12 de gener 2013

SAN FAUSTO, UN PARADÍS DEL 6è GRAU A NAVARRA


Sovint es parla de San Fausto com la millor escola d’Espanya en graus mitjos-baixos. No seré jo qui ho afirmi o negui, entre d’altres coses perquè per fer-ho em caldria haver anat a tot arreu! Però el que si us puc assegurar és que és un paradís del sisè grau. Aproximadament un 90 % de les seves 150 vies estan entre el 6a i el 6c+ i a més la roca és un dels calcaris més excepcionals que mai he tocat. Fins i tot és possible escalar agafant-te de fòssils de cargoles gegants!
Hi trobem bàsicament dos tipus de vies: per un banda plaques de calcari gris més o menys pròximes a la vertical amb força canto petit però viu i agraït. Per altra banda hi ha zones més desplomades de roca vermellosa amb vies molt més físiques sobre grans cantos (aquí és on podem trobar els fòssils).
San Fausto era l’objectiu principal de les vacances de Cap d’Any-Reis que vam passar a Estella-Lizarra.
Estella-Lizarra
Aquest és un “Camp Base” ideal amb totes les possibilitats d’allotjament (càmpings, albergs, apartaments...) tot i que a aquesta època de l’any molta d’aquesta infraestructura estava tancada. Nosaltres ens vam allotjar a l’Hotel Irache, on també tenen apartaments força confortables per 30€ la nit.
Estella-Lizarra, a part de ser una ciutat molt bonica, està a tocar de San Fausto i a mitja horeta d'Etxauri, les dues millors escoles de Navarra. Però és que si amplies el radi d’acció a una horeta les possibilitats són immenses: Peñartea, Peña Unzué, Eulate-Aranatxe, etc. a Navarra mateix, Egino, Atauri, Apiñaniz, etc. a Àlaba, i fins i tot les escoles de La Rioja (Clavijo, Arnedillo, Anguiano...).
Però tornem a San Fausto. Aquesta escola es troba situada a tan sols 3 quilòmetres al nord d’Estella-Lizarra. És una serralada modesta que per la seva banda est passa pràcticament desapercebuda pels seu suau relleu de turons, però per la seva banda oest cau a plom sobre la plana del riu Urederra. Aquí és on es concentren els sectors d’escalada, que estan distribuïts en tres massissos o turons: Lazkua, Altikogaña i Bargagorria, que es poden apreciar perfectament a la foto inicial. Al central (Altikogaña) és on hi ha més sectors i vies.
Vistes des de San Fausto
Algun inconvenient de San Fausto? Bé, un ja el podeu intuir: no és una bona escola per escaladors que busquin graus de 7a o més, tot i que al sector Bargagorria-Akerzulo, últimament s’estan obrint vies de fins a 8b+. L’altre inconvenient, sobretot a l’hivern, és que el peu de via està recobert per un espès bosc d’alzines que ho poden fer passar molt malament a l’essegurador, mentre l’escalador gaudeix del solet a  les parets orientades majoritàriament al sud-oest.
Les millors ressenyes les podem trobar a la guia Escalada en Navarra, que a més té un blog on es van penjant actualitzacions.
A San Fausto hi vam anar tres dies:
29/12/12:
ALTIKOGAÑA – PREHISTÒRIA
-Ibanjoe y pintxame, 5c, 22m, (**). Placa que comença tombadeta però es va posant vertical, sempre amb bon canto.
Nesa en aquesta via
-No ordinari love, 6a+, 30m, (***). Una via que comença potent sobre roca gris, fa una pausa a la meitat i acaba amb una placa espectacular de calcari vermellós i bon canto.
-Un culin hom, 6b/6b+, 30m, (***). Similar a l’anterior però amb algun pas més fi sobre regletes i gotes d’aigua.
-Martaren Begiak, 6c/6c+, 32m, (***). Placa fineta i tècnica de regletes i gotes d’aigua amb els passos més difícils a la part superior.
31/12/12:
ALTIKOGAÑA – BOTA
Sector Bota
-Los labios de Mañeru, 5c, 25m, (**). Una via poc habitual a San Fausto. Segueix una evident fissura en diagonal sempre amb bona roca i bon canto.
-Necrosis en el coxis, 6c+, 23m, (***). Bonica placa vertical i nyapera, bàsicament de continuïtat i de visualitzar bé els passos. Dubto a un parell de llocs però ho ensopego i encadeno a vista.
Nesa a Resalin para Zarathustra (5b) al sector Bota
ALTIKOGAÑA – URTXINTXA
-Urtxintxa, 6a, 25m, (*****). Clàssica de l’escola i un dels millors 6as que he fet mai. Imagineu-vos la típica via desplomedeta de rocòdrom amb grans preses ergonòmiques, però poseu-hi roca natural  i el triple de longitud. Resulta força física i exigent pel grau.
Via Urtxintxa (6a)
-Calavera, 6b+, 25m, (***). Germana gran de l’anterior. Gran no perquè sigui millor sinó més exigent. En realitat, la diferència és un tram de desplom més acusat amb un xapatge una mica compromès ja que la roca comença a estar una mica relliscosa. Molt bona i física també.

ALTIKOGAÑA – CARACOLA
-Brutal dead, 6c+, 30m, (*****). Una altra placa vertical força tècnica. Els dos primers terços vas trobant canto relativament bo amb molts laterals i algun pas de creure-t’ho. Però a l’últim terç la cosa es posa més fina, desplomada i poc evident a vista. Cap pas extrem però molta continuïtat. Malauradament se m’acaba la pila a una xapa de la reunió.
Totes les vies perfectament senyalitzades
06/01/13:
ALTIKOGAÑA – EOCENO

-Derribos descontrolados, 5c, 20m, (**). Estètic esperonet amb bon canto. Llàstima d’un parell de blocs sikats xapucerament dins d’una fissura. Crec que si estaven inestables hauria estat millor tirar-los avall i a la via no crec que li hagués canviat la dificultat. (foto esquerra)
-Una periodista sin escrúpulos, 6b/6b+, 20m, (*****). Gran i variada via amb una primera part desplomada i física, amb grans cantos, alguns dels quals fòssils, seguida d’una placa més vertical amb canto més petit però igualment bo.
Via Una periodista sin escrúpulos (6b+)
-Eutsi goiari, 6b+, 25m, (*****). Fantàstica placa desplomadeta on mai falta el canto, alguns no gaire grans però sempre vius i agraïts. Simplement es tracta de regular-se i aprofitar els més grans per anar descansant.
-Atseginaren zirrara, 6c+, 25m, (***). Molt semblant a l’anterior. La diferència és que cap al final té una secció molt més fina i de cantos bàsicament laterals. Cal mirar-s’ho molt bé i anar per feina. Jo m’equivoco de banda i sóc incapaç de deixar-me anar per fer un xapatge amb el parabolt als morros...L’agonia acaba amb la voladeta de les vacances.

Proper capítol: Etxauri.

Escalant entre voltors, una constant a totes les escoles que vam visitar.

4 comentaris:

jclaramunt ha dit...

Quin fart d'escalar a vista que us veu fer no!?

Un altre lloc a apuntar a la llarga llista!

Pietro ha dit...

Si noi, ja saps que quan faig aquests viatgets o visito zones noves m'agrada més escalar a vista i fer quantes més vies millor.
I això de la llista...home a tu se't quedaria una mica curt San Fausto...Espera a veure el post d'Etxauri que allí si que tindries feina per unes quantes vides!

Jaumegrimp ha dit...

Ei Parella! doncs a mí m'aniria de nassos, que no surto d'aquest grau ni qu m'hi esforçi, que ara ja ni això!
Felicitats per poder gaudir d'aquestes cavances en aquesta zona tan ferma, si mai em perdó per aquestes terres ja sé on anar.

Pietro ha dit...

Hola Jaume, home doncs no et pensis que jo hagi sortit gaires vegades del 6, em sembla que les podria comptar amb els dits d'una mà i encara m'en sobrarien!
Però sí, la veritat és que a San Fausto hi tindries feina per mooooooolts dies!