Poques vies, però totes llargues, bones i encadenades a vista! Aquest seria el resum del passat diumenge a la Placa Hardkore; un dels meus racons preferits de Montserrat. M’agrada per la seva tranquil·litat (sempre que hi hem anat hem estat sols), pel conjunt d’agulles d’alçada modesta però de perfil imponent que t’envolten (la Proa, l’Agulla del Senglar, l’Agulla fina dels Naps de Baix,...) i evidentment per les seves vies que segueixen la tònica de les veïnes Desdentegada i Cova de l'Arcada: continuïtat, verticalitat, bona roca i bones assegurances (en aquest cas químics més aviat allunyadets!).
L'Agulla Fina dels Naps de Baix. Per la seva cara més desplomada discorre la mítica via de l'Alex Huber, "Un Poco Loco", 60 metres de 8b i només 11 assegurances!
Tot i aquests ingredients aquest sectoret és rarament visitat perquè els seus germans grans li treuen clientela. També hi ajuda el fet de que no té cap via fàcil, fàcil i la llarga aproximació. Però si ens movem entre el 6a i el 7a, aquí hi tenim feina per un parell dies. I si no en tenim prou podem complementar la jornada amb els sectors contigus a banda i banda: el Supositori i l’Agulla del Senglar.
Preparats, llestos, ja!
En aquesta ocasió som 5: el Josep, la Gemma i el Pol, i la Nesa. Entre tots hem fet gairebé totes les vies del sector. En el meu cas:
-Vídeo clip, 6a, 30m (***): Segurament la més fàcil, però molt bona i representativa del sector: continuïtat i verticalitat amb roca plena de bons forats i patates.
-Hardkore, 6a+, 30m (***). Molt semblant a l’anterior, però amb una entrada més fina i explosiva. Després esdevé una rampa que ràpidament es va posant dreta i fina,...i quan ja comences a patir apareixen els forats salvadors.
-Esperó del Xilum, 6c, 30m (***). Fantàstica via en una posició molt estètica i fotogènica. Probablement un dels 6cs més fàcils que he fet mai. Tots vam coincidir en que com a molt li donaríem 6b+ sent generosos. Tot i així potser no és una bona opció per estrenar-se en aquest grau perquè les assegurances allunyen força.
Josep i Pol a l'Esperó del Xilum (6c)
-Sense nom (num. 9 de les ressenyes del Fernando), 6b, 18m (**). Via de recent creació, i això es nota ja que la roca encara està força plena de líquen i no és tant bona com a les anteriors. Té una mena de capa exterior una mica trencadissa. A més, tant aquesta com la seva parella de la dreta, són bastant més fines, regleteres i de grau molt més ajustat. La trobo bastant més difícil que l’Esperó del Xilum. Aquesta si que podria ser un 6c!
-Sense nom (num. 10), 6b+, 22 m (**). Característiques idèntiques a l’anterior, potser encara un pèl més exigent, perquè és més llarga i té les assegurances una mica més separades. Per mi, un altre bon 6c.
-Sense nom (num. 10), 6b+, 22 m (**). Característiques idèntiques a l’anterior, potser encara un pèl més exigent, perquè és més llarga i té les assegurances una mica més separades. Per mi, un altre bon 6c.
Com trobava a faltar Montserrat i que ràpid se li agafa el gustet,...tot i el mal de peus!
Gemma encadenant un 7a, tot i estar malalta!
