MURS (COVES DE VINROMÀ)

La història de Murs (o Coves de Vinromà, municipi al qual pertany la paret) és ben curiosa. Tot va començar l’any 1994 gràcies al tristement i recentment desaparegut Sebastià Colomé. Aquest escalador hi va equipar unes 25 vies, però ho va fer amb una mentalitat molt “clàssica” (6cs de 25 metres amb 4 o 5 xapes!) i es clar eren molt pocs els que s’atrevien a repetir les vies. La zona va caure en l’oblit, tot i intuir-se clarament el seu potencial des de la carretera que uneix Coves de Vinromà amb Alcalà de Xivert. Des de llavors algun equipament esporàdic fins que el 2008 en Luichy hi va equipar mitja dotzena de vies i la cosa va començar a revifar. El següent personatge clau va ser en  Quique Morellà (un tal Pinxo , pels amics!) que amb el vistiplau d’en Sebastià, va reequipar i “esportivitzar” la majoria dels seus itineraris. A partir d’aquí el boom ha estat total. Els escaladors locals van reaccionar i actualment ja compta amb un centenar de vies. A la guia Escalada en Castellón, apareguda el 2010, només n’hi havia 36! I la cosa sembla que seguirà creixent ja que les últimes ressenyes publicades a la web de l’ajuntament fa pocs mesos ja tornen a quedar curtes!

 

Personalment la zona és un petit paradís per mi ja que la majoria de vies són dels graus en els que em moc: entre 6a i 7a, tot i que també hi ha uns quants V+ i algun 7b.

Tot sempre sobre un calcari boníssim amb llastretes, gotes d’aigua, regletes i fissures. No falten tampoc alguns diedres força bons.

La Nesa també va quedar encantada amb el bon i abundant equipament i les magnífiques plaques de 6a que es va atrevir a provar de primera!

Els últims ingredients que sens dubte contribuiran a l’èxit de la zona, són un còmode accés, un bon peu de via i força hores d’ombra a l’estiu (aproximadament fins les 15:00).

La feina feta en un dia i mig:

-Pirámide, 6a, 25m, (**). Bona placa tombadeta ideal per una primera presa de contacte.

-Pekin Exprés, 6a+, 25m, (***). Més variada que l’anterior, ja que a la placa se li suma algun tram d’esperonet força interessant:

-Psicología Deportiva, 6c+, 25m, (***). Excel·lent via amb un inici plaquero i regletero, fins arribar a un tram molt més fi i desplomadet (el crux) que dóna pas a un final espectacular.

-Aquel 29 de mayo, 6a, 25m, (***). Excel·lent placa de llastres. Molt divertida.

-Por la calle de Alcalà, 6a, 30m, (*****). Variadíssima placa amb tot tipus de preses i un parell de trams més picantos: l’inici força vertical i un tram al mig que segueix un esperonet. (foto dreta)

-Olesa’s people, 6b+, 25m, (*****). Per mi (fanàtic dels diedres on els hi hagi) un viot 5 estrelles! Alterna trams força tècnics i agònics amb cantos inhumans que et permeten recuperar les forces i la calma. I quan sembla que un sostre ens barra el pas, un lleuger flanqueig i tot segueix igual:

-Manuel, el de Gestalgar, 6c+, 25m, (***). Placa força fina amb predomini de regletes romes i  novament final espectacular.

-Sensaciones, 6a, 30m, (***). Un altre preciós diedre fissurat, que s’esclala majoritàriament en bavaresa, però també obliga a algun tram de placa. Gran lluita de la Nesa per encadenar-la de primera i posant cintes:

 

-Un tal Pinxo, 7a, 25m, (*****). Viot variadíssim en tipus de passos i roca. Comença amb uns passos de diedre fissurat, continua amb una placa de regletes, segueix un flanqueig fins a sota un sostre que es supera amb bon canto, i arriba el pas clau per sortir del bombo. No encadeno aquest pas a vista i ja no hi ha temps per un següent pegue. Com acostumo a dir ja tinc excusa per tornar!