28 de desembre 2010

DE DESCOBERTA PEL BERGUEDÀ: LA VINYA (?)


Avui hem anat de descoberta d’un nou sector al Berguedà que ens va presentar el company blogger El Terrible (per cert company, espero que no et sàpiga greu que et citi i que de passada et manllevi una foto del sector...és que ens hem deixat la càmara!) . Per informació sobre l’accés podeu consultar aquest bloc. Tal com fa ell, jo també l’anomenaré “La Vinya”, doncs així és com es diu la masia en runes on aparquem el cotxe. El sectoret només compta amb 10 vies, i per tant es podria considerar d’interès local, però aquestes vies són totes força interessants i és un sector molt vàlid per passar-hi una jornada sencera si ens movem per tot l’espectre del sisè grau. La roca és un calcari amb tocs de conglomerat i no és que sigui magnífica, però suficient per escalar sense patir massa. L’escalada és bàsicament de placa vertical amb força regletes, gotes d’aigua, roms i alguna fissura ocasional. Cal dir que tot i ser un sector orientat al sud és millor evitar els dies de més fred ja que el peu de via és força ombrívol i l’assegurador ho pot passar bastant malament. Jo el recomanaria més per la primavera o la tardor.

A continuació enumero totes les vies d’esquerra a dreta comentant les que hem escalat:

1) IV, 10m. (*). L’ha fet la Nesa i li ha semblat un IV ben posat.

2) 6a o 6b?, 15m. Aquesta via i la següent no les hem fet.

3) 6a o 6b?, 12m.

4) V, 25m. Falten les dues primeres xapes. Probablement tretes perquè la via no està del tot sanejada i poden caure alguns blocs.

5) V+, 25m. (***). Gran via en el seu grau: llarga, variada i divertida.

6) 6a+/6b, 15m. (**). Placa vertical i fina. A mi m’ha semblat 6b.

7) 6c+/7a, 15m. No l’hem probat.

8) 6b+/6c, 15m.(**). Una altra placa vertical i fina. A mi m’ha semblat 6c.

9) 6b/6b+, 20m. (**). Seria una gran via si no fos perquè en molts punts la roca té un tacte terrós i liquenós. Gairebé tota la via segueix un sistema de fissures i té uns moviments molt bonics, però el tacte de la roca m’ha fet patir massa per gaudir-la. A mi m'ha semblat 6b+.

10) 6a, 18m. (**). Una altra via rara, rara! No sabria dir si m’ha semblat molt bona o molt dolenta. Comença amb una rampa fissurada i trencada per un parell de bombos considerables i acaba amb un pas d’esperonet que dóna accés a una bonica placa final.

En definitiva: un sectoret interessant on no descarto tornar a probar les que ens hem deixat.

16 de desembre 2010

EL BALCÓ DE SANTAÏNA


Balcó de Santaïna, aquest és el veritable nom d’aquest sector germà del Malpàs de Travil, i que jo, per desconeixença, en un post anterior havia anomenat simplement Balcó del Malpàs. Tot i la proximitat amb el Malpàs i les similituds existents, hi ha algunes diferències a tenir en compte:

-Grau bastant més collat que al Malpàs.

-Roca de pitjor qualitat. Amb això no vull dir que sigui dolenta, però algun còdol encara es trenca. Falta veure si millorarà amb més repeticions de les vies.

-Ombra a la tarda, excepte a les vies del final on el sol dura fins més tard.

En definitiva, diferències que fan d’aquest un sector més exigent que el seu veí. Això sí, si al Malpàs les vistes són bones, aquí ja són espatarrants!

En aquesta segona visita vaig fer les següents vies:

-L’oruga, confusa, 6a, 18m (**). Una de les més fàcils, tot i que l’entrada “se las trae” sobretot si estàs fred i poc habituat a la roca del sector. Després es converteix en una fàcil placa de grans còdols i acaba amb un espectacular esperó.

-Amanece que no es poco, 6a+, 22m (**). Comencem a confirmar que aquí no regalen res. Placa vertical o lleugerament desplomada. Bon canto tota l’estona però igualment arribo a dalt amb els braços com porres. Em dono per ben escalfat!

-Poliki Poliki, 6b+, 20m (**). Podríem dir que aquest era el meu projecte del dia, ja que en l’anterior visita em va quedar pendent d’encadenar. Doncs seguirà com a projecte perquè torno a fallar al mateix lloc: l’última xapa! El xapatge d’aquesta arriba després de 5 o 6 metres desplomats que et van exhaurint la pila i just en aquest punt, la xapa allunya i els còdols són més roms. Resultat: els dits s’obren quan em deixo d’una mà i no hi ha manera de poder xapar.

-6è aniversari, 6b, 20m (*****). Viot, pels passos i per la situació. Placa espurnejada de bombos que es superen sempre tibant de bon canto i final en un esperó molt espectacular.

jo mateix en aquesta via (la foto inicial també és d'aquesta via)

-Ocas, 6a+, 16m (**). Un altre 6a+ força exigent. Aquest per una entrada molt explosiva i morfològica seguida d’una placa finíssima d’estil montserratí.

-Ronnin, 6a, 14m (**). Placa-diedre força interessant que comença molt fàcil però es va posant fina fins al punt que l’entrada a la reunió te l’has de mirar molt i molt!

Nesa a Enjuto Mojamuto (V+)

En resum, no vam encadenar res de l’altre món però tenint en compte el grau ajustat del sector em dono per satisfet. A més, el dia radiant i la bellesa del lloc ens van compensar sobradament les penúries escalatòries, així que ja m’atreveixo a dir que hi haurà tercera visita!

Nesa a Enjuto Mojamuto (V+) i Gemma "topropejant" El dia del pare (7a)

13 de desembre 2010

AMORTITZANT LA GUIA DE CASTELLÓ

El passat pont de la Constitució el pla era anar a Navarra, però la meteorologia ens va obligar a canviar de plans a última hora. Com en moltes altres ocasions, Morella i els seus voltants foren el nostre pla B. A més, aquesta vegada teníem la flamant nova Guia de Castelló per començar a treure-li suc. La publicació d’aquesta guia podria semblar una idea agosarada ja que moltes de les zones que hi surten estan en plena expansió, sobretot cap al nord i l’interior de la província. Però per mi és tot el contrari; com una incitació a l’escalador curiós a descobrir aquesta zona i el seu enorme potencial. I és que quan agafem les carreteretes interiors de la província no paren de sorgir parets i més parets a cada corba. Esperem que per una vegada la guia no contribueixi a la massificació de les zones ja existents (que ho dubto) sinó a diversificar i ampliar l’oferta.

DISSABTE DIA 4: ERMITA DE LA PIETAT (ULLDECONA)

Segona visita a aquesta acollidora escola, i com la primera just fa un any, aprofitant que ens va de pas cap a Morella. Vies curtes, magnífic calcari, bon equipament i peu de via assolellat, còmode i amb vistes són les característiques d’aquesta escola. En aquesta ocasió ens quedem als sectors més propers a l’Ermita:

SECTOR PRIMITIU:

-Zipi, V, 10m (*)

-Zape, V, 10m (*): Dues vietes interessants i divertides en el seu grau. Llàstima que siguin tant curtes.

Nesa en aquestes vies

-Agafa la pinza, 6b+, 12m (**): Comença per una placa molt fineta i acaba amb un bombo amb bon canto. Grau generós!

-Superat per la logística, 6c+, 12m (**): de característiques similars a l’anterior i amb el grau encara més generós. (foto inicial)

-Quina por, 6a, 12m (**): Com totes: curta però divertida, interessant i sobre excel·lent roca.

-Popotitos, 6a, 12m (**): 6a bastant més intens que l’anterior.

Gemma a "Agafa la pinza" (6b+) i jo mateix a "M'agrada" (6b+)

SECTOR DEL MIG:

-M’agrada, 6b+, 15m (**): Aquí el grau ja no és tant generós. Bona via on cal apretar força, però sempre amb bon canto.

-De llemin, 6c, 15m (**): aquesta ja no l’encadeno. Desplom amb poc canto (regletes i gotetes d’aigua).

Pleguem veles i cap al bar de l’ermita a fer una beguda calenteta i una “xarraeta” amb un Tal Pinxo.

DIUMENGE DIA 5: MORRAL DE LÀNGEL (CERVERA DEL MAESTRAT)

Plou dèbilment, però plou, així que fem cas a la gent de la terra que ens aconsellen aquest sectoret on asseguren no ens mullarem. I efectivament, la paret i el peu de via estan ben secs...això sí el preu que hem de pagar estar clar no?...tot desploma!

Tot i que el sector només compta amb una dotzena de vies aprofitables, farà les delícies dels que es mouen pel 7è grau. Afortunadament també compta amb un parell de 6b+ i un parell de 6cs molt interessants. I fins i tot un V per la Nesa!

-El pueblo de Fumanchú, V, 18m (**). Aprofita molt bé l’únic punt dèbil de la paret i resulta força interessant i divertit.

-Laterales a raudales, 6b+, 18m (**). Via bastant concentrada en una secció a la meitat que costa de treure a vista, però quan la saps fins i tot resulta assequible en el seu grau. (foto esquerra)

-La pandilla basura, 6b+, 15m (***). Bastant més dura que l’anterior, amb passos exigents des del començament fins al final i sempre desplomant. Afortunadament té un parell de descansos bastant bons cap a la meitat.

Pol a "La pandilla basura" (6b+)

-La sorpresa està al final, 6c, 18m (**). El nom ja ho diu tot...clar que de sorpresa res de res, perquè des de baix ja es veu un desplomaco inhumà amb poc canto. Ni la Gemma ni jo encadenem ni de lluny!

Amb els braços com porres i satisfets per haver pogut aprofitar un dia gris tornem cap a caseta.

DILLUNS DIA 6: LA SARRATELLA, SECTOR PISCINA DRETA INFERIOR

Tot i que el sector estrella de la Sarratella és Les Escales, obtem per aquest altre sector més adequat per l’hivern. D’entrada dir que recomanem fer l’aproximació des de la piscina del poble i seguint durant uns 20 minuts un sender PR per sobre de tots els sectors. Quan es comencen a acabar les parets i abans d’arribar a l’evident canal que diu la guia veurem unes grans fites que ens guien per terreny bastant bo just pel final de la paret. En pocs minuts arribem a la feixa d’accés al sector Solarium (espectacular!) i en 5 minutets més al nostre sector. Ara, per ara aquest sector compta amb poques vies interessants, però un cop més en tenim prou per passar 3 o 4 horetes ben tranquils i gaudint al màxim de la roca i l’entorn:

-Putón verbenero, 6a, 25m (**). Variada, divertida i sobre bona roca. Destacable l’estètic diedre del tram final.

-El nigeriano, 6b, 25m (***). Espectacular roca i escalada molt divertida que no passaria de 6a si no fos per una entrada molt explosiva amb pocs peus i nyapetes per les mans. Aquesta entrada és 6c com a mínim, però només són un parell de passos.

Pol i Gemma a "El nigeriano" (6b)

-Abierto hasta el anochecer, 6a+, 33m (***). Viot. De fet li hauria posat 5 estrelles si no fos per una tram cap al principi (crec que era la 4ª xapa) amb roca molt trencada i xapa força lluny. A partir d’aquí festival de plaques, fissures i diedres. Grau collat, podria ser tranquil·lament 6b+!

Diverses imatges de la via "Abierto hasta el anochecer" (6a+)

DIMARTS DIA 7: BARRANC DE LA GUITARRA (SERRA D’EN GALCERAN)

Sorprenent escola en una zona molt inhòspita i tranquil·la, amb parets per tot arreu. Sobta que de cop i volta, en un lloc així ens comencem a trobar bonics indicadors de zona d’escalada, una via ferrata per accedir-hi i un sectoràs amb més de 70 vies amb ressenyes incorporades al peu. Realment els equipadors s’ho van currar molt. L’escalada s’hi desenvolupa normalment sobre plaques verticals amb canto molt petit i cantellut i regletes. A la part superior el canto és molt més rom. I a les vies més dures també abunden els sostres, suposo que amb millor canto. Grau força dur en general.

-L’escurçó, 6a, 15m (**). Placa vertical de nyapetes i al final de roms. Atenció: aquesta via i algunes veïnes tenen la reunió 7 o 8 metres més amunt d’on acaba la paret, en un lloc sense massa sentit perquè hi arribem a peu pla, cosa que provoca un gran fregament de corda al baixar.

-Coc en sardina, 6a+, 15m (**). Més placa i més nyapes!

-Paté especial, 6c, 15m (**). Germaneta de l’anterior...tant germaneta que tinc dubtes de si vaig passar pel lloc correcte o no, ja que vaig utilitzar alguna presa que ja havia utilitzat a l’altre via.

-Cuarto milenio, IV+, 15m (*). No tan trivial com indicaria el grau.

-Tremendo, 6b+, 15m (**). Entrada força explosiva en desplom i després plaques i fissures.

Seqüència d'entrada a "Tremendo" (6b+)

-Aranya, 6a+, 15m (**). Entrada dura i després placa vertical molt fina de regletes i roms.

-Al bassi!, 6b, 15m (**). Característiques idèntiques a l’anterior.

El Pol, "baixista ocasional" dels Amics de les Arts aprofita qualsevol moment i lloc per fer promoció del darrer disc!

06 de novembre 2010

ESCALADES DE TARDOR PELS VOLTANTS D'AINSA


Ainsa no destaca precisament per ser un punt calent de l’escalada esportiva. Però la capital del Sobrarbe, en ple Pirineu Aragonès, ens pot servir com excel·lent camp base per visitar algunes escoletes molt interessants. Jo ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona i aquest passat pont de Tot Sants per fi vam trobar l’ocasió per saldar aquest deute. Concretament el nostre camp base va ser el Centro de Vacaciones de Morillo de Tou, un lloc “bbb” (bo, bonic i barat). I les escoles visitades van ser Olvena, Foradada del Toscar i Ligüerre del Cinca. Totes elles es caracteritzen per ser escoletes modestes però amb un calcari boníssim i un enorme potencial aperturista.

DISSABTE 30/10/10: OLVENA

De camí cap a Ainsa parem a Olvena i més concretament al sector Garrapatillos Alto. Olvena és una escola força veterana amb vies de tall esportiu, però també amb força vies clàssiques de tàpia. Malauradament cap al migdia comença a ploure i només podem fer les següents tres vies:

-Zaki, V+, 15m, (*). Via rareta, amb un pas força exigent per ser només V+

-Después de un año, 6b, 32m, (*). Via que a primera vista promet molt perquè segueix un estètic esperó, però quan t’hi poses decep una mica. Les xapes s’obstinen a seguir el fil de l’esperó, però la línia lògica de l’escalada va molt més a l’esquerra. Via força “expo” ja que al fet que acabo de comentar se li suma la generosa distància entre espits.

-Cristina, 6b+, 32m, (***). Magnífica i llarga placa vertical amb passos fins i tècnics. Clàssica del sector.

DIUMENGE 31/10/10: AÑISCLO I ORDESA

Segueix plovent i decidim canviar els peus de gat per les xiruques i la càmera, i anar a respirar tardor en estat pur. Fem primer una ruta en cotxe pel Cañón de Añisclo i a la tarda la típica excursió per la Vall d’Ordesa fins al Circo de Soaso.

DILLUNS 01/11/10: FORADADA DEL TOSCAR

Espectacular paret foradada a recer de la no menys espectacular Peña Montañesa. Impossible no fixar-s’hi si sou escaladors i heu passat per la carretera que uneix Campo i Ainsa.

Per fi gaudim d’un dia sencer de bones escalades:

-Via 20, V+, 20m, (**). Bona via en el seu grau amb un primer tram força atlètic.

-Via 19, 6b, 32m, (***). Excel·lent via. Comença vertical i atlètica i acaba amb una fina placa molt tècnica

-Via 15, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb un petit desplom a dalt i sempre amb bon canto, però algun de bastant sobadet.

-Via 16, 6a, 15m, (**). Idem però sense el desplomet final.

-Via 7, 6b+, 20m, (**). Aquesta via comença fina i ajaguda fins a sota un bombo on hi ha la seqüència clau. Després acaba amb una bona placa vertical. Via molt “expo”: només 5 xapes en 20 metres!

-Via 8, 6c+, 20m, (**). Aprofito per equipar-la des de l’anterior però no l’encadeno. No hi ha manera de treure el pas del bombo, aquí amb molt menys canto i difícil de pujar els peus.

(numeració extreta de la guia Benasque i alrededores, edició 2001)

DIMARTS 02/11/10: LIGÜERRE DEL CINCA

Visitem el sector més clàssic: La Corona (derecha) i resulta la gran sorpresa d’aquests dies: paisatge i roca de primera, i tranquil·litat assegurada. La roca és un calcari excepcional de canalons i gotes d’aigua. Per posar-li algun inconvenient, les vies resulten una mica repetitives i el grau màxim és 6c+. Totes són de placa més o menys vertical i fina segons el grau.

Aquí fem:

-El símil del agujero, 6a, 18m, (**)

-De los picoletos, 6a+, 18m, (**). Dura pel grau.

-El gerente està impaciente, 6b+/6c, 20m, (***). Clàssica del sector

-El hombre de Nearfrontal, 6c/6c+, 20m, (***).

-Morros de modorros, V+, 20m, (***). Molt bona pel grau.

I no podem evitar marxar del Sobrarbe sense fer una última ullada al Monte Perdido:

26 d’octubre 2010

GRAU DELS MATXOS EN "STAND-BY"

Malauradament els pitjors presagis s'han complert i un dels dos propietaris del terreny no vol que s'escali més en aquesta zona. S'ha penjat un rètol informant a tothom que hi vagi de la prohibició.
Evitaré pronunciar-me a favor seu o a favor de la comunitat escalatòria, perquè desconec els "intringulis" de la polèmica i les coses mai són completament blanques o completament negres. Per part meva, i com a assidu del sector que he esdevingut puc dir-vos que, en general, no he observat cap comportament incívic destacable en les meves últimes visites. Sembla ser que el problema radica més en la zona d'aparcament que no pas en la zona d'escalada.
Només sé que s'està negociant sobre el tema i que encara no està tot perdut. Per tant, crec que de moment el més sensat és fer cas a la prohibició.
Informar-vos també que en algunes vies les dues primeres xapes han estat petades (i això sí que em sembla un comportament incívic!...ho sento, ja m'he pronunciat i havia dit que no ho faria, no ho puc evitar).
L'únic objectiu d'aquest post és difondre la notícia.
Per més informació podeu consultar el Blog d’en Fernando.

04 d’octubre 2010

CAMARASA AL QUADRAT

(Nota: aquest post va ser redactat fa un mes, però per problemes tècnics no l'he pogut penjar fins avui)

Camarasa, tot i estar situada a una de les zones més càlides de Catalunya, ofereix bones possibilitats per escalar a l’ombra durant l’estiu, i a més sempre podem acabar la jornada o fer un parèntesi escalatori fent un bany.

Óscar i Xènia a la zona dels 6as de Kuestelon la France

Aquest estiu hem visitat l’escola dues vegades. La primera fa un més, a un dels sectors més veterans de l’escola: Kuestelon la France. I la segona el passat diumenge al sector La Pera. Ambdós sectors tenen en comú el fet de tenir ombra bona part del dia, bona roca, bon equipament, bones vies i aproximacions curtes (uns 5 minuts). En canvi la principal diferència és la graduació: a Kustelon el grau pica molt més, potser perquè abans es graduava diferent i potser també perquè la roca una mica més polida contribueix a augmentar la dificultat de les vies. A la Pera en canvi el grau està més aviat generós. Aquesta és una tendència generalitzada a Camarasa: als sectors més veterans el grau pica més.

Jordi a la de l'esquerrra del trio de 6as

El dia del Kuestelon érem la Xènia, l’Òscar, el Jordi H., la Nesa i jo mateix.

Els que anaven més justets de grau van suar sang (perdoneu companys, però trobar bons lloc a l’ombra i amb vies fàcils és gairebé un impossible!) i els altres vam gaudir força d’aquest sector nou per nosaltres. Personalment vaig fer les vies:

-A.b.s. (L1), V+, (*). Rampa amb algun pas finet. Atenció, tot i que alguna ressenya marca reunió intermitja (L2:8a), aquesta no existeix. Si no es vol fer el L2 cal anar a la reunió de l’esquerra.

- ¿? A l’esquerra de l’anterior,(L1+L2), 6a, (**). Bona via força vertical i llarga. Grau ajustadet. Atenció al segon llarg perquè té algun pas on més val no caure. Reunió superior una mica mal posada (freguen molt les cordes).

- ¿? La de més a l’esquerra del trio de 6as, 6a+, (***). La millor del trio

Óscar en un altre dels 6as

-Catacrak, 6c, (**). Passos clau nyaperos, regleteros i força llargs. La trobo dura pel grau i em calen dos pegues per encadenar.

-Skatala, 6c+, (**). Esperonet desplomat i força espectacular. En tope rope i no encadeno.

Jordi en aquesta via

-Tascones lejanos, 6a+, (***). Una disfrutada de via. Llarga i va combinant passos de diedre, de bavaresa i de placa.

I aquest diumenge a la Pera érem: el Pol i la Gemma, en Mohawk, la Carlota i la Nesa. Tots vam flipar amb el sector, per la fresqueta, per les vies i perquè estàvem sols (...i ja van dues vegades ).

Mohawk a Es Pera (6b o 7a, morfològica)

Entre tots ens vam polir gairebé tot el sector. Jo us puc parlar de:

-Xixi park, 6a+, (**). Una de les vies més fàcils dels sector. V+ si no fos pel pas final. Assegurances força allunyades.

-Això és la pera, 6b, (***). Vertical, roca boníssima molt adherent i amb grans preses. Continua la tònica de assegurances allunyadetes.

Pol a Aserando (6b+) i Mohawk a Maldita burguesía (7a+)

-Sobredosis d’albergínia, 7a, (*). Curt 7a amb el tema concentrat en un pas morfològic que no s’adapta precisament a la meva morfologia (excusa per explicar que no encadeno, jejeje).

-Palermo, 6c+/7a, (**). Via que ressegueix un fissura relativament cega i roma on has d’anar convinant preses en aquesta fisura i nyapes o regletes per les plaques del costat. Una altra que no encadeno.

-Tralarà, 6c, (**). L’únic encadene destacable per part meva durant el dia. Via força variada: primer desplom i bon canto, després placa fina (pas clau) i finalment esperonet vertical i amb assegurances allunyades.

Jo mateix a Tralarà (6c) i a Cara de póker (6c/c+)

-Cara de poker, 6c/c+, (***). La recomanació del dia de la Gemma i com sempre no s’equivoca. Viot de continuïtat amb passos fins i tècnics concentrats en tres xapes cap al mig. Malauradament no llegeixo bé un d’aquest passos i em quedo pillat sense poder pujar ni baixar. Després de la caiguda surt bé, però ja em fa mandra tornar-la a començar des de baix. Ja està, ja tinc excusa per tornar l’estiu que ve!

Gemma a Cara de póker (6c/c+)

Carlota a Dancing trip (6b) i Nesa a Això és la pera! (6b)