ESCALADES DE TARDOR PELS VOLTANTS D'AINSA

Ainsa no destaca precisament per ser un punt calent de l’escalada esportiva. Però la capital del Sobrarbe, en ple Pirineu Aragonès, ens pot servir com excel·lent camp base per visitar algunes escoletes molt interessants. Jo ja feia temps que li tenia ganes a aquesta zona i aquest passat pont de Tot Sants per fi vam trobar l’ocasió per saldar aquest deute. Concretament el nostre camp base va ser el Centro de Vacaciones de Morillo de Tou, un lloc “bbb” (bo, bonic i barat). I les escoles visitades van ser Olvena, Foradada del Toscar i Ligüerre del Cinca. Totes elles es caracteritzen per ser escoletes modestes però amb un calcari boníssim i un enorme potencial aperturista.

DISSABTE 30/10/10: OLVENA

De camí cap a Ainsa parem a Olvena i més concretament al sector Garrapatillos Alto. Olvena és una escola força veterana amb vies de tall esportiu, però també amb força vies clàssiques de tàpia. Malauradament cap al migdia comença a ploure i només podem fer les següents tres vies:

-Zaki, V+, 15m, (*). Via rareta, amb un pas força exigent per ser només V+

-Después de un año, 6b, 32m, (*). Via que a primera vista promet molt perquè segueix un estètic esperó, però quan t’hi poses decep una mica. Les xapes s’obstinen a seguir el fil de l’esperó, però la línia lògica de l’escalada va molt més a l’esquerra. Via força “expo” ja que al fet que acabo de comentar se li suma la generosa distància entre espits.

-Cristina, 6b+, 32m, (***). Magnífica i llarga placa vertical amb passos fins i tècnics. Clàssica del sector.

DIUMENGE 31/10/10: AÑISCLO I ORDESA

Segueix plovent i decidim canviar els peus de gat per les xiruques i la càmera, i anar a respirar tardor en estat pur. Fem primer una ruta en cotxe pel Cañón de Añisclo i a la tarda la típica excursió per la Vall d’Ordesa fins al Circo de Soaso.

DILLUNS 01/11/10: FORADADA DEL TOSCAR

Espectacular paret foradada a recer de la no menys espectacular Peña Montañesa. Impossible no fixar-s’hi si sou escaladors i heu passat per la carretera que uneix Campo i Ainsa.

Per fi gaudim d’un dia sencer de bones escalades:

-Via 20, V+, 20m, (**). Bona via en el seu grau amb un primer tram força atlètic.

-Via 19, 6b, 32m, (***). Excel·lent via. Comença vertical i atlètica i acaba amb una fina placa molt tècnica

-Via 15, 6a, 15m, (**). Placa vertical amb un petit desplom a dalt i sempre amb bon canto, però algun de bastant sobadet.

-Via 16, 6a, 15m, (**). Idem però sense el desplomet final.

-Via 7, 6b+, 20m, (**). Aquesta via comença fina i ajaguda fins a sota un bombo on hi ha la seqüència clau. Després acaba amb una bona placa vertical. Via molt “expo”: només 5 xapes en 20 metres!

-Via 8, 6c+, 20m, (**). Aprofito per equipar-la des de l’anterior però no l’encadeno. No hi ha manera de treure el pas del bombo, aquí amb molt menys canto i difícil de pujar els peus.

(numeració extreta de la guia Benasque i alrededores, edició 2001)

DIMARTS 02/11/10: LIGÜERRE DEL CINCA

Visitem el sector més clàssic: La Corona (derecha) i resulta la gran sorpresa d’aquests dies: paisatge i roca de primera, i tranquil·litat assegurada. La roca és un calcari excepcional de canalons i gotes d’aigua. Per posar-li algun inconvenient, les vies resulten una mica repetitives i el grau màxim és 6c+. Totes són de placa més o menys vertical i fina segons el grau.

Aquí fem:

-El símil del agujero, 6a, 18m, (**)

-De los picoletos, 6a+, 18m, (**). Dura pel grau.

-El gerente està impaciente, 6b+/6c, 20m, (***). Clàssica del sector

-El hombre de Nearfrontal, 6c/6c+, 20m, (***).

-Morros de modorros, V+, 20m, (***). Molt bona pel grau.

I no podem evitar marxar del Sobrarbe sense fer una última ullada al Monte Perdido:

GRAU DELS MATXOS EN "STAND-BY"

Malauradament els pitjors presagis s'han complert i un dels dos propietaris del terreny no vol que s'escali més en aquesta zona. S'ha penjat un rètol informant a tothom que hi vagi de la prohibició.
Evitaré pronunciar-me a favor seu o a favor de la comunitat escalatòria, perquè desconec els "intringulis" de la polèmica i les coses mai són completament blanques o completament negres. Per part meva, i com a assidu del sector que he esdevingut puc dir-vos que, en general, no he observat cap comportament incívic destacable en les meves últimes visites. Sembla ser que el problema radica més en la zona d'aparcament que no pas en la zona d'escalada.
Només sé que s'està negociant sobre el tema i que encara no està tot perdut. Per tant, crec que de moment el més sensat és fer cas a la prohibició.
Informar-vos també que en algunes vies les dues primeres xapes han estat petades (i això sí que em sembla un comportament incívic!...ho sento, ja m'he pronunciat i havia dit que no ho faria, no ho puc evitar).
L'únic objectiu d'aquest post és difondre la notícia.
Per més informació podeu consultar el Blog d’en Fernando.

CAMARASA AL QUADRAT

(Nota: aquest post va ser redactat fa un mes, però per problemes tècnics no l'he pogut penjar fins avui)

Camarasa, tot i estar situada a una de les zones més càlides de Catalunya, ofereix bones possibilitats per escalar a l’ombra durant l’estiu, i a més sempre podem acabar la jornada o fer un parèntesi escalatori fent un bany.

Óscar i Xènia a la zona dels 6as de Kuestelon la France

Aquest estiu hem visitat l’escola dues vegades. La primera fa un més, a un dels sectors més veterans de l’escola: Kuestelon la France. I la segona el passat diumenge al sector La Pera. Ambdós sectors tenen en comú el fet de tenir ombra bona part del dia, bona roca, bon equipament, bones vies i aproximacions curtes (uns 5 minuts). En canvi la principal diferència és la graduació: a Kustelon el grau pica molt més, potser perquè abans es graduava diferent i potser també perquè la roca una mica més polida contribueix a augmentar la dificultat de les vies. A la Pera en canvi el grau està més aviat generós. Aquesta és una tendència generalitzada a Camarasa: als sectors més veterans el grau pica més.

Jordi a la de l'esquerrra del trio de 6as

El dia del Kuestelon érem la Xènia, l’Òscar, el Jordi H., la Nesa i jo mateix.

Els que anaven més justets de grau van suar sang (perdoneu companys, però trobar bons lloc a l’ombra i amb vies fàcils és gairebé un impossible!) i els altres vam gaudir força d’aquest sector nou per nosaltres. Personalment vaig fer les vies:

-A.b.s. (L1), V+, (*). Rampa amb algun pas finet. Atenció, tot i que alguna ressenya marca reunió intermitja (L2:8a), aquesta no existeix. Si no es vol fer el L2 cal anar a la reunió de l’esquerra.

- ¿? A l’esquerra de l’anterior,(L1+L2), 6a, (**). Bona via força vertical i llarga. Grau ajustadet. Atenció al segon llarg perquè té algun pas on més val no caure. Reunió superior una mica mal posada (freguen molt les cordes).

- ¿? La de més a l’esquerra del trio de 6as, 6a+, (***). La millor del trio

Óscar en un altre dels 6as

-Catacrak, 6c, (**). Passos clau nyaperos, regleteros i força llargs. La trobo dura pel grau i em calen dos pegues per encadenar.

-Skatala, 6c+, (**). Esperonet desplomat i força espectacular. En tope rope i no encadeno.

Jordi en aquesta via

-Tascones lejanos, 6a+, (***). Una disfrutada de via. Llarga i va combinant passos de diedre, de bavaresa i de placa.

I aquest diumenge a la Pera érem: el Pol i la Gemma, en Mohawk, la Carlota i la Nesa. Tots vam flipar amb el sector, per la fresqueta, per les vies i perquè estàvem sols (...i ja van dues vegades ).

Mohawk a Es Pera (6b o 7a, morfològica)

Entre tots ens vam polir gairebé tot el sector. Jo us puc parlar de:

-Xixi park, 6a+, (**). Una de les vies més fàcils dels sector. V+ si no fos pel pas final. Assegurances força allunyades.

-Això és la pera, 6b, (***). Vertical, roca boníssima molt adherent i amb grans preses. Continua la tònica de assegurances allunyadetes.

Pol a Aserando (6b+) i Mohawk a Maldita burguesía (7a+)

-Sobredosis d’albergínia, 7a, (*). Curt 7a amb el tema concentrat en un pas morfològic que no s’adapta precisament a la meva morfologia (excusa per explicar que no encadeno, jejeje).

-Palermo, 6c+/7a, (**). Via que ressegueix un fissura relativament cega i roma on has d’anar convinant preses en aquesta fisura i nyapes o regletes per les plaques del costat. Una altra que no encadeno.

-Tralarà, 6c, (**). L’únic encadene destacable per part meva durant el dia. Via força variada: primer desplom i bon canto, després placa fina (pas clau) i finalment esperonet vertical i amb assegurances allunyades.

Jo mateix a Tralarà (6c) i a Cara de póker (6c/c+)

-Cara de poker, 6c/c+, (***). La recomanació del dia de la Gemma i com sempre no s’equivoca. Viot de continuïtat amb passos fins i tècnics concentrats en tres xapes cap al mig. Malauradament no llegeixo bé un d’aquest passos i em quedo pillat sense poder pujar ni baixar. Després de la caiguda surt bé, però ja em fa mandra tornar-la a començar des de baix. Ja està, ja tinc excusa per tornar l’estiu que ve!

Gemma a Cara de póker (6c/c+)

Carlota a Dancing trip (6b) i Nesa a Això és la pera! (6b)

MINIVACANCES AQUATICO-AÈREES

Enguany les circumstàncies no ens han permès gaudir d’unes vacances gaire llargues. Per tant ens vam decidir per un lloc ben proper i on poder viure sensacions al màxim per oxigenar el cos i la ment (...i ja veureu a què em refereixo més endavant): la Costa Brava.

Dia 1 (23/08/2010): PSICOBLOC A ILLA MATEUA (L’Escala)
Repetim experiència de fa dos anys i gaudim tant o més que aquella vegada. Aquest cop ens acompanyen els tres Jordis de Mollerussa (Jordi G., Jordi C. i Jordi A.). Cap d’ells té experiència prèvia en el psicobloc i dos ni tan sols han escalat mai. No és d’estranyar doncs que de les dues parts del terme psicobloc entre ells s’imposi més la primera (psico) que no pas la segona (bloc). Les reticències i excuses inicials acaben donant pas a les primeres línies encadenades (felicitats companys!).

Destacar també que per primera vegada a la vida la Nesa es va atrevir a saltar d’una alçada superior al canto de la piscina del poble: 7 metres!!!!...i ja posats la vaig convèncer que saltés amb els peus de gat posats (és que fins ara la seva excusa per no fer psicobloc era que li feia por baixar, jejeje). Felicitats a tu també pel teu debut saltarí i psicoblocaire.

Per part meva, em vaig notar amb molta més soltura i confiança que el primer cop: quatre línies del 6a+ al 6b+ d’uns 15 metres al sarró i també algunes travesses interessants em van esgotar com si hagués fet una tàpia de 500 metres!

Dia 2 (24/08/2010): SNORKELLING + ESCALADA A ULLÀ

Comencem el dia fent una capbuçada a la Reserva Marina de Ses Negres (Begur) a la qual podem accedir en 2 minuts des de l’apartament que ens han deixat. Cap “avistament” important; els mateixos peixos que a tot arreu però en més quantitat.

Ja cap al migdia, marxem cap a la Muntanya Gran d’Ullà. Novament ens acompanyen els tres Jordis. Només arribar sorgeix el primer imprevist: per si no anéssim prou tard ens trobem la pista d’accés tancada per risc d’incendis. Tocarà patejar 2 Km. extres sota un sol de justícia. A més, només portem tres arnesos i un grigri per cinc persones...ja es veu a venir que escalarem poc. Al final jo i la Nesa un parell de vies i els Jordis una cada un. Això sí, les dues que faig jo, molt bones: Records d’un amic (un V+/6a preciós, llarg i divertit) i Tailàndia (un 6c plaquero i llarguíssim). Suficient per deixar-me satisfet i amb ganes de tornar-hi.

Dia 3 (25/08/2010): A VOLAAAAAAR!

El plat fort de les vacances. Suposo que la Nesa em va veure acabar l’any bastant estressat i va decidir regalar-me un salt amb paracaigudes a Empuriabrava. La va encertar de ple!...Déu meu quin “xute” d’adrenalina:

Dia 4 (26/08/2010): ESCALADA A CALA MONTGÓ

Curiosa zona d’escalada situada en una plataforma arran de mar, on només és possible arribar desgrimpant (III) o rapelant o per aigua. Poques vies però potents i divertides. Són curtetes (10-15 metres) i de graus entre el 6a i el 6c. Desplom, bon canto i bon equipament a base de químics. Com que arribem “d’hora” (a les 12) esperem que l’ombra arribi a la paret fent algun bany.

Dia 5 (27/08/2010): ESCALADA A “L’INFINITY”

L’Infinity és un curiós sector situat al TM de Begur on es possible passar fred el dia més calorós de l’any (comprovat en les nostres pròpies carns). Això es deu a que és una gran escletxa d’uns dos metres d’ample i uns 30 de profunditat on és pràcticament impossible d’arribar sense el guiatge d’algun dels equipadors. Aquest va ser el nostre cas. Sentint-ho molt no us puc donar més informació sobre el sector per desig exprés dels pares de la criatura. Aquí també hi tornarem perquè el lloc s’ho val i perquè vaig deixar-hi deures: un 7a+ del qual vaig treure tots els passos i que crec que puc encadenar (Vikingo, vinga enrolla’t i canvia’m aquell parabolt de lloc, jejeje).

En resum vacances curtes, però variades i amb l’objectiu de desconectar aconseguit, que d’això es tracta no?