22 de març 2009

CASANOVA


Últimament estem tenint sort amb les escoles que escollim sense conèixer-les. Aquest diumenge li ha tocat a una clàssica i veterana berguedana : Casanova, on encara no havíem anat mai i l’impressió ha estat força bona. Roca calcària excel·lent i equipament acceptable, tot i que algun parabolt ja comença a notar el pas del temps i està un pèl oxidat. Respecte la roca, a destacar que trobarem el típic calcari gris i compacte de la zona, però aquí també trobem algun tram de paret amb grans xorreres i forats. I com sempre, al Berguedà, paisatge de primera!
Com a punts febles de la zona dir que les poques vies fàcils que hi ha (quatre V+) són curtetes i raretes, i després ja hi ha un gran salt fins a 6b. A partir d’aquest grau la cosa canvia radicalment i totes les vies són llargues i recomanables. Un altre punt feble seria el caminet d’aproximació força pendent i brut de fullaraca relliscosa, sobretot a l’anada (forta baixada).
En aquesta primera visita hem fet:

-Això com es posa, V+, 12 m. (*). Via forçada i poc lògica, buscant allunyar-se de la seva veïna de l’esquerra.
-Nom desconegut (nº 28 guia del Berguedà), V+, 18 m. (**). Potser la millor del grupet de V+, tot i que segueix tenint algun pas raret (...o alguna xapa mal ubicada).


Nesa en aquesta via

-Nom desconegut (nº 30), V+, 10 m. (**). Atlètic diedre fissurat que permet practicar diferents passos en bavaresa, oposició en X, etc.
-Lactarius deliciosus, 6b, 24 m. (***). Magnífica placa força variada: regletes, foradets, gotes d’aigua, llastres...i un entrada molt fina.
-Llenega-me-la, 6b+, 24m. (**). Molt similar a l’anterior, però potser més heterogènia i amb algun pas més raret. Malgrat tot té un tram de gotes d’aigua boníssim. Tant aquesta com l’anterior m’han semblat assequibles pel grau.
-Ull de poll, 6b, 25m. (***). Impressionant travessa per sota els sostres del sector, amb bons forats i xorreres sempre. L´únic inconvenient d’aquesta via és que les cintes s’han de recuperar en tope-rope i com que és una mica “heavy” per la Nesa em toca fer-la dos cops.
-Mursielago fuerte, 6c+, 25m. (***). Aquesta via m’enganxa ja amb les forces molt justes i decideixo provar-la en tope-rope. A mitja via un error acaba en caiguda, però al final acaben sortint tots els passos. Li veig bastant color...però un altre dia serà.


Arribant al sector principal i un escalador intentant "El Trallon" (7c)

Dir finalment, que el sol s’amaga pels volts de les 15:00 a la paret principal, cosa que el fa un bon sector per les tardes d’estiu però un mal sector en dies freds i/o humits.

4 comentaris:

Fernando ha dit...

Hi.
Es un lugar muy tranquilo.
No sé por donde accedisteis, yo solía ir por el camino que atraviesa el prado, lo ataca por detrás y bajas por la tartera. Si no te llevan es difícil de encontrar.
Creo que hay otro acceso, pero yo nunca lo he usado.
Me temo que en verano el sol se esconde sobre las 17 h.
Me alegro de que os guste, escaladas disfrutonas a partir de 6a/b.

PGB ha dit...

Eps Pere, què tal el canto? És tant petitó com al Racó Tranquil? (per posar un altre exemple del Berguedà)... ultimament estic veient cada cop més clar que si vull apretar, m'he d'embenar els dits hiperlaxes que tinc :S

jclaramunt ha dit...

Ei Pere! al Berguedà sempre hi ha bon ambient. Jo ara fa temps que no hi pujo, però justament el cap de setmana vinent hi pujo!
Últimament fas com jo, vas deixant deures per a fer...
Ens veiem aviat!

Pietro ha dit...

Fernando: hi vam accedir pel camí més curt: 1 Km abans del refugi de Casanova hi ha una rampa de formigó amb corba cap a l'esquerra i just abans de la corba, saltant la valla, un caminet baixa en forta pendent cap a buscar el peu de la paret.

Pere: No, el canto no és tant petit i a més hi ha molta més varietat: regletes, gotes d'aigua, fissures, forats, xorreres...

Josep: Sí noi,...el problema dels deures pendents és que vés a saber quan hi tornaré! A mi una de les coses que més em motiva d'anar a escalar és conèixer llocs nous (paisatges, tipus de roca, pobles...)i prefereixo donar prioritat a zones i sectors que no he visitat mai, que no pas tornar a acabar els "deures",...no ho sé potser a vegades una mica més de fanatisme i esperit de superació m'aniria bé!