31 de gener 2007

MONTBRÚ (MOIÀ)


Marc a Carpa Diga'm (6a). A sota, seqüència a la mateixa via.
Aprofitant l’última setmana d’exàmens a la uni , i per tant de dies no lectius, aprofitem aquest dimarts amb en Marc i un col·lega seu, l’Emili per anar a trepar una mica. En principi la idea era anar al Faraó de baix, a Montserrat, però un cop d’ull al cel ens fa canviar els plans. Sembla que com més al nord més serè està, així que decidim anar a Montbrú (Moià).
Ho hem encertat, aquí el dia ha estat radiant.
Montbrú és una escola pionera. Els seus inicis daten de principis del 80. Està clar que els anys no passen en va, ni per les persones, ni per les zones d’escalada; la roca està força polida i l’equipament envellit, però tot i així segueix essent una alternativa vàlida, per quan vols anar a prop i donar-li unes quantes mantxades als braços.

La paret d’escalada és una llarguíssima franja de roca calcària amb una base més tova (arenisca) que fa que l’erosió hagi fet més bé la seva feina en aquesta part inferior, i per tant moltes vies tenen l’entrada desplomada. A mesura que guanyes metres (...no gaires, les vies fan entre 8 i 15 m.) la roca es fa més compacta i plaquera.
Les vies per tant són curtes i explosives, però algunes són força variades, ja que en tan sols 15 metres trobem desplom + diedre + placa.
En quant a l’equipament trobem de tot; des de burins a químics, predominant l’espit i el parabolt. Potser el tema més preocupant són els descuelgues, alguns dels quals deixen molt que desitjar (un parell d’espits + bagues o cable + mallon). Actualment algunes vies estan reequipades, però caldria un reequipament més general de l’escola.
Pel que fa al grau, es fa difícil tenir un criteri, però en general dir que és molt dur. Ja he dit abans que són vies molt antigues i curtes. Si esteu acostumats als temps moderns, podeu sumar tranquil·lament entre mig i un grau a totes les vies.
Malgrat totes aquestes consideracions, Montbrú segueix valen la pena. Entre més d’un centenar de vies, segur que en trobarem moltes del nostre gust, i el lloc és força bonic i tranquil.



No no està al revés,...és l'Emili en ple desplom a Enfila't al Totxo (7a), fotografiat des de peu de via.

Aquest dimarts jo he fet:

Ibiza mix. V+
Capa Diga’m. 6a

6a si fa o no fa. 6a
Grapes i birres. 6a+. Segons la guia Barcelona i alrededores només 6a, segons inscripció a peu de via 6a+ i segons un servidor 6b com a mínim. Podria ser una de les millors vies de la zona si no fós perquè la primera xapa està Can Pixa i la roca bastant polida.

Els Cracs, Marc i Emili, proven i encadenen (algunes al segon intent):

Pròtesi. 6c. Fantàstica via molt variada. En només 15 metres: entrada explosiva, diedre extraplomat i placa de sortida. (Fotos esquerra).


Enfila’t al Totxo. 6c+. Via molt dura per aquest grau. Totalment desplomada fins a la tercera xapa, aleje entre aquesta i la quarta i placa fina final.

El més mínim esforç. 6c. Fina, tècnica i lleugerament desplomada.


Seqüència de l'Emili encadenant Enfila't al Totxo (7a)



28 de gener 2007

VILANOVA DE PRADES

Aiii què tindrà Villanova de Prades, que tant ens atrau,…però si les vies són curtetes!... si però en pots fer 10 o 12 en un dia!,…però si està molt alt!...si però quin solet que hi fa i quines vistes!,…però si és molt llis i la majoria de forats semblen bons però després resulten romus!,…si però quina roca més ferma!...i el grau pica molt!,...si però quants parabolts i quins descuelgues tan ben parits, a més què importa el grau, el que compta és passar-ho bé!
No ho sé, suposo que serà per tot això que un o dos cops a l’any em veig irresistiblement atret per aquesta escola tarragonina. A més, de moment de vies per fer no me’n falten pas. Actualment l’escola compta amb 416 vies per tots els gustos i amb graus molt ben repartits:


4: 25 vies
5: 58 vies
6a: 71 vies
6b: 57 vies
6c: 48 vies
7a: 36 vies
7b: 41 vies
7c: 22 vies
8a: 54 vies
8b: 4 vies

Pere a Ochi tai-tai (6a+), Racó dels Corbs
La recent aparició (1ª edició 2005) d’una nova guia molt més currada que l’anterior ens mostra totes aquestes vies, algunes en sectors completament nous (Tossal del Quico, El Curull, El Sostre, Racó dels Corbs, Niu de l’Àliga, Les Alzines i La Solana) i d’altres en sectors que s’han ampliat (Penya Alta).
A destacar que els sectors La Llena, Desploms i Blocs, segueixen amb els eterns problemes amb el propietrai. De moment millor no anar-hi. En Toni Guiu, coautor de la guia, ens ha comentat que estan intentant solucionar aquest tema d’una vegada per totes.

Vermell: sectors nous - Verd: sectors ampliats - Groc: sectors amb problemes propietari
Avui no ha estat el nostre millor dia a Vilanova. Els homes del temps s’han cobert de gloria... i ja en van unes quantes últimament; primer es passen 10 dies anunciant nevades, després et venen la moto de que al Pirineu la situació de les estacions d’esquí ha millorat moltíssim, quan la realitat és que com a màxim ha caigut un trist pamet de neu en el millor dels casos, que en circumstàncies normals estaria bé, però venint de zero... . Després animen a tothom a anar-hi el cap de setmana dient que farà un sol radiant a tot Catalunya. Jo que els hi acostumo a donar força crèdit, avui m’han acabat la paciència. De sol radiant res de res. El cel ha estat entrenyinat tot el dia i feia un fred que pelava. Això ha passat factura, sobretot a la meitat femenina de la sortida (Nesa i Gemma) que després de dinar han decidit que al Bar estarien millor. El Pol i jo ens hem quedat a fer un parell de vies més. Hem estat als sectors Sostre i Racó dels Corbs, fent vies entre V+ i 6b+. No faig la crònica detallada, perquè cadascú ha fet vies diferents. Només dir que les vies d’aquests nous sectors segueixen la tònica de l’escola: grau dur, forats més romos del que aparenten i alguna entrada explosiva amb desplom on no saps pas on posar els peuets. Això si: roca, vistes i equipament boníssims.

Nesa, Groinket i Pol "gaudint del sol radiant",...la Gemma ja estava camí del bar

22 de gener 2007

EL VERMELL DEL XINCARRÓ

10.12.06 i 21.01.07
El Vermell del Xincarró, o com diria en JRC el Xinguet del Vermelló (...m'anticipo a algun dels seus comentaris "àcids" que acostuma a piar en aquest bloc :P ) no necessita cap presentació. Segurament tots els que esteu llegint aquestes línies hi haureu anat algun cop, i alguns fins i tot hi haureu fet les primeres esgarrapades de roca. Aquest va ser el meu cas, quan vaig visitar aquesta zona per primer cop en alguna sortida d’iniciació a l’escalada organitzada per la UES (Unió Excursionista de Sabadell). Des de llavors hauré tornat al Vermell almenys 10 vegades, i encara avui no em costa trobar-hi vies que no he fet. Recentment, podríem dir que he descobert la part de més a la dreta (Sector Ninja). Fa cosa d’un mes hi vem anar juntament amb la Gemma i el Pol i ens va agradar força; vies llargues (de 20 a 35 metres), variades (plaques, diedres, desploms, fisures,...) i el que més ens va sorprendre: molta més tranquil·litat que a la resta de sectors de l’escola. Ja aquell dia, vem tenir clar que no tardaríem a tornar-hi, doncs ens van quedar moltes vies per fer.

Pere a "Escaladores con cara de atracadores". 6b+/6c
Aquest segon dia va ser aquest diumenge, aprofitant les últimes hores d’estiuet hivernal,...segons els homes del temps ( a veure si ho encerten i podem treure els esquis i les pells de l’armari!). Tot el que vem veure el primer dia es va confirmar. Inclús creiem que el grau d’aquest sector és mes assequible que a la resta de l’escola, tot i que en algunes vies la graduació varia sensiblement segons la ressenya consultada. A continuació penjo la ressenya extreta de Kpujo.com, amb les vies que hem fet entre tots quatre (Gemma, Pol, Nesa i Pere) i els graus que creiem més correctes:

En total les vies realitzades en dos dies han estat:
· Fina Y segura. 18m. 6a
· If not now. 20m. 6a
· Escaladores con cara de atracadores. 20m
. Algunes ressenyes li posen 6b i d’altres 6c. Per nosaltres es quedaria al mig: 6b+. Via vertical, fina i sostinguda.
· La madamme. 20m. Algunes ressenyes li posen 6a i d’altres 6b. Per nosaltres el grau correcte seria 6b, ja que tot i que les dificultats es concentren a l’entrada (diedre desplomat), bé que es mereixen aquesta graduació. La resta: un esperonet espectacular i amb roca boníssima.
· La come bollos. 12m. 6a+. Via curta i rara. Passos difícils aïllats. No val la pena.
· Condon relleno. 32 m. 6c. Només la fa la Gemma i assegura que és un 6c ben maco.
· Paranoia Ocular. 30 m. 6b+. Només la fan la Gemma i el Pol. Pas difícil a l’entrada. Resta típica placa monserratina més fàcil i divertida.
· Grulla Moñuda. 30 m. 6b. Igual que l’anterior, amb les dificultats concentrades fins a la tercera xapa.
· Ciencia fricción. 30m. 6a. Boníssima via molt variada i divertida. Primer placa inclinada i fina amb algun aleje i després diedre-xemeneia.
· Caldereta de mugrons tendres. 30m. 6c. També molt variada: Placa finíssima i vertical, flanqueig, placa inclinada i desplom final. Només l’encadena la Gemma.
· Amor brujo. 35m. 6b+. Dificultats concentrades en la superació d’un sostret a 10 metres de terra. També molt variada. Foto a l'esquerra.
· Los Picapiedra (L1). 20m. 6a+. Dificultats concentrades al mateix punt que l’anterior, però en aquest cas més a l’esquerra i amb trucu per superar el pas. Malgrat tot, creiem que es mereix el + que no li posen les ressenyes.
· Rioby. 20m. 6b. Només la fa la Gemma i ens la desaconsella; roca trencada, algun aleje i peu de via matojero.
· Top B-3. 20 m. 6b. Només Pol i Gemma. Placa vertical, amb presa petita però bona. Via de força i continuïtat.
· Gunter. 20 m. 6c. Només la fa la Gemma i assegura que és un 6c força dur. Molta continuïtat sobre placa vertical finíssima.
· Con la cara lavá y recien peinà. 22 m. 6a. Entrada fina i final amb placa d’uns 8 metres verticals i sostinguts. Potser 6a+?... . Foto a l'esquerra.
· One step beyond. 20 m. 6a+. Entrada finíssima i resta molt fàcil.



Seqüència de la Gemma superant el pas clau de "Amor Brujo" (6b+)
Per acabar dir també que estem observant últimament un preocupant i desagradable augment de les cagarades als peus de via i al mig dels camins d’accés, cosa que no acabo d’entendre; es suposa que tothom qui ve per aquí és perquè li agrada l’escalada i poder-la practicar a la muntanya, no??!!

La Nesa i la Gemma a "Grulla moñuda" (6b)

14 de gener 2007

LA LLEIXA


La Leixa. 14 de Gener: 20ºC i ni rastre de neu al Torreneules (al fons),...no anem bé !!!
Com s'acostuma a dir: "Com més amunt es puja més gran és la caiguda! ".
No, no us espanteu companys, no hem tingut cap accident. En aquest cas em refereixo a caiguda moral. Després de tornar de la Costa Blanca amb un 6c a la butxaca (jo) i un 6a+ la Nesa, avui ens hem hagut de conformar amb un modest 6a. Ja se sap, els tiberis nadalencs passen factura.
Avui hem triat aquesta escola propera a Ribes de Freser, juntament amb en Jaume (jaumegrimp ) i l'Arnau. Aparentment, sobre el paper, semblava un bon lloc per passar-hi un dia complert d'escalada: força vies de graus mitjos-baixos, orientació sud i bon paisatge. A l'hora de la veritat només s'han complert les previsions parcialment. Les vies hi són, però són molt curtes, (m'atreviria a dir que la guia del Ripollès fins i tot és generosa al posar els metres), l'orientació deixem-la en sud-est (...ara estic sent generós jo, ja que a partir de les 15:00 s'ha acabat el sol).
Les vies fàcils estan bé, força ben equipades i ideals per iniciació. Ara bé, a partir del 6a la cosa canvia: vies curtes i explosives, verticals o desplomades i regleteres a tope. La roca és una mena de calco-esquist (per favor, si hi ha algun expert en geologia per aquí que em rectifiqui si aquesta roca no existeix), més concretament del període Cretinaci (...això és una puntualització del Jaume!), superabrasiva i amb algun canto bo, però amb predomini de regletes romes.
Tot i anar acumulant fracassos al llarg del dia, no ens donàvem per vençuts i hem arribat a provar un 6b+.


Arnau i Jaume a Aqui no hay playa (6a)
Aquesta és la crònica de successos:

  • Kakahuets. IV
  • Frikilàndia. V-
  • Per tu bambina. V
  • Aqui no hay playa. 6a
  • Oferta de desembre. 6a+. Oferta?...ningú aconsegueix encadenar-la!
  • Trempant trempada t'espero. 6b+. Pensant que lo de l'oferta era una broma ens posem a aquesta i tots ens arrosseguem pel Calco-esquist del Cretinaci. Menció a part per l'Arnau, que fa dos anys que no escala i potser és el que està més a prop d'encadenar-la.
  • Escurçó Nacarat. 6b. L'Arnau i en Jaume també proven aquesta via, però tampoc aconsegueixen encadenar-la.

En fi, un altre dia serà però el bon humor mai faltarà !

04 de gener 2007

COSTA BLANCA 3 : SERRA DE TOIX

SERRA DE TOIX (30.12.06 i 02.01.07)
La tercera i última entrega de la Costa Blanca la dedicaré a la Serra de Toix. Aquest és un altre dels llocs que per si sol recompensa el viatge fins a la Costa Blanca,...i si no que els hi preguntin als anglesos i alemanys que omplen aquesta escola i es torren al sol bocabadats amb el que tenim aquí en ple hivern.
La Serra de Toix és un promontori rocós que s’endinsa dins el mar i separa la badia de Calp al nord, de la d’Altea al sud. Les vistes sobre aquesta última badia són impressionants i si ens quedem fins a la posta de sol tindrem un bon espectacle per acabar el dia. A més dels escaladors, també és un lloc sovintejat pels parapentistes.




Vistes de Benidorm des de la Serra de Toix

Des del punt de vista de l’escalada és una altra de les escoles estrella de la Comunitat Valenciana; sumant les vies de Mascarat que està a tocar tenim un total de 200 vies, de fins a 350 metres, tot i que predominen les de 1 i 2 llargs.
Tenim vies a totes les orientacions, però on n’hi ha més és a la cara sud. L’equipament és molt variat, des de clàssic (pitons, ponts de roca, etc.) fins a químics i la majoria de vies d’esportiva estan ben equipades, tot i que les assegurances acostumen a allunyar bastant. Això però, no és massa problema ja que podem reforçar l’equipament tant com vulguem amb bagues per a ponts de roca i friends/tascons.
Per posar algun inconvenient a la zona dir que no podrem evitar el soroll de la civilització; ben a prop tenim la nacional, l’autopista i la via de tren. També un munt de línies elèctriques i urbanitzacions (algunes de gust dubtós).


Nesa al quadrat a Black Route II (5),...i més Nesa a 4 You (6a)
A Toix hi anem 2 dies i fem:
A Toix Oest (30.12.06):



  • Black Route II: 5, 36m.
  • Renov: 5, 50m. La Nesa la fa tota de primera!

  • Red Route I: 6a+, 44m. Grau estratosfèric,...a mi em sembla com a mínim 6b+, i les assegurances són una mica velles. No l’encadeno, haig de fer uns quants descansos.


A Toix Placa Superior (02.01.07):

  • Heti: 4+, 30m.

  • Johanna: 5, 28m.

  • Heaven Is: 5+, 28m.

  • 4 you: 6a, 26m. Primer a tibar de dits i a dalt de tot adherència i pas llarg

  • No name: 6a+, 20m. Molt fàcil pel grau. Adherència però amb bastants cantos.

  • Thalia: 6b+, 20m. Me l’equipo al baixar de l’anterior (...amb algun escalestric per solucionar els alejes). Al final també resulta fàcil pel grau.


    Guiri a la megaclàssica Renov (5 a Toix Oest) i Nesa a Thalia (6b+ a Toix Placa)

Atenció, la notícia del dia és que la Nesa les fa totes de primera, excepte el 6b+.

Segur que tornarem!...ens han quedat moltes escoles per visitar i moltes vies per fer a les que hem visitat.

Situació de totes les escoles visitades

COSTA BLANCA 2 : RECONCO I FORADÀ

En aquest segon article dedicat a la Costa Blanca us parlaré de Reconco i Foradà. Són dues escoles situades a l'interior de la província d'Alacant, als voltants del poble de Castalla. Tot i estar a uns 70 Km. de Benidorm s'hi accedeix molt ràpidament a través d'una autovia. Així que la qualitat d'aquestes zones, bé que es mereix 45 minuts de viatge. A més, es tracta de dues escoles una mica al marge dels circuits dels guiris, i per tant molt més tranquil·les que les de la costa.

Castalla des de Reconco i detall de l'equipament d'aquesta escola amb els noms de les vies a la primera xapa.

RECONCO (29.12.06)

Paret de Reconco
Reconco és una petita escola amb una trentena de vies, totes elles llargues i molt bones. Està situada en un cingle dominant l’àmplia vall d’Onil, Castalla i Ibi, completament orientat al sud. La roca és calcari d’una qualitat excepcional, força abrasiva, des de inclinada amb forats i llastres cantelludes a vertical amb petites preses tipus gota d’aigua. Les vies van dels 20 als 50 metres i amb graus molt ben repartits del 4 al 7b, totes perfectament equipades pel C.M. de Castalla. Per primer i únic dia d'aquestes minivacances estem sols a la paret!...llàstima del soroll que fan els camions i excavadores d'una mena de pedrera que hi ha a baix a la vall. Fem:
· Desconeguda (L1) : 5, 25m. Adherència d’entrada i després de canto a canto.
· Sexta (L1): 6a, 25m. Més del mateix, però més fina i amb passos llargs.
· Dit Làser: 6a+, 28m. ...i encara més fina i més llargs!
· Fama de Fuga (L1): 4, 20m.
· Sense Por : 5, 18m.
· Central: 5+, 22m
. Diedre fisurat en forma de mitjalluna espectacular ! (foto a l'esquerra)
· Ruda (L1): 6b, 22m. Fina, fina i per acabar amb els dits destrossats...però que guapa!

LA FORADÀ (31.12.06)

Escola situada força a l’interior, prop de Castalla, i a 1100 metres d’alçada a la Serra del Maigmo. Per arribar-hi hem de passar el Coll de Xorret de Catí, famós als ambients ciclistes per les seves rampes del 20%.


La Foradà, sector Goteta. Paisatge i roca espectaculars...
La zona d’escalada és una barra rocosa calcària que emergeix del bosc, orientada d’est a oest, amb vies a les dues cares nord i sud (en total unes 120 vies). Com acostuma a passar les de la cara nord són bastant més difícils, mentre que a la cara sud predominen els graus mitjos-baixos. La roca és calcària molt abrasiva, amb molts forats cantelluts i preses tipus gota d’aigua. També hi ha zones semblants a Vilanova de Meià i d’altres d’adherència. Tota de qualitat excepcional, com a totes les escoles que hem visitat. Una diferència respecte les altres escoles, és la tranquil·litat i el silenci que s’hi respira, al estar més lluny dels grans nuclis turístics.
A pesar de l’alçada, un dia més escalem en màniga curta o amb el pit a l’aire directament. Ens embutxaquem:
Cursileria: 4, 14m.
Pilar: 5, 16m.
Fama de gos: 5+, 16m.
Freire sin aceite: 6a, 16m.
Mujer furtiva: 6a+, 16m.
Chorro sin agua: 6a, 16m
.
Mama Ukri: 6b, 16m.
Plutga (variant sortida directa): 6b/6b+?

...i la lluna que tampoc es vol perdre la festa!
El dia ha estat fantàstic, però acaba amb sorpresa final no tant fantàstica. Quan arribem a Benidorm, ens adonem que ens hem deixat la guia allà. Decideixo agafar el cotxe i el frontal i anar-la a buscar,...30 € són 30 € tu ! i a més sense guia estem perduts,...encara volem escalar un parell de dies més. Així que em toca fer 150 km. extres i una excursioneta nocturna. Lògicament a l’hora de les campanades estic KO i no aconsegueixo menjar els 12 grans de raïm.

COSTA BLANCA 1 : SELLA


Finestrat i el Puig Campana / Golf d'Altea

És de sobres conegut que la Costa Blanca és un paradís del turisme de sol i platja i dels jubilats de tot Europa. El que ja no és tan conegut és que també ho és pels escaladors i excursionistes. Aquesta terra està ratllada per multitud de serralades que tot i no destacar per la seva alçada si que ho fan pel seu relleu complex i abrupte. A més, entre totes aquestes muntanyes destaquen especialment els aquí anomenats penyals , immenses moles de roca escarpada com el Puig Campana, el Peñon del Divino, el Cabeçó d’Or i el famós Penyal d’Ifach que s’endinsa dins el mar com una proa.


Dos moments del Penyal d'Ifach : matí i vespre

Aquests penyals constitueixen per si sols objectius predilectes dels escaladors, però a més, als seus peus hi trobem quilòmetres i quilòmetres de cingleres menys altes, que constitueixen un paradís per l’escalada esportiva. Són zones amb la majoria de les vies orientades al sud, i per tant, un bon lloc per escalar-hi a l’hivern. Això molt bé que ho saben els escaladors d’arreu d’Europa, especialment anglesos, francesos i alemanys que omplen els sectors més clàssics durant aquestes dates. No és d’estranyar doncs, que la millor guia de la zona sigui “Costa Blanca” de l’editorial anglesa RockFax.



La guia de RockFax i el Puig Campana

Nosaltres hem triat com a base d’operacions Benidorm, la ciutat amb més gratacels que he vist mai, això si, sembla que competeixin en alçada i vulgaritat, fins i tot els més recents, que tot i intentar aparentar modernitat, només aconsegueixen destacar per horteres. Entre tant formigó es fa difícil veure el mar i el sol. En contrapartida, aquí tindrem tots els serveis, apartaments de lloguer des de 25 € per nit, i més de 10 zones d’escalada en un radi de 50 Km.

El refu de Sella i el Peñon del Divino / Paella,...noo toa pa mi!


SELLA (28.12.06 i 03.01.07)

El poble de Sella i la Serra d'Aitana

Aquesta és sens dubte l’escola estrella de la Costa Blanca, i probablement de la Comunitat Valenciana, amb permís de Montanejos. Sella és un petit poble de casetes blanques apinyades al cor de la Serra d’Aitana. Esperem que segueixi així, ja que sembla ser que la febre del formigó està amenaçant també aquesta zona.
Des del punt de vista de l’escalada Sella ho té tot: clàssica i esportiva, vies de fins a 500 metres al Peñon del Divino, totes les orientacions, ambient tranquil i bones vistes. En total més de 300 vies.

El poble des de les parets i el Peñon del Divino darrera d'aquestes.
La zona més popular és una barra rocosa, que divideix la vall principal en dos. A la seva cara sud es succeeixen els sectors d’escalada esportiva sense solució de continuïtat. Les aproximacions són mínimes (màxim 5 minuts) i la roca calcari excel·lent. L’equipament és a base de parabolts ni molt junts ni tampoc per passar por. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que algunes vies comencin a estar sobadetes, i que la zona estigui plena de guiris (en dos dies no hem sentit ni una paraula amb castellà o català/valencià).
De Sella ens emportem:

  • Deja vu: 5, 20m.
  • Cartujal: 5+, 22m.
  • Cul de Sac: 5+, 36m. Assegurances allunyades.
  • Bolt tax: 6a, 16m.
  • Anglopithecus Britaniensis: 6a+, 24m.
  • Nido de piratas: 6b, 22m. No surt!...faig dos intents al pas clau; el primer acaba amb caiguda i el segon amb peu sobre el parabolt.
  • Almorranas salvajes: 4+, 24m. Sobadeta, sobretot al principi.
  • Martxa d’ací: 6a, 25m. Fantàstica via de placa vertical. Possiblement la millor que hem fet a Sella. Atlètica i tècnica i amb bones preses. Llàstima que comenci a estar sobada.
  • Relleno de crema: 6b, 20m. Passo les cintes al baixar de l’anterior amb algun escacalestric perquè els parabolts allarguen bastant. Surt bé.
  • Dingo boingo: 6c, 25m. Planifico una estratègia d’assetjament a aquesta via posant les cintes al baixar del 6b, aquí amb escalestrics a sac ja que les assegurances allarguen molt, sobretot al tram clau. Primer la provo de primer i no l’encadeno, però em surten tots els passos (aprofito per desfer els escalestrics no necessaris). Després d’un descans per dinar la torno a fer de segon i surt bé. Finalment la trono a provar de primer i aquest cop si!

Un escalador anglès a Anglopithecus Britaniensis (6a+)