Parèntesi a les cròniques kalymnianes per explicar-vos la cura d’humilitat que vam patir en la nostra “rentree” escaladora per les nostres terres. I és que el diumenge vam escollir una escola i un sector molt exigents: La Mussara, sector Les Campanilles. Exigent perquè el grau d’aquest sector està molt, però que molt apretat, i en algunes vies les assegurances estan més lluny que a prop. Si a això li sumem que la roca és un calcari molt compacte amb fissures verticals força romes com a presa predominant, és a dir tot lo contrari que a Kalymnos, era d’esperar que la castanya fos considerable. I tant gran va ser que tots (Gemma, Pol, Nesa i un servidor) ens vam quedar uns 2 graus per sota del que vam encadenar a Kalymnos. Per exemple, ni La Gemma ni jo vam passar del 6b, quan a Kalymnos havíem encadenat pràcticament cada dia 7a i 6c+ respectivament.
Però bé, a part d’això el sector és espectacular i molt tranquil (segurament per la llarga aproximació), i val la pena deixar-s’hi caure almenys un cop.
L’ecalada és una curiosa barreja de tècnica i força, ja que per una banda cal anar enllaçant bavareses a banda i banda i per l’altra cal anar per feina perquè la paret no deixa de ser vertical o lleugerament desplomada i va carregant els braços. Trobem també algun tram de placa i algun forat bo dins les fissures.
A destacar que al sector hi ha 7 vies noves respecte la guia “Escaladas en Mont-ral y La Mussara” d’en Luichy i en Xavier Buxó. No hi ha ressenyes publicades d’aquestes vies, però totes elles tenen el nom al peu de via i tenen graus entre 6a i 6b+. En el meu cas vaig conèixer l'exisència d'aquestes novetats gràcies a aquest post del company Factor 2
Vam fer les següents vies:
-Anda-lui, 6b, (**). La meva intenció era esclafar amb aquesta via, però ja em deixa ben calent físicament i psicològicament i em condiciona tot el dia. Placa vertical predominantment de fissures verticals i assegurances allunyades. Encadeno per orgull, però haig de vèncer les ganes de penjar-me a mirar-m’ho un parell de vegades. Diuen que és una de les millors vies del sector, però jo la pateixo més que la disfruto.
-Taxi driver, (***). Una de les noves. Festival de bavareses que cal enllaçar amb tècnica i sense entretenir-se. Ens va semblar la millor del dia i podria ser un 6b.
-McFly, (**).Una altra de les noves. Una via molt alpina on cal cercar amb intel·ligència els punts dèbils, ara un metre a la dreta de les xapes, ara un metre a l’esquerra. Molt variada, però també predominen les fissures. Ens va semblar un 6a+. A la seva esquerra el Pol va fer Batlou, i ens va comentar que era molt semblant.
-No despistis, 6c, (**). Diuen que és una altra de les bones. Personalment no em va agradar gaire, ja que la via té un pas duríssim de bloc a la part superior amb un xapatge molt delicat. La Gemma hi fracassa de primera i jo m’hi poso directament en tope rope. Trec el pas amb un parell d’intents però m’adono que de primer m’hauria resultat impossible xapar. Si em diuen que és 7a/7a+ també m’ho crec !
Gemma en aquesta via
-Sipegotimato, V+, (*). El nom li deu venir perquè si te la fots abans de la primera xapa, efectivament et mates (deu estar a uns 6 metres del terra i no és precisament fàcil). Francament em va semblar una barbaritat posar-li V+ a aquesta via (...i també posar la primera xapa a aquesta alçada en una via d’un grau que suposadament hauria d’estar destinada a debutants). Feia molt temps que un cinquè no em feia bufar tant. Altra vegada successió de fissures bavareses verticals, però en la meva modesta opinió 6a+ com a mínim.
-Kagando melodías, 6b+. Veient el “percal” en aquesta també m’hi poso directament en tope rope, i la veritat és que m’hi arrossego de mala manera. Una de les pitjors vies que recordo haver fet últimament...i espero que ningú s’ofengui! No ho sé, o el meu cap encara està a Kalymnos o jo no tinc el dia o és molt morfològica,... però a mi em va semblar infinitament més difícil que 6b+.
Gemma a Taxi driver (6b) i jo mateix a Anda-lui (6b)
Atenció: nota sobre l’aproximació descrita a la guia d’en Luichy:
A la descripció i al croquis diu que hem de deixar un desviament a l’esquerra un cop agafem la pista que ve de Los Castillejos. Aquest desviament avui en dia no existeix, segurament aquest camí ha estat engolit per la vegetació. Per tant, el caminet de baixa cap a Les Campanilles no és el segon desviament sinó el primer i està senyalitzat amb una fita entre dos petits pins. Si arribem a un desviament molt més clar amb un indicador que posa “Vilaplana per Les Campanilles” és que ens hem passat!
