SIU-RA-NA…fa uns anyets aquest nom em posava els pèls de punta. Tot i el seu renom mundial, per mi aquesta escola resultava inabastable. Les poques vies fàcils que havia provat, o estaven molt sobades (Can Marges i Can Melafots) o tenien les assegurances molt allunyades. Entre aquestes primeres visites, fa més de 15 anys, i avui el meu únic bagatge a Siurana eren un parell de dies al Grau dels Massets.
El recentment reformat i reinagurat Refugi Ciríac Bonet.
Afortunadament jo he millorat com escalador i Siurana ha crescut exponencialment. Actualment 60 sectors i més de 1200 vies ofereixen possibilitats a pràcticament tothom. Malgrat tot, crec que Siurana i els seus equipadors han sabut conservar la seva aureola d’escola exigent; el grau està colladet (...però no ofega!) i les assegurances t’obliguen sempre a escalar i anar bé de coco.
Aquest pont del Pilar (...sí ho sento, alguns privilegiats teníem pont! jejeje) hem començat a posar remei a la nostra ignorància siuranenca. Han estat 4 dies d’escalada molt ben aprofitats, i si no els hem exprimit més ha estat per culpa del mal de dits i de la calor. Aquest últim factor ens ha condicionat molt, tant en el grau màxim assolit, com en la tria de sectors:
DIA 1 (09/10/2011): L’HERBOLARI
Aquest és un dels sectors que més ha crescut els darrers anys. Accés i peu de via molt còmodes, roca excel·lent i 20 vies entre el V+ i el 7c+. M’atreviria a qualificar-lo com a sector imprescindible si ens movem entre el 6a i el 7a, i malgrat tot encara no és gaire freqüentat. Aquí fem:
-Azukiki, 6a, 20m (***). Bona via de placa amb un començament força atlètic. Compleix bé la funció d’escalfament.
-DJ. Pallús, 6a+, 25m (***). Més llarga i variada que l’anterior. Placa d’anar-s’ho mirant. Començament una mica expo, ja que cal fer un flanqueig a la dreta quedant sobre un vuit d’uns
-Via del Paquín, 6b+, 25m (**). Bona via de placa i regletes amb una secció sensiblement més dura i bloquera, coincidint amb la superació d’un sostret.
-Via 12 (de la nova guia), 6a, 20m (***). Llarga via de placa molt disfrutona.
-Romaní, 6b, 20m (**). Més del mateix, però aquesta té alguns passos força fins. Començament per un arbre i primera xapa molt alta.
-Aquí hi ha marro, 6c (6c+ a la guia del Toni Arbonés) (*****). Fantàstica via de placa vertical de regletes i foradets, amb una traca final apoteòsica: els millors forats arriben quan més els necessites. Molt tècnica. Viot!
Apurant les últimes llums a l'Herbolari amb la lluna sobre Siuranella sud.
DIA 2 (10/10/2011): CORRAL NOU
Sector ja força conegut i concorregut malgrat ser bastant nou (es va començar a equipar el 2003 i ampliat en una segona fase el 2008). En realitat estem parlant de varis subsectors que ofereixen gran varietat d’estils i graus. Difícilment no hi trobarem el que busquem. Algun inconvenient? Doncs per nosaltres va ser la calor, ja que fins ben entrada la tarda no vam rebre l’ombra. Ens vam centrar en el sector “El Ditot”:
El Ditot i a la via Gurú (6b+).
-Delirium, 6a, 25m (***). Una via força llarga, divertida i variada, amb tot tipus de cantos, però sempre bons. Requereix alguna tibadeta considerable de laterals. Bona per escalfar.
-Faktoria, 6a+, 25m (*). Aquesta m’agafa desprevingut i poc concentrat i de cop i volta em veig pillat en un pas de bloc que no m’he mitrat bé...em penjo!. No m’ha agradat, l’he trobat discontínua , bloquera i dura pel grau.
-Pitxuti 4, 6b, 25m (**). Una via “rareta” però força bona. Abunden els cantos plans i les regletes romes. Al lloro amb algun flanqueig i algun “aleje”.
-Am nyam nyam, V+, 18m (**). A
-Gurú, 6b+, 32m (*****).
-Gradient, 6c, 18m (**). Aquesta via es troba al subsector “Corralet”. Un sectoret completament penjat, on només començar les vies ja et trobes amb el cul a l’aire. La via és molt espectacular, però la trobo duríssima pel grau. M’arrossego de xapa a xapa!
DIA 3 (11/10/2011): SIURANELLA
Probablement la zona més de moda actualment a Siurana, i no és d’estranyar: són metres i metres de balconades amb tàpies de fins a
Espectacular i còmode peu de via de la Siuranella Central, amb l'Herbolari al fons.
Nosaltres comencem per Siuranella Central, perquè segons la nova guia, les vies de l’esquerra tenen ombra fins al migdia. La veritat és que arribem a les 10:30 i la majoria ja estan al sol. Per sort bufa ventet i encara podem fer un parell de vies:
-Arròs de llamàntol, 6a, 35m (***). Llarguíssim diedre fissurat, que exigeix tècnica i destresa en el tema. En cas contrari es pot convertir en un autèntic “via crucis”.
-Festa major del 78 (L1), 6a, 25m (**). Primer llarg d’una clàssica del 1978 que encara conserva una roca súper adherent.
Al migdia decidim canviar a Siuranella Est buscant l’ombra. Un altre sector imprescindible si escalem per sobre del 6b:
-Border Line, 6c, 30m (***). Segons la nova guia és una via assequible en el seu grau. La veritat és que jo l’haig de lluitar a mort, però per sort té un bon repòs a la meitat que cal aprofitar. Molt bona, festival de regletes i foradets.
-Mucho Papito, 6b, 20m (***). Relaxat i content per l’èxit anterior em poso en aquesta per acabar el dia tranquil·lament i acabo penjant-me en un pas on m’equivoco de banda. Els tres dies a Siurana i la calor comencen a passar factura: tant a
Siuranella Est i a la via Mucho Papito (6b) d'aquest sector.
Un escalador fent una cursa contra el sol a la via Crosta pànic (7a+) del Pati...Va perdre!
DIA 4 (12/11/2011): ESPERÓ PRIMAVERA I L’APARADOR
El Pati + El Cargol + Esperó Primavera.
Avui ens acompanyen
-Penitenciagite, 6b, 20m, (**). Comparteix entrada amb la via més fàcil del lloc (Primavera V+) i potser per això està força polida de peus. Després s’arregla i esdevé una bona placa siuranenca amb un pas difícil de llegir a vista per superar un bombet final (no sé si donar les gràcies o cagar-me amb qui va deixar la cleca delatora!).
-Berberechín fibrao, 6b+, 22m (**). Entrada tensa i atlètica fins la quarta xapa i després tràmit fins la cadena.
El sol ja apreta i canviem a l’Aparador que està a rebentar de gent fugint de la calor!
Gemma a la via CAB (6a) de l'Aparador.
-Les dos cosines, V+,
-Gatzara, 6c, 25m (***). Via siuranenca per antonomàsia: placa súper tècnica farcida de miniregletes que només té un inconvenient per no ser un viot: comença a estar polida de peus.
La Gemma i un servidor a la via Tres de deu (6c).
-Tres de deu, 6c, 18m (***). Aquesta veïna de l’anterior no s’assembla de res (excepte en el sobament de peus). Comença molt potent i atlètica i acaba ajaguda i regletera. Encara no sé ben bé com un peu em va relliscar i vaig fer la voladeta inesperada de l’stage.
Retornem a la cara est de l’Esperó Primavera i fem:
-Records oblidats (L1), 6b, 22m (***). Placa siuranenca de regletes i forats bastant bons excepte un parell de passos més fins i tècnics. És increïble lo bona que es manté la roca tot i els 20 anyets de la via.
-Kataplax, 6c+, 22m (***). Tant
Pol a Primera línia (6a) i Gemma a Kataplax (6c+).
Bé, i fins aquí la “parrafada siuranera”...no havia fet cap post de la “millor escola del món” però per ser el primer m’he quedat a gust eeee!...li devíem a
Trobada de gegants a Siurana.