23 d’abril 2007

ROCA NARIEDA

Ja fa més de mig any que vaig obrir aquest blog i fins ara no havia tingut l’oportunitat de penjar cap piada de cap via vía llarga. Tot i que l’escalada clàssica és una modalitat que m’agrada i he practicat força, per diverses circumstàncies l’havia deixat una mica aparcada. Aquest diumenge amb el Jaume he fet el “retonno” ....i a “lo grande”: via Postres de Músic a la cara SE de la Roca Narieda; 600 metres de plaques tombades de bon calcari, amb una dificultad obligada de V+ (això segons la ressenya perquè al meu entendre i al del Jaume un 6a no hi quedaria pas gaire exagerat!) on cal una bona dosi de fe en els teus peus de gat. Podeu veure una fotografia amb l'itinerai_aproximat al blog del Gatsaule (Gatsaule espero que no et sàpiga greu que m'aprofiti de la teva feina !).


A primera vista la paret SE de la Roca Narieda no dóna masses bones vibracions perquè s’hi veu molta vegetació i forces feixes, però aquesta via està molt ben traçada i aconsegueix anar enllaçant les millors plaques sense tocar massa herbes. Ara bé, “avisos para navegantes”:

  • La via té varis trams força “expo”. Concretament: la placa de la segona meitat del llarg 2, la sortida de la R4 i sobretot tot el llarg 10 (“alejes” de 7 o 8 metres en V+/6a d’adherència sense possibilitat de posar res més) i la sortida de la R10.
  • Les reunions R3, R7, R8 i R9 només tenen un parabolt. Això no és massa problema perquè gairebé totes es poden reforçar (ponts de roca, fisures, sabines,...), però la R7 és un parabolt a mitja placa difícil de reforçar i fàcil de passar-nos perquè res fa pensar que sigui la reunió.
  • Compte amb l’excessiu optimisme d’algunes ressenyes i piades. Cal tenir el 6a en adherència molt consolidat i anar molt bé de “coco”. En aquest sentit la ressenya del Luichy a onaclimb està molt bé ja que ens indica el número exacte d'assegurances a cada llarg i reunió i fins i tot els dos trams més "expo".



El Jaume als llargs 4 i 10

Bé, dient tot això sembla que no m’hagi agradat, i si que m’ha agradat!,...només voldria que quedés clar que la via no seria la més recomanable per gent que no té massa experiència en aquest tipus d’aventures.
De material haurem de portar un joc de tascons, força bagues llargues i no venen malament alguns friends entre el 0,5 i 3,5.

11 d’abril 2007

KALYMNOS

Kalymnos és una petita illa de l'arxipèlag del Dodecanès a la mar Egea davant de les costes turques. Té un tamany poc més gran que Formentera i només 16.000 habitants. Està fora dels típics circuits turístics per les illes gregues i fins fa 10 anys només era coneguda pels seus famosos pescadors d'esponges. Però el 1997 una nova espècie va aparèixer per l'illa: el "friki". Un escalador italià, Andrea di Bari, va aterrar a l'illa en unes vacances d'estiu i va descobrir el seu immens potencial.

Les esponges de mar i la nova espècie: el Friki
Des de llavors els sectors i les vies han anat creixent fins als 43 i 900 actuals...i la cosa no sembla tenir final ja que les parets verges que queden encara són moltes.
Dos dels millors sectors: Grande Grotta i Odyssey
Els punts forts de Kalymnos són:
1) La gran quantitat i qualitat de roca; un calcari excepcional que va des de slabs fins a grans coves o baumes. Als primers trobarem tot tipus de preses: gotes d'aigua, forats, bolets cantelluts...i a les segones tot tipus de formacions espectaculars: columnes, estalactites, xorreres, "coliflors"... I el que és més al·lucinant: algunes vies en només 20-30 metres contenen totes aquestes variants.
Slabs i coves. L'Anna a Triaina, 6b (Arhi)
2) La proximitat dels sectors. A molts hi podrem accedir a peu des dels apartaments o llogant una motocicleta pel mòdic preu de 8-10 € al dia.
3) La mar Egea com a teló de fons permanent.
4) L'hospitalitat i amabilitat dels locals.
5) El bon ambient entre la comunitat escaladora.
6) Els bons preus d'allotjament i restaurants.

El nostre apartament i un monestir ortodox a Pothia.
Per trobar punts negatius he hagut de pensar molt, però al final en podria citar dos:
1) El vent que acostuma a bufar fort i amb persistència.
2) Roca excessivament abrasiva en alguns sectors.
Amb tot això no és d'estranyar que Kalymnos hagi esdevingut un dels primers paradisos mundials de l'escalada esportiva.
Nosaltres hi hem estat 7 dies, dels quals 6 dedicats a l'escalada i 1 a turisme i descans.
Hem visitat els sectors de Arhi, Poets, Odyssey, Afternoon, Grande Grotta, Sea Breeze, Kasteli i Symblegades Rocks. Hem fet unes 40 vies amb un grau màxim de 6c. També hem fet amics d'arreu del món, com per exemple el Marc i l'Anna que surten a moltes de les properes fotos.


El Marc a Arhi: Eros, 7b+ i Polydeykes 7b
Pere improvitzant un descans a Thetis, 6b (Arhi)
Pere a Monahiki Elia, només 6a+ a la Grande Grotta!
La Grande Grotta: Kalymnos en estat pur
Lògicament aprofitant la nostra estada a Grecia hem visitat també Atenes. Però aquesta ja seria una altra història i com que diuen que una imatge val més que mil paraules aquí en teniu unes quantes: