ROCA DE L'ASSESTER

Cada vegada que passem una temporadeta per Morella ens emportem alguna sorpresa escalatòria. Aquesta vegada la sorpresa més gran ha vingut de la mà d’aquest sector situat a la Serra d’en Galceran, al poblet de Els Rosildos i més concretament sobre el Mas de Domingo. El lloc el vaig descobrir quan pel pont de la Purísima estàvem escalant a la veïna zona del Barranc de la Guitarra i vam veure gent equipant a les parets de l’altre banda del barranc. El que més em va cridar l’atenció d’aquell fet fou que la paret en qüestió tenia orientació nord i per tant en vaig prendre nota per l’estiu. Posteriorment, a la web del Club Trepa Castellet, vaig trobar les ressenyes amb unes 20 vies.

Però la major sorpresa va arribar quan el passat 4 d’agost ens hi vam acostar i ens vam trobar una zona d’escalada perfectament acondicionada: aparcament senyalitzat, rètols indicadors durant l’aproximació, peu de via excel·lent amb pedretes indicant el nom i grau de les vies i més de 50 vies obertes! Sens dubte una gran feina de la gent del Club Trepa Castellet i dels Amics de la muntanya.

Aproximació a la Roca de l'Assester, amb el Barranc de la Guitarra al fons.

Algún inconvenient? Doncs si, com acostuma a passar a les cares nord, la roca no acaba de ser tot lo bona que seria desitjable: relliscosa en general, sobretot a les vies faciletes i ajagudes, que a més són de presa roma. A les vies més verticals i desplomades el calcari passa a ser ataronjat i molt més treballat, però aquí el que has de vigilar és algun bloc que encara es trenca.

Totes les vies entre 15 i 20 metres. Grau molt collat, però això no em va sorprendre perquè és coherent amb el Barranc de la Guitarra, dels mateixos equipadors. Les vies escalades foren:

(**). És una via ramposa, però de preses romes i amb bastant més tomàquet del que aparenta.







(*). Aquesta no em va agradar gens. Té un pas clau que cal fer deixant la xapa bastant a la dreta i amb peus relliscosos. Després de provar el pas varis cops decideixo deixar-ho estar i sortir per un V+ de l’esquerra.

(***). Via contundent, desplomada i amb bona presa, però cal anar alerta amb alguna cosa que encara es trenca. Molt difícil a vista, doncs el desplom continuat no et permet entretenir-te gaire i els passos no sempre són evidents. Em calen dos intents per encadenar.

(**). L’escalo perquè la Nesa no se’n surt de primera i no és d’estranyar perquè la via té el seu què tot i el grau. Alguns passos exigeixen força fe i decisió. Li poso un parell d’escalextics i li explico com van els passos on s’ha encallat i a la segona se la treu molt bé.

Nesa a Trepa Castellet (V)

(***). Una altra via contundent i desplomada que tot i el seu grau baix, de ben segur us deixarà satisfets. Aquesta segueix una fissura on novament cal anar alerta amb algun canto sospitós.

Jo mateix a Tatto-adicto (6a+)

En resum, un sector que ens ha sorprès agradablement i tenint en compte lo buscada que va l’ombra i que encara està en plena evolució segur que vindran noves visites.