25 de maig 2010

ARBOLÍ: EL FALCÓ



Seguim redescobrint la veterana escola d’Arbolí, visitant sectors que tot i la seva antiguitat eren inèdits per nosaltres. Primer va ser El Dard, després el Sector de l’Ermita, després El Cremat, i aquest diumenge li va tocar el torn al Falcó. M’atreviria a dir que aquest és un dels sectors més espectaculars de tota la Serra de Prades. La paret és realment impressionant i la seva situació també: una autèntica balconada sobre la vall del riu Siurana amb vistes sobre el poble homònim i la Serra del Montsant. De fet, la primera visió del sector et deixa una mica acollonit i comença a fer estralls en el nostre coco. La Gemma, va tenir una mala caiguda la setmana passada provant un 7a al Grau dels Masets (Siurana) i encara està una mica adolorida de l’esquena. Jo arrossego un encostipat d’aquells que duren i duren com les piles Duracell i no sembla el dia més adequat per fer la primera visita a un sector on el grau predominant és el 6c-7b.
Potser, per retardar una mica el cara a cara amb el Falcó, parem abans al seu sector satèl·lit: El Falconetti, on hi ha 7 vietes més “fàcils”. I poso fàcils entre cometes perquè a l’hora de la veritat déu n’hi do amb els 6as del Falconetti!
Allí fem:

-Pau, 6a, 15m, (**). Força variada i molt tècnica. Grau molt apretat!
-Decideix-te, 6a+, 15m, (**). De característiques similars, però amb l’afegit de tenir una part final amb un calcari gris de tacte molt sabonós que no dóna gens de confiança.

Nesa i Óscar a "Pau" (6a)

Veient que el sectoret no dóna per gaire més, marxem ja cap al Falcó. Els dos Óscars que venen avui marxen cap al Cremat, un sector proper i amb moltes més vies per ells.
Només arribar al Falcó em tiro de cap a:

-Haber pedido muerte, 6c+, 40m. La idea que tinc és fer la via fins a una reunió intermitja que té, doncs sembla ser que fins allí és només 6b+, i si em veig bé continuar fins al final. Però la via fa honor al seu nom i em quedo encallat a la penúltima xapa abans d’aquesta R. Fa uns anys la via devia ser 5 estrelles, però actualment està molt sobada, i a mesura que puges les xapes van allunyant cada cop més i la cosa es va posant tensa. Després de provar el pas un parell de cops amb les respectives voladetes decideixo deixar-ho estar: Falcó 1 – Pietro 0
Jo mateix pensant que hauria estat millor "Haber pedido muerte"

-Pere Mata, 6c, 25m, (***). Tot i el nom, la Gemma em recomana vivament aquesta via. Em diu que la roca és molt més bona i les distàncies entre xapes més benvolents. A més me la deixa amb les cintes passades. Com sempre tenia raó: viot del tot recomanable. Continuïtat amb dues seccions claus: una per un pas morfològic on cal estirar-se de valent i una altre cap al final on la cosa es posa fina, fina. Encadeno: Falcó 1 – Pietro 1.
Gemma a "Pere Mata" (6c)

-Arri, Ricardo!, 6c+, 30 m, (***). Aprofitant que comparteix reunió amb l’anterior la provem en “Tope rope”, que el dia no està per tirar coets! Resulta ser un altre viot boníssim de característiques similars a l’anterior, però amb un plus més en tots el sentits: en metres, en continuïtat i en dificultat en les passos clau. Tot i que fallo en un parell de passos, arribo a la cadena força satisfet perquè he disfrutat molt de l’escalada. Així que deixarem el resultat final en un digne empat: Falcó 2- Pietro 2!

Caldrà tornar-hi en millor forma per desfer l’empat!
Panoràmica del Falcó amb Siurana com a teló de fons

10 de maig 2010

SORITA DE LLITERA


Aquest dissabte aprofitem l’excusa que els mentiròlegs pronostiquen el millor temps de tot Catalunya cap a ponent per fer una bona quilometrada i anar a descobrir Sorita, a la comarca de la Llitera, ja a Aragó. Després de dues hores de viatge el sol brilla per la seva absència i fot un airet més propi de principis de març que no pas de mitjans de maig. Sort que a mesura que va transcorrent el dia els núvols van minvant i acabem amb un bon sol.
Gemma a Dios de boira (6b) i Óscar a Rayos y truenos (6a)
Els intrèpids viatgers som 4: Óscar, Gemma, Nesa i jo mateix. L’escola ens ha agradat força: bona roca, bones vies, bon equipament i entorn agradable i tranquil. Per posar-li algun inconvenient trobem que alguns trams de paret tenen força liquen, si més no al sector “Comando Zurita” que és el que triem, tot i que es nota que els equipadors han fet una intensa labor de neteja.
La feina del dia per part meva ha estat:

-Rayos y truenos, 6a, 25m, (**): Bona via, llarga i força variada: fissures i plaques. No li poso tres estrelles per l’excés de liquen que té a la part superior.
Nesa en aquesta via

-Dios de boira, 6b, 25m, (**): Molt similar, però amb una part final més vertical i fina.
-Fragati rock, 6b, 20m, (**). Aquesta ja em costa més. Molt vertical i fina. Hi ha força foradets, però la majoria són roms i moltes vegades el truc és fer pinça agafant-ne dos.
-Jabalí, 7a+, 25m, (***): Tot i que he començat el dia sense gaire motivació per un encostipat que arrossego i perquè fa dies que no escalo a tope, la Gemma em convenç perquè provi aquesta via. Ella l’acaba de fer en tope rope i creu que és un 7a+ assequible. Pos vinga som-hi, primer intent a vista a un 7a+! La via comença amb una preciosa placa vertical de calcari taronja amb els forats justos (en nombre i en mida!) per anar tirant fins a sota un sostre on ja arribes ben cuit. Per superar el sostre cal tibar de valent de cantos petits però vius i el problema és com pujar els peus. Conscient que estic davant l’oportunitat de la meva vida i que si faig aquest pas ja tinc la via li foto amb tota la ràbia concentrada als dits però sóc incapaç d’aguantar tres moviments seguits amb aquests minicantos i els peus “pendulant”,...voladeta i el 7a+ haurà d’esperar!
Ara és el torn de la Gemma que l’encadena amb aparent facilitat i elegància tot i que ella jura que al pas del sostre li ha anat d’un pel...
Jo mateix en aquesta via

-La perra de la Laia, 6a+, 25m. (***): Excel·lent via amb una mica de tot: diedres, fissures i plaques
-La fisura, 6b, 20 m, (**): Fa 100% honor al seu nom. Només per amants del tema (...i jo ho sóc, jejeje).
Jo mateix al pas clau de la fisura

Bé, tot i la quilometrada, segur que tornarem a Sorita perquè ens han quedat ganes de provar el Sector Curiós que també es veia molt guapo.

Ressenyes:
-A la revista Vèrtex 222
-A
lanochedelloro.com
Un escalador francés a Tres rasteres (6b)