CASTELLOTE - SECTOR PRAMES II

"Teruel existe" i és molt guapo i autèntic, però molts pocs ho saben...O almenys això és la conclusió a la que arribes quan escales a alguna de les moltes escoles (d'esportiva i clàssica) que hi ha: Roques del Masmut, Órganos de Montoro, Beceit, Torredarques, Ràfales, Ladruñan...i rarament coincideixes amb ningú més a part de la fauna de la zona. En aquesta ocasió em centraré en les parets dels voltants del Pantà de Santolea, més conegudes amb el nom de Castellote, doncs aquest és el municipi al qual pertanyen.

 Dues imatges del sector Prames II: vista frontal des del pàrking i des del peu de via.

 

 Es tracta d’una sèries de sectorets molt dispersos, cap dels quals passa de la dotzena de vies, però tot sobre una roca excepcional i unes vistes i entorn molt autèntics. Aquí no serà estrany escalar envoltat de cabres hispàniques i voltors que tenen el niu a escassos 20 metres de les vies:

Un cop més el potencial és enorme, res millor per il·lustrar-ho que aquest post del Luichy  (“Es sobre el Embalse de Santolea dónde se adivinan las mejores posibilidades de desarrollo deportivo, con algunos recodos que recuerdan a una o varias Siuranas y todo virgen.”), on també podem trobar les ressenyes. Malauradament algun d’aquests sectors estan en perill de desaparició per les obres de recreixement del pantà i de fet he llegit que el sector Conglomerado ja ha desaparegut, doncs la zona ha estat utilitzada com a cantera per les obres.

 Roca verge pels voltants del Pantà de Santolea

 

El sector que vam visitar fou Prames II, el més desenvolupat i amb les vies més llargues. Una dotzena de vies entre el 6b i el 7b, totes força llargues i molt bones. Aquest sector va completar el trio de grans zones (Murs i La Grellera) que vam descobrir el passat pont de la Puríssima.

Les vies provades:

-Perra vida, 6b, 30m, (***). Comencem amb aquest 6b que no és precisament dels més fàcils que hi ha al sector: 30 metres de verticalitat i escalada molt variada, amb trams de grans forats i d’altres de regletes molt més romes:

-El maño cobarde, 6c, 15m, (***). Preciosa vieta, sobre fantàstica roca. Desplomada però amb grans forats i un final en diedre. Es fa curta!

-Que Dios reparta suerte, 6b, 28m, (***). Aquest si, un 6b bastant assequible. Comença vertical i atlètica sobre grans forats, però mica en mica va tombant al mateix temps que es posa més fina:

-Arriba sorpresa, 7a, 25m, (***). Començament molt desplomat, però amb grans cantos, i quan s’acaba el desplom i les forces, també s’acaben els forats i arriva el “crux” de la via, que malauradament no resolc a vista. Després segueix una típica placa de la zona amb bons forats, però bastant espaiats. Arribada a la reunió força picant (...potser d’aquí el nom?).

El Pantà de Santolea, el sector Prames II i al fons el poble de Castellote.

De ben segur que, si les obres del pantà no ho impedeixen, repetirem vista a aquest sector o algun dels veïns, doncs aquesta és una altra de les moltes zones que ens queda a menys d’una hora de Morella.