30 d’agost 2012

SARDENYA 2: JERZU - ULASSAI

Comencem la crònica de sectors visitats amb la regió muntanyosa dels “Tacchi di Ogliastra” (Tacs d’Ogliastra). Aquesta zona, com el seu nom indica, es caracteritza per una sèrie de grans promontoris muntanyosos en forma de tacs, moles o taules, que recorden vagament les Dolomites, però enmig d’un paisatge típicament mediterrani i amb alçades modestes que superen per poc els 1000 metres. Per definir-ho més casolanament a mi em va recordar molt les Muntanyes de Prades. També des del punt de vista de l’escalada, ja que la roca és un calcari d’excel·lent qualitat molt semblant al de la serralada tarragonina. El que sobta més és l’enorme potencial de la zona amb centenars de parets verges que apareixen a cada corba que fas per les espectaculars carreteretes. Per continuar amb la comparació amb Prades-Montsant, mentre que aquí devem tenir més de 5000 vies, als “Tacchi di Ogliastra” amb prou feines arriben a 400.
Els Tacchi di Ogliastra, quilómetres i quilómetres de roca verge.

 Els dos epicentres de l’escalada en aquesta zona són Jerzu i Ulassai. La primera és una de les pioneres de Sardenya i una de les millors de l’illa i és ja força reconeguda a nivell mundial, tot i que mai massificada. La segona és més jove i està en constant creixement tant en nombre de sectors com de vies a cada sector. La zona de Jerzu i Ulassai és també la millor per escalar-hi a l’estiu, ja que a l’alçada cal afegir-hi orientacions favorables que permeten escalar-hi tot el dia a l’ombra amb una bona planificació. Com ja vaig explicar al primer capítol d’aquesta crònica nosaltres hi anàvem des de Lanusei: són només uns 25 Km. però com acostuma a passar per Sardenya, ni mig de recte i pla!

ULASSAI – SA TÀPPARA (CANYON DI ULASSAI). DIA 12/07/2012
Aquest és el sector estrella d’Ulassai, si més no pel nombre de vies. Com el seu nom indica es tracta d’un canó situat just sobre el poble. Fem el nostre debut escalatori en aquest sector i ens comencem a habituar a dos denominadors força comuns de l’escalada sarda: graus apretadets i assegurances més aviat lluny, un cocktail força explosiu!
Ulassai canyon vist des de lluny, des de baix i des de dalt.

Per no estendrem molt en aquestes cròniques intentaré fer una mena de fitxa estàndard per cada sector i a continuació només enumeraré les vies realitzades posant grau ressenyat, grau en la meva opinió (entre parèntesi) i qualitat (1,2,3,o 5 estrelles):

-Nº DE VIES: 60 i creixent
-ALÇADA: 800 m.
-ORIENTACIÓ: E – O – S. Posats a triar, millor anar-hi a partir del migdia ja que la cara est del canó és la que concentra el major nombre devies i les millors.
-APROXIMACIÓ: 10 min.
-VIES REALIZADES:

-Vision Crack, 6a+ (6b), (**)
-Intrusi sospetti, 6a+ (6b), (**)
-Gavineddu, 5b (5c), (**)
-1/2 donne, 5c (6a), (**)
-Educanza, 6b (6b+), (***)
-Non Luogo, 6c, (***)
Aproximacions curtes, còmodes i panoràmiques a gairebé tots els sectors.

JERZU – IL CASTELLO. DIES 15 i 19/07/2012
El primer sector obert a Jerzu, l’any 1989, i tot i els més de 20 anys d’algunes vies, la roca segueix amb un tacte i adherència sensacionals, prova irrefutable que la massificació encara no ha arribat per aquí. Potser és el sector menys vistós i menys espectacular de Jerzu, però igual que els els altres dos gaudeix de vistes, roca i equipament excepcionals.
Nesa a Ninetto e ninetta (5c) i a Riposa in pace (5b)

-Nº DE VIES: 70 i creixent
-ALÇADA: 800 m.
-ORIENTACIÓ: O. El sol arriba entre les 13:00 i les 14:00 segons les vies.
-APROXIMACIÓ: 5 min.
-VIES REALIZADES:

-Ninetto e ninetta, 5c, (***)
-Atletico de Madrid, 6a+, (***)
-Stalker, 6b+ (6c), (***). No encadenada.
-Fix, 6a, (***)
-Paradisi musulmani, 6b, (***)
-Riposa in pace, 5b, (**)
-Suinalto, 5c, (**)
Paradisi musulmani (6b)

JERZU – PALAZZO D’INVERNO. DIES 15 i 19/07/2012
Sector situat just sobre el poble, ideal per les tardes d’estiu, però amb l’inconvenient per nosaltres que hi predominen les vies 7è i 8è grau. Malgrat tot, compta amb suficients vies entre el 6a i el 6c com per dedicar-hi unes quantes tardes i de fet em va quedar força feina per fer.
La veritat és que les tardes al Palazzo convidaven a la relaxació.

-Nº DE VIES: 84
-ALÇADA: 800 m.
-ORIENTACIÓ: E - NE. ombra a partir de les 13:00
-APROXIMACIÓ: 5 min.
-VIES REALIZADES:

-Brocoletti, 6a+, (**)
-Seppiette, 6b+ (6c+/7a), (**). No encadenada.
-Cindy, 6a+ (6b), (*****)
-Faccixedda, 6c (*****)

JERZU – ISOLA DEL TESORO. DIA 21/07/2012
El sector que més em va agradar de Jerzu, per les vies, per la roca i per la seva situació en una atalaia excepcional. Malauradament ens el vam deixar pel final i només hi vam poder anar un matí.

Nesa a Elementare Watson (5b) 
-Nº DE VIES: 63
-ALÇADA: 800 m.
-ORIENTACIÓ: O. El sol arriba entre les 13:00 i les 14:00 segons les vies.
-APROXIMACIÓ: 10 min.
-VIES REALIZADES:

-Elementare Watson, 5b, (**)
-Class, 5c (***)
-Mary Poppins (6b), (*****)
-Alaska, 6c, (***)
-@, 6c, (***)
A la molt fotogènica Alaska (6c)

MONTE TONNERI. DIA 16/07/2012
He inclòs aquest sector en aquest capítol perquè tot i estar lluny de Jerzu i Ulassai, també està a la zona dels Tacchi. De fet està al costat del tac més famós de tots, la Perda Liana, icona de la zona i visible des de pràcticament tot arreu.
La Perda Liana, des de l'est, des de l'oest i des del sector d'escalada.

 Aquest nou sector sembla especialment creat per gaudir d’un dia fresc en un entorn pràcticament verge i amb vistes a les muntanyes del Genargentu, les més altes de l’illa amb 1800m. L’inconvenient del sector és que ara per ara compta amb poques vies i totes entre el 5a i el 6b+. A més són una mica repetitives: plaques tombades de calcari gris fosc, molt compacte i poc adherent. Malgrat tot vam gaudir mol d’aquest dia completant l’escalada amb una excursió amb cotxe molt interessant (Llac de Flumendosa, Perda Liana, Monte Accueri, Ussassai, vall de Taquisara). Un itinerari per carreteretes de muntanya espurnejades de fonts, assentaments nuraghics i animals “domestico-salvatges” de tot tipus!
Alzines "monumentals" al peu de via.

-Nº DE VIES: 15
-ALÇADA: 1000 m.
-ORIENTACIÓ: NO. El sol arriba a les 15:00
-APROXIMACIÓ: 10 min.  sense camí
-VIES REALIZADES: no ho sé, no teníem ressenyes del sector, només una explicació de l’accés i característiques principals del sector trobada per internet. A la nova guia de Pietra di Luna ja apareix, però nosaltres no la vam voler comprar (50 € ! i ja teníem l’anterior edició).
En qualsevol cas vam fer un parell de vies al voltant de 5è grau, un parell que devien ser 6a i jo també vaig fer el 6b+ que era la més diferent (diedre i fissura bavaresa).
La Punta la Màrmora (1834m), sostre de Sardenya.

27 d’agost 2012

SARDENYA 1: INTRODUCCIÓ

Escalant a Casarotto (Capo Caccia, l'Alguer)

Com cada any uns mesos abans de l’estiu comencen les divagacions sobre possibles destins de vacances. Aquest any el “brain storming” va ser considerable, perquè cada setmana ens venia una idea diferent, però cap ens acabava de convèncer: Croàcia, Astúries, Àustria, Dolomites, Cavallers, Benasque, Finale-Ligure, Sardenya...que si massa lluny, que si massa a prop, que si massa calor... Al final la decisió va ser Sardenya, una aposta doblement arriscada, ja que aquesta illa té força fama de molta calor a l’estiu, i per altra banda perquè ja hi havíem anat la Setmana Santa del 2006 i no vam quedar gaire contents del viatge. En aquella ocasió vam cometre una sèrie d’errors organitzatius que ara no venen al cas, però vam quedar amb la sensació que Sardenya es mereixia una segona oportunitat. La campanya d’ofertes de Grimaldi Lines ens va acabar de fer decidir.
Sardenya en estat pur; mar i muntanya. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Platja de la Pelosa (Stintino), Punta Giradili (Baunei), Jerzu, costa a Pedra Longa (Baunei).

 ...i pobles: Santissima Trinità di Saccargia, murals a Loceri, Ulassai i l'Alguer.

 El pla era simple: l’experiència viscuda el 2006 ens va ensenyar que l’orografia sarda i les carreteres són molt complexes, l’illa és molt gran i hi ha centenars de zones d’escalada. Aquest cop, ens limitaríem a establir 3 camps base reduint el màxim possible els dies perduts per desplaçaments. Anar-hi a l’estiu també té l’avantatge que es redueixen molt les zones on és possible escalar.
El principal camp base fou Lanusei, capital de la Província d’Ogliastra. Aquí vam estar-hi 11 nits allotjats a l’alberg de joventut (gràcies Pol i Gemma per recomanar-nos-el, vam estar molt bé!). Aquest és un punt estratègic a mig camí entre les muntanyes interiors del Gennargentu i les serralades costaneres del Supramonte de Baunei, les dues zones que concentren les millors zones d’escalada per l’estiu.
El segon camp base fou el càmping Cala Gonone: 5 dies de perfecta combinació mar i muntanya en una de les costes més salvatges i espectaculars de la Mediterrània.
Finalment i tenint en compte que havíem d’agafar el ferry a Porto Torres vam estar 3 nits al càmping Golfo dell’Asinara, aprofitant per visitar també un parell de bones zones d’escalada al nord de l’illa.
En total 19 dies de molta escalada (13 dies!), força mar, alguna excursió “xirucaire” i alguna altra de “comercial”.
Excursió "xirucaire" a Cala Goloritzè.

Excursió "comercial" amb vaixell pel Golfo di Orosei.

Excursions i visites "culturals" als típics assentaments nuraghics:
Nuraghe de Santu Antine, Nuraghe de Serbissi, menhirs i "Tomba di geganti" a Tortolì.

La sorpresa més agradable del viatge va ser gaudir de temperatures molt bones per l’escalada: uns 25ºC de mitjana (algun pic de 29 ºC i algun altre de 20 ºC on la jaqueta no feia nosa per assegurar). Això si, escollint molt bé les zones i les franges horàries.
Totes les zones visitades apareixen a la nova edició de la bíblia escaladora de Sardenya: “Pietra di Luna” (5ena edició, 2011).
En els propers posts intentaré anar-vos explicant els sectors visitats.
Típica fauna "domestico-salvatge"