i fissures. El grau màxim obligat no crec que passi de V, però nosaltres la vam poder fer tota en lliure amb algun pas que deu rondar el 6a+.
Finalment dir que, com ja ens van avisar els Kutrescaladors en el seu post, no cal dur ni friends ni tascons: els passejareu inútilment per la paret ja que on hi ha fissures està cosit a pitons. El que sí que va bé són un parell de “bagues sabineres” . Res, us deixo amb algunes fotos de la via:


Pere al L1 (V/V+), verticalitat i bolos a dojo!


Joan al L2 (V), més del mateix


Pere al díedre del L5 (6a+) i Joan arribant a la R9 (6a)