Enfarinada camí del Todra.
I arribem a la zona d’escalada més popular i
concorreguda del Marroc, malauradament també molt concorreguda pels tours
turístics. Del Todra, qualsevol escalador n'ha sentit parlar i n'ha vist fotos,
així que aniré bastant al gra:
Roca excepcional, súper abrasiva (en alguns
sectors massa i tot!). És difícil trobar alguna pedra solta, fins i tot a les
vies llargues. És tant bona, que tot i el sobament de les vies més repetides
l’adherència i el tacte segueixen sent ideals. Tothom coneix el Todra per la gran
quantitat de vies llargues i equipades (o semiequipades) de graus mitjos que hi
ha, però també ens va sorprendre la gran qualitat i quantitat de vies
d’escalada esportiva. Per posar-li algun inconvenient, dir que potser són una
mica repetitives: plaques que rarament arriben a la verticalitat amb regletes,
gotes d’aigua i algun forat ocasional més bo.
Boca nord de les Gorges, amb el sector Jardins d'eté a l'esquerra.
Pel que fa a l’equipament predomina el parabolt
(algun espit de tant en tant), però generalment amb alegria entre xapes. De
totes maneres jo vaig carretejar friends i tascons a moltes vies i no en vaig
posar cap. El que si val la pena portar sempre a sobre és algun cordino per
ponts de roca o per reforçar alguna reunió, i algun mallon.
Un altra característica que potser val la pena
comentar és que hi ha vies d'esportiva molt llargues (més de 35 m.) i bastantes de dos
llargs. Per tant una corda de 80
metres ens donarà molt de joc.
Pel que fa a l'allotjament, personalment evitaria
els hotels situats a les mateixes Gorges. L'ambient és molt ombrívol, està ple
de turistes i de nit haurem d’aguantar el soroll dels generadors elèctrics. Pel
mateix preu o molt poc més (uns 100-150 dirhams la mitja pensió) trobarem
multitud d'oferta als poblets situats camí de Tinerhir. Nosaltres vam escollir
(...bé, seria més adequat dir ens van "camelar") una "maison
berber" anomenada Dar Ahlam
situada a escassos 300
metres de les Gorges sortint pel sud. La veritat és que
hi vam estar molt bé, el menjar era de primera i l'ambient molt autèntic:
I anem ja a parlar dels sectors visitats:
DIA 1: PLATJA
MANSOUR ESQUERRA
Popular sector amb aproximació mínima situat a
l’entrada sud de les Gorges. 23 vies, la majoria d’un llarg, però també mitja
dotzena de llargues (4-6 llargs). L’escalada en aquest sector és sobretot sobre
plaques de regletes i gotes d’aigua amb predomini de la verticalitat o plaques
lleugerament tombades a les vies més fàcils. En aquestes últimes també trobarem
algunes fissures i forats d’escàndol per suavitzar el tema. Tot sempre amb una
roca excepcional: un calcari vermellós molt granellut i abrasiu, que en aquest
sector comença a estar ja una mica sobat, sense suposar de moment massa
problema.
Boca sud de les Gorges, amb el sector Platja Mansour a l'esquerra.
Tenim un dia una mica accidentat
meteorològicament parlant. Ens està plovent cada dia a partir del migdia, però
aquest cop el primer xàfec fort cau a les 10:30! Afortunadament torna a sortir
el sol i podem continuar fins que a les 15:00 es posa a pedregar i tot. De
totes maneres tenim temps de fer força feina:
-Monsieur
Bricollage, 5c, 34m, (***), (10 bolts). Placa ajaguda de roca excel·lent.
Nesa a un 5b de Platja Mansour.
-Incha
allah, 6b, 30m, (***), (8 bolts). Placa més vertical i amb menys canto que
l’anterior.
-Castorama,
6b, 40m, (*****), (12 bolts). Viot, llarg i absorbent de baix a dalt. Comença explosiu i amb
bones bústies, per donar pas a una inacabable dansa sobre plaques de regletes i
gotes d’aigua.
-Via 6 (guia del Hassan del 2011), 6c+, 30m,
(***), (només 7 bolts, però els 10 primers metres són una rampa de tercer
desequipada). Similar a l’anterior, però tot més al límit: l’entrada encara més
explosiva i la placa molt més fina i vertical. No encadeno pels pèls: m’agafo
d’una cinta per xapar perquè no em refio de les microregletes que m’estan
aguantant.
-Coeur
de Palmier L1+L2, 6a+, 40m, (*****), (15 bolts). Megaclàssica de 6 llargs
dels quals és possible empalmar els dos primers amb corda de 80m. El primer
torna a ser vertical i atlètic i s’ajeu progressivament però està força sobat.
El segon és apoteòsic, per la qualitat de la roca i per l’espectacularitat i
varietat de l’escalada.
El sector Platja Mansour amb el Pilier Couchant al fons.
DIA 2: ELEPHANT +
TRAINEE BLANCHE + AZAMER
Sense haver escalat ni molt menys a tots els sectors del Todra,
m’atreviria a dir que aquests deuen ser els que tenen millor roca i això vol
dir roca “hiperexcepcional”, tot i que les pells sensibles la poden arribar a
trobar fins i tot massa abrasiva. Sectors al sol pràcticament tot el dia amb un
bon feix de vies entre el 5c i i el 7b i amb un equipament amb tendència a
l’alegria entre xapes. Però no us deixeu intimidar per vies de 40 metres amb només 9
xapes; en la majoria dels casos són vies on els primers 10 metres són rampes de
3er o 4rt. Per primer cop des de que hem arribat al Marroc no plou i aprofitem
el dia de cap a peus:
-Cirgonio Cuito L1,
6a, 23m, (***), (7 bolts).
Divertida placa a trams vertical, a trams més tombadeta, que ens mostra ben a
les clares com d’excepcional serà la roca en aquest sector:
-Via 16 (guia del Hassan del 2011), 6b, 23m, (*****), (7 bolts). Placa
vertical farcida de forats ben cantelluts i de totes mides i formes. Simplement
espectacular! Grau generós, podria ser 6a+:
Ens desplacem a la dreta cap a Trainee Blanche i provo:
-Via 17, 6b+,
50m,(***), (11 bolts).
Una d’aquestes que comença amb 10-15 metres ramposos i desequipats. A la guia no
queda clar quants metres té però ja es veu que és molt més llarga que les seves
veïnes de 30m. A l’hora de la veritat resulta ser una via de 2 llargs que
decideixo empalmar. El problema és als últims 15 metres, entre el pes
de la corda i el fregament, les passo canutes, i això que en aquest tram la
roca torna a ser excepcional, amb forats ben cantelluts just quan els
necessites.
-Balafon, 5c, 30m,
(***), (10 bolts).
Un cinquè força interessant amb un parell d’apretadetes: una al començament i
l’altre al final.
Retornem cap a Elephant
i per acabar el dia fem:
-Mon Amour, 6b+, 30m,
(***), (6 bolts).
Placa vertical i fineta de regletes i foradets. El pas clau coincideix amb una
xapa que has de deixar molt a la dreta per anar a buscar uns bons forats
(difícil a vista!). No ho sé veure i no encadeno.
-Elephant L1, 6b, 27m,
(***), (7 bolts).
Buscant una última via per la
Nesa ens hi posem pensant que estem a Omelette Tajine (5c) i
ja de seguida flipo amb el cinquè: bloqueig de regletes, peu en adherència i
llançament a forat romo! Està clar que ens hem equivocat. Estem fent el L1 de
la clàssica Elephant. Bona, però la pobra Nesa acaba el dia flipant amb el que
havia de ser la seva via “fàcil”.
DIA 3: PATCHWARK +
JARDINS D’ETÉ
L’objectiu del dia és el sector Jardins d’eté, però com que no
hi arriba el sol fins les 11 tocades i està fent bastanta rasca fem una breu
visita al microsector Patchwark-Family,
aquest si al sol des de bon matí. 6 vies entre el 5c i el 6b+ força bones tot i
que la roca de la part superior és excessivament abrasiva i punxant. Aquí fem:
-Mona, 5c, 23m, (**),
(6 bolts). Placa
tombadeta de regletes. La trobem molla a la part de dalt.
-Fabien, 6b+, 30m,
(***), (8 bolts).
Una via molt interessant, vertical i amb varietat de passos. Bastant tècnica.
Llàstima que a la part superior la roca punxa tant que no saps com agafar-la!
Pastorets de la regió.
Anem ja cap als Jardins
d’eté. Sector clàssic de les Gorges, molt popular entre els escaladors de
grau mig i baix. La majoria de les vies són de dos llargs, tot i que
l’equipament dels segons llargs deixa bastant que desitjar. Els primers llargs
es caracteritzen per ser una placa que rarament arriba a la verticalitat, amb
multitud de grans forats en forma de cassoletes, algunes plenes de fang després
de pluges. Un paradís per la Nesa!
Als segons llargs la cosa ja es posa més tensa i fina i el grau oscil·la entre
el 6a i el 6c. El sector també compta amb 4 o 5 vies llargues força clàssiques,
ja que són ideals per una primera presa de contacte amb el Todra. Nosaltres
fem:
-Il ne manque des
gazelles L1+L2, 5b+6b, 55m, (***), (15 bolts). La faig d’una sola tirada. Per fer-ho cal
corda de 80m i posar cintes moooolt llargues al començament i/o saltar-se
alguna xapa. Segón llarg vertical i de finura ben equipat amb espits. Reunió
superior d’un sol parabolt (a l’altre només hi ha l’espàrrec).
-Je Abidul L1+L2,
5c+6c, 55m, (***), (13 bolts + 2 ponts de roca). Molt similar a l’anterior però amb un punt
més d’exigència tant al L1 com al L2. Equipament molt precari al L2 on haig
d’afegir bagues a dos ponts de roca. Aquesta ja la fem a l’estil convencional:
2 llargs amb reunió intermèdia (el segon només el faig jo).
Al llarg de 6c.
-L1 de Mesterben + L2
de la via 12, 6a, 60m, (***), (20 bolts). L1 molt bo: vertical, bon canto i
equipament molt generós. L2 més tombat, més alegria entre xapes i roca força
abrasiva. Torno a empalmar, però aquí arribo justíssim a la R intermèdia al despenjar-me. (foto dreta: Nesa al L1):
Ens acomiadem de les Gorges del Todra i de l’escalada
marroquina amb aquest dia tan ben aprofitat, molt satisfets en general dels 5
dies consecutius d’escalada entre Amellago i Todra, tot i que les “Orages
d’aprés-midi” ens han fet una mica la guitza. I com sempre amb ganes de
tornar-hi, com diuen per allí: Incha Allah!
Adéu al Todra i al seu palmeral
Després d’aprofitar
el matí al Monte Scoine i fer un bany pels voltants de l’espectacular Pedra
Longa (foto esquerra), passem la tarda en aquest sector que ja havíem visitat el 2006. És
curiós perquè llavors ens va semblar un sector molt exigent en quant a grau i
d’escalada poc agraïda, però ho vam atribuir al nostre lamentable estat de
forma en aquell temps. Doncs bé, aquest cop ens va donar la mateixa impressió.
Sobre el paper
i vist des de lluny el sector promet molt ja que es veuen unes bones plaques de
calcari ratllades per multitud de franges horitzontals, però quan et poses a
escalar te n’adones que totes aquestes franges són romes i a més moltes vies
tenen inicis a bloc. Total, que aquest cop tampoc vam triomfar gaire:
