Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ulldecona. Mostrar tots els missatges

13 de desembre 2010

AMORTITZANT LA GUIA DE CASTELLÓ

El passat pont de la Constitució el pla era anar a Navarra, però la meteorologia ens va obligar a canviar de plans a última hora. Com en moltes altres ocasions, Morella i els seus voltants foren el nostre pla B. A més, aquesta vegada teníem la flamant nova Guia de Castelló per començar a treure-li suc. La publicació d’aquesta guia podria semblar una idea agosarada ja que moltes de les zones que hi surten estan en plena expansió, sobretot cap al nord i l’interior de la província. Però per mi és tot el contrari; com una incitació a l’escalador curiós a descobrir aquesta zona i el seu enorme potencial. I és que quan agafem les carreteretes interiors de la província no paren de sorgir parets i més parets a cada corba. Esperem que per una vegada la guia no contribueixi a la massificació de les zones ja existents (que ho dubto) sinó a diversificar i ampliar l’oferta.

DISSABTE DIA 4: ERMITA DE LA PIETAT (ULLDECONA)

Segona visita a aquesta acollidora escola, i com la primera just fa un any, aprofitant que ens va de pas cap a Morella. Vies curtes, magnífic calcari, bon equipament i peu de via assolellat, còmode i amb vistes són les característiques d’aquesta escola. En aquesta ocasió ens quedem als sectors més propers a l’Ermita:

SECTOR PRIMITIU:

-Zipi, V, 10m (*)

-Zape, V, 10m (*): Dues vietes interessants i divertides en el seu grau. Llàstima que siguin tant curtes.

Nesa en aquestes vies

-Agafa la pinza, 6b+, 12m (**): Comença per una placa molt fineta i acaba amb un bombo amb bon canto. Grau generós!

-Superat per la logística, 6c+, 12m (**): de característiques similars a l’anterior i amb el grau encara més generós. (foto inicial)

-Quina por, 6a, 12m (**): Com totes: curta però divertida, interessant i sobre excel·lent roca.

-Popotitos, 6a, 12m (**): 6a bastant més intens que l’anterior.

Gemma a "Agafa la pinza" (6b+) i jo mateix a "M'agrada" (6b+)

SECTOR DEL MIG:

-M’agrada, 6b+, 15m (**): Aquí el grau ja no és tant generós. Bona via on cal apretar força, però sempre amb bon canto.

-De llemin, 6c, 15m (**): aquesta ja no l’encadeno. Desplom amb poc canto (regletes i gotetes d’aigua).

Pleguem veles i cap al bar de l’ermita a fer una beguda calenteta i una “xarraeta” amb un Tal Pinxo.

DIUMENGE DIA 5: MORRAL DE LÀNGEL (CERVERA DEL MAESTRAT)

Plou dèbilment, però plou, així que fem cas a la gent de la terra que ens aconsellen aquest sectoret on asseguren no ens mullarem. I efectivament, la paret i el peu de via estan ben secs...això sí el preu que hem de pagar estar clar no?...tot desploma!

Tot i que el sector només compta amb una dotzena de vies aprofitables, farà les delícies dels que es mouen pel 7è grau. Afortunadament també compta amb un parell de 6b+ i un parell de 6cs molt interessants. I fins i tot un V per la Nesa!

-El pueblo de Fumanchú, V, 18m (**). Aprofita molt bé l’únic punt dèbil de la paret i resulta força interessant i divertit.

-Laterales a raudales, 6b+, 18m (**). Via bastant concentrada en una secció a la meitat que costa de treure a vista, però quan la saps fins i tot resulta assequible en el seu grau. (foto esquerra)

-La pandilla basura, 6b+, 15m (***). Bastant més dura que l’anterior, amb passos exigents des del començament fins al final i sempre desplomant. Afortunadament té un parell de descansos bastant bons cap a la meitat.

Pol a "La pandilla basura" (6b+)

-La sorpresa està al final, 6c, 18m (**). El nom ja ho diu tot...clar que de sorpresa res de res, perquè des de baix ja es veu un desplomaco inhumà amb poc canto. Ni la Gemma ni jo encadenem ni de lluny!

Amb els braços com porres i satisfets per haver pogut aprofitar un dia gris tornem cap a caseta.

DILLUNS DIA 6: LA SARRATELLA, SECTOR PISCINA DRETA INFERIOR

Tot i que el sector estrella de la Sarratella és Les Escales, obtem per aquest altre sector més adequat per l’hivern. D’entrada dir que recomanem fer l’aproximació des de la piscina del poble i seguint durant uns 20 minuts un sender PR per sobre de tots els sectors. Quan es comencen a acabar les parets i abans d’arribar a l’evident canal que diu la guia veurem unes grans fites que ens guien per terreny bastant bo just pel final de la paret. En pocs minuts arribem a la feixa d’accés al sector Solarium (espectacular!) i en 5 minutets més al nostre sector. Ara, per ara aquest sector compta amb poques vies interessants, però un cop més en tenim prou per passar 3 o 4 horetes ben tranquils i gaudint al màxim de la roca i l’entorn:

-Putón verbenero, 6a, 25m (**). Variada, divertida i sobre bona roca. Destacable l’estètic diedre del tram final.

-El nigeriano, 6b, 25m (***). Espectacular roca i escalada molt divertida que no passaria de 6a si no fos per una entrada molt explosiva amb pocs peus i nyapetes per les mans. Aquesta entrada és 6c com a mínim, però només són un parell de passos.

Pol i Gemma a "El nigeriano" (6b)

-Abierto hasta el anochecer, 6a+, 33m (***). Viot. De fet li hauria posat 5 estrelles si no fos per una tram cap al principi (crec que era la 4ª xapa) amb roca molt trencada i xapa força lluny. A partir d’aquí festival de plaques, fissures i diedres. Grau collat, podria ser tranquil·lament 6b+!

Diverses imatges de la via "Abierto hasta el anochecer" (6a+)

DIMARTS DIA 7: BARRANC DE LA GUITARRA (SERRA D’EN GALCERAN)

Sorprenent escola en una zona molt inhòspita i tranquil·la, amb parets per tot arreu. Sobta que de cop i volta, en un lloc així ens comencem a trobar bonics indicadors de zona d’escalada, una via ferrata per accedir-hi i un sectoràs amb més de 70 vies amb ressenyes incorporades al peu. Realment els equipadors s’ho van currar molt. L’escalada s’hi desenvolupa normalment sobre plaques verticals amb canto molt petit i cantellut i regletes. A la part superior el canto és molt més rom. I a les vies més dures també abunden els sostres, suposo que amb millor canto. Grau força dur en general.

-L’escurçó, 6a, 15m (**). Placa vertical de nyapetes i al final de roms. Atenció: aquesta via i algunes veïnes tenen la reunió 7 o 8 metres més amunt d’on acaba la paret, en un lloc sense massa sentit perquè hi arribem a peu pla, cosa que provoca un gran fregament de corda al baixar.

-Coc en sardina, 6a+, 15m (**). Més placa i més nyapes!

-Paté especial, 6c, 15m (**). Germaneta de l’anterior...tant germaneta que tinc dubtes de si vaig passar pel lloc correcte o no, ja que vaig utilitzar alguna presa que ja havia utilitzat a l’altre via.

-Cuarto milenio, IV+, 15m (*). No tan trivial com indicaria el grau.

-Tremendo, 6b+, 15m (**). Entrada força explosiva en desplom i després plaques i fissures.

Seqüència d'entrada a "Tremendo" (6b+)

-Aranya, 6a+, 15m (**). Entrada dura i després placa vertical molt fina de regletes i roms.

-Al bassi!, 6b, 15m (**). Característiques idèntiques a l’anterior.

El Pol, "baixista ocasional" dels Amics de les Arts aprofita qualsevol moment i lloc per fer promoció del darrer disc!

09 de desembre 2009

PONT PER LES TERRES DE L'EBRE I ELS PORTS DE MORELLA


Després de varis “stages” escalatoris estiuencs per fi hem aprofitat la casa de Morella per fer-hi una estada hivernal (és un dir perquè les temperatures han estat primaverals!). Ja teníem ganes d’anar-hi en aquesta època ja que a l’estiu la calor ens limita molt les possibilitats i sempre ens deixàvem al tinter algunes de les escoles estrella de la zona. Ara per fi puc dir que he escalat a l’Ermita de la Pietat (Ulldecona) i a la Roca Blanca del Montsià. També puc dir que començo a ser un fanàtic del Fardatxo (Xert). Aquestes han estat les tres escoles visitades. Però anem per parts:

Dia 1 (05/12/09): ERMITA DE LA PIETAT (ULLDECONA):

Aprofitem que ens ve de pas cap a Morella per fer parada en aquesta escola, molt coneguda i concurreguda pels escaladors de les terres de l’Ebre. Ens acompanyen la Carlota i l’Óscar. Haig de dir que el lloc m’ha sorprès molt agradablement: gairebé 200 vies amb roca molt bona i bon equipament en general. Tot i que la majoria de vies són curtes o molt curtes, hi ha força varietat: plaques, desploms, fissures, diedres, etc. També destacar la comoditat d’accés i peu de via. Per aquest primera visita ens decidim pel sector estrella: Baiges. Aquí les vies són prou llargues (algunes arriben gairebé als 25m) i tenim representats tots els graus que ens interessen. En el meu cas faig:

-Gemma, 5c+, 20m, (**). Una via força rareta, però interessant: passos de placa, de diedre i fins i tot de xemeneia.
-Mangotxo, 6a, 20m, (***). Molt bona. Segona meitat espectacular, per lo desplomada que és i per una fissura d’escàndol que hem d’anar seguint. Felicitats a la Nesa i l’Óscar que la van encadenar, i la Carlota es va quedar a un plis d’aconseguir-ho,...el llarg cap de setmana prometia emocions fortes per ells!
Óscar a Mangotxo (6a)
-Alkalina, 6b, 20m, (***). Un altre viot amb començament finíssim i tècnic i final desplomat però amb cantos d’escàndol.
Pere a Alkalina (6b) i Nesa a Mangotxo (6a)
-Fissura, 6b+, 20m, (**). Placa fina, vertical i amb la roca força abrasiva però lleugerament recoberta de liquen negre.
-Oriol, 6c+, 20m, (**). La veïna dreta de l’anterior segueix la mateixa tònica, però el grau ve donat per un pas finíssim i molt tècnic, aparentment impossible (però té truc!). A la part superior hem d’aguantar fort, durant un parell de metres desplomats, de petites nyapetes i foradets dolorosos.
-El diedre, 6a+, 20m, (***). Entrada durilla i primera xapa molt amunt. Quan s’acaba el diedre apareixen les panxetes i els bons cantos. L’Óscar ens segueix demostrant que està en plena forma!
Carlota i Óscar a la del Diedre (6a+)

Ressenyes parcials
aquí, però és molt recomanable comprar-se la nova guia a l’Ermita. Només costa 4 € que es destinaran a l’equipament i reequipament de vies.

Acabem la tarda fent la cerveseta i la xarraeta amb un tal
Pinxo (i companyia) a l’acollidor bar de l’Ermita. I acabem el dia fent una passejada per Morella, il·luminada i engalanada de Nadal.

Dia 2 (06/12/09): EL
FARDATXO (XERT):
Tercera visita ja a aquest fantàstic sector que no para de créixer de la mà del “susodicho” Pinxo. El dia és impressionant i fins i tot passem calor! S’incorporen a la colla el Pol i la Gemma. Tinc ganes de provar les novetats i vaig directe a:

-Argos, 6b, 37m, (***). Viot impressionant, llarguíssim (18 xapes!) i variat. Comença molt vertical i amb roca una mica crostosa però de seguida millora i acaba sent excel·lent.
-Esta pal Xapi, 6b+, 33m, (***). Un altra de llarga i variada, amb uns alejes i una arribada a la reunió que et posen les piles!
Nesa a Salamandra (V+) i Pol a Dani el travieso (6b)
-El Contorsionista, 6b+, 20m, (**). Aquesta se m’entravessa totalment. Té una entrada explosiva que no resolc ni de lluny. Segons em comenta posteriorment el pare de la criatura no dec haver trobat la seqüència bona perquè es veu que surt bé.

Jo mateix al Contorsionista (6b+) i a Gran Mestre (possible 7a)
-El gran Mestre, 6c/7a?, 35m. Una de les últimes creacions del sector. La provem en tope-rope, fins a la reunió del Contorsionista. No m’atreveixo a decidir-me per un grau ni per donar-li qualificació perquè el primer tram (fins a la tercera xapa) està molt trencadot. Esperem que es vagi sanejant i crec que quedarà un fantàstic 7a.



Gemma Gran Mestre (possible 7a)
Novament haig de felicitar a l’Óscar i la Nesa que encadenen tot el que es proposen destacant la magnífica Friki 666 (6a+).
Pol a Friky 666 (6a+)

Dia 3 (07/12/09):
ROCA BLANCA (MONTSIÀ):
Si d’alguna cosa em penedeixo, és de no haver visitat aquesta paret abans; Mare de Déu, quina tàpia, quines vies, quina roca i quines vistes! Feia temps que no tocava una roca de tanta qualitat. Les vies en general són plaqueres i llarguíssimes (cuidadin amb els descuelgues!). Avui juguem sobre segur: escaladors locals ens han recomanat les millors vies (encara que em sembla que totes són bones):

-El Super seis, 6a+, 37m, (*****). Impressionant presa de contacte. Via molt variada i divertida. Té una mica de tot i una roca super abrasiva, potser massa i tot!
-Extasis, 6c+, 30m, (*****). La Gemma me la recomana, o millor dit m’hi obliga!...i no s’equivoca, quin viot! Comença una mica tonta amb uns passos tècnics on contínuament et sents desequilibrat, però de seguida enganxes un diedret llis i molt bonic i seguidament una placa molt disfrutona. I per acabar 10 o 12 metres de desplom amb cantos, forats i xorrera. Buuaaa! la via fa honor al nom. Encadeno al flash! A continuació unes quantes fotos de la Gemma i jo mateix en aquesta via:


-No ets ben rebut, 6b+, 20m, (***). Una altre joia força diferent. Aquesta sorteja uns impressionants sostres a base de fissures bavareses i novament bons cantos.
Pere a No ets ben rebut (6b+)
-Corsarios, 6a+/6b, 37m, (***). Llarguíssima placa que es va posant cada cop més fina i vertical.

L'escalador local Kiko Martí a una via del sector Daurat

La Nesa també acaba el pont eufòrica al encadenar Philantròpica (6a+ i 40 metres!) desprès de més d’una hora de lluita.

A reveure Morella!