PUIG RAMADER

Gran sector de vies fàcils, o per concretar més de vies de V+/6a, ja que aquests són els dos únics graus presents. Potser aquest és el principal inconvenient del sector, juntament amb la llarga aproximació tant en cotxe, com a peu. Però si busqueu passar un dia ben tanquils, allunyats de tot, amb unes vistes excepcionals i gaudint del fantàstic calcari de Vilanova de Meià aquest és un magnífic destí. El sector és ideal pels freds dies d’hivern a la plana, sobretot aquells en que la inversió tèrmica es fa present i la boira és la reina de la Catalunya central.

Iniciant la dura i llarga aproximació. El sector queda quan la paret que es veu a la part superior dreta canvia d'orientació i disminueix l'alçada.

El passat 2 de gener amb la Nesa vam recordar vells temps anant a escalar tots dos solets i gaudint amb els cinquillos!

Els -3ºC  a Vilanova a les 10 del matí no tranquilitzaven gens a la Nesa, però no ens vam equivocar: mitja horeta més tard i 1000 metres més amunt la temperatura ja era de 10ºC i al migdia vam poder escalar amb màniga curta a 1600 metres!

La punta oriental del Puig Ramader amb el Pirineu sobresortint per darrera i Montserrat a l'horitzó.

No m’extendré gaire amb l’explicació de les vies ja que totes són més o menys igual: placa de calcari excepcional farcit de bones franges horitzontals que es va posant dreta fins arribar a la verticalitat, o fins i tot a tenir alguna panxeta. La presència o no d’aquestes panxetes i algun pas llarg esporàdic o alguna franja més roma són elements que fan oscil·lar el grau entre el V+ i el  6a+. Nosaltres vam escalar 4 vies: dues a la part esquerra de la paret i dues a l’extrem dret. Personalment em van agradar una mica més les de l’esquerra. Són un pèl més llargues i de continuïtat, i la roca potser és una mica millor. Però vaja, totes són bones.

Tot i els graus fàcils predominants no és un sector d’iniciació: el primer parabolt està sempre força amunt i després tampoc no és que estiguin molt junts.

Vam fer les següents vies:

-Caps Grossos de Mataró, V+, 30m. (***)

-Mamà Marta L1, 6a, 30m. (***)

-Senyora Rius, V+ (bastant més dur que el primer!), 27m. (**)

La Nesa iniciant "Senyora Rius"

-Les Guineus de Vilanova, 6a+, 27m. (**)

Jo mateix iniciant "Les Guineus de Vilanova"

Ressenyes aquí, i més explicacions sobre les vies i l’aproximació al bolg del  Jaumegrimp

SOT DE LA GUILLOTA

Després d’any i mig amb el blog en “standby” avui m’he decidit a tornar-hi. Durant aquests 18 mesos no he abandonat del tot l’escalada però gairebé. De fet, crec que podria contar amb els dits d’una mà els dies dedicats a l’escalada. Els motius d’aquesta desconnexió han estat bàsicament tres: la paternitat, una visita al “taller de reparacions” per guarir velles ferides de guerra, i sobretot la mandra de tornar-hi quan saps que en fer-ho hauràs de tornar a començar pràcticament de zero, bé en el cas de l’escalada seria més correcte dir de cinquè!

Però com que no hi ha mal que per bé no vingui, el nostre patètic estat de forma ens permet ara visitar sectors desconeguts per nosaltres, que en el seu moment vam descartar perquè totes les vies eren massa fàcils. Jo, home previsor, ja sabia que tard o d’hora arribaria el dia en que aquests sectors ens farien servei i els tenia ben guardadets a la memòria.

El primer del que us parlaré és el Sot de la Guillota, també anomenat en altres llocs, com per exemple la guia “Barcelona i alrededores", Sot del Torn. Més concretament el sector Totxo del Pi. Es tracta d’una zona força antiga situada en una vall paral·lela al nord del més conegut Sot del Bac, al municipi de Tagamanent. Últimament però aquest sector ha sofert un “restyling” i la majoria de les seves vies s’han reequipat amb parabolts i se n’han obert de noves. És un sector d’interés local, però força vàlid per passar un matí d’hivern o una tarda d’estiu ben entretinguts. El peu de via i l’accés són molt còmodes i la seva quinzena de vies estan ben repartides entre el IV i el 6c. Tot i que sobre el paper predomina el V-6a, el grau és força de la “vella escola” i crec que a la majoria de vies no els quedaria malament un o dos “plusos”. De totes maneres no em feu massa cas perquè com he dit abans el nostre estat de forma és bastant lamentable.

El sector Totxo del pi vist des de l'esquerra i de des de la dreta.

Ens acompanya en aquest retorn la Xènia i animant el peu de via el Roc. El matí va tenir la seva dosi de suspens ja que en arribar a l’aparcament, a les 11, el termòmetre encara marcava 0º i bufava un ventet ben gelat. Per sort, el sector queda ben arrecerat i ben assolellat i la cosa va millorar molt.

El menú del dia va ser:

- Greenpeace, V+, 18m. (***). Segurament la via més interessant i variada de les que vam fer. L’entrada és força explosiva i t’agafa fred, però de seguida suavitza fins arribar sota un sostre fissurat que es supera per la dreta.

-Amnistia, V+, 18m. (**). Característiques similars a l’anterior, però sense el sostre.

-Castell de cartes, IV, 15m. (*). Seria una bona via de fissures ben cantelludes si no fos per dos inconvenients. Té una repisa que trenca molt la continuïtat i justament en aquesta repisa la roca està força fragmentada.

-Esquerda del Pi, 6a, 18m. (**). Té bona pinta des de baix. Placa ben vertical on vas aprofitant els generosos cantos que et va oferint una fissura que pràcticament la ressegueix fins dalt. Atenció perquè tot i que la nova ressenya diu parabolts només el primer ho és. La resta són espits força deteriorats. Tampoc em va convèncer massa la ubicació de la reunió.

La masia abandonada de Can Fàbrega, punt recomanat per aparcar.

Abans d’acabar algunes consideracions o informacions útils:

-L’accés més recomanable s’efectua per un caminet que neix a mà esquerra de la pista (en sentit descendent) uns 100 metres més avall del lloc d’aparcament explicat a la guia. Aquest camí pràcticament pla ens deixa a peu de via en 2 minutets.

-La via Amnistia va paral·lela a la Greepeace i té reunió pròpia (la ressenya la marca en diagonal i anant a buscar la R de Greenpeace).

-Com ja he comentat abans la via Esquerda del pi no està equipada amb parabolts sinó amb espits força deteriorats, especialment la tercera txapa.

-Les ressenyes les he tret d’aquest blog.

Roc al solàrium