COVES DE RIBES

Un sabor de boca agredolç seria la millor definició de la sensació que ens ha deixat la primera visita (...i segurament última) a aquesta petita zona. D’una banda hi ha vies boníssimes com El gordo i el flaco (6a+) (foto esquerra), altres de bones a seques com Pollo al chilindrón (6b), altres dolentes com Pepo Cobretti (6a) i finalment d’altres que són un autèntic “pet de xurriac” com El senyor del Taga (IV+). Suposo que per qui fa 7a/7b el lloc deu ser molt interessant perquè es veuen unes línies a través de xorreres i sostres impressionants.
La roca és un calcari amb xorreres i forats a les zones desplomades i més regletero i amb blocs sospitosos a les vies més fàcils. En qualsevol cas sempre recobert d’una mena de terra i/o liquen bastant molest. Segurament aquesta tacte terrós de la roca es deu a que la zona és força humida i de fet avui molts dels degotalls estaven “actius” i ens han fet una mica la guitza perquè no m’han deixat fer dues de les vies que pretenia: “Abbot&Costello” (6b+) i “La casa dels ous” (6b).
L’equipament és bo (parabolts i químics) i generós, i el grau ajustadet, ajustadet!
Tot i que ja he esmentat moltes de les vies que he fet us les comento una mica més:

-El senyor del Taga, IV+, 15m. Totalment prescindible, poc lògica, sinuosa i amb algun bloc inestable.
-Pepo Cobretti, 6a, 18m (*). Inici bloquero i desplomadet a través d’una fissura bavaresa i després placa tombada sens gaire interès. Força dura pel grau.
-Can Torrat de la Coloma, V+, 18m (**). Similar a l’anterior però menys exigent. També comença per una fissura però més bona. Potser és la millor de les fàcils.
-Pollo al chilindrón, 6b, 22m (**). Interessant via que té com principal atracció la superació d’una cova, primer per la seva vora dreta però que acaba sortint ben bé pel centre. Bon canto però una mica difícil de trobar a vista. Em calen dos intents per encadenar-la.
-El gordo i el flaco, 6a+, 25m (***). Segurament la via estrella de la zona. Impressionant esperó aeri i desplomat que cau a plom sobre la via del tren. Sempre amb bon canto i xorreres d’escàndol a la part superior. Com la majoria, força exigent pel grau proposat.
-L’home del nas (L1), 6a, 10m (*). Una altra de prescindible: tres xapes de bloc regletero. Podria ser tranquil·lament 6b!

Ressenyes al bloc del Komando Ripollès

ANDALUSIA 3: LOJA

Loja és una altra de les escoles andaluses més populars, en aquest cas a la província de Granada. Els seus sectors es troben repartits a banda i banda d’una amplia vall, uns al vessant sud i els altres al nord. Per tant és un lloc ideal per qualsevol època de l’any. Nosaltres vam escollir els orientats al nord (Las Zorreras), ja que per Setmana Santa el sol ja començava a picar de valent per aquelles latituds, i entre l’ombra i el ventet que corria gairebé vam passar més fred que calor!

Zorreras Altas

L’escalada a Las Zorreras en general es caracteritza per la verticalitat o els desploms d’un calcari amb xorreres i forats, tot i que a les zones més verticals (les menys desplomades) la roca és més compacta i regletera. Com a la majoria de llocs on vam estar la roca ja està força polida però en aquest cas no afecta massa al tractar-se de vies amb bona presa.
Una altre punt fort de Las Zorreras és l’extens panorama d’interminables camps d’oliveres que es domina.

Zorreras Bajas

El sector on vam estar escalant fou concretament las Zorreras Altas, fent vies entre IV i 6b+, d’entre les quals us puc recomanar:
-Magia negra, 6b
-Patrañas, 6a+
-D’ayo, 6b
-Sidroterapia, 6b+
(Ressenyes parcials a

Desnivel)

Per acabar aquest post i ja que estem a la província de Granada unes quantes fotos de la capital, que vam visitar en un dels nostres dies de descans:

ANDALUSIA 2: EL CHORRO I VEÏNES

EL CHORRO

Aquesta és sens dubte l’escola més popular d’Andalusia, així que no necessita gaires presentacions. De fet nosaltres inicialment ens havíem plantejat aquestes vacances com un monogràfic a aquesta escola, però mica en mica vaig anar recopilant informació d’altres zones properes que també semblaven molt interessants i vam pensar que després de fer 1000 Km. potser valia la pena anar a conèixer com més llocs millor. També hi va haver un altre factor molt important que em va fer decidir a no centrar-me únicament en el Chorro: molts articles i piulades d’altres companys internautes parlaven de la massificació i el sobament de les vies més populars. Així que al final només vam dedicar un dia a aquesta escola, més que res perquè fer un viatge d’escalada a Andalusia i no visitar el Chorro seria més o menys com venir a Catalunya i no anar a Montserrat!
De totes maneres també inclouré en aquest post dues escoles que es poden considerar com a “zones satèl·lit” del Chorro perquè estan molt properes i dins del mateix massís muntanyós: Desplomilandia i el Valle de Abdalajís.
A el Chorro ens vam decantar pel sector Escalera Àrabe per la seva diversitat de vies, la seves bones vistes i sobretot perquè pensàvem que hi trobaríem tranquil·litat, ja que teòricament calia caminar gairebé una hora ja que la pista d’accés estava prohibida als vehicles. La nostra sorpresa va ser quan després del “pateig”, en arribar sota el sector estava tot ple de cotxes; resulta que la barrera que hi havia al principi de la pista es podia aixecar i tothom es passava la prohibició pel forro! Així que les nostres esperances de tranquil·litat es van esvair i en aquest sector també vam trobar algunes vies força sobades. Malgrat tot, jo vaig fruir de valent amb la Dos tetas tiran (un 6b desplomadet i de canto) i la Nesa va poder fer uns quants cinquillos de primera. En canvi vaig trobar un autèntic suplici de via la Double Edge (6b+), degut a lo polida que estava i a les excursionetes entre xapes.

DESPLOMILANDIA

A la cara nord del massís i penjades sobre l’embassament del Guadalhorce hi ha una sèrie de parets força espectaculars, conegudes en el seu conjunt com a Desplomilandia. El seu nom ja ho explica tot! Només afegiré que la zona és ideal per a dies calorosos i que les vistes són un cop més fantàstiques. Algunes de les vies també estan força sobades, però aquí no importa massa perquè els cantos són brutals (forats, xorreres,...).

Desplomilandia, sector Buena Sombra.

De Desplomilandia (sector Buena Sombra) m’emporto quatre joies de 30 metres com quatre sols:
-Sin mantenimiento, 6a
-Alobeitor, 6b
-Buena Sombra, 6b+
-Yogur de coco, 6c ( a vista i posant cintes,...i patint el que no està escrit, però encadenant!)
Com que aquestes quatre vies em van deixar plenament satisfet però els braços com porres, el mateix dia a la tarda vam canviar al Valle de Abdalajís , un lloc a priori molt més adequat per la Nesa.

VALLE DE ABDALAJÍS

Fotos piratejades d'internet (s'em va acabar la bateria!)
En aquest cas les parets es troben 100 % a la cara sud, en una autèntica balconada encarada a les planures de Màlaga. I si a Desplomilandia vam acabar passant fred aquí ens vam fregir! Les parets del Valle de Abdalajís tenen unes característiques molt singulars. Són uns grans slabs força verticals i fins però ratllats per un gran nombre de fissures diagonals perpendiculars entre sí, cosa que dóna a la paret un aspecte curiós: com una gran rajola de xocolata calcària. El problema és que a vegades els escaladors baixets no arriben de fissura a fissura, de manera que vies graduades com a cinquè poden esdevenir pràcticament impossibles si no es té l’envergadura suficient. I està clar, la Nesa i un servidor no anem precisament sobrats d’envergadura així que ens va tocar patir de valent! Les vies, però, són generalment molt llargues (fins a 50 metres), espectaculars i amb noms força evocadors del que ens trobarem: Cantolandia (V+), Fisuras Armoniosas (6a+), ¡Ozú! ¿Esto cómo es? (6b)...

Fotos piratejades d'internet (s'em va acabar la bateria!)

RESSENYES: a la web de Rockfax tenim els llistats de totes les vies del Chorro i voltants i fins i tot ens podem descarregar una miniguia gratuïta del sector Escalera Àrabe. També podeu trobar les ressenyes completes del Valle de Abdalajís aquí.

ANDALUSIA 1 - TORCAL DE ANTEQUERA

Començo amb aquest post una sèrie d’articles dedicats a Andalusia, el nostre destí la passada Setmana Santa. I he triat Antequera (Màlaga) en primer lloc perquè va ser precisament en aquesta bonica ciutat on vam establir el nostre “camp base”. I si us pregunteu el perquè doncs la resposta és molt senzilla: ens va sembla el millor punt pel “turista-escalador”. En un radi d’uns 50 quilòmetres hi tenim una dotzena d’escoles d’escalada, algunes de renom mundial com El Chorro. Però a més, en una horeta de cotxe també ens plantem a dos punts que no volíem deixar de visitar: Córdoba i Granada.

La ciutat i el Torcal a darrera.

I si a Antequera parlem d’escalada, és inevitable parlar del Torcal. El millor d’escalar al Torcal és sens dubte l’entorn màgic que ens envolta constituït per milers de capritxoses formacions kàrstiques. I entre agulles de roca fantàstiques sorprenen els “callejones”, autèntics passadissos naturals de gespa que constitueixen peus de via idíl·lics.

Escaladors locals al sector Callejón Siete Vías.

Però si ens centrem en l’escalada al Torcal hem d’anar previnguts d’unes quantes coses:
- Malgrat l’aspecte fantàstic de la roca, aquesta és bastant compacta i poc adherent i la majoria de preses són romes.
- L’equipament, en general està força envellit (spits), encara que hi ha alguna via amb parabolts.
- El grau està apretadet, o si més no aquesta és la impressió que t’emportes al principi quan no estàs acostumat a la peculiar roca.
- És difícil obtenir ressenyes de totes les vies existents (unes 200), ja que les que volten per internet (aquí) i la guia del Munilla són bastant incomplertes.
- També és difícil encertar un dia amb la temperatura ideal. El Torcal està a 1300 metres i la boira o els dies ventosos hi són freqüents... i quan no és el sol andalús qui apreta de valent!

Sector Siete Vías

Tot i aquests petits inconvenients, si busquem bé acabarem trobant el racó que s’ajusti als nostres capricis i autèntiques joies de vies. Aquest va ser el nostre cas, ja que vam fer 8 vies en tres sectors diferents i totes em van semblar prou bones. Vam començar al·lucinant amb lo cars que estaven els V+, però al final vaig acabar encadenant a vista un 6b, que pels comentaris dels escaladors locals ja podia estar prou content!

Sectors Siete Vías i Callejón Siete Vías.

Finalment dir que val la pena dedicar una horeta a recórrer relaxadament un dels senders marcats pel parc per gaudir de la màgia del lloc.

LA REVENJA DE L'AMIC TRAÏT

"Malpassejant" sota la pluja i a 5ºC! Això és el que vam fer el Marc, en Xavi i un servidor el passat dilluns; petites llicències que ens permet la vida d’estudiants i mestres substituts, jejeje.

Per part meva, l’objectiu era molt clar: encadenar dues vies que em van quedar pendents a l’última visita: la Dimecres de Patum (6b+) i l’Amic traït (6c+).

Però anem a parts:

Comencem escalfant tots tres a l’arxiconeguda i repetida Esperó del petitó (6a), una via que mai em cansaré de fer...i crec que ja en van 4!

Xavi a l'Esperó del petitó (6a)

Després directes a la Dimecres de Patum (6b+), una via força variada i espectacular que aquest cop surt a la primera...Bé, primera part dels deures aconseguida!

Ara toca el gran repte del dia, l’Amic traït (6c+). L’obre en Marc i s’hi ha de penjar 2 o 3 cops perquè el fred li ha deixat els dits insensibles; mal presagi! Al meu torn pujo força segur i ràpid i aconsegueixo arribar a la seqüència final (la clau de la via) més fresc que de costum (serà que fa temperatura d’encadenar???). Inicio aquest tram desplomat de petites regletes i bidits per l’esquerra, però de sobte una punxeta on tinc agafada fermament la mà esquerra peta: volada de 5 metres i renecs conseqüents! M’encaparro novament per l’esquerra i ara el que peta és una llastra sencera on recolzo el peu esquerra. Grrrrr, quina ràbia, l’Amic traït m’està escopint! I jo al final fotré algun roc pel cap dels companys de baix. Decididament ho provo recte o lleugerament a la dreta i “voilà” trobo la seqüència. Però per avui aquests deures seguiran pendents. A la meva frustració s’hi afegeixen les gotes que comencen a caure. Això sí, en arribar a casa m’anoto una xuleta amb els passos per no oblidar-los mai més!

Jo mateix a l'Esperó del petitó (6a) i a Amic Traït (6c+)

Acabo la jornada intentant el L1 de Cal Nen Rosa (6c) sense massa convenciment. La via té una entrada finíssima i “tendinítica” que trec al límit però que em passa factura més amunt, on tot i tocar tots els cantos bons, les forces ja no em responen i haig de fer un parell de descansos. A destacar que deixem aquesta via muntada i al final el Xavi l’ha de desmuntar sota un intens xàfec en un increïble esprint d’A0s!

Xavi a Volare (6c) i Marc a Sant Antoni (6a+)

Un cop més el Malpàs ens ha donat una bona jornada d’escalada tot i les males condicions meteorològiques,...aaaa i segueixo tenint deures pendents, així que tornarem!