CASANOVA

Últimament estem tenint sort amb les escoles que escollim sense conèixer-les. Aquest diumenge li ha tocat a una clàssica i veterana berguedana : Casanova, on encara no havíem anat mai i l’impressió ha estat força bona. Roca calcària excel·lent i equipament acceptable, tot i que algun parabolt ja comença a notar el pas del temps i està un pèl oxidat. Respecte la roca, a destacar que trobarem el típic calcari gris i compacte de la zona, però aquí també trobem algun tram de paret amb grans xorreres i forats. I com sempre, al Berguedà, paisatge de primera!
Com a punts febles de la zona dir que les poques vies fàcils que hi ha (quatre V+) són curtetes i raretes, i després ja hi ha un gran salt fins a 6b. A partir d’aquest grau la cosa canvia radicalment i totes les vies són llargues i recomanables. Un altre punt feble seria el caminet d’aproximació força pendent i brut de fullaraca relliscosa, sobretot a l’anada (forta baixada).
En aquesta primera visita hem fet:

-Això com es posa, V+, 12 m. (*). Via forçada i poc lògica, buscant allunyar-se de la seva veïna de l’esquerra.
-Nom desconegut (nº 28 guia del Berguedà), V+, 18 m. (**). Potser la millor del grupet de V+, tot i que segueix tenint algun pas raret (...o alguna xapa mal ubicada).

Nesa en aquesta via

-Nom desconegut (nº 30), V+, 10 m. (**). Atlètic diedre fissurat que permet practicar diferents passos en bavaresa, oposició en X, etc.
-Lactarius deliciosus, 6b, 24 m. (***). Magnífica placa força variada: regletes, foradets, gotes d’aigua, llastres...i un entrada molt fina.
-Llenega-me-la, 6b+, 24m. (**). Molt similar a l’anterior, però potser més heterogènia i amb algun pas més raret. Malgrat tot té un tram de gotes d’aigua boníssim. Tant aquesta com l’anterior m’han semblat assequibles pel grau.
-Ull de poll, 6b, 25m. (***). Impressionant travessa per sota els sostres del sector, amb bons forats i xorreres sempre. L´únic inconvenient d’aquesta via és que les cintes s’han de recuperar en tope-rope i com que és una mica “heavy” per la Nesa em toca fer-la dos cops.
-Mursielago fuerte, 6c+, 25m. (***). Aquesta via m’enganxa ja amb les forces molt justes i decideixo provar-la en tope-rope. A mitja via un error acaba en caiguda, però al final acaben sortint tots els passos. Li veig bastant color...però un altre dia serà.

Arribant al sector principal i un escalador intentant "El Trallon" (7c)

Dir finalment, que el sol s’amaga pels volts de les 15:00 a la paret principal, cosa que el fa un bon sector per les tardes d’estiu però un mal sector en dies freds i/o humits.

AMB LA MEL ALS LLAVIS

Os de Balaguer ens encanta. Per les seves vies llargues i estètiques sobre bon calcari, pel seu equipament generós, pel seu entorn tranquil, per les seves vistes i, perquè no dir-ho, pel seu grau més aviat generós que ens apuja la moral.
Des d’aquest diumenge un ingredient més s’ha afegit a aquesta llista de punts positius i que probablement farà que no tardi gaire a tornar-hi: m’he quedat a un "plis" d’encadenar el meu primer 7a. La via en qüestió ha estat Fanàtic (7a, 27m, ***), llarga placa amb dos trams clau: un de finura i preses tipus gota d’aigua al principi i l’altre de desplom amb bon canto al final. Entremig una llarga i divertida passejada que no crec que passi de 6a. Me la recomana un cop més la Gemma després de fer-la amb aparent facilitat. I jo que li dic: “vale, però en tope-rope eh!” , i ella: “No, no de primer que la pots fer”...”pos vinga som-hi, si no juguem a la loteria segur que mai ens tocarà”, penso jo.

Jo mateix intentant Fanàtic (7a)

I la Gemma tenia raó, gairebé encadeno. La caiguda s’ha produït al tram de finura on després d’un xapatge inextremis em llenço sense pensar gens a dues gotetes d’aigua que intueixo a sobre meu: “merda, són molt pitjors del que m’esperava” i no tinc res pels peus,...adéu 7a! Quan estic penjat veig bastant a l’esquerra una bona orella lateral que ni tan sols havia ensumat. Provo el pas utilitzant-la i voilà, ja està ! En arribar al desplom de dalt no ho veig gens clar, però la Gemma em canta la seqüència i surt bé,... ara sí que em fa ràbia l’errada de baix ! Malgrat tot estic content: sé que tinc la via i encara ara no sé perquè no li vaig fer un altre pegue. Suposo que perquè l’ombra ja ens havia engolit i a baix tenia els meus companys amb cara de fred,...o potser per tenir excusa per tornar,...no ho sé, però la tinc!

Ara bé, cal dir que la via és coherent amb la graduació de la zona però que en algun altre lloc no passaria de 6c o 6c+.

A part d’això el dia va ser molt fructífer per tots. Personalment vaig fer:

-Tot un plaer, 6a+, 23m, (***). Magnífica via molt variada.
-Boven, 6b, 20m, (**). Placa fineta, descans, desplom i arribada a la R amb alguna presa poc evident a vista.
-Allucinogean wall, 6b+, 21m, (**). Via molt semblant a l’anterior.

La Gemma a Allucinogean wall (6b+)

-L’equivocació del Teixó, 6c, 25m, (***). Una altra que em recomana molt encertadament la Gemma. Llarga placa de continuïtat amb un pas sensiblement més difícil i tècnic cap a la meitat.

A destacar també que la Nesa s’ha portat com una campiona, intentant la majoria de vies del dia de primera, inclòs un 6a que gairebé encadena.

Jo mateix a "Allucinogean wall" (6b+) i Nesa a "Els primers passos" (V+)

En fi, un lloc 100% recomanable que visitaríem més assíduament si ens quedés més a prop.

Gemma a "La vall dels faraons" (6c)

ARBOLÍ: EL DARD

Un diumenge més anem de "descobriment" a una zona nova per nosaltres: el Dard a l’Arbolí. Aquest cop ens acompanyen la Gemma i el Pol. Tots nosaltres hem anat molts cops a l’Arbolí, però sempre als sectors més típics i propers al poble. Aquest cop ens decantem per anar a treure el cap pels cingles que pengen sobre la carretera del Coll d’Alforja. Aquestes parets serien la prolongació natural del cingle que ve de La Mussara i les seves característiques són similars: calcari excel·lent, força compacte i vertical, amb escalada predominantment tècnica sobre regletes i algun canto esporàdic més gran. També, com a La Mussara, trobem alguna fissura d’escàndol. La zona del Dard la podem dividir en tres sectors: dos de petitons i bastant anecdòtics situats a un nivell superior, i el sector principal a un nivell més baix.


Sector Dalt dreta i Gemma a Saki a Sako (6b)

Els dos primers són bastant prescindibles, però el principal és un sector cinc estrelles: una immensa tàpia desplomada amb tonalitats grises i rogenques i amb un bon grapat de vies llargues entre el 6c+ i el 8a+. Afortunadament pels més modestos, a l’extrem esquerra d’aquesta paret hi ha un bonic raconet amb 5 vies entre el V+ i el 6b+ també boníssimes.

Nosaltres, al no conèixer la zona, vam començar pel sector dalt dreta, doncs ens va semblar millor per escalfar, però no val massa la pena. Són cinc vies molt semblants de 15 metres i força fines, de les quals vaig fer:

-Pilot automàtic, V+
-Bailando con lolos, 6a+
-Psicotropical, 6a+
-Saki a Sako, 6b

Tot seguit vam anar cap al sector principal, amb un caminet força entretingut i brut, per canviar de sector (el camí que va directament al sector principal és molt millor!) i allí vam fer:

-No ens atossiguis, 6a+, 22m, 9 parabolts, (***). Impressionant fissura bavaresa, probablement la millor que he fet en escalada esportiva.


Pol a No ens atossiguis (6a+)

-Kagamànecs, 6b, 23m, 10 parabolts, (***). Magnífica placa de regletes.

-Ford Mercury, V+, 20m, 9 parabolts, (**). Una altra placa regletera i més tombadeta amb algun pas força llarg i un de sensiblement més difícil (6a!?)

-Aleluya, 6b, 20m, 10 parabolts, (**). Més del mateix.


Jo mateix a Kagamànecs i Aleluya, totes dues 6b

Dir també que només la Gemma va tenir valor d’atrevir-se amb alguna via del sector central: concretament Foc als peus, 6c+ que va encadenar, i Mistyflowers, 7a que va estar a punt.

Un cop més ha quedat demostrat que per més anys que escalem, al nostre país sempre ens quedarà algun raconet increïble per descobrir!

REDESCOBRINT CABACÉS

Fa dos estius, en un dels dies més calorosos que recordo haver viscut, vam descobrir aquesta petita però acollidora i tranquil·la escola del Priorat (aquí). Va ser una mica per casualitat, ja que aquell dia teníem previst escalar a Margalef, però el risc d’incendi extrem va fer activar el pla Alfa a tot el Parc Natural del Montsant i no ens van deixar entrar ni tan sols a peu a cap sector. Llavors vam decidir anar a investigar què tal era això de Cabacés, lloc del qual havíem llegit quelcom. Vam passar pel refugi i vam comprar el llibret de ressenyes i aquell mateix dia ja vam gosar provar algunes vies. I dic gosar perquè la temperatura rondava els 40 ºC a l’ombra i després de provar 4 o 5 vies vam veure que allò era insoportable. Però la primera impressió va ser molt bona i teníem clar que hi havíem de tornar quan les condicions fóssin més adequades. Aquest diumenge i dilluns ha arribat aquesta redescoberta. Hem gaudit de ple de l’escalada, del tracte rebut al refugi i dels paisatges del Priorat.

El diumenge vam escalar al sector de Les Crestes.

Sector de Les Crestes

Com el seu nom indica una afilada barra rocosa d’un calcari similar a Vilanova de Prades: compacte però amb bastants foradets rodons. La paret en general no arriba a la verticalitat però té algunes panxetes que proporcionen passos interessants i diferents de la resta de la via. Les vies estan totes orientades al sud-est i en total són 27 entre V i 7a. Les vies realitzades foren:

-La costellada, V, 15m, 5 parabolts, (*). Fàcil, però amb un parell de passos tontets amb una mica de vidilla entre assegurances (tònica dominant a Cabacés). Crec que aquest fet no la fa massa recomanable per iniciació.
-The Jaimers Revolution, V, 17m, 5 parabolts, (*). Més del mateix, però encara més vidilla entre xapes.
-Josep i Remei, V+, 18m, 6 parabolts, (**). Bonica placa de foradets amb algun tram força finet al mig.

Detall del sector i Nesa a Josep i Remei (V+)

-Nous verdes, 6a, 19m, 7 parabolts, (**). Més placa, encara més fineta.

-Entre forats i foradets, 6a+, 22m, 8 parabolts, (***). Preciosa i llarga via força variada, ja que la placa habitual del sector es veu amenitzada per dos panxetes molt divertides i amb bon canto, si el sabem trobar.

-Bagasses honey, 6b, 25m, 9 parabolts, (***). Una altra de llarga i bona, però aquesta de més continuïtat sobre placa vertical de foradets. Interessant portar una baga per llaçar una sabina en un tram on hi ha força metres entre xapes.

-Poca solta, 6b, 20m, 7 parabolts, (**). Aquesta és més curta i intensa, però igualment de continuïtat. Se’m fa difícil opinar sobre el grau ja que estava completament marcada amb “clekes”, moda que esperem no proliferi ja que, a part de ser una guarrada, impedeix escalar a vista.

-Corsika libre, 6c, 20m, 7 parabolts, (**). La provo en tope rope. Té una part inicial super exigent de finura que no acabo de treure. Crec que podria ser més de 6c i de fet a les ressenyes del refu li donen 6c+.

Després d’aquesta intensa jornada d’escalada recuperem forces al refugi de Cal Ferrer on l’Isa i en Ferran ens atenen de primera i ens serveixen un sopar “lleuger” arran de la llar de foc.

L’endemà ens dirigim cap a la Serra dels Solans, on es concentren el major nombre de vies i sectors de Cabacés.

Detall del poble i la Serra dels Solans al fons
També està orientada a l’est i aquí la roca és més variada, però en general és un calcari farcit de forats molt cantelluts no aptes per a pells sensibles. Però també hi ha zones més fines i compactes i d’altres plenes de petits còdols roms. Potser el pitjor és que en alguns punts encara es trenca alguna cosa, però crec que unes quantes repeticions més i la cosa quedaria completament sanejada.

Aquí comencem pel sector Can Pistraus (13 vies entre III i 6a), autèntic paradís per la Nesa, on es treu l’espina d’uns quants dies sense encadenar res de primera i agafa moral per la resta del dia. Fa 3 o 4 vies força divertides i ben equipades. (foto esquerra).

Després ens traslladem cap a la dreta i entrem al bonic sector del Racó Pervers on fem:

-Cirera tomaquera, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Preciosa placa vertical de forats. Llàstima que no sigui més llarga.

La Nesa s'atreveix de primera amb la Cirerera tomaquera (6a).
-L’aturadet, 6a, 12m, 5 parabolts, (**). Idem.
-Canvi de parella, 6a+, 15m, 5 parabolts, (**). Més placa de forats amb panxeta final.
-Gange away, 6a+, 15m, 4 parabolts, (**). Similar a l’anterior, però un pèl expo.

I seguim cap a la dreta al sector Rat del Bosc:

-Lòpez-Calvet, 6a, 15m, 5 parabolts, (**). Interessant via perquè és força diferent de les seves veïnes. Díedre fissurat que a trams es supera en bavaresa. A destacar que la primera xapa està força alta (uns 4 metres) i la presa clau per fer el xapatge no inspira gaire confiança perquè té pinta de trencar-se en qualsevol moment.
-Felicitat fingida, 6c, 15m, 5 parabolts, (*). La provo en tope rope i la trobo duríssima, no veig cap possibilitat d’encadenar-la perquè té una primera part terrorífica de finura i a més s’em trenquen dos petits còdols.
-Tripiclimb, 6b+, 15m, 6 parabolts, (***). Compenso la decepció anterior encadenant a vista aquesta petita joia. Placa vertical que segueix un curiós bosc de microxorreres i estalactites.

Jo mateix a la López-Calvet (6a) i el curiós bosc de microxorreres a Tripiclimb

No voldria acabar aquest post sense dir que una de les coses que més ens ha agradat de Cabacés és la tranquil·litat i la bellesa de l’entorn. Hem estat sempre sols, tant a les parets com al refugi. Esperem que la recent aparició de la guia d’escalades del Montsant no porti la massificació i tots els aspectes negatius que aquesta comporta.

Ermites de Cabacés: Mare de Déu de la Foia i Sant Roc

BELLÚS

Últim post dedicat a les passades vacances nadalenques per terres valencianes. En aquest us parlaré de Bellús. Una tranquil·la escola situada també a la Vall del riu Albaida, com Aventador. De fet l’escola de Bellús la podríem dividir en dues zones ben diferenciades: la Cova Pechina i el Barranc Fondo. La primera està orientada al nord-oest i per tant no hi vam escalar; és un sector millor per èpoques més caloroses. La segona, el Barranc Fondo, sí que és 100% sud i té una peculiaritat que la fa especial: està completament camuflada dins d’una petita i tranquil·la vall i no la veiem fins que pràcticament no hi som. I això que és un cingle de gairebé un quilòmetre de longitud amb alçades variables entre 10 i 20 metres de calcari excel·lent. Combina zones de placa lliseta d’escalada tècnica amb altres de desplom i bona presa d’escalada més atlètica. Personalment em va agradar força, però no la vaig poder gaudir del tot, perquè el dia abans m’havia fet un tall considerable a un dit escalant a Aventador.

De passeig per la Cova Pechina i vista general del Barranc Fondo.

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, entre Cova Pechina, Barranc Fondo i unes noves zones just en front d’Aventador.
· Orientació: sud al Barranc Fondo i nord-oest a Cova Pechina.
· Aproximació: 15 minuts pel Barranc Fondo i 1 minut per la Cova Pechina.
· Roca: Calcari amb força matisos: des de slabs ben finets a desploms amb xorreres, passant per plaques de forats i regletes.
· Graus: Tots entre V+ i 7b (només un parell de vuitens a la Cova Pechina), amb predomini del 6b-6c
· Ressenya:

aquí i aquí

EL MILLOR:
· Tranquil·litat.
· Diversitat d’estils en les vies.
· La qualitat de la roca.

EL PITJOR:
· Algunes vies molt curtes i explosives.
· Absència de vies en els dos extrems de dificultat (ni cinquens, ni vuitens).

Pol a Pistacho (6b)

LES VIES REALITZADES (02/01/2009):
· Airbag, V, 9m, (*). Petit cinquè testimonial. Vertical i bona roca.
· JB, V+, 9m, (*). Idem. Les monto totes dues per la Nesa, que al final decideix fer-les de primera. Jo ja veig que el dit esberlat em fotrà el dia enlaire!
· Amors, V+, 15m, (**). Busca el terreny més fàcil per una mena de canal poc definida enmig d’una placa força vertical.
· El pastisset, 6a, 16m, (**). Placa vertical de bona presa amb un curiós forat/cova a mitja via.
· Momo, 6b+, 16m, (**). Placa vertical molt més “nyapera”a la dreta del forat/cova. Definitivament el dit em fa veure les estrelles i no encadeno...i plego!

Gemma a Trance (6c)

Bé, gràcies per la paciència als qui hagueu seguit tots aquests “posts valencians” i espero que a algú li facin servei algun dia.

AVENTADOR

Mare de Déu! Quin placot!... Aquesta és la millor definició d’Aventador, una altra de les bones escoles de la província de València i una de les pioneres. Una altra cosa que destaca del lloc és la tranquil·litat que s’hi respira i les bones vistes cap a la vall del riu Albaida i cap al castell de Xàtiva.

Vista general de la paret i preparant-nos per la jornada

FITXA DE L’ESCOLA:
· Nombre de vies: 75
· Orientació: Sud-oest
· Aproximació: 10 minuts
· Roca: Calcari gris i força abrasiu amb foradets, llastretes i rugositats tipus gota d’aigua. Paret lleugerament tombada o vertical amb algun sostret esporàdic a la part superior.
· Graus: Domini dels graus mitjos baixos. De fet l’escola és un paradís pels que es mouen entre el V i el 6a+ (35 vies d’aquests graus!), però també té alguns 6bs i 6cs plaqueros boníssims.
· Ressenya: aquí o aquí

EL MILLOR:
· El paisatge i l’entorn tranquil.
· La qualitat de la roca.
· Les fantàstiques vies de placa.

EL PITJOR:
· Vies molt juntes i un pèl repetitives.
· Assegurances força lluny, cosa una mica perillosa tenint en compte que moltes vies no arriben a la verticalitat.

Gemma i Nesa gaudint de la bona roca i la placa.

LES VIES REALITZADES:
(01/01/2009):
· Dit, 5, 18m, (**). Fàcil placa tombada amb bon canto.
· Idèfix, 5+, 20m, (**). Idem però bastant més fina i més vertical.
· Pegame en to el medio, 6a+, 30m, (***). Fantàstica via molt variada i vertical; trams tècnics i de col·locació combinats amb altres de més atlètics.
· Vent, 5, 24m, (***). Bona via que segueix una fissura discontinua i es va posant vertical. Llàstima que les xapes estiguin massa separades per iniciació.

Nesa en aquesta via.

· Pepet, 6b+, 24m, (**). Placa vertical amb el tram clau força “nyapero” a dalt de tot.
· Has cobrat, 6b, 28m, (**). Una altra placa vertical força variada amb el pas clau a dalt de tot on hi ha un sostre amb canto bo però petit i doloròs...tant que m’esberlo un dit i ho pagaré car l’endemà sense pràcticament poder escalar a Bellús.

(05/01/2009):
· Arcadia, 5, 24m, (**). Placa tombada,...més del mateix.
· Jerònimo, 6a, 26m, (***). Placa vertical rematada per un espectacular sostre amb bona presa.
· Afrodita, 5+, 26m, (**). Més placa, aquest cop rematada per un bon diedre.

Pol al magnífic diedre final d'Afrodita (V+)

· Astrokangrena bucòlica, 6b, 34m, (***). Llarguíssima placa amb una segona meitat molt vertical i fina. Pura continuïtat.
· Vomitada òptica, 6c+, 34, (***). Idem, però encara molt més fina. No encadeno i tot i que em surten tots els passos acabo tant trinxat de dits que no tinc esma per tornar-la a provar. Les excursions entre xapes també m’ajuden a decidir que per avui ja n’hi ha prou!

6c+...em surten tots els passos però no queden forces ni pell als dits per encadenar!

JO TAMBÉ HE ANAT A LA MARXUQUERA!

La Penya Roja de Marxuquera, o simplement Gandia, com l’anomenen les desenes de “guiris” que cada dia d’hivern l’envaeixen, és probablement la millor escola de la província de València...i sembla ser que també ha estat l’escola de moda entre la comunitat blogger aquestes passades vacances. Les seves gairebé 200 vies són del tot variades i sobre excel·lent calcari. Destaquen sobretot llargues plaques vertivals amb grans forats i sostrets esporàdics, però també les nombroses baumes plenes d’estalactites i xorreres.

FITXA DE LESCOLA:
· Nombre de vies: Unes 200, comptant la zona veïna del Bovedón.
· Orientació: Sud
· Aproximació: 10 minuts.
· Roca: Calcari excel·lent en totes les seves variants.
· Graus: De tot, però predominen els graus mitjos i alts, i són precisament les vies de 6b en amunt les especialment bones. Malgrat tot, els amants del V+/6a també tenen feina per un parell o tres de dies. Cuidadín: grau “Marxuquero” (apretaet, apretaet!)
· Equipament: Bo a base de parabolts però amb xapes força allunyades.
· Ressenyes: aquí

Les parets i xorreres de lluny i de prop

EL MILLOR:
· La roca: calcari amb formacions i forats espectaculars.
· La varietat de vies i sectors.

EL PITJOR:
· Sense cap dubte la massificació; no és estrany tenir 5 o 6 grups al voltant i haver de demanar tanda a les vies assequibles.
· La roca sobada. Malgrat tot les vies es segueixen fent bé perquè la majoria de forats i preses són molt grosses i anguloses.
· Ens trobem a la zona més plujosa de la Comunitat Valenciana, i de tot Espanya (increïble però cert: 2000 l/m2 el 2008!) i algunes xorreres tarden força a assecar-se.
· Entre el grau “marxuquero” i les excursions entre xapes difícilment assolirem el nostre grau màxim a vista, però igualment val la pena escalar aquí.

Pol a La Insoportable (6a) i ...Qui és l'últim?

LES VIES REALITZADES
(31/12/2008):
· Milan Kundera, 6a+, 20m, (**). M’hi poso convençut que era 6a i em trobo un 6b com una catedral,...benvingut a Marxuquera Pietro!. Molt bona però.
· Chitri, chitri, 4+, 22m, (*). Fins i tot els quarts fan suar aquí,...i si no pregunteu-li a la Nesa.
· La levedad, 5+, 14m, (*). Placa de forats. Primera part bastant dureta.
· Valentet de valencia, 6a+, 24m, (***). Placa vertical de grans forats i algun sostret. Una autèntica joia.
· El Sol, 6b+, 24m, (***). Una de les vies més repetides. Una altra joia de característiques similars a l’anterior però amb un sostre molt més difícil de passar a dalt de tot.

Jo mateix a Milan Kundera (6a+) i Valentet de Valencia (6a+)

(06/01/2009):
· Peiote de bote, 6b, 22m (***). Com les seves veïnes (les anteriors) una altra placa vertical de forats amb un principi més fi i un sostre final força difícil.
· Quartet de bany, 5, 20m, (**). Tot i que està molt mullada i el grau baix la frueixo força. Variada i amb bons cantos.
· Amarrada al Pilló, 6b, 22m, (***). Probablement una de les vies més infragraduades de la zona (hi ha qui parla de 6c!). Desplom amb bons forats, però no perdona. Li faig dos intents però no aconsegueixo encadenar-la, en part perquè té un dels cantos clau mullat.
· Pepestroika, 6b, 22m, (***). Desplom amb forats i xorreres + placa de grans forats + sostret amb bon canto + placa fàcil tombada. En aquesta n’hi faig tres d’intents! I a tots se m’atravessa un pas molt llarg per sortir del desplom inicial.
· El ser, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb bon canto. Curiosament aquesta està sobrecotada, ja que amb prou feines seria 5+. Una de les més fàcils de l’escola.

L’ANÈCDOTA DEL DIA:
Coneixem a dos escaladors valencians molt veterans (Juan i Jesús), que s’han descuidat la corda i ens demanen amablement la nostra per provar les vies que vaig fent jo mentre, entre pegue i pegue, em recupero. Un dels dos s’està recuperant d’una operació de turmell i va completament coix, però al·lucinem veient com s’enfila pels 6bs amb aparent facilitat...jo de gran vull ser com ells! Ens comenten que han escalat molt per Montserrat, fins i tot amb en Mas (el de la Mas-Brullet). Vaja, tot uns personatges!

El Juan i el Jesús tibant fanàticament!