LA GRELLERA (MORELLA)

El potencial per l’escalada de la Mola d’en Camaràs i altres moles situades pels voltants de Morella ja l’he comentat vàries vegades en aquest blog (aquí o aquí per exemple). I de fet la cara que dóna sobre la carretera que uneix Morella i Forcall ja té força vies: unes 50 entre clàssica i esportiva. El que no m’havia imaginat mai és que el sector més desenvolupat i amb més potencial naixeria justament quan la paret tomba en direcció a Zorita (extrem esquerra de la següent panoràmica):

Aquest és un pany de paret que m’havia passat totalment desapercebut, però des de fa dos anys em van arribar veus que alguns membres de la SE Espemo hi estaven equipant un sectoràs. Fa pocs mesos van sortir publicades les primeres ressenyes (...i dic primeres perquè estic segur que la zona creixerà). Total que aquest passat Pont de la Puríssima hi hem fet la nostra primera visita. No és la millor època per anar-hi, ja que el sector té molta ombra. Ombra provocada per la seva orientació oest/nord-oest, pel caos de grans blocs, passadissos i coves que hi ha, i pel bonic bosc d’alzines que domina el peu de via. Tot plegat un entorn amb un caire força màgic.

La roca no és sempre de la millor qualitat, però n’hi ha tanta que els panys aprofitables són molts. Ara per ara la zona ja compta amb unes 60 vies de tots els estils i dificultats.

Resulta impossible definir el tipus d’escalada i roca (sempre calcari) ja que la zona és tant complexa que hi ha de tot: des de slabs, fins a desploms, passant per diedres, fissures i plaques amb microxorreres.

El dia d’escalada que hi passem resulta fred però memorable, no només per la descoberta i lo bonic del lloc, sinó perquè hi encadeno el meu primer 7a a vista!

Ens centrem en el sector Central on fem:

-El mascle dels Ports, 6a, 25m, (**). Roca típica de cara nord, amb tacte humit i liquenós, tot i l’evident currada de neteja que s’hi veu. L’inici és força fi i poc adherent en flanqueig a la dreta per anar a buscar una placa-esperó força tècnic on no val a badar.

-Bonito 6a, 6b+, 20m, (**). Començament força dur en un diedre fissurat i desplomadet que dóna pas a una placa més tombadeta però també fissurada. Seria una gran via si no fos perquè les fissures de la part supoerior s’omplen de terra quan plou.

- Irra irra Toubkal, V+, 25m, (***). Bona i divertida via en el seu grau. Comença amb una placa força vertical amb bona presa i que a més es pot suavitzar posant un peu a la paret del darrera. Acaba amb una placa més tombada i més fina:

-Derribos Bergantes, 6c, 25m, (*****). Gran via, la millor del dia! Es tracta d’un espectacular diedre fissurat que es va posant cada cop més desplomat. La via comença però amb una placa de regletes molt bonica també. Tot sobre un calcari molt concrecionat (fins i tot cristal·litzat diria jo). Cal anar amb compte perquè la via és molt nova i encara es trenca alguna coseta:

-El Pasto de la Grellera, 7a, 25m, (***). 25 metres de finura i tècnica: regletes, foradets roms, pinces, adherències de peus. La pateixo fins a l’últim centímetre, però es converteix en el meu primer 7a a vista.

El lloc ens va agradar molt i és un gran avantatge que s’hi pugui anar a l’estiu. Moltes felicitats i gràcies als companys de la SE Espemo, per la descoberta i la feinada!