Seguim redescobrint la veterana escola d’Arbolí, visitant sectors que tot i la seva antiguitat eren inèdits per nosaltres. Primer va ser El Dard, després el Sector de l’Ermita, després El Cremat, i aquest diumenge li va tocar el torn al Falcó. M’atreviria a dir que aquest és un dels sectors més espectaculars de tota la Serra de Prades. La paret és realment impressionant i la seva situació també: una autèntica balconada sobre la vall del riu Siurana amb vistes sobre el poble homònim i la Serra del Montsant. De fet, la primera visió del sector et deixa una mica acollonit i comença a fer estralls en el nostre coco. La Gemma, va tenir una mala caiguda la setmana passada provant un 7a al Grau dels Masets (Siurana) i encara està una mica adolorida de l’esquena. Jo arrossego un encostipat d’aquells que duren i duren com les piles Duracell i no sembla el dia més adequat per fer la primera visita a un sector on el grau predominant és el 6c-7b.
Potser, per retardar una mica el cara a cara amb el Falcó, parem abans al seu sector satèl·lit: El Falconetti, on hi ha 7 vietes més “fàcils”. I poso fàcils entre cometes perquè a l’hora de la veritat déu n’hi do amb els 6as del Falconetti!
Allí fem:
-Pau, 6a, 15m, (**). Força variada i molt tècnica. Grau molt apretat!
-Decideix-te, 6a+, 15m, (**). De característiques similars, però amb l’afegit de tenir una part final amb un calcari gris de tacte molt sabonós que no dóna gens de confiança.
Potser, per retardar una mica el cara a cara amb el Falcó, parem abans al seu sector satèl·lit: El Falconetti, on hi ha 7 vietes més “fàcils”. I poso fàcils entre cometes perquè a l’hora de la veritat déu n’hi do amb els 6as del Falconetti!
Allí fem:
-Pau, 6a, 15m, (**). Força variada i molt tècnica. Grau molt apretat!
-Decideix-te, 6a+, 15m, (**). De característiques similars, però amb l’afegit de tenir una part final amb un calcari gris de tacte molt sabonós que no dóna gens de confiança.
Veient que el sectoret no dóna per gaire més, marxem ja cap al Falcó. Els dos Óscars que venen avui marxen cap al Cremat, un sector proper i amb moltes més vies per ells.
Només arribar al Falcó em tiro de cap a:
-Haber pedido muerte, 6c+, 40m. La idea que tinc és fer la via fins a una reunió intermitja que té, doncs sembla ser que fins allí és només 6b+, i si em veig bé continuar fins al final. Però la via fa honor al seu nom i em quedo encallat a la penúltima xapa abans d’aquesta R. Fa uns anys la via devia ser 5 estrelles, però actualment està molt sobada, i a mesura que puges les xapes van allunyant cada cop més i la cosa es va posant tensa. Després de provar el pas un parell de cops amb les respectives voladetes decideixo deixar-ho estar: Falcó 1 – Pietro 0
Jo mateix pensant que hauria estat millor "Haber pedido muerte"
-Pere Mata, 6c, 25m, (***). Tot i el nom, la Gemma em recomana vivament aquesta via. Em diu que la roca és molt més bona i les distàncies entre xapes més benvolents. A més me la deixa amb les cintes passades. Com sempre tenia raó: viot del tot recomanable. Continuïtat amb dues seccions claus: una per un pas morfològic on cal estirar-se de valent i una altre cap al final on la cosa es posa fina, fina. Encadeno: Falcó 1 – Pietro 1.
Gemma a "Pere Mata" (6c)
-Arri, Ricardo!, 6c+, 30 m, (***). Aprofitant que comparteix reunió amb l’anterior la provem en “Tope rope”, que el dia no està per tirar coets! Resulta ser un altre viot boníssim de característiques similars a l’anterior, però amb un plus més en tots el sentits: en metres, en continuïtat i en dificultat en les passos clau. Tot i que fallo en un parell de passos, arribo a la cadena força satisfet perquè he disfrutat molt de l’escalada. Així que deixarem el resultat final en un digne empat: Falcó 2- Pietro 2!
Caldrà tornar-hi en millor forma per desfer l’empat!
Panoràmica del Falcó amb Siurana com a teló de fons