EL SUPOSITORI (COVA DE L'ARCADA)

És curiós el procés d’investigació i coneixença que he hagut de fer sobre aquest sector abans d’anar-hi a escalar. El primer cop que vaig tenir constància de la seva existència va ser fa un parell o tres d’anys quan escalant a la Desdentegada vaig veure gent escalant a la part final dreta del cingle de la Cova de l’Arcada. Al arribar a casa vaig buscar a la guia de Montserrat Sud i a Internet, però ni a un lloc ni a l’altre vaig trobar informació sobre la zona. Uns mesos més tard vaig anar a escalar a la Placa Hardkore i a l’Agulla del Senglar, just a la dreta del Supositori i vaig aprofitar la proximitat per anar-hi a fer un cop d’ull. Em vaig emportar una agradable sorpresa: una quinzena de vies perfectament equipades amb químics i un peu de via tranquil i còmode,...llàstima que les vies es veien molt dures per mi. En el seu moment ja vaig publicar una entrada sobre aquella “descoberta”. Estava clar per això, que de descoberta res de res, el peu de via es veia força trepitjat i net de vegetació i l’entrada de les vies plena de magnesi i fins i tot algun canto "sobadillo". Tot indicava que allà ja feia anys que s’hi escalava,...simplement era una zona no difosa pel gran públic, tal com si que havia passat amb les veïnes zones de la Desdentegada i la Cova de l’Arcada. Finalment, ara fa unes setmanes, gràcies a un post d'en pgb on va penjar un link a ressenyes de la Font Soleia, vaig trobar casualment les anhelades Ressenyes_del_Supositori. De seguida vaig veure que almenys 3 o 4 vies si que les podria fer i ho vaig apuntar a l’agenda. Aquest diumenge per fi hi hem anat a escalar. El pla és fer les vies que puguem al matí, mentre duri l’ombra i al migdia, quan comenci a tocar el sol, canviar a l’altre vessant de la vall a la Desdentegada. Ens acompanya la Gemma, avui sense el Pol, que s’ha hagut de quedar a casa treballant. Comencem per les vies de l’esquerra de tot que són les més "assequibles":
-Via 12: 6a, 18 m. Fina, tècnica i de continuïtat tot i no ser massa llarga. Surt bé, però al meu parer un plus no li sobraria.

Nesa fent "tope-rope" en aquesta via.

-Via 11: 6a+/6b, 18 m. Més del mateix , però encara més fina. Aquesta ja no surt, no per falta de força o tècnica sinó per falta de fe; no m’atreveixo a fer un parell de xapatges agafat de merdetes i m’acabo agafant a la cinta per xapar. Un cop més si haig de decidir-me per un grau li poso 6b. No cal dir que la Gemma fa aquestes dues vies en un plis plas mentre ens explica tot pujant els seus plans per vacances. La Nesa les fa en tope-rope i se’n surt prou bé.

Pere en aquesta via.
-Via 23: 6c, 22m. Molt fina i vertical. Continuïtat pura i dura sobre petits forats, molts d’ells romus i algun de sobadillo. No té però cap pas extrem. L’obre la Gemma sense masses problemes. Jo, després de l’espantada d’abans, decideixo probar-la amb tope-rope. Surt !!!,...si si, ja sé que esteu pensant; l’hauria d’haver provat de primer, però estic segur que no hauria sortit,...massa fe hauria hagut de tenir!

Gemma al 6c.
-Via 22: 7a, 22 m. Només la fa la Gemma,... i renoi ha de treballar molt el començament; 7 o 8 metres agònics sobre microforats, pinces, regletes laterals i altres artimanyes. Fins després de xapar el tercer químic no pot baixar la guardia al caçar el primer bon forat de la via!. Ja la té,...ara “només” li falten 15 metres de continuïtat sobre 6c mínim.
-Via 26: 6b, 20 m. Abans de mudar-nos de sector i despedir a la Gemma que ja marxa, provo aquesta via. Tot i que la ressenya només marca 6b, l’entrada no la veig clara; em sembla massa desplomada i massa fina. Quan m’hi poso les sospites es confirmen i no hi ha manera de treure la seqüència de moviments fins al tercer químic: m’haig de pillar a tots! Després ja tomba i probablement resulta la via més fàcil de la paret. Però francament, només per l’entrada crec que es mereix un 6c com a mínim.

Pere intentant sense èxit aquesta via.
A la tarda trasllat a La Desdentegada on fem:
(La Nesa):
· Via 21: 4c, 15m i 11 o 12 químics,...si si un cada metre! Ideal per iniciar-se de primer
· Via 20: 4c, 15m. Més del mateix,...potser un pèeeel més difícil,... 4c+ ;) ?
(El Groinket):
· Via 25: 6b, 30 m. Típica via de continuïtat del sector. El problema és que els passos més fins i verticals estan al final, quan els peus ja treuen fum!,...pero surt bé.
· Via 23: 6b, 30 m. Aquesta ja no és tant de continuïtat. Té un parell o tres de descansos, però en contrapartida a mitja via hi ha una mena de baumeta-sostre que no passo ni a la de tres. Ho provo per la dreta, pel mig, per l’esquerra i no hi ha manera. Per tot arreu em quedo a un pam d’un foradet boníssim que hi ha sota el següent químic,...serà un pas per alts???

En definitiva dia completíssim que acabem satisfets i amb els peus adolorits. Aaaa i un cop més aquest estiu el folre no ha fet nosa,...que duri!

Panoràmica del Vermell i La Desdentegada.

"TRIATLÓ" PEL MONTSANT

Aquest diumenge hem fet multiactivitats per la Serra del Montsant; primer una excursioneta, després un bany i finalment unes escaladetes. Però anem a pams: primer hem fet una de les excursions més clàssiques i boniques de la Serra. Es tracta de fer el recorregut entre les ermites de Sant Antoni i Sant Bartomeu de Fraguerau. El recorregut va seguint el riu Montsant per un dels seus trams més espectaculars: el Congost de Fraguerau i acaba a la remota i solitària ermita romànica de Sant Bartomeu. De tornada aprofitem una tram del riu anomenat Cadolles Fondes on l'aigua ha excavat una sèrie de gorgs tots seguits per dinar i fer un bany.

Ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau i les Cadolles Fondes.

A la tarda ens arribem fins a Margalef i més concretament fins al Barranc de Sant Salvador, zona menys concorreguda i més ombrívola que els típics sectors de la carretera de l'embassament. Concretament parem al Totxo del Porc, on pràcticament podrem assegurar des del cotxe i tenim vies de tots els graus, des de 4 a 7b en un reduit i còmode espai. Aquest sector ha vist augmentat recentment el seu nombre de vies tant a la cara nord-oest, on tenim quarts i cinquès a dojo, com a la cara nord-est on s'han obert tres noves vies tot el dia a l'ombra.

La cara fàcil del Totxo i ultimíssima ressenya del sector.

Nosaltres comencem fent una via de les molt fàcils: Blanqui ( 4+) per escalfar i amb la idea que la Nesa en faci unes quantes més,...però avui està de pega; durant l'excursió se li han ressentit molt els genolls i ara pràcticament no pot escalar així que continuo jo sol cap a vies amb més "vidilla". Faig:

• Sucran: 6a+. Boníssima nova via perfectament equipada amb químics molt vertical o inclús desplomada. Costa però surt. Inicialment 6b, però decotada a 6a+.


Pere arribant a la reunió d'aquesta via.


• Lo morissec assassí: 5+. Una altra magnífica via margalefiana de placa amb forats. Tot i el grau no resulta trivial.


• Tot és igual: 6a+. De característiques similars a l'anterior, però amb algun pas molt més fi, vaja de forats més petits.


• Six veu ques facil: 6b. Aquesta la probo amb top rope i surt bastant agònicament,...però surt,...l'hauria d'haver provat de primer!!!.

Comodíssim peu de via i el sector Racó de la Finestra com a teló de fons.

PIC DEL MARTELL: VIA MIDI PLAN (110m., V+)

Via ràpida, ben equipada i sobre excel·lent roca. Ideal per una tarda d’estiu ja que hi toca l’ombra a partir de les 15:00 i a més al Pic del Martell a la tarda hi acostuma a bufar una agradable brisa marina. De fet nosaltres ens vem prendre el tema tarda massa a la valenta i ens va pillar el negre a la baixada,... però és que haviem de pair la paella que ens haviem cruspit a Castelldefels i no vem començar a escalar fins les 19:00.


Nesa al L1 (L2 si la fem en quatre llargs).

La via va ser oberta en estil “clean” (utilitzant només tascons, friends i bagues) per Gustavo_Máñez (Kush) i Paco Sánchez el 1993. Posteriorment el mateix Kush va equipar les reunions i passos clau amb espits i finalment el 2002 la va equipar completament amb parabolts. Des de llavors resulta una de les opcions més ràpides i segures del Pic del Martell i això es comença a notar als passos clau on la roca està polideta. Actualment compta amb 4 reunions, una cada 27 metres, totes elles equipades amb anelles per rapelar, però la via es pot fer en només dos llargs de 55 metres. D’igual manera la podem rapelar també amb quatre o dos ràpels dels mateixos metres. De totes maneres l’opció més ràpida pel descens si no volem fer cap més via és baixar a peu directament del cim cap al pàrquing.


Pere al L2 (L3 si la fem en quatre llargs).

El pas més difícil de la via el trobem només començar on una placa d’un parell de metres amb poca presa de mans i peus en adherència sobadeta ens obligarà a posar-nos ràpidament les piles,…tant que nosaltres vem optar directament per l’A0. Crec que aquest pas, diguin el que diguin les ressenyes, no baixa de 6a. De totes maneres el llarg clau de la via és el tercer (primera part del segon si la fem en dos llargs). En aquest llarg trobem una mena d’esperonet vertical, aeri i amb bona presa, però cal mirar-s’ho bé abans de començar aquesta secció ja que un cop hi estiguem posats la verticalitat no ens permetrà entretenir-nos gaire.