06 de març 2008

COLL DE LA BARRACA: LA GRAN OBLIDADA

El passat diumenge vam visitar aquesta injustament oblidada escola del Penedès que va viure la seva època daurada ja fa 10 o 15 anys. Bé, en el meu cas la tenia premeditadament oblidada, ja que la meva primera visita, de la qual ja deu fer uns deu anys, em va deixar “traumatitzat” al fracassar fins i tot en algun quart!
Un dels millors avantatges de progressar en el grau d’escalada és que pots ampliar molt el ventall de llocs on anar i vies per fer, o donar una segona oportunitat a llocs com aquest. I la veritat és que, si no tenim en compte el “petit inconvenient” del "supergrau", resulta una escola interessantíssima: paisatge, roca, peu de via i entorn de primera i vies força llargues i variades. A destacar les curioses formacions tipus xorreretes o estalactites-columna que fa la roca a varis llocs. I sí, la fama de vies infragraduades és ben merescuda i es fa més palesa a les vies de grau baix. Però bé, simplement es tracta d’anar-hi ben mentalitzats d’aquest fet i assumir que aquí difícilment encadenarem el nostre grau límit. I això és el que vam fer aquest diumenge l’Arnau, el Joan, la Carlota, el Pol, la Gemma i un servidor,...bé tot i la mentalització algun renec es va escapar per culpa d’algun cinquillo traïdor!

Mentres el Joan i la Carlota s’estrenaven amb Piti (IV+) i Salomó (V) (ambdues bastant ben graduades segons expliquen), l’Arnau i jo ens posàvem a:

-Si te dicen que caí, 6a, 20 m (**): Primera meitat tombadeta i amb força canto, però final fi i vertical amb uns quants bloquejos regleteros. Podria ser tranquil·lament un 6a+.

Carlota i Pol en aquesta via
-Coll de vent, V+, 20 m (**): Primer terç desplomat i sostingut. Tot i el bon canto es fa llarg i dur. Després la cosa tomba i esdevé un festival de preses i roca excel·lent. Per mi, la via més infragraduada que vam fer; m’atreviria a dir que he fet 6bs més fàcils!
-Dinar Calent, 6a+, 20m (**): De característiques similars a l’anterior, però el començament és més fi. A dalt tot tipus de cantos i forats compensen el patiment inicial. Aquesta podria ser tranquil·lament 6b.

Pere en aquesta via (6a+) i Joan acabant "Si te dicen que caí" (6a)
-Cristina, 6a+, 20m (***): Per mi la millor via del dia i segurament la que s’ajusta més al grau ressenyat. Increïble col·lecció de xorreretes típiques de la zona, que vistes des de baix donen a la via un aspecte més fàcil del que resulta en realitat.
Arnau a "Coll de vent" (V+) i a "Cristina" (6a+)
Cap al migdia arriben el Pol i la Gemma que també fan algunes d’aquestes vies i després passem al sector Boulevard o Solarium, que fa honor al seu nom i ens torrem mentres fem les vies:

-Criatures del bosc, 6a+, 20 m (***): Una altra placa amb forces xorreretes, però en aquest cas el que ens salva és el magnífic diedre que té a l’esquerra. Tant n’és de bo i atraient que el pas clau de la via ve a dalt de tot, quan l’has de deixar i encarar-te a la placa per arribar al descuelgue.

Arnau a "Criatures del bosc" (6a+)
-Sociainoman, 6b, 20 m (**). Via força variada. Comença per una placa fineta i tècnica, amb algun pas llarg, que culmina amb el pas clau de la via: una seqüència realment dura de pinces i miniregletes que ens permeten arribar a una mena d’esperó amb bon canto fins a dalt. Em costa dos intents, però un cop vista la seqüència surt força bé. Aquesta fa de mal graduar perquè el tema està en aquest pas, però crec que com a mínim podria ser 6b+.

El comodíssim sector Solarium i Pere a la via Sociainoman (6b)
Mentrestant la Gemma ha anat a provar un 7a (Azukiki) però ens confirma que per aquests graus la cosa també està apretadeta i es queda lluny d’escadenar-lo.

En definitiva, aquesta segona visita m’ha deixat molt millor gust de boca que la primera i ara penso que de ben segur en vindran més!

02 de març 2008

COLLBATÓ: TOTXOS CAM NOU BARRIS

Perdoneu, però ja no aguanto més; avui començaré "rajant" una miqueta! Quina colla de gamarussos! (per dir-ho suaument). Mira que jo sempre havia confiat i defensat la bona fe dels homes del temps (...la Mònica López la salvo, que em cau molt bé!) , però ara ja en començo a dubtar. Resulta que aquest dissabte volíem anar a fer la via Camí del Tro a la sud del Pedraforca. Durant la setmana tot indicava que faria un dia ideal per afrontar una via, que tot i estar orientada al sud, està a 2000 metres. Així que el divendres a la nit vaig escoltar el temps de TV3 amb molta atenció per acabar-ho de confirmar: cap problema, sol a dojo i temperatures primaverals a tot Catalunya, tret de les típiques boires anticiclòniques a les planes interiors. El dissabte, ja de camí cap al Pedra amb el Joan, ens comença a pujar la mosca al nas: la boira és molt més alta i densa del que és normal i ens acompanya fins a Berga ben bé. Quan en sortim: sorpreeeesa!...uns espessos núvols cobreixen tot el Pirineu. Mitja volta i canvi de plans. Anem baixant cap al sud i per enèsima vegada Montserrat ens dóna la solució. Decidim anar cap als Totxos del CAM Nou Barris a Collbató, on últimament estan proliferant les vies com bolets (veure actualitzacions a Onaclimb i al magnífic post del Jaume ). Jo només havia escalat anteriorment al Totxo de l’Estel i tenia ganes de provar els altres totxos. Primer anem cap al Totxo Pinotxo esquerra que té unes quantes vies discretes però sobre roca excel·lent (tònica general de la zona). Aquí fem:

-Amistat Infinita, 6a, 10m (*). Curta però interessant i divertida via. Dificultats concentrades a la primera meitat. Jo potser la deixaria en V+.

-Via 3, 6a+, 10m (*). Molt semblant a l’anterior, però amb uns primers metres força més difícils. Segons la ressenya d’Onaclimb 6b- !... No sé ben bé què significa aquest grau!

-Via ?, V+/6a, 20 metres (**). Al mateix sector però uns metres més avall trobem 3 noves vies que recorren una mena d’agulla/esperó. La més interessant sembla aquesta de la dreta del tot. Llàstima del tram central molt fàcil que trenca la continuïtat, però el tram final és realment molt bo.

Continuem desplaçant-nos cap a l’esquerra i arribem al Totxo de l’Òskar, on fem les dues vies que hi ha:

-Poema menor, 6b, 18m (**). Bonica via amb un pas força dur que coincideix amb un sostret i un xapatge (el tercer). Malgrat tot, crec que no es mereix el plus que li donen a la ressenya ja que la vam trobar més fàcil que la seva veïna, aquesta sí un bon 6b+.

-Pásame el cachirulo, 6b+, 18m...i només 4 parabolts! (**). De característiques similars a l’anterior però amb una seqüència més llarga de passos difícils al tram clau. Menció a part pels “alejes” d’aquesta via, sobretot de la segona a la tercera xapa, on posem un “escalextric” de gairebé 2 metres i encara pateixo per xapar!

Pere i Joan al tram clau d'aquesta via

I seguim cap a l’esquerra fins al bonic Totxo de l’Eperó on només fem la via de la dreta:

-Via de l’Esperó, 6a, 25m (***). Magnífica via. De lo milloret que he fet per la zona de Collbató. Estètica, aèrea, sostinguda i sobre roca extraordinària; sempre trobem un “tomàquet” o un bon forat quan el necessitem. La frueixo tant que no m’adono que a mesura que vaig pujant les assegurances es van espaiant i al final déu ni do de les excursionetes que hi ha!. El Joan també l’encadena de primer i està eufòric perquè és un 6a amb color de 6a+.

Joan i Pere fruint del Totxo del'Esperó

Bé, al final encara hem aprofitat força el dia i el Totxos del Cam 9 barris m’han deixat un bona gust de boca!