24 de desembre 2008

QUE VENEN ELS INDIS!


El passat diumenge vam anar a conèixer el nou sector d’en J. Vidal, “Indi”, a Collbató: el sector Pell Roja. Els assistents: Joan, Óscar, Carlota, Nesa i un servidor, i tots vam quedar molt contents amb les noves vies. La veritat és que la zona de Collbató no para de créixer i aquest raconet dels Totxos CAM està quedant molt apanyadet. Entre tots els totxos ja hi tenim una trentena de vies de graus mitjos-baixos (entre IV i 6c) i múltiples orientacions que ens poden permetre escalar-hi pràcticament tot l’any. Concretament, al nou sector no hi tenim sol fins passat el migdia, així que nosaltres vam fer una mica de temps escalant al veí Totxo de l’Estel:


Joan a Quanta Cabra (6a). En segon terme el nou sector Pell Roja.

Entre tots pràcticament vam provar totes les vies. Aquestes són les que vaig tastar jo:

-Pipa de la pau, V, (**): Presa de contacte amb la roca del sector...i està molt freda!!. Comença ramposa però es va posant dreta (tònica dominant a la majoria de vies del nou sector).

-Esperó de la Martina, V+, (**): Bonic esperonet en una posició molt fotogènica. Pràcticament tots passem per aquesta via que només té un parell de metres intensos i verticals. Llàstima que sigui tan curta.



-Només un pas (Totxo del Jaume), 6a, (*): Ja en tinc prou de passar fred i decideixo fer una incursió al Totxo del Jaume per fer aquesta via que tenia pendent. Com diu el seu nom, tot el tema es concentra en un sol pas lleugerament desplomat i de presa menys bona del que aparenta. A més, tenim possible caiguda sobre repiseta al fer-lo. En general la via és bastant “expo” (només 3 parabolts en 15 metres) i la trobo difícil pel grau.

-Pytecus, 6a+, (**): Torno al sector Pell Roja, ara ja amb sol. Típic 6a+ de finura montserratina. El trobo dificilet.

-El Clan, 6b+, (**): Una altra típica de finura montserratina, amb dues seccions difícils: una només començar i una altra al mig coincidint amb el tram més vertical de la via. Encadeno a la primera però amb una mica de “trampes” ja que li poso cintes i li faig un cop d’ull al baixar de l’anterior.

-Borinot ensopit, 6c, (***): La petita joia del sector; continuïtat, verticalitat i trams de finura alternats amb altres amb més bon canto, però sempre petitó. Encadeno a vista amb “aparent i sorprenent” facilitat (potser es quedaria en 6b+?). El pitjor de la via: esquivar les cagarades que algú ha decidit deixar a peu de via, paper inclòs!


Jo mateix en aquesta via i Joan acabant Seminolas després d'un "bon ensurt".

-Seminolas, 6a, (**): m’acomiado del sector amb aquesta via encuriosit per l’espectacular caiguda que només uns minuts abans hi ha tingut el Joan mentre jo feia el 6c (va caure en el pas clau amb la corda a les mans preparada per xapar!). La veritat és que la via té un xapatge que si ets baixet t’obliga a bloquejar de presa petita amb l’esquerra i col·locar el peu dret en un lloc que rellisca una mica. La majoria de gent però podrà xapar des d’uns centímetres més avall on hi ha una repiseta.


Carlota a "Pipa de la pau" (V), Óscar a "Bolquers i papilles" (IV) i Joan a Semonolas (6a).

08 de desembre 2008

CAMARASA: CRESTES DEL CONILL


Si sou escaladors i heu passat per Camarasa, de ben segur us hauran cridat l’atenció unes barres rocoses que hi ha just davant del poble i a l’altre banda del Segre. Són quatre o cinc crestes afilades i paral·leles entre elles, on destaquen per sobre de tot la cara sud de la primera i la cara nord de l’última. Són les Crestes del Conill i com no podia ser d’altra manera hi ha un bon grapat de vies (30) i són força bones.
La cara sud de les Crestes. A l'esquerra els Topis de les Crestes: un sectoret amb 5 cinquillos
.
Es tracta d’un calcari de boníssima qualitat bastant adherent i abrasiu, amb foradets tipus gota d’aigua, llastres tallants i algunes fissures i forats esporàdics molt més grossos i bons. La paret és pràcticament vertical i les vies són força llargues. Per posar-hi algun inconvenient dir que totes les vies són bastant semblants i hi ha poc marge de graus: entre V+ i 6b+ a la cara sud i entre 6a i 7b+ a la cara nord.


L'estètic llençol de la Cresta Sud

Aquest dissabte vam fer-hi la nostra primera visita amb la Nesa i vam gaudir del solet de desembre i de la tranquil·litat absoluta del lloc, ja que vam estar sols. Les vies realitzades foren:
- Beta (V+) + Yang (6a): 32m, 12 parabolts, (***). Una bona combinació que proporciona una bona presa de contacte amb el sector.



- Alfa (V+) + Yin (6a+): 33m, 11 parabolts, (***). Idèntica a l’anterior però amb un inici de segon llarg molt més exigent.

- Sati: 6b, 34m, 10 parabolts, (**). Començo a flipar: cada via que faig té un metre més i una assegurança menys!. Per sort en aquesta el grau no apreta tant com diu la ressenya que portem. Jo, sent molt generós, li posaria 6a+. Primera part amb la roca una mica bruta de terra i líquen, però segona part amb roca espectacular.

- Dream Climb: 6a+, 19m, 5 parabolts,(***). Aquesta sí un 6a+ com una casa, i potser ens quedem curts aquí. Assegurances llunyet i final força vertical.

- Tibetano: 6b+, 19m. 5 parabolts,(***). Aprofito que comparteix reunió amb l’anterior per posar-li cintes al baixar i m’adono que hi ha unes excursionetes de campionat entre xapes, així que monto un parell d’”escalextrics”. M’hi poso i l’encadeno, però reconec que sense els “escalextrics” no m’hauria atrevit pas!


Nesa a Alfa (V+)

A les quatre ens atrapa l’ombra i la temperatura baixa en picat, així que pleguem veles i ben satisfets cap a casa: un altre bon lloc conegut!

Aaa, per cert, me’n descuidava: la ressenya més actualitzada del sector la podeu trobar a una miniguia Desnivel que es va distribuir amb una revista Escalar que parlava de Camarasa (nº 40).