COLLBATÓ MIX

Aquest diumenge el fred ens ha espantat i no ens hem atrevit a anar gaire lluny. Per aquestes ocasions sempre tenim el comodí de Montserrat Sud. El sector escollit aquest cop ha estat Els Graus i zones properes. Aquesta és una zona força resguardada del vent i tenim diverses orientacions que ens permeten escalar al sol tot el dia. A més, últimament hi han proliferat les vies com bolets i em feia gràcia provar les vies noves que em faltaven. A la Nesa també li agrada bastant aquesta zona, així que cap a Collbató falta gent.
Quan arribem el termòmetre del cotxe marca -1ºC i poc ens pensem que acabarem fent alguna via en màniga curta!
ROCA SIOUX
Comencem per aquest primera agulla i les dues vies més recents que estan a la dreta del tot:
-La simpatia del sioux: V, 15m. (**). Bona via per escalfar. Curteta però amb algun pas interessant cap al final. (Foto esquerra)
-Yuma: 6a, 14m. (**). Igualeta a l’anterior però amb el pas “interessant” més desplomadet i amb bon canto.

PLACA DE LA POMA
-Gamarus Alegre: 6a, 20m. (***). Nova via a l’esquerra del tot d’aquesta bonica i vertical placa amb roca execel·lent, ben assortida de forats, bolets i regletes montserratines. Panxa final amb bon canto.

Croquis extret d'Onaclimb. Amb vermell les vies noves.

PLACA DEL GANDHI
Nou sector, obert l’estiu passat, just a l’esquerra del Jardinet. Roca un pèl diferent que a la resta de sectors veïns. Aquí és bastant més fina i compacta, amb menys forats i bolos. Requereix més fe en els peus. Tot i el grau baix de les vies no crec que sigui un sector gaire recomanable per iniciació, ja que a les característiques de la roca hi hem d’afegir uns parabolts una mica separats a les dues vies de V. Fem totes les vies i sens dubte les més recomanables són les dues de l’esquerra, que són les més difícils però amb millor roca.

Ressenyes extretes d'Onaclimb

PRIMER PIS
Per acabar el dia amb una mica més de trempera i amb algun 6b a la butxaca ens enfilem per la Drecera dels Graus fins aquest petit però bonic sector. Aquí faig (la Nesa ja en té prou):
-Via 1: 6b, 15m. (***). El més difícil és el començament (fins la tercera xapa). L’haig de provar 3 vegades però acaba sortint. Després preciosa placa vertical de continuïtat amb algun forat força bo. Reunió bastant oxidada.
-Via 3: 6b+, 20m. (***). Hiperassegurada amb espits. Estètica rampa que es va posant dreta fins arribar a ser desplomada. Molt fina però amb algun forat salvador. Caic en el pas clau. Aprofito la caiguda per descansar i mirar-m’ho bé. El pas acaba sortint però em quedo amb les ganes d’encadenar-la ...ja comença a fer massa rasca i per avui ja està bé. Reunió bastant precària sobre dos espits rovellats. Millor anar a la de la dreta que almenys té un parabolt.

...comença a fer rasca!

INVESTIGANT LA VALL DE LORD

Ja feia temps que en Marc, la Silvia i la Nora ens havien convidat a passar un cap de setmana a Sant Llorenç de Morunys, però entre ponts i grips inoportunes ens costava trobar el moment adequat per fer efectiva la visita. Al final aquest cap de setmana hem pogut,...llàstima que una mica tard per anar a buscar bolets; si encara en quedava algun ja deu estar congelat !. Bé, la Silvia ha aconseguit trobar algun fredolic atrevit en un racó que només ella sap !. Però vaja, com que no hi ha mal que per bé no vingui, hem tingut més temps per investigar les zonetes d’escalada que hi ha pels rodals de Sant Llorenç. Ens ha acompanyat també en Joan (l’alpinistaderevista), que cada dia està més en forma,...es veu que el rocòdrom que s’ha instal·lat a casa seva comença a donar fruits.

Joan, Pere i Nesa a les vies Yuyu, Quitate que masturbas i Bernat Culé del sector Tunel de Lord respectivament.

El dissabte vam anar al sector del Túnel del Santuari de Lord. Aquest petit sector és ideal per anar-hi amb la canalla, ja que el peu de via és la mateixa carretera i una petita esplanada que fa. A més hi ha un parell o tres de vies fàcils i curtes ideals per iniciació. La roca és conglomerat de grans còdols força bona i l’equipament espits i parabolts.

Actualment aquest és el sector de moda entre les futures figures de l'escalda; Nora i Erola en acció.

Tota la informació que he trobat publicada sobre la zona és bastant dolenta; jo mateix portava una ressenya que no sé ni d’on va sortir, que no ens ha ajudat gaire a localitzar les vies correctament, ni és massa coherent amb les graduacions. Així que m’he decidit a elaborar-ne una de collita pròpia. Abans de veure-la alguns aclariments:
*He decidit respectar bastant el grau original de les vies. Com a molt hi ha variacions de mig grau tant per dalt com per baix. De totes maneres són vies molt difícils de graduar ja que són molt curtes i algunes tenen passos de bloc que potser superen el grau proposat. En general doncs, crec que ha quedat un grau un pèl ajustat però bastant coherent entre totes les vies.
*No hem tingut temps de provar les dues últimes vies de l’esquerra, que són les més dures; la primera és nova i té pinta de ser un bon 6c com a mínim, amb una entrada molt explosiva. La segona és la Pacagarce, on he deixat el grau de la ressenya original.
*La via Pacagarce comparteix entrada amb la seva veïna Quitate que masturbas. Una entrada també explosiva i una mica trencada.

Joan i Pere a l'explosiva i trencada entrada de les vies 2 i 3.
*A la dreta de tot hi ha una reunió amb cadena i anella però no he vist cap via que hi arribi. Dedueixo que serveix per passar una corda i fer top-ropes per la canalla, ja que la rampa que hi arriba amb prou feines deu ser tercer.

El diumenge, després d’un intent frustrat d’anar a caçar bolets, anem a la zona d’escalada de la Creu del Codó. Tenim molt poc temps per escalar i les ressenyes que portem ens tornen a fer la guitza. En arribar a la zona veiem que les vies ja estan a l’ombra, però la nostra sorpresa ve quan en revoltar el morral de roca que tanca el sector principal, la cinglera continua amb orientació sud i hi ha quatre vies noves...Vaja, intuïm que són noves perquè els parabolts brillen molt i no es veu ni rastre de magnesi. Les provem totes menys una que va per un esperonet i la informació que us puc donar és la següent:

*La 3 crec que deu estar entre 6a i 6b.
*La 4 té una entrada directa molt explosiva que no he fet.
*La 2 no m’ha sortit a vista, i amb top-rope l’he encadenat però tocant preses de l’esperonet. Crec que deu rondar el 6c.

Pere a la via 4 i "l'alpinistaderevista" amb poques ganes d'escalar i la Roca de Canalda al fons.
Només hi hem estat 2 horetes, però han estat intenses i el paisatge fantàstic:

Podeu trobar més informació sobre aquests sectors i les seves aproximacions al blog d’en K.
Per acabar, només dir que si algú va per aquestes zones o per altres de la Vall de Lord, qualsevol informació que tingui serà benvinguda,... a veure si entre tots anem treien l’aigua clara de les vies que hi ha ;-)

MORATA DE JALÓN...

…o Morata de Jabón, per com estan de relliscoses algunes vies!. Bromes a part, aquesta escola ens ha agradat molt i a més ens ha quedat molta feina per fer , així que de ben segur hi tornarem.
Morata necessita poques presentacions; fou una de les escoles pioneres de l’escalada esportiva a Espanya i és, sens dubte, el lloc on vàries generacions d’aragonesos han aprés a escalar i ho segueixen fent. L’indret tenia bastants números per esdevenir ràpidament popular; bona roca, accessos curts, peus de via còmodes i entorn agradable. Fins i tot era i és relativament ràpid accedir-hi amb tren des de Saragossa i Calatayud. Amb tots aquests ingredients no és d’estranyar que les vies més antigues i populars estiguin completament polides, sobretot als sectors Aguja Negra i Aguja Coñeriza, on pràcticament es pot assegurar des del cotxe.

La Peña del Reloj a l'ombra i l'Aguja Coñeriza al sol i al centre.

Tot això ja ho sabíem, i de fet, potser és el motiu que més em frenava a l’hora d’anar-hi. Però també sabíem que els darrers anys s’han obert noves vies i s’han reequipat antigues línies, que degut al seu precari o inexistent equipament, no es feien. Així doncs, es tracta d’escollir aquestes vies per trobar la roca menys sobada. De totes maneres, algunes de les millors clàssiques de la Peña del Reloj, la Gran Placa o El Macizo del Alí segueixen sent molt recomanables ja que degut a la gran qualitat de la roca, amb llastretes i gotes d’aigua molt cantelludes, encara es deixen fer molt bé.

Aguja Coñeriza en primer terme i Peña del Castillo en segon.

Un altre valor afegit a l’escola darrerament ha estat la inaguració d’un alberg municipal associat a la FAM (Federación Aragonesa de Montañismo) on podem dormir de primera per només 8 € per persona. A nosaltres fins i tot ens van donar una habitació per nosaltres sols amb bany inclòs!.

Respecte l’escalada, predominen les grans plaques ajagudes de calcari gris excel·lent, que requereixen una bona tècnica, més que no pas força. Però també hi ha sectors més verticals o desplomats amb calcari vermell de bon canto. Les vies acostumen a ser bastant llargues i algunes arriben als 45 o 50 metres. En aquests casos sempre tenim reunions intermèdies que ens permeten despenjar-nos en dues fases (corda de 70 - 75 metres indispensable). També hi ha alguna via de varis llargs (fins a 5), però aquest tema no l’hem tocat. El grau està una mica apretat i les xapes un pèl separades pels estàndards actuals, sobretot alguna primera xapa massa lluny.

Macizo del Alí (dretra) i Gran Placa (esquerra a l'ombra).

Els sectors d’esportiva estan molt propers entre ells i tenen vàries orientacions, la qual cosa ens permet canviar ràpidament el mateix dia en funció de si volem sol o ombra. Nosaltres en quatre dies hem visitat els següents:

GRAN PLACA
El paradís del V+/6a. Un total de 25 vies llargues i menys polides del que es podria esperar d’un sector situat a només 1 minut del cotxe. Segurament perquè abans de les noves obertures i reequipaments només 4 o 5 es repetien amb freqüència. Aquí fem (m’abstinc de comentar-les perquè m’han semblat totes molt bones i similars):
- The Huaraz King: V+, 25 m., 7 parabolts.
- Al degüello (L1 + L2): 6a, 45 m., 15 parabolts.
- Tojouse (L1): V, 25 m. , 7 parabolts.
- Del montañismo a la gestión: 6a, 25m., 9 parabolts.
- Raquel: 6b, 25m., 8 parabolts.

Dues imatges del Punte de Roca amb la Gran Placa al fons.

EL CONO
Petit sector ideal per iniciació o per escalfar de bon matí ja que hi toca el sol des de primera hora:

- La via más difícil del mundo: IV+, 25 m., 6 parabolts
- Mi primera cuerda: V, 25 m., 8 parabolts.
- Agua con sabor a piscina: IV+, 25 m., 6 parabolts.

Escaladors a el Cono i Nesa a Lotita (V).

PEÑA DEL RELOJ IZQUIERDA
- Olga: IV+, 30 m. 10 parabolts
- Lotita : V, 20m. 7 parabolts.

PEÑA DEL RELOJ CENTRO
Aquí fem tres grans clàssiques de cinc estrelles, que tot i estar una mica sobades (sobretot el diedre) es segueixen fent molt bé:
- Nacional II: V+, 45 m., 18 parabolts.
- Gran Diedro (L1): 6a, 30 m., 9 parabolts.
- Antoñazas: V+, 45 m., 15 parabolts.

Nesa a Nacional II (V+) i un escalador al Gran Diedro (6a).

PARED PERDIDA
Un dels sectors més recents de l’escola. Vies que comencen amb rampa de calcari gris i acaben amb desplom vermell de bona presa. Recomanable per la seva singularitat a Morata i per l’equipament generós. Sol només al matí:
- Singardaixa club: V+, 20 m. 10 parabolts.
- Espolón contrareloj: V+, 20 m. 11 parabolts.
- A la sombra del Jalón: 6a+, 18m. 9 parabolts.
- Bradicardia: 6b, 17m. 9 parabolts.
- Como oreja de macho: 6b+,18m., 7 parabolts.

MACIZO DEL ALÍ

Un altre dels sectors estrella de Morata i sens dubte el més bonic de l’escola. Immensa cúpula de roca calcària que emergeix d’un bosc de pollancres al costat del riu Jalón. Una cinquantena de vies amb predomini del sisè grau. Llàstima que aquí la massificació i el pas del temps si que comencen a fer estralls a les vies més repetides.
- Cosma shiva: 6a, 25m., 8 parabolts. Sobadeta però es fa bé.
- Directa: 6b, 25m., 9 parabolts. Sobadeta...i aquesta ja no es fa tant bé!
- Canal de Riglos (L1 + L2), 40m. 14 parabolts. Gran clàssica. Potser la via més sobada que he vist mai!. Malgrat tot, hi ha tants “bolos rigleros” per triar que es fa bé i és molt original i divertida.
- Salta Linda (L1): V+, 23m., 7 parabolts. Via nova. Encara no està sobada!
- El hombre rata: 6a+, 22m. 9 parabolts. Aquesta no està gens sobada i és boníssima.

Per acabar algunes dades tècniques de Morata en general:
- Nº. de sectors: 30
- Nº de vies: 400 (més de la meitat de V-6a).
- Distància des de Barcelona (Sabadell): 350 Km.
- Allotjament: Albergue municipal de Morata (tel. 976 818 155)
- Bibliografia i internet:
"Escalada deportiva en Zaragoza" (Ed. Prames).
Revista desnivel nº 118
Blog “Aragon en vertical” : (http://aragonenvertical.blogspot.com/)

CURA D'HUMILITAT A LA MUSSARA

Després del llarg cap de setmana passat vam tornar eufòrics de Perles amb uns quants 6bs i 6cs al sarró. Ja sabíem que allí el grau era generós però aquesta setmana La Mussara ens ha fet tocar de peus a terra. M’he hagut de conformar amb un 6a+ com a màxim botí del dia.
La veritat és que tinc una mena de relació amor-odi amb aquesta escola; per una banda hi ha vies realment molt bones i llargues amb una situació espectacular i el paisatge és de primera, però per l’altre el grau està molt apretat i a moltes vies l’equipament és bastant “alegre” . Especial menció per alguna primera xapa situada a “Can Pistraus”. Malgrat tot la part bona sempre acaba guanyant i hi tornem periòdicament. Aquest any tampoc podia faltar la visita a aquesta escola. Un cop més hi anem amb la Gemma i el Pol, també “fans” de la Serra de Prades. Els sectors visitats i les vies que hem fet han estat:

SECTOR DEL MIG I DIEDRES:

-Desig d’estiu: 5c, 20m., 8 químics, (***). Bonica i tècnica. Segueix majoritàriament un sistema de fissures. Algun pas llarg i algun altre d’equilibri i bona col·locació de pesos.
-Donantes de sangre: 5c,20m., 6 bolts, (***). De característiques similars a l’anterior, però més en diedre. Potser un pèl més fàcil.
-Chaoen conection: 6a, 20m. 6 bolts. (*). Via molt infragraduada. El tema està en que poc abans de la primera xapa i fins la segona hi ha una seqüència realment heavy: mà dreta a regleta punxeguda-roma-sobada, mà esquerra a regleta accepatable, mà dreta a monodit de primera falange i mà esquerra a regleta roma. Tot força vertical, sense peus bons i amb xapatge a la primer bolt inclòs. Afortunadament, el Pol i la Gemma l’han fet abans i em posen alerta, així que en baixar de “Donantes de sangre” m’estudio la seqüència i passo la corda per la primera cinta. Tot hi així em costa força. Sincerament, jo crec que està més a prop del 6b que del 6a.

Nesa a Chaoen conection (6a) i Gemma a Xènia (6b+)

-Sis de deu: 6a+, 20m. 7 spits. (*) .Ja des de baix intueixo que serà igual de “nyapera i regletera” que l’anterior. Entre la tercera i la quarta xapa m’encallo. No hi ha manera de treure el pas i la veritat tampoc en tinc gaires ganes, així que ho deixo estar. Sort de la Gemma que ens treu les cintes.
-Jarto de estar harto: 6a+, 20m. 8 bolts. (**). Tot i el fracàs anterior vull intentar aquest 6a+ perquè es veu totalment diferent; diedre fissurat molt vertical. Per arribar-hi té una entrada bastant rara. Un cop al diedre la fissura és cega o tant petita que no m’hi caben els dits i als llocs on hi caben estan “sobats”. Em fa bufar molt i pateixo una mica, però l’encadeno.

SECTOR COVALLONGA:
Una mica cansats de patir, decidim canviar de sector i anar a buscar quelcom realment fàcil, que ens permeti relaxar-nos de veritat i gaudir del paisatge mussarenc.
-Covallonga: V, 55m. (30+25), 16 bolts, (***). Gran clàssica. Fàcil i espectacular, sobretot el segon llarg. Atenció: A les guies dóna a entendre que es pot fer d’una sola tirada ja que diu dos llargs de 20 i 15 metres respectivament. En realitat són de 30 i 25. Jo confiava en realitzar-la d’una sola tirada i almenys poder arribar a la reunió al despenjar-me, però em va d’un pèl (i això que portem una corda de 75). La Nesa fa el primer llarg de primera.

SECTOR PRIMITIU:

-Laia: 6a, 35m. 11 bolts. (***). Via molt espectacular, per l’escalada en si i per la situació. Segueix una impressionant fissura de dalt a baix, excepte el final que és de placa. Seguros bastant allunyats. Definitivament avui no tinc el dia; pujo tens i el coco em falla en un parell de punts on paro a descansar

Les darreres llums del dia

PERLES (CAPÍTOL 2)

DIA 2 (13/10/07) : ROC D’EN BETRIU
Passem una nit força tranquil·la dins del cotxe, que tenim “adaptat” per aquestes ocasions (l’adaptació consisteix bàsicament en abaixar els seients de darrera i estendre uns matalassos; rudimentari però suficient per una o dues nits), només alterada pel soroll d’uns galls amb el rellotge biològic una mica trastocat. El dia es lleva net i radiant i no podem evitar fer un passeig pel poblet i fer unes quantes fotos, mentre fem temps perquè la roca vagi agafant l’escalfor del sol. El sector escollit per aquest segon dia és el Roc d’en Betriu (ressenya aquí); 40 vies entre 5c i 8a, però amb predomini del 6b-6c. Malgrat estar a tocar de l’Agulla de l’Alba, l’escalada en aquest sector resulta totalment diferent. Aquí la majoria de vies són verticals i amb algun desplom. Algunes amb bons “cantos” als trams més desplomats, però són poques; només les més faciletes (els 6as i 6bs). La resta, sumen a la verticalitat l’escassetat de grans preses i ens caldrà una bona tècnica sobre regletes i petites preses.

Vista del sector (a la dreta del coll) i Nesa escalant-hi (Mirador,5c)
Aquí fem:
-Mirador: 5c, 32m, (***): La via més llarga del sector i curiosament la més fàcil. Segueix un marcat diedre fisurat que puja en diagonal ascendent cap a la dreta. L’escalada discorre sempre per la placa dreta del diedre. Bons “cantos”, combinats amb algun pas més tècnic i llarg. Molt recomanable.
-Bloc Suspès: 6a, 20m. (***): Una altra via tres estrelles, caracteritzada per un bloc-estalactita d’aspecte amenaçador a uns 10 metres del terra. Tot i que aquest bloc constitueix una excel·lent presa tant de mans com de peus, penso que seria millor evitar-lo, no fós cas que algun dia hagin de canviar el nom de la via. La clau de la via és el començament, força vertical i fi.
-Heidi: 5c, 15m. (*). Teòricament la via més fàcil del sector, però no val la pena; rara, discontínua i potencialment perillosa en cas de caiguda.
-Mestral: 6b, 25m. (***). Una passada de via. Primer desplomet amb bons “cantos”, després placa fins a un sostret amb “truc” i finalment altre cop placa d’adherència.
-Xaloc o l’Alzina: 6b+, 25m. (***). Sembla una copia de l’anterior ja que té els mateixos elements però amb un xic més de dificultat en tots ells.

A la tarda ens traslladem a l’Agulla de l’Alba (veure Perles, capítol 1), ja que aquí la Nesa no pot escalar gaire. Allí rebem la visita del Xavi, la Núria i el Lluc, que fa el seu debut en una zona d’escalada!...crec que de moment no entén gaire que fan uns senyors penjats per les parets. Ens conviden a passar la següent nit a casa seva, a la Seu, i acceptem encantats.

DIA 3 (14/10/07): SECTOR DELS ROURES

Xavi escalant en aquest sector.

Aquest és sens dubte un dels meus llocs preferits. Ho té tot per esdevenir popular: roca excepcional, grau generós, peu de via còmode i paisatge de primera. Per sort, crec que hi ha dos factors que impediran la seva excessiva massificació: una aproximació llargueta (uns 30 min.) i amb forta pujada i l’absència de vies molt fàcils. Avui ens ajuntem una bona colla de totes les edats, tal com ha explicat molt bé en Xavi al seu blog. Entre ells el Pol i la Gemma, que han pujat des de Sabadell; una bona quilometrada però han acabat el dia convençuts que ha valgut la pena. La característica més destacable del sector és el seu calcari gris i vertical, ple de franges horitzontals gairebé totes bones. Lògicament a les vies més difícils aquestes franges es fan més romes o desapareixen del tot i donen pas a la típica presa petita de Perles. Per posar alguna pega a la roca, en alguns llocs fa com una mena de coliflors punxants que fan mal als dits. Un altra tema a millorar són les reunions ja que totes són des de dos parabolts amb anella separats, cosa que provoca el conseqüent arrissament de cordes.

Nesa escalant la via Mykonos, 5c
Aquí fem:
-Corfú: 6a, 20m. (**). Característiques típiques del sector.
-Patufet: 6a+, 20m. (**). Igual, però amb un pas més fi a la meitat.
-Pioners: 6a, 20m. (**). Una altra més del sector dret de lla paret. Ideals per escalfar.
-Meteora: 6b+, 20 m. (***). Aquí la cosa ja canvia. Verticalitat accentuada i no tanta presa rematada per un desplom, aquí si amb bon canto.
-Sol-Solet: 6c, 20m. (***). Semblant a l’anterior, però té un primer tram en semi-diedre i la superació del desplomet és molt més tècnica.
-Piruetes: 6c, 20m. (***). Via plaquera amb el tram clau a la meitat on trobem un flanqueig molt fi per anar a caçar un bon forat. Faig bé aquest pas però surto molt apurat i en arribar a un sostret que hi ha a dalt vull anar massa ràpid perquè em comencen a fallar les forces i em rellisca un peu. Llàstima,...ja la tenia i aquest si que és un bon 6c!.

Pere escalant al sector dels Roures

Segur que tornarem!

PERLES (CAPÍTOL 1)

Ara fa un any vaig inaugurar aquest blog amb un article sobre varies zones d’escalada esportiva de l’Alt Urgell. De totes les zones que vam visitar, una ens va deixar un fantàstic gust de boca: Perles. Així que enguany hem repetit visita a la comarca els mateixos dies, els del pont del Pilar. Però aquesta vegada ens hem centrat únicament en aquesta escola. Hem escalat als seus tres sectors més representatius: La Roca de Perles – Agulla de l’Alba, el Roc d’en Betriu i els Roures. A més hem gaudit del seu entorn bucòlic i tranquil,...esperem que duri!. Podeu trobar exhaustiva informació de tots ells al blog d’en Xavi_G. (Alturgell) i també al número 212 de la revista Vèrtex en un monogràfic de l’Alt Urgell del mateix autor. Tot i que els tres sectors tenen característiques bastant diferents respecte el tipus d’escalada una cosa els agermana: l’excel·lent qualitat de la roca.

El nostre camp base:

DIA 1 (12/10/07): AGULLA DE L'ALBA I ROCA DE PERLES

Desobeint les consignes de Don Mariano Rajoy de celebrar amb orgull la “nosta hispanidad” ens llencem a la carretera frisosos d’esgarrapar roca. Però de seguida comprovem que milers de catalans també han decidit passar de la Fiesta Nacional i s’han tirat a la carretera; resultat: 3.5 hores fins a Perles. Jo ja no sé a on anar ni quan, ... últimament és impossible escapar-se de les cues! Afortunadament tenim tres dies per endavant i ens ho prenem amb calma. Finalment a les 14:30 podem començar a escalar. Per començar hem triat el sector més conegut de l’escola, l'Agulla_de_l'Alba

, perquè és el que te major nombre de vies fàcils. L’escalada es desenvolupa majoritàriament sobre plaques calcàries, que rarament arriben a la verticalitat, plenes de petites regletes, rugositats i alguna fisura. Quan la paret es posa més dreta també hi acostuma a haver peses més grans. El sector es divideix en tres pisos o nivells, sent el del mig el més complert. Hi predominen les vies de 5c-6a, però podem completar el sector fent els primers llargs de les vies de la Roca de Perles que són més difícils (6b-6c). Recentment aquest sector i tota l’escola en general han vist incrementat notablement el nombre de vies gràcies sobretot a l’impuls d’en Joan Belego. Aquí fem:

AGULLA DE L’ALBA (darrera) o “SEGON PIS”:

Curiosa fita i escalador a Boixeres (5c)

-Boixeres: 5c, 20m. (**). Dificultat concentrada en un fi i vertical començament i un final desplomadet però amb bon canto.
-Lluïsors: 5b, 20m. (**). Més o menys com l’anterior. Jo fins i tot l’he trobat més difícil.

-Boraviu: 5b,20m. (***). Aquesta si, fàcil i maca. Una bona col·lecció de tot tipus de preses. Probablement la més adient per debutants en tot el sector.
-Kamakus: 6a, 25m. (**). Mateixes característiques però més finet i vertical al començament.
-Kalkaris: 6a+, 25m. (**). Bona via principalment d’adherència i equilibri. Dificultats concentrades al començament i a la part superior on cal molta fe en els peus per fer un dels xapatges.

-Putes mosques (L1): 6b, 20m. (**). Força tècnica i vertical i amb l’equipament més “alegre” . Pas clau entre la tercera i quarta xapa (sostret + flanqueig + difícil xapatge). Convé posar una cinta força llarga a la tercera xapa per evitar el fregament. Si ho fem i portem corda de 70 m. també podrem fer el L2.
-Tonerre de brest (L1): 6b, 30m. (**). Variada i sostinguda. Té trams de desplom, diedre, fisures i placa. Seguros bastant separats.

AGULLA DE L’ALBA ( per davant) o “PRIMER PIS”:
(Tot i que visitem aquest sector la tarda del segon dia l’incloc aquí per proximitat geogràfica).
-Kòmics: 5c, 32m. (***). Potser la via més representativa del sector. Puja fins al cim de l’Agulla de l’Alba. Simplement espectacular. Això si, només 8 o 9 seguros en els seus més de 30 metres.

Nesa fent aquesta via

-Central: 5b, 20 m. (*). Poc recomanable. La pujo per posar les cintes al 6c del costat. Només 4 seguros. Rara, discontínua i amb algun bloc sospitós. En aquesta via i l’anterior són clarament visibles els efectes dels varis desequipaments que ha patit la zona ja que podem veure molts parabolts sense xapa i torçats.
- Xiu-xiu: 6c, 20m. (**). Primera part de la via molt vertical i fina, però dura poc. Una bona opció per estrenar-se en el món dels 6cs.
-Punguina: 6b, 20m. (**). Bastant similar a l’anterior. No hi veig un grau sencer de diferència.

...properament: Perles (Capítol 2). Roc d'en Betriu i Sector dels Roures