Santa Anna és una altra de les opcions a tenir en compte els dies més calorosos tot i que per la seva situació geogràfica en un dels punts més càlids de Catalunya podria fer pensar el contrari. El fet de tenir les parets ubicades en una bonica gorja de la Noguera Ribagorçana possibilita que sempre tinguem algun sector a l’ombra i a més hi acostuma a bufar un airet fresquet. Si malgrat tot, la calor no ens deixa escalar sempre ens queda l’opció d’un bon bany a un dels rius amb les aigües més gelades que mai he provat.
Aquest post correspon al diumenge passat (dia 21), un dia que va resultar força fresquet,...tant que de bon matí més d’un va acabar buscant el solet i no pas l’ombra!
Vam començar pel sector Paret del Vent, un dels millors de l’escola si ens movem pel sisè grau. Bona roca, bon paisatge i bon equipament (atenció: la majoria de les vies són més llargues i tenen més assegurances del que diu la guia!).
Aquest post correspon al diumenge passat (dia 21), un dia que va resultar força fresquet,...tant que de bon matí més d’un va acabar buscant el solet i no pas l’ombra!
Vam començar pel sector Paret del Vent, un dels millors de l’escola si ens movem pel sisè grau. Bona roca, bon paisatge i bon equipament (atenció: la majoria de les vies són més llargues i tenen més assegurances del que diu la guia!).
Mini ferrata d'accés a la Paret del Vent
-Tomatera, 6a, (***). Una de les clàssiques del sector. Inici explosiu, però escaquejable si utilitzem un immens bloc que hi ha al peu de via (veure foto anterior). Molt variada, atlètica però també tècnica.
-Angelillo, 6a+, (***). De nou inici explosiu aquest cop obligat i després via més plaquera que l’anterior.
-Primera d’any, 6a, (*). Monto aquesta via per la Nesa, però al final no resulta gaire bona per ella perquè va molt en diagonal. En qualsevol cas, millor treure les cintes en tope rope.
Nesa en aquesta via
-Patatera, 6b, (**). Via curteta, però amb una secció mitja molt interessant i amb fantàstica roca, potser massa abrasiva i tot.
-Pod imagine (L1), 6b+, (***). Via de força-resistència fins a la meitat. Després passejada fins a la R.
Jo mateix en aquesta via
Tot i que el dia va resultar fresquet, al migdia el sol picava de valent sobre aquest sector i vam decidir traslladar-nos als sectors situats a la cara est de la gorja. Concretament vam anar al sector Sendero, però ens va decepcionar força. Segurament és el sector més concorregut de l’escola i les seves vies estan molt polides.
Després de provar tots un parell de vies i de patir cadascú lo seu vam decicdir que el millor per acabar el dia amb un bon gust de boca i ben relaxadets seria anar a provar les aigües turquesa i gelades de la Ribagorçana: