ESCALADA MEF

Després de més d’un mes sense tocar roca, i no només per culpa del mal temps, sinó també per culpa d’una molesta lesió a l’espatlla (probablement tendinitis) aquest dijous m’he tornat a posar de cara a la paret. Ho he fet de forma suau i per una bona causa: ja fa temps que l’Adri i l’Aimar, dos companys mef (futurs Mestres d’Educació Física) ens demanaven a mi a al Marc (l’altre escalador “expert” de la classe i il·lustre membre del "Consell de Savis") que els portéssim a escalar.

Adri: aquest ja té experiència!

Així que aquest dijous, en sortir d’un examen de català, cap a Montserrat s’ha dit, a escampar la boira i mai millor dit perquè hem tingut tota la tarda un bon grapat de núvols amenaçadors per sobre però al final ens hem lliurat miraculosament del diluvi que ha caigut pels voltants!. S’ha apuntat també la Laura, i d’altres que també s’havien apuntat s’han “rajat”, però vaja, aquesta vegada els perdonarem perquè estem d’exàmens i tenim moooolta feina! (ejem, ejem).

Laura: Aquesta noia promet!

La zona escollida ha estat el Vermell del Xincarró. Aquesta hipermegaclàssica escola, tot i tenir alguns seguros i reunions un xic deteriorats i la roca molt polida a les vies fàcils, segueix essent un comodí per aquestes sortides tipus curset. L’encant de la zona, la comoditat d’accessos i peus de via i la quantitat de vies compensen sobradament altres mancances.

Aimar: Aquest ha acabat rebentat!

Els tres debutants (bé, alguns ja tenien experiència en rocòdrom) han fruit de valent i els “profes” també tot veient els seus progressos i el seu potencial; si s’hi posen en serio d’aquí quatre dies ens vindran a posar les cintes ells als setens. Hem muntat tres o quatre "tope ropes" entre IV+ i V+ a la clàssica zona de l’Aresta Rucs i voltants i tots han arribat a les cadenes sobradament i apuntant maneres.

Els "profes": Marc i Pietro

En definitiva tarda ben aprofitada que ha acabat de la millor manera que poden acabar aquestes sortides: amb els debutants preguntant “Quan tornem?”

EL VERMELL DEL XINCARRÓ

10.12.06 i 21.01.07

El Vermell del Xincarró, o com diria en JRC el Xinguet del Vermelló (...m'anticipo a algun dels seus comentaris "àcids" que acostuma a piar en aquest bloc :P ) no necessita cap presentació. Segurament tots els que esteu llegint aquestes línies hi haureu anat algun cop, i alguns fins i tot hi haureu fet les primeres esgarrapades de roca. Aquest va ser el meu cas, quan vaig visitar aquesta zona per primer cop en alguna sortida d’iniciació a l’escalada organitzada per la UES (Unió Excursionista de Sabadell). Des de llavors hauré tornat al Vermell almenys 10 vegades, i encara avui no em costa trobar-hi vies que no he fet. Recentment, podríem dir que he descobert la part de més a la dreta (Sector Ninja). Fa cosa d’un mes hi vem anar juntament amb la Gemma i el Pol i ens va agradar força; vies llargues (de 20 a 35 metres), variades (plaques, diedres, desploms, fisures,...) i el que més ens va sorprendre: molta més tranquil·litat que a la resta de sectors de l’escola. Ja aquell dia, vem tenir clar que no tardaríem a tornar-hi, doncs ens van quedar moltes vies per fer.

Pere a "Escaladores con cara de atracadores". 6b+/6c
Aquest segon dia va ser aquest diumenge, aprofitant les últimes hores d’estiuet hivernal,...segons els homes del temps ( a veure si ho encerten i podem treure els esquis i les pells de l’armari!). Tot el que vem veure el primer dia es va confirmar. Inclús creiem que el grau d’aquest sector és mes assequible que a la resta de l’escola, tot i que en algunes vies la graduació varia sensiblement segons la ressenya consultada. A continuació penjo la ressenya extreta de Kpujo.com, amb les vies que hem fet entre tots quatre (Gemma, Pol, Nesa i Pere) i els graus que creiem més correctes:

En total les vies realitzades en dos dies han estat:
· Fina Y segura. 18m. 6a
· If not now. 20m. 6a
· Escaladores con cara de atracadores. 20m. Algunes ressenyes li posen 6b i d’altres 6c. Per nosaltres es quedaria al mig: 6b+. Via vertical, fina i sostinguda.
· La madamme. 20m. Algunes ressenyes li posen 6a i d’altres 6b. Per nosaltres el grau correcte seria 6b, ja que tot i que les dificultats es concentren a l’entrada (diedre desplomat), bé que es mereixen aquesta graduació. La resta: un esperonet espectacular i amb roca boníssima.
· La come bollos. 12m. 6a+. Via curta i rara. Passos difícils aïllats. No val la pena.
· Condon relleno. 32 m. 6c. Només la fa la Gemma i assegura que és un 6c ben maco.
· Paranoia Ocular. 30 m. 6b+. Només la fan la Gemma i el Pol. Pas difícil a l’entrada. Resta típica placa monserratina més fàcil i divertida.
· Grulla Moñuda. 30 m. 6b. Igual que l’anterior, amb les dificultats concentrades fins a la tercera xapa.
· Ciencia fricción. 30m. 6a. Boníssima via molt variada i divertida. Primer placa inclinada i fina amb algun aleje i després diedre-xemeneia.
· Caldereta de mugrons tendres. 30m. 6c. També molt variada: Placa finíssima i vertical, flanqueig, placa inclinada i desplom final. Només l’encadena la Gemma.
· Amor brujo. 35m. 6b+. Dificultats concentrades en la superació d’un sostret a 10 metres de terra. També molt variada. Foto a l'esquerra.
· Los Picapiedra (L1). 20m. 6a+. Dificultats concentrades al mateix punt que l’anterior, però en aquest cas més a l’esquerra i amb trucu per superar el pas. Malgrat tot, creiem que es mereix el + que no li posen les ressenyes.
· Rioby. 20m. 6b. Només la fa la Gemma i ens la desaconsella; roca trencada, algun aleje i peu de via matojero.
· Top B-3. 20 m. 6b. Només Pol i Gemma. Placa vertical, amb presa petita però bona. Via de força i continuïtat.
· Gunter. 20 m. 6c. Només la fa la Gemma i assegura que és un 6c força dur. Molta continuïtat sobre placa vertical finíssima.
· Con la cara lavá y recien peinà. 22 m. 6a. Entrada fina i final amb placa d’uns 8 metres verticals i sostinguts. Potser 6a+?... . Foto a l'esquerra.
· One step beyond. 20 m. 6a+. Entrada finíssima i resta molt fàcil.

Seqüència de la Gemma superant el pas clau de "Amor Brujo" (6b+)
Per acabar dir també que estem observant últimament un preocupant i desagradable augment de les cagarades als peus de via i al mig dels camins d’accés, cosa que no acabo d’entendre; es suposa que tothom qui ve per aquí és perquè li agrada l’escalada i poder-la practicar a la muntanya, no??!!

La Nesa i la Gemma a "Grulla moñuda" (6b)