ARIÈGE 3: PORT DE LERS

Una altra de les infinites petites escoles que trobem a l’Ariège, d’interès local si es vol, però que et pot treure d’un problema en dies de molta calor. Aquest va ser el nostre cas. Hi vam anar el quart dia de la nostra estada i el tercer dedicat a l’escalada. Fins llavors, els dos primers ens havien traumatitzat per la calor, i tenia clar el criteri a seguir en l’elecció de la zona: ben amunt i si pot ser a l’ombra! El Port de Lers reuneix aquestes característiques (1500m i orientacions NO, O i N) i s’hi respira un ambient molt tranquil i alpí. Recordo que l’any 1993 hi vaig passar tot fent la travessa dels Pirineus en bicicleta i em va deixar molt bon record: no és un port tant popular ni alt com el Tourmalet o l’Aubisque, però la carretereta és molt més bucòlica i tranquil·la.

L’Escalada es desenvolupa en una mena de grans agulles de calcari no sempre de bona qualitat. És molt fi i compacte, però a vegades fa com unes crostes que es trenquen o té un tacte terrós pel liquen que hi ha. Recorda una mica a la Nord del Pedraforca. Una altra cosa que em va sorprendre és l’heterogeneïtat en els graus: la majoria de vies estan ben graduades, però alguna està completament desfasada per baix.

Passem un dia ben agradable i fresc, sense més pretensions, fent les següents vies:

Sector Sekadur:

-Bistouille, 5a+

-Cara, 5b

-Ya kun pas, 5c

-Sécateur, 6a

-Sékouassa, 6a (6b+)

Sector Bonzaï:

-Qui j’ai mis?, 5c

-Tant qu’on vivra, 6a+ (*,6b)

-Et aprés c’est l’enfer, 7a+(TR)

ARIÈGE 2: CALAMÈS

Castell i parets de Calamès

Després d’un primer dia una mica frustrant, decidim assegurar el tret anant a una escola de solvència contrastada: Calamès. A més, el dia es lleva bastant tapat i creiem que és una bona oportunitat per visitar aquesta escola orientada majoritàriament al sud... il·lusos de nosaltres!...al migdia ja estem ben fregits i deshidratats! Segona lliçó que hem après: a l’Ariège, com a bona part dels Pirineus francesos, molts matins es lleven ennuvolats per boires altes, però a mesura que el sol escalfa es desfan, així que a partir d’avui cada dia a consultar la meteo!
Calamès és una de les quatre escoles situades al municipi de Bedeilhac juntament amb Sedour, el Roc à Steph i la Roche Ronde. Podriem dir que és la segona escola en importància de la comarca després de Sinsat. En total més de 300 vies en roca calcària de primera qualitat entre esportiva i via llarga.
Aquest primer dia a Calamès (n’hi haurà un segon amb millors condicions meteorològiques) decidim anar al sector Le Col (foto esquerra), pensant que tant la Nesa com jo tenim vies del nostre nivell. Un error més a la llista: és el sector amb més aproximació i té pocs arbres que donin ombra al peu de vies. Total que hi arribem ben suats i maleint el sol que ja s’ha decidit a sortir!
Pel que fa a l’escalada en aquest sector trobem el grau força ajustat i els seguros força allunyadets (...mala combinació!), però potser és la calor que ens ennuvola el cervell. No triomfem gaire que diguem (...la crida de la piscina del càmping és massa forta!):

-Tramp, 5a (5c/6a)
-Les 2 b, 5a (5b/5c)
-Lichen, 6a+ (6b)
-Samdi, 6b (intent que acaba a la segona xapa on ja hi havia un mosquetó abandonat...m’hauria d’haver imaginat que per algo hi seria!)

El segon dia a Calamès resultarà molt més gratificant i productiu, encara que ens refermarem en la idea que el grau està bastant ajustat. Aquest dia coincidim amb la Gemma i el Pol que també estan per la zona. Aquest cop sí que l’encertem amb el temps ja que no veiem el sol en tot el dia i ens escapem miraculosament de la pluja. També l’encertem amb els sectors. Comencem amb Les Grottes on fem la via més fàcil:

- Les Pierres à feu, 6a+ (*)

Ens desplacem al sector veí Les Murettes, caracteritzat per la verticalitat i la presa petita, molt de ditets, i escalo:

- La Soucarrane, 6a+ (6b)
- Barbarella, 6b+ (6c, TR)


Gemma a Brothers in arms, 6c (sector Murettes)

A la tarda li he promès a la Nesa que aniríem al sector Le Papy, un autèntic paradís pels amants del cinquè grau! Vies llarguíssimes sobre un magnífic calcari amb la paret ajagudeta i bona presa. Tot amanit amb excel·lents vistes sobre la vall de l’Ariège. Això sí, seguros a “Can Pistraus” en algunes vies que teòricament haurien de ser per debutants (exemple: 9 en un 5a de 40 metres !). Aquí fem:

-Roxette, 5a
-Blues pour un chat noir, 5c+ (*)
-Sette et uitte, 5a
-Les herbes amères L1, 5c+ (*)

Al final doncs, l’escola de Calamès ens deixa una bona impressió, però millor venir-hi a la primavera o la tardor per gaudir-la del tot.

Nota: Les anotacions entre parèntesis després de les vies volen dir:
-TR: via realitzada en Tope Rope.
-* Via recomanable
-***Via imprescindible
-Incloc també grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya.

ARIÈGE 1: APPY

Comencem el nostre periple escalatori per la petita escola d’ Appy. Em semblava un bon lloc per començar; teòricament s’hi podia escalar tot l’any i hi havia força vies tant per la Nesa com per mi. Però a l’hora de la veritat, la zona ens va decebre bastant. Ja a simple vista, mentre fèiem la penosa aproximació sota un sol de justícia no li veia gens de color: es veia un simple bony de blocs de gneis (una roca semblant al granit però d’origen metamòrfic) amb poca pinta de ser gaire escalable. En arribar al peu de paret es va confirmar la impressió: vies rares i discontínues, amb trams de placa tombada i d’altres de desplomats coincidint amb la superació dels blocs abans esmentats. A més, d’ombra poca; només a l’extrem esquerra on hi ha les vies més fàcils: uns slabs on el més difícil és accedir-hi ja que l’entrada és vertical o desplomada. En començar a escalar ens adonem d’un altre inconvenient: la corda frega molt per la roca, sobretot a prop de les reunions quan ens despengem.

Nesa a Paul et Mike, un 6a bastant pujadet de to!

Quan provo alguna via més difícil també veig que en general fan moltes esses perquè van a buscar les fissures i punts dèbils entre els blocs. La veritat però, és que a la zona central que és la més assolellada s’intueix alguna via interessant, però l’astre rei no ens permet de posar-nos-hi. Està clar que sobre gustos no hi ha res escrit i als companys d’aquest blog sembla que la zona els va agradar força. Amb l’única cosa que coincideixo amb ells és amb el tema de l’entorn tranquil i les vistes espectaculars. Fem les següents vies:

-La Javanaise, 4c
-Cinquadalle, 4c
-La poupié, 5c+
-Paul et Mike, 6a (6a+/6b)
-Espoir d’Eçú, 6a+ (6b/6b+)

...i ja en tenim prou que el solano ens està matant!

Les vistes són el millor d'aquesta petita escola

A la tarda, aprofito que anem d’hora i que ens ve bastant de pas per anar a treure el cap a l’escola d’ Aston. No sé perquè, però al llegir a la guia que la roca també és gneis em començo a ensumar que serà un altre decepció i, abans de perdre el temps anant-hi des del càmping un altre dia, prefereixo fer-hi una ullada. Aquí el que ens sorprèn és el lamentable estat d’abandonament del lloc: el camí d’accés està pràcticament diluït entre la vegetació i el que és més sorprenent: les vies també! És realment curiós veure com alguns parabolts ben lluents treuen el cap entremig de la molsa que recobreix alguns trams de paret. És una llàstima perquè aquí sí que la paret es veu realment maca: unes immenses plaques de gneis força verticals i fines. Per acabar-ho de fer més inexplicable, les vies estan perfectament senyalitzades amb unes precioses rajoletes de ceràmica amb el nom pintat molt artísticament. És inevitable preguntar-se què ha fallat en aquesta escola per acabar així? I perquè es van gastar tant de temps, diners i esforços en un projecte així? Crec que simplement amb una bona neteja de cara i una mica de publicitat quedaria un magnífic sectoret, però vaja, no seré jo qui ho faci que em pilla una mica lluny!

VACANCES (1a part): ARIÈGE

Buufff, quina calor!
Uuuah, com pica el grau!
Ggrrrr, com allunyen els seguros!

Aquest és el resum sensacionalista de la primera impressió que ens va deixar l’escalada a l’Ariège. Afortunadament ni tot és blanc ni tot és negre i a vegades la primera impressió no és la bona. Mica en mica li vam anar agafant el “tranquillo”, vam esquivar el sol i vam trobar zones amb grau més nostrat. Sí, ho heu endevinat, l’Ariège va ser el primer destí de les nostres vacances. Com gairebé sempre buscàvem un lloc on, a part de l’escalada, poguéssim fer excursions, turisme o simplement gaudir del paisatge, i aquesta zona dels Pirineus francesos ens proporcionava tot això. A més, ja ho sabeu, el Zapatero ja ho ha reconegut, estem en crisi i per tant buscàvem una zona relativament propera; res d’avions, ni vaixells, ni grans quilometrades.

Tarascon sur Ariège, punt neuràlgic de la vall i Foix, la capital.

Des del punt de vista de l’escalada l’Ariège en té molta, bona i variada. Hi trobem totes les variants d’escalada: esportiva, vies llargues equipades i vies llargues semiequipades o desequipades en lliure o artificial extrem. I també tres tipus de roca diferents: calcari, gneis i granit. Tot això en un radi d’uns 30 quilòmetres al voltant de Tarascon sur Ariège en una vintena d’escoles:
Niaux, Alliat, Génat, Baychon, Auzat, Vicdessos, Port de Lers, Ornolac, Sinsat, Verdun, Appy, Aston, Rulhe, Bedeilhac (Calamès, Sèdour, Roc à Steph i Roche Ronde), Ax les Thermes, Dent d’Orlú,... (en negreta les que vam visitar).
Les orientacions també són força variades i, tot i que predominen els sectors orientats al sud i a l’est, és possible escalar-hi tot l’any.

La Gemma escalant a Calamès, una de les escoles més complertes de l'Ariège

Finalment el tema ressenyes també el teníem resolt sense gastar-nos ni un cèntim gràcies a l’excel·lent web del CAF Ariège on surten gairebé totes aquestes escoles.
El nostre camp base va ser el càmping Les Grottes d’Alliat, pràcticament al centre de totes les escoles abans citades. El pla consistia en...bé no hi havia gaire pla, simplement alternar dos dies d’escalada amb un d’excursió i/o turisme fins que en tinguéssim prou i aquest moment va arribar al cap de 14 dies.

Sinsat, l'escola més famosa de la vall

En els propers posts us presentaré les escoles que vam visitar sense entrar en masses detalls perquè la cosa seria interminable. Simplement dir-vos que en l’enumeració de les vies inclouré unes informacions complementàries entre parèntesis quan cregui que fan falta. Aquestes informacions són:
-Grau sota el meu parer quan aquest s’allunya molt del proposat per la ressenya.
-Inicials TR: via realitzada en Tope Rope.
-* Via recomanable
-***Via imprescindible