ROCA ROJA DE CORONES

Aquest cap de setmana els homes del temps ens han acollonit una mica (tenen tantes ganes que nevi i que plogui que se’ls en va la mà a l’hora de posar els símbols al mapa!) i segur que a l’hora de la veritat no farà res de bo!...De fet estic escrivint aquestes línies el dissabte al vespre i ara ja diuen que per demà ja haurà passat el “temporal” i farà bon temps. La veritat és que preferiria que aquest cop no s’haguessin equivocat perquè, a aquest pas, d’aquí dos mesos ens haurem de dutxar amb ampolletes de “Font Vella Go”. Bé, la qüestió és com que pintava pitjor el diumenge, aquest dissabte hem anat amb en Joan a la Roca Roja de Corones. Podrem comprovar si realment és tant bon sector d’hivern com diuen, i si les vies són tan dures, com també diuen. Un cop ben tornat a casa, puc respondre que sí a les dues incògnites. De fet, hem deixat el cotxe a -2ºC i hem acabat escalant en màniga curta al costat d’una vintena de “lolos” (...fins i tot algun amb el pit a l’aire!). He de dir , però, que una cosa si que l’han encertat els mentiròlegs: hem acabat el dia sota una nevadeta ben maca.

Si, si...encara que sembli mentida és el mateix dia!

Respecte les vies?...doncs sí, són bastant duretes, bàsicament de pila, sobre un calcari força acceptable. Els seguros els hem trobat més lluny que a prop, si més no a les vies que hem provat nosaltres, amb especial menció per les primeres xapes molt altes, tot i que en la majoria dels casos és fàcil arribar-hi. La mitjana, uns 6 o 7 parabolts per vies de 20 metres. El currículum del dia ha estat:

• Mixtura, V+ (*): l’únic cinquè de l’escola. Està bé, però és una mica discontínua i té els seguros força separats, amb caigudes potencialment perilloses.


• Espina dorsal, 6a+(*): Li posem les cintes al baixar de l’anterior. Començament més difícil del que sembla i final tan rar i tècnic com sembla.


• La Bomba, 6b (***): Bona via de pila. Sempre hi ha canto i no té cap pas excessivament difícil. L’únic secret és intentar dosificar les forces i no equivocar-se. (Foto dreta).
  
• Neobacitrín, 6b (**): Un altre bon 6b, semblant a l’anterior però amb un final més tècnic que a mi em costa de veure a vista i acabo caient. Després m’adono de l’error i el pas acaba sortint.
  
• Lucky la bola, 6a (**): Millor via del que aparenta des de baix. A la part de dalt té alguns passos força interessants amb cantos sorpresa. El Joan la fa de primer i tot i haver-la de treballar força li surt bé, cosa que el posa molt content.


• Carlí, 6c (*): La provo en tope rope, amb l’esperança de fer-la després de primer si li veig color...però no n’hi veig!...la segona meitat discorre per una placa vertical molt fina i compacte amb algunes regletes en general romes i fins i tot sobadetes. Vaig traient els passos aïlladament, però em veig incapaç d’encadenar tota la seqüència. A la guia la graduen de 6b+/6c. Jo m’inclino més per 6c i no dels fàcils precisament.


• Benemèrita, 6a+ (***): Bona i variada via amb menys passos de diedre del que es podria preveure des de baix. Animat per l’èxit anterior, en Joan també s’atreveix a obrir aquesta. L’ha de lluitar encara més que l’anterior però també li acaba sortint: Felicitats Joanet!
  
• L’Esquirol, 6c (**): Novament la provo en tope rope,...de moment encara no m’atreveixo amb els 6cs de Corones. També la trobo duríssima, però potser li veig més possibilitats d’encadenament a que a la Carlí. A mitja via en Joan em pregunta: m’has tirat magnesi o està nevant? –nevant!!!??, però si fa sol i estic suant! –És la via Pere, és la via el que et fa suar. M’haig d’espavilar per acabar-la ràpid i recollir les cintes perquè la cosa s’anima per moments.

Bosc de Corones: mig centímetre de neu pols, 100% de vies obertes

El Joan, "l'alpinistaderevista" sota la intensa nevada

MONTSERRAT A DUES BANDES

Aquest pont de la Puríssima ha estat una mica estrany per nosaltres; teníem uns quants compromisos “socio-familiars” (casaments, aniversaris,...) i només teníem lliure divendres al matí i diumenge. A més, coincidia que aquests dos dies eren els que pitjor previsió meteorològica tenien: el divendres per núvols i el diumenge per vent. També ens feia una mica de por la “operassión retonno” del diumenge, així que la solució era clara: Montserrat, l’etern comodí!

Pere a la 22(6c) de la Desdentegada

DIVENDRES (07/12/07): EL PITEU (Montserrat Nord)
Segona visita a aquest petit sector, més recomanable per les tardes d’estiu (ombra aproximadament a partir de les 13:00), però tant ens era,...no feia sol! La primera visita va ser precisament una tarda del passat estiu amb en Jaume. Entre aquella ocasió i el passat divendres he fet 14 de les 24 vies del sector i he tret les següents conclusions:
1)Bon equipament en general tot i que el criteri amb què s’ha posat algun parabolt no l’acabo d’entendre. Per exemple: dos parabolts super junts en entrades de bloc però després potencial caiguda al terra abans de xapar el tercer (per exemple a la via El ocho de la Bernarda).
2)També bona roca en general, però alguna via amb trams descompostos o amb excessiu líquen/terra ( novament serveixi d’exemple El ocho de la Bernarda...està clar que aquesta no la recomano!).
3)Grau força heterogeni. Per posar un altre exemple: la via Larry (6b+), no em sembla pas gaire més difícil que la Murdock (6a+).
4)Poca varietat de graus: entre V+ i 6b+. Però vaja, la roca i la paret són les que són i deu n’hi do les vies que han sortit.
5)Moltes entrades explosives de típica panxa montserratina on es fa difícil posar els peus, per entrar seguidament a plaques tombades molt més fàcils,...això també complica el fet de graduar bé les vies.
6)En general, vies més bones i més llargues a la part esquerra del sector.
7)Vies recomanades:
-Una polla sin magnesio , V+/6a, 15 m : Placa d’excel·lent roca amb els passos més difícils al començament.
-Una polla con magnesio, 6a+,15 m : La mateixa placa, però amb començament amb petita panxa de bon canto.
-Del Olivé: 6b, 15 m : Tot i una entrada força lletja de tibada matussera, després la via va a buscar un esperonet força estètic i de bona roca.
-Via gra: V+, 15 m : Petita via molt variada: comença per una placa tombada molt fina i tècnica, fins a sota un sostret de bon canto que dona pas a una placa final més vertical i d’excel·lent roca.
-Janis Joplin: 6b, 12 m : Bona placa fineta i força vertical.
-De la fisura: 6b, 12 m : Via veïna a l’anterior que aprofita una fissura a la dreta. Menys tècnica, però més atlètica. Cap d’aquestes dues em semblen gaire dures com a 6bs.
-Del espaldazo: 6a, 20 m : Aresta força vertical i contínua però amb bones preses.
-No me siento las yemas: 6a, 20 m : Mateixa aresta per l’esquerra amb un tram més desplomadet que l’anterior, però amb bon canto.
-Larry: 6b+, 20 m : Teòricament la via més difícil del Piteu. Placa fina i vertical que porta a un sostret amb molt de canto que dóna pas a una altra placa amb molt millor presa i ja més ajaguda.
-Murdock: 6a+, 20 m : Pràcticament idèntica a l’anterior. Francament no veig la diferència de dos graus. Posem que les dues podrien ser 6a+, o 6b essent generosos.

En definitiva, bona zona per passar-hi unes quantes tardes d’estiu si ens movem bé a l’entorn del 6a/6b.

DIUMENGE (09/12/07): LA DESDENTEGADA (Montserrat Sud)
Fugint del fortíssim vent de ponent ens refugiem a la Desdentegada, zona orientada a llevant d’on sempre sortim satisfets. Som sis: la Nesa, el Joan, la Gemma, el Pol, la Carlota i qui us ho explica.

Nesa a la 17(V+) i Pere a la 23(6b)

Ho hem encertat,...no fa gairebé vent! I tots ens posem les botes amb les llarguíssimes vies del sector:
-Jo encadeno 4 vies que encara tenia pendents: la 23 (6b), la 22(6c), la 34 (6a) i la 33 (6b+).
-La Nesa: s’atreveix de primera amb la 17 (5+) i la 15 (6a) i de segona amb la 23 (6b) i la 24 (6c) i deu n’hi do com se’n surt!
-El Joan, com sempre, es queixa del conglomerat Monterratí (el reino del cutrerio segons ell)...però jo sé que en el fons li agrada!
-La Gemma, com sempre també, fent 6cs i 6c+ com xurros.
-El Pol estava mandrós i va decidir que amb la 25 (6b) ja en tenia prou!
-La Carlota va descobrir com pot arribar a ser de fi i cansat pels peus Montserrat amb el sectoret dels cinquillos (19, 20 i 21). També va fer un curs accelerat d’assegurament amb Gri-gri.

Seqüència a la 22 (6c)

Per cert,...que algú posi noms a les vies de la Desdentegada d’una vegada ;-) ...que això sembla el Bingo!

MALPAS DE TRAVIL

Ja tocava tornar a visitar aquesta petita però interessant zona del Berguedà. Hi vam anar per primer cop fa uns tres anys, quan tot just comptava amb les 16 vies que surten a la guia del Berguedà. Actualment el sector ja té 23 vies, en general força llargues i generosament equipades amb parabolts. A més, estan molt ben distribuïdes en quan a dificultat, amb un parell o tres de vies de cada grau; des de V fins a 7b. La roca és conglomerat boníssim, semblant a Montserrat sud i l’orientació és ideal per l’hivern. Finalment, també cal esmentar el bonic entorn i el paisatge que hi podem gaudir. En bona part, el “culpable” de despertar-me les ganes de tornar-hi ha estat l’Òskar, que ens ha anat informant puntualment de les novetats del sector en els seus múltiples articles , i en va publicar unes magnífiques ressenyes .

Joan al magnífic esperó del Petitó (6a)

Aquest diumenge hi anem una bona colla: la Nesa i un servidor, el Joan, el Pol i la Gemma i l’Óscar i la Carlota, uns amics que estan fent els primers passos en el món vertical,...i deu n’hi do quins primers passos,...els hi auguro un bon futur en això de l’escalada!.
Arribem d’hora i com que a les vies de l’esquerra encara no hi toca el sol, anem directament a la dreta, on sense voler ja ens hi queden tot el dia. Entre tots fem:
-Via 22 : 25m , V, 7 parabolts, (*): Jo no la faig però pel que comenten el Pol, la Carlota i l’Óscar no sembla una bona via per principiants; roca força bruta i assegurances allunyadetes.
-2 tandem 2: 20m , V, 9 parabolts, (**): Aquesta sí, potser la via més fàcil i segura del Malpàs tot i un començament que espanta una mica.

Nesa obrint aquesta via.

- La dels ossitos: 25m , V+, 10 parabolts, (***): Magnífic diedre, ple de forats i bons còdols. La fruïm tots molt, tot i l’espant que ens provoca una caiguda de l’Oscar que malauradament arriba al terra. Al final tot queda en un ensurt i uns quants morats i ell mateix s’encarrega d’espantar els fantasmes intentant-la novament al cap de 5 minuts.

Joan i Nesa obrint aquesta via.

-Esperò del Petitó: 25m, 6a+, 11 parabolts (***): Sens dubte una de les millors vies que he fet mai d’aquest grau. A la magnífica roca i equipament li hem d’afegir una posició espectacular que fa que et sentis en una gran paret, tot i estar fent esportiva a pocs metres del terra. No sé si és perquè a tots ens cau la baba fent-la, però a ningú li sembla 6a+,...deixem-ho en 6a.

Seqüència del Pol fruint de l'Esperó del Petitó.

-Sant Antoni: 30m, 6a+, 14 parabolts (***): Una altra petita joia del sector. Llarga, variada i sobre excel·lent roca.

Gemma i Pere gaudint de la roca i l'entorn del Malpàs a la via Sant Antoni.
-La Pedra filosofal: 30m, 6c, 14 parabolts (**): La Gemma obre aquesta via, i s’ho ha de mirar força però l’encadena. Jo m’hi atreveixo de primer, però en arribar al primer tram clau ja m’hi encallo: és una fissura en diagonal, molt més roma del que aparenta des de lluny, que cal agafar en invertit durant un parell de metres. Aquest tram em posa els braços com botifarres i ja no puc encadenar la resta de la via, tot i que els passos van sortint.

Jo mateix "buscant la Pedra Filosofal" mentres l'Óscar "s'atreveix amb el Ossitos"

-Amic traït: 25m, 7a, 11 parabolts (***): Un cop més l’obre la Gemma sense masses problemes i jo la provo de segon. La via és molt maca i es va posant dreta fins al final on un petit desplom marca el tram clau. El truc consisteix en arribar-hi prou fresc. Saber on estan els forats salvadors també hi ajuda, ja que costen de veure (...tranquils, no desvelaré cap secret!). No aconsegueixo encadenar-la però, dels pocs 7as que he provat, és el que més color li he vist. Sens dubte un bon objectiu per estrenar-se en aquest grau. El Joan també la prova sense èxit però es desfoga força a base de crits i altres sons corporals que prefereixo no comentar ;-).

En resum: dia aprofitat al màxim per tots, i tot i les poques vies del Malpàs segur que hi tornarem!