Blog d'en Groinket: SARDENYA 3: BAUNEI

04 de setembre 2012

SARDENYA 3: BAUNEI

Les muntanyes del Supamonte de Baunei són una altra de les àrees que ens quedava a mitja horeta de Lanusei, i també és molt adequada per l’estiu ja que la majoria de sectors tenen ombra a la tarda. És una àrea en ple desenvolupament que va camí de convertir-se en focus a nivell europeu pels “turistes-escaladors” que busquen sol i escalada esportiva a prop del mar. De moment però la zona es manté força tranquil·la, lluny de la massificació de Cala Gonone. Un cop més aclapara la gran quantitat de roca verge d’excepcional qualitat que t’envolta, aquí fins i tot amb parets de 300-400 metres que cauen a plom sobre el mar, com la Punta Giradili que ja compta amb algunes vies de renom internacional.

Quilòmetres de roca verge sobre el Golfo d'Orosei

La Punta Giradili des de Pedra Longa

Destaca també una de les agulles més famoses i fotogèniques d’Itàlia: L’Agulla Goloritzè. Hi ha qui diu que qui no ha escalat a “L’Aguglia” no pot dir que ha escalat a Sardenya...Doncs jo sóc d’aquest grup perquè després de dues visites a l’illa no hi he escalat, no per falta de ganes sinó perquè les seves característiques no s’adapten gaire a la Nesa (aproximació llarga i dura, vies llarguetes de grau força exigent i seguros llunyet, descens amb ràpels aeris...). Això sí, aquest any la vam veure des de tots els angles: primer anan-t’hi d’excursió a peu i després en vaixell.

Agulla Goloritzè i parets veïnes des del mar.

MONTE SCOINE. DIA 13/07/2012

Aquest és un d’aquest sectors de recent creació que no apareix a l’antiga edició de Pietra di Luna (sí a la nova) però que ens va ser relativament fàcil trobar per internet (aquí o aquí). No és un sector 5 estrelles però és un dels pocs sectors de la zona amb ombra al matí i perfectament combinable amb les tardes als propers Villagio Gallico i Creuza da Ma. A més, només per les vistes que hi ha ja val la pena anar-hi. Es tracta d’una mena d’amplia agulla o barra de calcari gris clar força compacte que dóna lloc a una escalada bastant agònica amb molts passos d’adherència pels peus.

El Monte Scoine domina les planures litorals de Tortolí i Arbatax

-Nº DE VIES: 16

-ALÇADA: 550 m.

-ORIENTACIÓ: NO - O. Ombra fins les 14:00

-APROXIMACIÓ: 10 min.

-VIES REALIZADES:

-Primo Lavoro, 5 (5c), (**)

-Suiperminimo, 6a+ (6b), (***)

-Straordinario Festivo, 6b+ (6b+/6c), (***)

Superminimo (6a+)

CREUZA DE MA. DIA 13/07/2012

Després d’aprofitar el matí al Monte Scoine i fer un bany pels voltants de l’espectacular Pedra Longa (foto esquerra), passem la tarda en aquest sector que ja havíem visitat el 2006. És curiós perquè llavors ens va semblar un sector molt exigent en quant a grau i d’escalada poc agraïda, però ho vam atribuir al nostre lamentable estat de forma en aquell temps. Doncs bé, aquest cop ens va donar la mateixa impressió. Sobre el paper i vist des de lluny el sector promet molt ja que es veuen unes bones plaques de calcari ratllades per multitud de franges horitzontals, però quan et poses a escalar te n’adones que totes aquestes franges són romes i a més moltes vies tenen inicis a bloc. Total, que aquest cop tampoc vam triomfar gaire:

-Nº DE VIES: 35

-ALÇADA: 400 m.

-ORIENTACIÓ: E. Ombra a partir de les 14:00-15:00.

-APROXIMACIÓ: 5 min.

-VIES REALIZADES:

-Il sogno di Maria, 6a (6a+/6b), (**)

-La citta vecchia, 6a+ (6b/6b+), (***)

-Nancy, 6b+ (6c+), (***). No encadenada

-Fila la lana, 4a, (*). Només la Nesa

-Geordie, 5a, (**).Només la Nesa

Nesa a Geordie (5a) i jo mateix a Nancy (6b+)

Nesa a Geordie (5a)

VILLAGIO GALLICO. DIES 17 i 20/07/2012

Segurament el sector més popular d’aquesta àrea. Es tracta de la mateixa paret que Creuza de Ma però més a l’esquerra i curiosament les característiques són totalment oposades: vies llargues, homogènies, sobre canto agraït i grau i assegurances més aviat generosos. En aquest sector difícilment estarem sols, però tampoc està massificat ni la roca sobada.