GELIDA: PARET DELS CORBS

Després de més de 3 anys retornem a una de les escoles que més havia sovintejat: Gelida. Però ho fem per anar a un sector encara desconegut per mi: la Paret dels Corbs. Aquest sector només comptava amb 4 vies quan va aparèixer la guia de “Barcelona y alrededores” però actualment ja en té 29. Podeu trobar unes magnífiques ressenyes al Blog del Fernando, un dels equipadors que han contribuït a engrandir el sector. La veritat és que a primera vista la roca no convida gaire a enfilar-se per allà, però la paret és molt llarga i té trams força bons que gràcies a la imaginació i bona feina dels equipadors han estat molt ben aprofitats. Encara hi ha força vies pendents de confirmació de grau i també moltes on caldria unes quantes repeticions per acabar de sanejar la roca, però tenint en compte lo massificada que està la zona no crec que es tardi massa en solucionar aquests dos aspectes.

Cua a la Via del Diedre (V+) i escaladors a la part dreta del sector: vies 22 (6a+) i 23 (6a)

El dissabte arribem a l’aparcament a les 11:00 tocades i al·lucinem amb un parell de cosetes: -2 ºC i una vintena de cotxes (per cert, alguns molt mal aparcats en plena corba d’accés a les cases de dalt, raó per la qual un dels propietaris ja ens va expressar el seu malestar!). Malgrat tot, un cop arribem al sector comprovem que al sol s’escala bé i a més estem sols (més tard arribarien dues colles força nombroses).

Vista del sector Font Freda Dreta des de la Paret dels Corbs

Comencem per la dreta del tot amb un parell de 6as força bons:

-Via 29 (ressenyes Fernando), 6a, 15m. (**): Entrada força explosiva i després placa d’anar-s’ho mirant amb algun passet on cal apretar força d’alguna regleta plana o d’algun canto petitó. La trobo dureta pel grau.

-Via 28, 6a, 15m. (**): Molt semblant, però amb una entrada menys exigent.

-Via del Corb, 6b, 20m. (**): Una de les més antigues i clàssiques del sector i es nota per lo “sobada” que està. La via està prou bé i es força variada: cal tibar però també llegir bé els passos i atacar-los amb decisió ja que va desplomant i inflant els braços. La sobamenta i alguna xapa allunyadeta fa que al primer intent m’entretingui massa i no l’encadeni, però a la segona, sabent els passos surt amb relativa facilitat.

-Via 23, V+/6a, 22m. (**): Una via força divertida, amb bon canto i algun sostret interessant. Només cal vigilar una mica a dalt perquè hi ha alguna roca solta.

-Via 19, 6c+, 25m. (***): Començament gens prometedor en diagonal per una rampa molt terrosa i descomposta, però quan arribem a sota el primer sostre i comença realment el tomàquet la cosa millora radicalment. Bona roca i successió de passos interessantíssims: desploms, plaques de regletes planes, invertits,...i tot sense treva. Llàstima que la placa final té força líquen i una xapa allunyadeta. Li faig dos pegues però no encadeno, tot i que surten tots els passos. Al primer em falla el “a vista” i el coco, i al segon les forces. Però la veig força factible en una propera visita.

En resum, el sector m’ha satisfet més del que m’esperava i segur que tornarem per conèixer la part esquerra i encadenar aquest 6c+ que de moment s’ha resistit.

"Ombres xineses" al sector Font Freda Centre