03 de gener 2010

PRIMERA ESCALADA DE LA DÈCADA



Després d'un final de 2009 amb un parell d'intents escalatoris a Calders i al Revolt de l'Àliga força deslluits per culpa de la meteorologia, el dissabte dia 2 encetem la nova dècada amb la mateixa tònica. Això sí, amb la bona companyia habitual del 2009, 2008, 2007,…la Gemma i el Pol. Amb el lloc tampoc hem estat gaire originals: Montserrat Sud. Inicialment volíem anar al Llençol, però en arribar a Collbató el termòmetre marca 4 graus i el vent bufa de valent! Canvi de plans a un lloc més arrecerat: El Faraó de Baix. Aquesta zona, a més, ha vist recentment augmentat el nombre de vies amb varis nous subsectorets: els Totxos Invisibles, el Totxo Bucòlic, la Pedra Guenya i la Placa de l’Esgarrinxada (tots ells ressenyats a Onaclimb). Són vietes que per elles mateixes no valen massa la pena, però que ajuden a configurar una zona molt interessant per escaladors de grau baix i mig, amb gairebé 80 vies. A més, les orientacions són variades i permeten escalar-hi tot l’any.

Gemma a El grimpaire Luli (6a)
Comencem pels Totxos Invisibles:
-The morricos vs el suelo, V+, 12m, (*): Feia temps que un V+ no em costava tant! Via molt fina gens adequada per escalfar en un dia tant fred.
-Esperó punk i croquetes, 6a, 12m, (*): Seguim congelats i sense sensibilitat a les mans i als peus. Malgrat tot em costa menys que el V+, tot i un pas força rar i tècnic a l’alçada de la segona xapa.
-El grimpaire Luli, 6a, 12m, (**): La millor d’aquestes tres. Esperonet estètic i amb roca excel·lent. Llàstima que no sigui més llarga. Amb aquesta via la Nesa diu que ja en té prou, que no es sent ni les mans ni els peus. Així que a partir d’ara faig una marató de vies seguides, almenys entrenarem una miqueta!
-La llastra Santacanya, 6b, 18m, (**): Via variada amb un diedre-xemeneia al començament i una bona placa el final.


Gemma a l'Esperó punk i croquetes (6a) i Nesa a The morricos vs el suelo (v+)

Ens traslladem a la Roca de la Banana Fish, un sector ja clàssic i veterà, però on encara no hi havia escalat mai; les primeres xapes exageradament altes i els començament explosius a bloc sempre em feien passar les ganes:
-Banana Fish, 6b, 20m, (**): Clàssica del sector i es nota per lo polida que està la roca. Encadeno amb penes i treballs.
-Pioner Jubilat, 6c+/7a, 20m, (**): Vistes les dificultats que estic tenint amb els 6bs m’hi poso en tope rope i contra tot pronòstic em surt d’una tirada. Començament explosiu i després mooolta continuïtat.
-Cabriola, 6a, 25m, (***). Excel•lent placa montserratina amb bons forats.
-Via 12, 6c+, 25m, (*). Germaneta de l’anterior a la part superior, però amb un començament de bloc duríssim (si em diuen que és 8a també m’ho crec!), que no surt ni en somnis. Només per fanàtics del bloc!
-Via 8, 7a, 20m, (***): Acabo de petar-me novament amb "tàctica cobarde" (tope rope), en aquesta bona via que em deixen provar uns escaladors que la tenen muntada. Torno a sorprendre’m a mi mateix encadenant-la.
En resum, al Banana Fish i haig de tornar amb millor temperatura i amb una canya per les primeres xapes, que els 7as que hi ha els tinc a punt !

Us deixo amb unes quantes imatges d'una de les últimes escalades del 2009 al Revolt de l'Àliga amb el Josep C. i jo mateix com a protagonistes. Un altre dia escalant a 0ºC!