16 de juliol 2010

COLLSUSPINA o CREU DE CASTELLAR o PUIGSAGORDI o...

Seguint amb la recerca desesperada de llocs fresquets, el diumenge passat vam anar a parar a Collsuspina. Un lloc on curiosament el preuat bé de l’ombra es manté fins ben entrada mitja tarda (el sol entra entre les 15 i les 17 segons els racons). I dic curiosament perquè trobar llocs a l’ombra a la tarda és relativament fàcil, però els llocs amb ombreta matutina no abunden. Per la Gemma , el Pol i un servidor és la primera visita a aquesta escola. La Carlota, en canvi, va venir fa poc i ens fa de guia.

Gemma intentant Stroff (6b/6b+)...el 6b més difícil de Catalunya ?

Una de les coses més repetides quan es parla de Collsuspina és que el grau està molt dur. La veritat és que de sentir-ho tantes vegades anem tant mentalitzats que quan ens posem a escalar gairebé ni hi pensem; les vies i la roca resulten més bones del que esperàvem i s’està força fresquet. Així que objectiu complert: passar un bon dia d’escalada sense preocupar-se massa pel grau ni per encadenar res de l’altre món. Fem:

-Puta ("Refileu ocellets" segons comenta en Rodo), V+, (**). Una de les més fàcils del sector. No està malament per prendre-li el pols a la zona

-Cercant el gest, 6a+, (**). Veïna de l’anterior i de característiques similars però amb una part final més desplomada. Pas un mica morfològic i que exigeix un bon bloqueig per caçar el canto bo.

-Ying, 6a+, (**). Escalada tècnica i d’equilibri. Algun pas llarg.

-Yang, 6b, (***). Curta però interessant via. Com l’anterior, requereix bona tècnica i col·locació. Llàstima que a la seqüència clau els peus estan relliscosos.

-Stroff, 6b/6b+, (**). Hi ha qui diu “el 6b més difícil de Catalunya” i no deu anar gaire desencaminat. Ni la Gemma ni jo encadenem. La trobem terrorífica: desplom constant, passos llargs i algun foradet dolorós pels dits.

-Balbina, 6b+, (***). Via que ressegueix una fissura-diedret, però que també té passos de placa i una sortida “curiosa” novament amb peus relliscosos. Me la prenc com a projecte del dia sabent que en qualsevol altre lloc seria un 6c com una casa. Atenció amb l’entrada perquè va per dos o tres metres a la dreta del primer seguro i no és gens fàcil. Dos “pegues” i mateix resultat: relliscada i caiguda al pas final.

Seqüències a Balbina (6b+) amb "descans de clatell" inclós

-Esquirol, 6a/6a+, (**). Una altra via “fàcil” que em fa suar de valent. Final molt desplomat i difícil a vista.

-Edu free, 6a, (**). Acabo de rematar la jornada amb una altra de les “fàcils”. (6a+ sense utilitzar la gran roca al començament segons comenta en Rodo)

En resum, moltes vies i bon gust de boca per una zona sobre la qual tenia força reticències. Segur que tornarem!

(Totes les fotos gentilesa de la Gemma)

14 de juliol 2010

BUSCANT L'OMBRA DE LES PUCES

Arriba la canícula estiuenca i la recerca desesperada de l’ombra. Fa dos diumenges aquesta recerca ens va portar a la Nesa i a un servidor a descobrir la zona d’escalada de Les Puces, situada al terme municipal d’Esparreguera, just sobre l’eix del Llobregat, i poc després del polígon industrial de Can Vinyals. La veritat és que l’entorn és tot el contrari al que en podríem dir idíl·lic, però en varis blogs hem pogut llegir que la zona no està malament (Blog del Fernando i Surgrimpi). La informació que apareix en aquests blogs és l’única que tenim de la zona, així que anem bastant a cegues. Hem llegit que els equipadors havien deixat les ressenyes al bar “El Cañon” de Can Vinyals, però nosaltres no hem trobat aquest bar per enlloc (tampoc ens hi vam matar gaire buscant!). Així que sense perdre més temps arribem al sector amb les referències que tenim.

La primera sorpresa és comprovar que la zona és més tranquil·la i acollidora del que ens esperàvem i la roca té bona pinta; un calcari blanquinós o fins i tot cristal·litzat amb molts forats i ponts de roca (molts aprofitats com a punts d’assegurança naturals).

La segona sorpresa és que al bell mig del sector principal hi ha un gran forat a la roca per on surt un corrent d’aire fresquíssim, talment com un aire condicionat, cosa que s’agraeix força entre escalada i escalada i per posar l’aigua en fresc!

Comencem per unes vietes a la dreta de l’esmentat forat, totes elles deuen rondar el V+ i, tot i que curtes són boniques i aptes per escalfar.

Continuem per la via que comença just on hi ha el forat de l’aire condicionat. Aquesta ja et posa més les piles perquè el començament desploma i s’ha de tibar fort, però sempre amb grans preses,...deu rondar el 6a.

Ja escalfat faig (noms extrets del blogs del Fernando i graus que em van semblar):

-Aniversari, 6b/6b+, 15m, (***). Bona placa que es va posant dreta fins a desplomar amb una seqüència final força dura on cal anar per feina.

-Medul·la, 6c+, 15m, (***). De característiques similars, però amb la seqüència final més llarga i dura i potser més morfològica ja que tè algun pas força llarg. De fet no la vaig encadenar tot i fer-li dos intents.

...I a partir d’aquí llamps, trons i aigua...cap a casa ben refrescats!