Avui he tingut dos companys d’alçada, en Marc i en Xavi. Ens hem sortejat els llargs a la palleta més llarga i el resultat ha estat:
L1: Xavi. El més difícil sobretot per l’entrada, on hi ha tres o quatre metres finets i verticals (6a) que t’enganxen en fred. La resta segueix sostingudet però la qualitat de l’escalada de seguida t’atrapa i no et deixa pensar en les dificultats. Els abundants parabolts també ajuden a despreocupar-te de tot i gaudir de la roca.
L2: Pere. Segueix la tònica. Magnífica placa de roca excel·lent plena de forats, tomàquets, cigronets, ous i altres espècies. Potser els parabolts estan una mica més separats, però el llarg no passa de V+ i l’escalada segueix tant divertida que ni t’hi fixes.
Xavi al L2 i Marc al tram de 6a+ del L4
L3: Marc. El més fàcil (IV+). Segueix tot igual, però la paret perd verticalitat . Voliem empalmar-lo amb el L4, però la corda frega massa just quan s’ha d’afrontar el pas de 6a+.
L4: Fem reunió i continua en Marc. A la sortida de la reunió hi ha el pas més difícil de la via (6a+). És la típica panxa montserratina. El pas és força morfològic ja que que cal caçar un forat a l’esquerra que costa de veure i depenent de com l’agafes és més o menys bo. Els baixets ho tenim una mica més cru ja que per arribar a l’esmentat forat ens cal fer un bloqueig intermig agafant-nos d’algun romu.
Superat el desplomet, rampa i cim!
Pere al L2 i al L4
Per posar-li algun inconvenient a la via, dir que es fa curta, cosa que podem solucionar fent-ne alguna de les veïnes com la Tomàquets d’amagatotis o la Pere Segura de característiques similars però amb bastants menys assegurances, sobretot la Tomàquets.
El descens l'hem efectuat en tres ràpels (50m. + 35m. + 30m.). Remarco els metres perquè si esteu temptats a empalmar els dos últims sapigueu que us quedareu a un parell o tres metres del terra, a l'alçada del primer bolt, i no és fàcil desgrimpar!. La cordada de davant nostre ho ha pogut comprovar.
El descens l'hem efectuat en tres ràpels (50m. + 35m. + 30m.). Remarco els metres perquè si esteu temptats a empalmar els dos últims sapigueu que us quedareu a un parell o tres metres del terra, a l'alçada del primer bolt, i no és fàcil desgrimpar!. La cordada de davant nostre ho ha pogut comprovar.