COLLBATÓ MIX

Aquest diumenge el fred ens ha espantat i no ens hem atrevit a anar gaire lluny. Per aquestes ocasions sempre tenim el comodí de Montserrat Sud. El sector escollit aquest cop ha estat Els Graus i zones properes. Aquesta és una zona força resguardada del vent i tenim diverses orientacions que ens permeten escalar al sol tot el dia. A més, últimament hi han proliferat les vies com bolets i em feia gràcia provar les vies noves que em faltaven. A la Nesa també li agrada bastant aquesta zona, així que cap a Collbató falta gent.
Quan arribem el termòmetre del cotxe marca -1ºC i poc ens pensem que acabarem fent alguna via en màniga curta!
ROCA SIOUX
Comencem per aquest primera agulla i les dues vies més recents que estan a la dreta del tot:
-La simpatia del sioux: V, 15m. (**). Bona via per escalfar. Curteta però amb algun pas interessant cap al final. (Foto esquerra)
-Yuma: 6a, 14m. (**). Igualeta a l’anterior però amb el pas “interessant” més desplomadet i amb bon canto.

PLACA DE LA POMA
-Gamarus Alegre: 6a, 20m. (***). Nova via a l’esquerra del tot d’aquesta bonica i vertical placa amb roca execel·lent, ben assortida de forats, bolets i regletes montserratines. Panxa final amb bon canto.

Croquis extret d'Onaclimb. Amb vermell les vies noves.

PLACA DEL GANDHI
Nou sector, obert l’estiu passat, just a l’esquerra del Jardinet. Roca un pèl diferent que a la resta de sectors veïns. Aquí és bastant més fina i compacta, amb menys forats i bolos. Requereix més fe en els peus. Tot i el grau baix de les vies no crec que sigui un sector gaire recomanable per iniciació, ja que a les característiques de la roca hi hem d’afegir uns parabolts una mica separats a les dues vies de V. Fem totes les vies i sens dubte les més recomanables són les dues de l’esquerra, que són les més difícils però amb millor roca.

Ressenyes extretes d'Onaclimb

PRIMER PIS
Per acabar el dia amb una mica més de trempera i amb algun 6b a la butxaca ens enfilem per la Drecera dels Graus fins aquest petit però bonic sector. Aquí faig (la Nesa ja en té prou):
-Via 1: 6b, 15m. (***). El més difícil és el començament (fins la tercera xapa). L’haig de provar 3 vegades però acaba sortint. Després preciosa placa vertical de continuïtat amb algun forat força bo. Reunió bastant oxidada.
-Via 3: 6b+, 20m. (***). Hiperassegurada amb espits. Estètica rampa que es va posant dreta fins arribar a ser desplomada. Molt fina però amb algun forat salvador. Caic en el pas clau. Aprofito la caiguda per descansar i mirar-m’ho bé. El pas acaba sortint però em quedo amb les ganes d’encadenar-la ...ja comença a fer massa rasca i per avui ja està bé. Reunió bastant precària sobre dos espits rovellats. Millor anar a la de la dreta que almenys té un parabolt.

...comença a fer rasca!

INVESTIGANT LA VALL DE LORD

Ja feia temps que en Marc, la Silvia i la Nora ens havien convidat a passar un cap de setmana a Sant Llorenç de Morunys, però entre ponts i grips inoportunes ens costava trobar el moment adequat per fer efectiva la visita. Al final aquest cap de setmana hem pogut,...llàstima que una mica tard per anar a buscar bolets; si encara en quedava algun ja deu estar congelat !. Bé, la Silvia ha aconseguit trobar algun fredolic atrevit en un racó que només ella sap !. Però vaja, com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem tingut més temps per investigar les zonetes d’escalada que hi ha pels rodals de Sant Llorenç. Ens ha acompanyat també en Joan (l’alpinistaderevista), que cada dia està més en forma,...es veu que el rocòdrom que s’ha instal·lat a casa seva comença a donar fruits.

Joan, Pere i Nesa a les vies Yuyu, Quitate que masturbas i Bernat Culé del sector Tunel de Lord respectivament.

El dissabte vam anar al sector del Túnel del Santuari de Lord. Aquest petit sector és ideal per anar-hi amb la canalla, ja que el peu de via és la mateixa carretera i una petita esplanada que fa. A més hi ha un parell o tres de vies fàcils i curtes ideals per iniciació. La roca és conglomerat de grans còdols força bona i l’equipament espits i parabolts.

Actualment aquest és el sector de moda entre les futures figures de l'escalda; Nora i Erola en acció.

Tota la informació que he trobat publicada sobre la zona és bastant dolenta; jo mateix portava una ressenya que no sé ni d’on va sortir, que no ens ha ajudat gaire a localitzar les vies correctament, ni és massa coherent amb les graduacions. Així que m’he decidit a elaborar-ne una de collita pròpia. Abans de veure-la alguns aclariments:
*He decidit respectar bastant el grau original de les vies. Com a molt hi ha variacions de mig grau tant per dalt com per baix. De totes maneres són vies molt difícils de graduar ja que són molt curtes i algunes tenen passos de bloc que potser superen el grau proposat. En general doncs, crec que ha quedat un grau un pèl ajustat però bastant coherent entre totes les vies.
*No hem tingut temps de provar les dues últimes vies de l’esquerra, que són les més dures; la primera és nova i té pinta de ser un bon 6c com a mínim, amb una entrada molt explosiva. La segona és la Pacagarce, on he deixat el grau de la ressenya original.
*La via Pacagarce comparteix entrada amb la seva veïna Quitate que masturbas. Una entrada també explosiva i una mica trencada.

Joan i Pere a l'explosiva i trencada entrada de les vies 2 i 3.
*A la dreta de tot hi ha una reunió amb cadena i anella però no he vist cap via que hi arribi. Dedueixo que serveix per passar una corda i fer top-ropes per la canalla, ja que la rampa que hi arriba amb prou feines deu ser tercer.

El diumenge, després d’un intent frustrat d’anar a caçar bolets, anem a la zona d’escalada de la Creu del Codó. Tenim molt poc temps per escalar i les ressenyes que portem ens tornen a fer la guitza. En arribar a la zona veiem que les vies ja estan a l’ombra, però la nostra sorpresa ve quan en revoltar el morral de roca que tanca el sector principal, la cinglera continua amb orientació sud i hi ha quatre vies noves...Vaja, intuïm que són noves perquè els parabolts brillen molt i no es veu ni rastre de magnesi. Les provem totes menys una que va per un esperonet i la informació que us puc donar és la següent:

*La 3 crec que deu estar entre 6a i 6b.
*La 4 té una entrada directa molt explosiva que no he fet.
*La 2 no m’ha sortit a vista, i amb top-rope l’he encadenat però tocant preses de l’esperonet. Crec que deu rondar el 6c.

Pere a la via 4 i "l'alpinistaderevista" amb poques ganes d'escalar i la Roca de Canalda al fons.
Només hi hem estat 2 horetes, però han estat intenses i el paisatge fantàstic:

Podeu trobar més informació sobre aquests sectors i les seves aproximacions al blog d’en K.
Per acabar, només dir que si algú va per aquestes zones o per altres de la Vall de Lord, qualsevol informació que tingui serà benvinguda,... a veure si entre tots anem treien l’aigua clara de les vies que hi ha ;-)

MORATA DE JALÓN...

…o Morata de Jabón, per com estan de relliscoses algunes vies!. Bromes a part, aquesta escola ens ha agradat molt i a més ens ha quedat molta feina per fer , així que de ben segur hi tornarem.
Morata necessita poques presentacions; fou una de les escoles pioneres de l’escalada esportiva a Espanya i és, sens dubte, el lloc on vàries generacions d’aragonesos han aprés a escalar i ho segueixen fent. L’indret tenia bastants números per esdevenir ràpidament popular; bona roca, accessos curts, peus de via còmodes i entorn agradable. Fins i tot era i és relativament ràpid accedir-hi amb tren des de Saragossa i Calatayud. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que les vies més antigues i populars estiguin completament polides, sobretot als sectors Aguja Negra i Aguja Coñeriza, on pràcticament es pot assegurar des del cotxe.

La Peña del Reloj a l'ombra i l'Aguja Coñeriza al sol i al centre.

Tot això ja ho sabíem, i de fet, potser és el motiu que més em frenava a l’hora d’anar-hi. Però també sabíem que els darrers anys s’han obert noves vies i s’han reequipat antigues línies, que degut al seu precari o inexistent equipament, no es feien. Així doncs, es tracta d’escollir aquestes vies per trobar la roca menys sobada. De totes maneres, algunes de les millors clàssiques de la Peña del Reloj, la Gran Placa o El Macizo del Alí segueixen sent molt recomanables ja que degut a la gran qualitat de la roca, amb llastretes i gotes d’aigua molt cantelludes, encara es deixen fer molt bé.

Aguja Coñeriza en primer terme i Peña del Castillo en segon.

Un altre valor afegit a l’escola darrerament ha estat la inaguració d’un alberg municipal associat a la FAM (Federación Aragonesa de Montañismo) on podem dormir de primera per només 8 € per persona. A nosaltres fins i tot ens van donar una habitació per nosaltres sols amb bany inclòs!.

Respecte l’escalada, predominen les grans plaques ajagudes de calcari gris excel·lent, que requereixen una bona tècnica, més que no pas força. Però també hi ha sectors més verticals o desplomats amb calcari vermell de bon canto. Les vies acostumen a ser bastant llargues i algunes arriben als 45 o 50 metres. En aquests casos sempre tenim reunions intermèdies que ens permeten despenjar-nos en dues fases (corda de 70 - 75 metres indispensable). També hi ha alguna via de varis llargs (fins a 5), però aquest tema no l’hem tocat. El grau està una mica apretat i les xapes un pèl separades pels estàndards actuals, sobretot alguna primera xapa massa lluny.

Macizo del Alí (dretra) i Gran Placa (esquerra a l'ombra).

Els sectors d’esportiva estan molt propers entre ells i tenen vàries orientacions, la qual cosa ens permet canviar ràpidament el mateix dia en funció de si volem sol o ombra. Nosaltres en quatre dies hem visitat els següents:

GRAN PLACA
El paradís del V+/6a. Un total de 25 vies llargues i menys polides del que es podria esperar d’un sector situat a només 1 minut del cotxe. Segurament perquè abans de les noves obertures i reequipaments només 4 o 5 es repetien amb freqüència. Aquí fem (m’abstinc de comentar-les perquè m’han semblat totes molt bones i similars):
- The Huaraz King: V+, 25 m., 7 parabolts.
- Al degüello (L1 + L2): 6a, 45 m., 15 parabolts.
- Tojouse (L1): V, 25 m. , 7 parabolts.
- Del montañismo a la gestión: 6a, 25m., 9 parabolts.
- Raquel: 6b, 25m., 8 parabolts.

Dues imatges del Punte de Roca amb la Gran Placa al fons.

EL CONO
Petit sector ideal per iniciació o per escalfar de bon matí ja que hi toca el sol des de primera hora:

- La via más difícil del mundo: IV+, 25 m., 6 parabolts
- Mi primera cuerda: V, 25 m., 8 parabolts.
- Agua con sabor a piscina: IV+, 25 m., 6 parabolts.

Escaladors a el Cono i Nesa a Lotita (V).

PEÑA DEL RELOJ IZQUIERDA
- Olga: IV+, 30 m. 10 parabolts
- Lotita : V, 20m. 7 parabolts.

PEÑA DEL RELOJ CENTRO
Aquí fem tres grans clàssiques de cinc estrelles, que tot i estar una mica sobades (sobretot el diedre) es segueixen fent molt bé:
- Nacional II: V+, 45 m., 18 parabolts.
- Gran Diedro (L1): 6a, 30 m., 9 parabolts.
- Antoñazas: V+, 45 m., 15 parabolts.

Nesa a Nacional II (V+) i un escalador al Gran Diedro (6a).

PARED PERDIDA
Un dels sectors més recents de l’escola. Vies que comencen amb rampa de calcari gris i acaben amb desplom vermell de bona presa. Recomanable per la seva singularitat a Morata i per l’equipament generós. Sol només al matí:
- Singardaixa club: V+, 20 m. 10 parabolts.
- Espolón contrareloj: V+, 20 m. 11 parabolts.
- A la sombra del Jalón: 6a+, 18m. 9 parabolts.
- Bradicardia: 6b, 17m. 9 parabolts.
- Como oreja de macho: 6b+,18m., 7 parabolts.

MACIZO DEL ALÍ

Un altre dels sectors estrella de Morata i sens dubte el més bonic de l’escola. Immensa cúpula de roca calcària que emergeix d’un bosc de pollancres al costat del riu Jalón. Una cinquantena de vies amb predomini del sisè grau. Llàstima que aquí la massificació i el pas del temps si que comencen a fer estralls a les vies més repetides.
- Cosma shiva: 6a, 25m., 8 parabolts. Sobadeta però es fa bé.
- Directa: 6b, 25m., 9 parabolts. Sobadeta...i aquesta ja no es fa tant bé!
- Canal de Riglos (L1 + L2), 40m. 14 parabolts. Gran clàssica. Potser la via més sobada que he vist mai!. Malgrat tot, hi ha tants “bolos rigleros” per triar que es fa bé i és molt original i divertida.
- Salta Linda (L1): V+, 23m., 7 parabolts. Via nova. Encara no està sobada!
- El hombre rata: 6a+, 22m. 9 parabolts. Aquesta no està gens sobada i és boníssima.

Per acabar algunes dades tècniques de Morata en general:
- Nº. de sectors: 30
- Nº de vies: 400 (més de la meitat de V-6a).
- Distància des de Barcelona (Sabadell): 350 Km.
- Allotjament: Albergue municipal de Morata (tel. 976 818 155)
- Bibliografia i internet:
"Escalada deportiva en Zaragoza" (Ed. Prames).
Revista desnivel nº 118
Blog “Aragon en vertical” : (http://aragonenvertical.blogspot.com/)