26 de desembre 2011

TAILÀNDIA 4: KOH YAO NOI



“Take it easy”, aquesta és la filosofia que millor defineix la vida a l’illa de Yao Noi, tant de la seva gent de creença islàmica, com dels visitants. Arribar aquí procedents de Tonsai és un autèntic impacte pels sentits i sembla que entris de cop a la Tailàndia rural de fa 30 o 40 anys. Aquí tot és pausat, silenciós, ple de llum i colors. La gent et saluda amb un somriure o un gest amable amb el cap, les cases i comerços romanen oberts de bat a bat i els cotxes (pocs) i les motos (moltes) s’aparquen amb les claus posades al pany. Afortunadament aquesta illa es manté fora dels principals circuits turístics, tot i estar situada al bell mig de la badia de Phang-Nga entre Krabi i Phuket.

L’escalada s’hi va començar a desenvolupar fa poc més de 5 anys, de la mà d’uns escaladors americans que ara regenten una botiga/bar on us podran informar de tot. La veritat és que a primera vista l’illa sembla poc adequada per l’escalada ja que és més aviat plana i ondulada. Però al seu extrem nord amaga uns espectaculars penya-segats al més pur estil Tonsai-Railay. En total, actualment hi ha uns 10 sectors amb unes 150 vies. A molts només s’hi pot arribar amb barca i als altres després de fer 30 minuts de “motocross” per un camí enmig de la jungla.

Personalment, crec que si el paradís de l’escalada existeix deu ser molt semblant a això. Potser el que ens va sorprendre més va ser que tot i tantes virtuts i que comença a ser relativament fàcil trobar informació a internet, en tota l’illa no hi devia haver més de 20 o 30 escaladors. Una dotzena dels quals allotjats als mateixos bungalows que nosaltres, Namtok es deien (per cert, a meitat de preu que a Tonsai i bastant més bonics). I casualitats de la vida, uns d’aquest escaladors eren en Matthias i la Nadia, una parella que havíem conegut a Kalymnos l’estiu passat.

Malauradament la por al desconegut, va fer que només ens reservéssim 3 dies al final del viatge per anar a Koh Yao Noi.

La “feina” feta:

THE MITT (*****)

Per nombre de vies (25), varietat de graus (de 5+ a 7c) i espectacularitat de la roca aquest és el sector estrella de l’illa. Estalactites gegantines de formes impossibles i desplom acusat són les principals característiques. El sector però, té un gran inconvenient: hi entra el sol a partir de les 12:00 i si no està ennuvolat és impossible seguir-hi escalant. Nosaltres vam arribar tardet i només vam poder fer 3 vies:

-Daddy long legs, 6b, (*****). Un autèntic “tripi kalymnià” entre tufes i estalactites gegants.

-Spiderman, (6c+), (*****). Més del mateix. No sembla que desplomi molt, però la via té 30 metres i quan arribes a baix quedes uns 10 m. separat de la paret. La via és molt sostinguda i jo no sé trobar els descansos adequats; no encadeno.

-Guided, 5+, (**). La fàcil del sector per la Nesa.

HD WALL (**)

Alternativa de tarda per quan arriba el sol a The Mitt. Roca a vigilar en alguns trams, però si seleccionem bé les vies, cosa difícil perquè les ressenyes existents són molt dolentes i desactualitazades, no ens decepcionarà.

-Paradise Prow, 6a+/6b, (***) (o això penso: primera via a l’esquerra). Bona línia entre tufes en una mena d’esperó. Atenció: roca una mica liquenosa i dubtosa en alguns trams i assegurances a base de parabolts de 8 mm.

-Paradise Waits, 6b+, (*****). Viot. Placa desplomada amb tufes, bròquils i grans cantos.

-Cheeseburger in paradise, 5+, (**). Bona placa vertical amb molt canto, però roca dubtosa en alguns trams. (foto a dalt)

GRATEFUL WALL (*****)

Esquerra: HD Wall i Big Tree Wall. Dreta: Grateful Wall

Només dir el nom d’aquest sector se’m posa la pell de gallina. M’atreviria de dir que allí vaig passar el millor dia d’escalada de la meva vida. El sector no desploma tant com The Mitt, però té una roca fantàstica, amb multitud de formacions tipus bròquil en aquells trams on desapareixen les tufes. Per arribar-hi només és possible en barca, que et deixa en una escala de fusta per on puges a una plataforma de bambú que constitueix el confortable peu de via a uns 5m. per sobre del mar, i es clar amb aquesta situació resulta inevitable anar fent algun banyet entre escalada i escalada. Es pot demanar alguna cosa més? Doncs si: és un dels sectors més frescos de la zona, ja que té ombra tot el dia i acostuma a bufar-hi una mica de brisa.

Vam compartir long-tail (1800 baths per dia) i escalada amb els companys dels bungalows: 3 canadencs, 2 americans i una japonesa. L’únic inconvenient del sector és que el grau màxim és 6c+.

Nesa a Slipknot (6a) i jo mateix a New speedway boogie (6c+)

-Slipknot, 6a, (***). Tufes. La millor via que es va emportar de primera la Nesa a Tailàndia.

-Wharf rat, 6b, (***). Primer contacte amb les plaques de “broquils”

-Monkey and the engineer, 6b+, (*****). Una de les millors vies que he escalat mai. Primera part de tufes, segona de broquils i tercera de grans forats, i la paret es va posant desplomadeta.

-New speedway boogie, 6c+, (*****). Igualeta que l’anterior però amb un final més exigent. Em calen dos intents: al primer vaig caure amb la cadena als morros per una equivocació a l’últim pas quan ja no tenia pila per rectificar. Boníssims els ànims multilingües que rebia des de baix i la voladeta amb crit alliberador (no recordo en quina llengua!) que vaig emetre! Bany relaxant i segon intent sense problemes.

-Franklin’s tower, 6a+, (*****). 35 metres de laberint de tufes.

Les tres horetes esmerçades a escalar aquestes tres últimes vies van cosnstituir un “clímax escalatori” que crec que serà molt difícil d’igualar i van ser el final perfecte pel viatge!

Amb el Deni, el "capo" del "Namtok Resort" i el port de Tha Kao, punt final del viatge.

23 de desembre 2011

TAILÀNDIA 3: RAILAY

Railay East en primer pla, i Railay West i Tonsai al fons.

L’escalada a Railay la vam anar intercalant amb la de Tonsai, ja que ambdues zones estan a tocar, i tot el dit per Tonsai pel que fa a característiques de l’escalada serveix també per Railay. Així que vaig al gra i us explico directament els sectors i vies visitats:

DEFILE & DEFILE EXIT (*)

Aquest sector va ser el que menys em va agradar: ambient molt humit i “salat”. Poques vies i tacte bastant desagradable.

Aproximació aquàtica amb marea alta a Defile

-Mai Pen Rai, 6a+, (**). Aquesta no està gens malament. Plaquera, cosa poc habitual per aquestes contrades.

-Krabi, Krabi, 6c, (*). La guia local li posa 3 estrelles però a mi no em va agradar gens, sobretot pel començament: explosiu, sobre canto petit i sobadet. No encadeno.

-Monkey gone to heaven, 6b, (*). Una altra via prescindible: curta, explosiva i sobada.

Posta de sol a Pra-Nang beach i Happy Island.

TAIWAND WALL (*****)

Railay West beach durant l'aproximació a Taiwand Wall (al fons)

Una de les perles de Railay i la paret que més destaca a simple vista des de qualsevol punt. 14 vies d’esportiva i 7 més de varis llargs, on és possible escalar només el primer llarg. Roca i vistes espectaculars, ombra tot el dia i sorprenentment no molt massificat (si més no el dia que hi vam anar nosaltres), potser pels 20 minutets que s’ha de caminar.

-Fit to be Thaid, 6a+, (*****). Ens la va recomanar un company català que voltava per allí, i renoi, la va clavar! Costar arribar al peu d’aquesta via, però val la pena. Roca i posició excepcionals.

Al peu de via de Fit to be Thaid, Taiwand Wall.

-The king and I (L1), 6b, (***). Clàssica de 4 llargs on només fer el primer ja val la pena. Sobadeta, però es deixa fer, perquè el canto és molt gran.

-Mala mujer, 6b, (***). Com la majoria de vies d’aquest sector: canto a dojo entre estalactites i tufes.

-Circus Oz (L1), 6a+, (**). Idem, però potser la més sobada.

-Primal Scream, 6a+ , (**). Aquesta és diferent: més curta, més tècnica i menys “gorilera”.

-Solution 41, 6b+, (**). Una altra de molt tècnica, fins i tot regletera.

Nesa a Circus Oz (6a+) i un escalador japonès a un 7a+

THE KEEP (*****)

Sens dubte la paret que més em va agradar de Tonsai-Railay. Només 9 vies, però totes viots llargs i sostinguts, amb predomini del grau mig (6b-6c). Tot i que com a tot arreu hi ha tufes, a les vies difícils els passos clau, coincideixen amb zones més fines de canto petit. Curiosament vam estar sols, segurament perquè l’aproximació és força entretinguda i el dia amenaçava pluja.

-Gengis Bond, 6b, (*****). Clàssica del sector. Llarguíssim i espectacular itinerari entre tufes i estalactites.

Entre les estalactites de Gengis Bond (6b) i ressenya del sector.

-Bottom feeder, 6b (fins R1), (**). Curta i grau apretadet.

-Babo does Tailand, 6c, (*****). Boníssim viot de placa amb bon canto amb trams desplomadets i algun pas llarg.

-Aspirin, 6c, (*****). Idem

-Monkey’s Bum, 6b, (***). Tufes.

A Monkey's Bum (6b)

Railay West i Tonsai al fons.

Properament Koh Yao Noi.

20 de desembre 2011

TAILÀNDIA 2: TONSAI

Podríem definir Tonsai com la Kalymnos tropical…O potser seria més apropiat definir Kalymnos com la Tonsai Mediterrània, ja que les primeres vies de Tonsai daten de principis dels 90, bastant abans que les de l’illa grega. Segurament és el lloc d’Asia on es concentren més escaladors de totes les procedències. I ja se sap: normalment massificació és sinònim de brutícia i soroll. Per mi aquest és el principal inconvenient de Tonsai. Clar que el soroll no és massa culpa dels escaladors sinó més aviat dels motors dels omnipresents long-tails (embarcacions típiques tailandeses) i dels generadors elèctrics.

L’ambient que es respira a Tonsai és una barreja entre hippie-reagge-friki-thai. Diria que deu ser l’únic lloc de Tailàndia on el personatge més idolatrat no és el rei Bhumibol, sinó el Bob Marley. Resulta força curiós veure thais amb rastes i guitarra en mà tocant els èxits del rei del reagge!

Tonsai deu ser el destí preferit del 90% d’escaladors que visiten Tailàndia. A només 20 minutets a peu (o 5 min. en long tail) hi ha Railay, però allí tot és una mica més car i turístic.

Tonsai (al fons) i Railay (en primer terme)

A Tonsai hi vam estar 8 dies, en un bungalow força apanyadet que ens costava 700 baths (17€) al dia, amb esmorzar buffet lliure inclòs. És fàcil trobar coses a meitat de preu o menys, però bastant més cutres i segurament a prop d’un generador que us farà la vida impossible durant la nit.

Tornant de l'Eagle Wall amb marea baixa els sectors: Tonsay Bay, Dum's Kitchen i Tyrolean Wall.

Pel que fa a l’escalada tenim uns 20 sectors i 350 vies, que es converteixen en el doble si sumem les de la veïna Railay. L’escalada es caracteritza per un calcari bastant semblant a Kalymnos, amb espectaculars tufes, estalactites i estalagmites. En general sempre trobarem molt canto i parets desplomades, cosa que dóna lloc a una escalada molt atlètica i divertida. Pràcticament està tot equipat amb anclatges químics de titani i molts ponts de roca (hi ha vies de 30m. amb 10 o 12 punts d’assegurament i tots són ponts de roca!).

Els principals inconvenients de l’escalada aquí són:

-La calor humida que et fa suar moltíssim.

-El sobament del 90% de les vies.

-Els mosquits, sobretot a primera i última hora.

Malgrat tot, l’espectacularitat del paisatge i de les vies acaba compensant aquests inconvenients, i la majoria de gent, quan s’acostuma, acaba encadenant el mateix grau que als seus països d’origen.

Els sectors i vies realitzades foren:

COBRA WALL (*):

Poques vies i poca varietat de graus, però ideal però una primera presa de contacte, ja que té 3 6a-6a+ de xorreres molt bons.

-Cobra head, 6a, (**)
-Snake whiskey, 6a+, (**)

EAGLE WALL (*****): Un dels millors sectors de Tonsai. 25 vies amb graus per tothom i totes semblen bones.

-Spiderman, 6a , (***) (foto dreta)

-Desayuno de Nono, 6b, (***)

-Alta Ruta, 6b+, (***)

Aquest trio de vies és molt recomanable. Totes elles són llargues, variades, espectaculars i poc sobades pels estàndards tonsaieros. La seva trilogia bé que es mereix (*****) !

-The Annihilato, 6c, (*). No encadeno. Inici explosiu i relliscós i final envaït per la vegetació.

-Dead Spiderman, 5, (***). Només la fa la Nesa i sembla realment bona per ser només un 5è.

Railay des de l'Eagle Wall.

TONSAY BAY – THE TERRACE (**): Segurament el sector més fotografiat de Tailàndia i un dels més frikis del món, en tots els sentits de la paraula. Algunes vies comencen literalment a la terrassa d’un bar.

-I no speak england, 6b, (***). Festival de tufes i estalactites i menys sobada del que es podria esperar per la seva situació.

-Cowbungalow, 6b, (**). Semblant a l’anterior, però una mica més exigent i menys espectacular.

Entre estalactites a I No speak england (6b).

THE NEST (***): Bon sector. Només una dotzena de vies, però força espectaculars i ben repartides en quan a grau.

-Wacky weed, 6a, (**). Xorreres molles després de pluges (fotos a dalt)

-Dozer Days (L1), 6c, (*****). Bestial. Força sobada però es deixa fer bé perquè el canto és molt gran.

A Dozer Days (6c)

MONKEY WORLD (**): Bona roca i bones vies, però poca varietat de grau (predomina el 6b) i accessos/peu de via incòmodes.

-Chunky monkey, 6b, (***)

FIRE WALL (***): Un sector clàssic i molt freqüentat, cosa que fa que normalment la seva dotzena de vies estiguin ocupades. Bon sector amb varietat de graus entre 6a i 7c.

D'esquerra a dreta: Melting Wall, Fire Wall i Cat Wall.

-For Hega, 6a+, (***)

-Boobtube, 6b, (***). L’escalo sota un intens xàfec tropical i no em mullo!

Proper capítol Railay!

Segons aquest rètol, tant la Nesa com jo, ja estariem morts escalatoriament parlant!

16 de desembre 2011

TAILÀNDIA 1: SITUEM-NOS

Farà uns 15 anyets va caure a les meves mans un exemplar de la malauradament desapareguda revista “Extrem”, on apareixia un extens article sobre un nou paradís mundial de l’escalada: Tonsai-Railay a Tailàndia. Aquell article em va colpir profundament, no tant per l’escalada (en aquella època no era tant fanàtic com ara) sinó pels impressionants paisatges. Des de llavors, visitar aquella zona va esdevenir un d’aquells viatges somiats que t’apuntes a la llista de “algun dia hi aniré”.

Posta de sol a Pra-Nang beach

Escalador local a un 6b de Thaiwand wall, Railay.

Marea baixa a Tonsai.

El passat 23 de novembre aquest somni es va fer realitat i la Nesa i jo volavem en viatge de noces cap els “mars del sud”. L’espera va ser llarga, no tan sols pels 15 anys des de que havia vist el lloc a la revista, sinó perquè a última hora les descomunals inundacions que van afectar el país ens van obligar a ajornar el viatge un mes.

Un cop allí, lògicament també vam aprofitar per fer una mica de turisme per Bangkok:


En aquest primer post us situaré una mica sobre les zones d’escalada que vam visitar:


La primera, més gran i més coneguda és la península de Pra-Nang amb les arxipopulars escoles de Tonsai i Railay. Uns 50 sectors i 700 vies en total, amb graus per pràcticament tothom encara que costa trobar vies per sota de 6a. Aquí hi vam estar 8 dies:

Railay west des de Tonsai

Sector Tonsai bay.

Fent el "mico" a Thaiwand wall.

La segona fou la tranquil·la i poc coneguda illa de Koh Yao Noi. Aquí hi ha unes 150 vies repartides en 10 sectors, tot i que la zona està en plena expansió. Aquí només hi vam estar 3 dies que se’ns van fer molt curts, perquè allò si que era un paradís de tranquil·litat i “escalada exòtica” en estat pur:


Ens va quedar pendent escalar en altres zones que tenen molt bona pinta com per exemple:

-La minúscula illa de Lao Liang: unes 50 vies en una illa deshabitada que és parc nacional i només s’hi admeten 60 persones en un “resort” constituït per tendes de campanya ja que està prohibit edificar-hi.

-La zona de Chiang Mai, al nord de Tailàndia, amb l’escola de “Crazy Horse” de la qual ens en van parlar molt bé.

-Les illes Phi Phi, on només vam anar a fer el turista, però que també tenen escalada i molta! (unes 150 vies).

La idea és fer un parell o tres de posts més aprofundint més en les zones i sectors visitats. El que he decidit no fer, perquè seria massa llarg i ja és informació de fàcil accés per la xarxa, és explicar tot el tema de consells pràctics, transports, allotjament... En K, per exemple, va publicar un parell d’articles molt bons i també podeu consultar la web Railay.com. De totes maneres, per resumir, si hi voleu anar el consell clau seria: no us preocupeu, tot resulta molt més fàcil del que esperes i en general tothom és molt amable, servicial, humil i honest. Aaaa, i si t’ho muntes bé pots passar el dia (dormir i tots el àpats) per uns 500-700 baths (10-15 €).