CASTELLONROI

Castellonroi: Sector dels Amics

Han passat ja tres dies des de diumenge, i hi ha hagut una conversa que s’ha repetit vàries vegades amb companys que m’he anat trobant:

-Què tal el cap de setmana? On has anat a escalar?
- A Castellonroi
-Queeeeeeè, a on para això?

Doncs resulta que la majoria de gent hi ha passat un munt de vegades, de camí cap a la Vall d’Aran, la Ribagorça o el Pirineu Aragonès. Castellonroi està just entrant a l’Aragó, 5 quilòmetres passat Alfarràs. El que passa és que aquest poble de la comarca de la Llitera passa molt desapercebut, com la resta de la comarca; no hi ha grans muntanyes, ni monuments, ni paisatges espectaculars, ni tan sols gaires habitants,...però el que sí que hi ha és una llarguíssima cinglera de roca calcària de primera qualitat que es prolonga durant més d’un quilòmetre més o menys paral·lela a la nacional 230. La seva alçada és discreta (20-30m.) i la seva situació, amagada un parell de quilòmetres cap a l’interior, la fan gairebé invisible des de la carretera. Però aquesta paret compta ja amb unes 70 vies i el seu potencial encara és enorme, i de fet s’hi continua equipant força. Aquí hi trobarem fàcilment el sol tant desitjat a l’hivern, fins i tot quan la boira cobreix tota la plana de Lleida. Va ser el cas d’aquest diumenge que vam fer tot el camí sota la boira i de cop i volta, al arribar a Alfarràs, un sol espectacular!

Ressenyes al num. 222 de la revista Vèrtex o al bar Los Amics (al costat de la N-230).

Carlota a Yuki (V+) i Òscar (el de Gandia) a Anton Ramon (V)

Inconvenients? Sí evidentment n’hi ha alguns:

-Gairebé totes les vies tenen el grau comprès entre IV i 6c. Hi ha alguna excepció de grau superior però bastant anecdòtica (passos de bloc a l’entrada o passos extrafins).
-Les vies són bastant repetitives: plaques verticals i/o tombades; no hi ha diedres, ni fissures, ni desploms,... vaja just el contrari del que es porta ara!
-Moltes vies tenen replans que trenquen la continuïtat de l’escalada.

Òscar i Nesa a Anton Ramon (V)

Ens van acompanyar en aquesta “descoberta” la Carlota, l’Óscar (el de Tenerife) i uns companys seus de València: La Maria i l’Òscar (el de Gandia). Tots ells van gaudir de valent amb el munt de vies de V i 6a que hi ha. Personalment vaig fer les següents vies:

Al sector dels Amics:
-Samuel, 6a, 15m, (*). Un parell de passos “tontos”, el segon amb xapatge difícil i bastant perillós en cas de caiguda.
-Eusebi, V+, 15m, (*). Comparteix reunió amb l’anterior, però és més recta i plaquera, i menys “perillosa”.
-Rakel, 6b, 18m, (**). Bona però discontínua. El grau ve donat per una placa central molt vertical on cal una bona tècnica d’equilibri i col•locació.
-Fissura de la Rosa, 6b, 15m, (**). L’única fissura del sector. Curta però intensa i tècnica.


Sector La Solana (a la dreta). Les resta de cingleres romanen encara "verges"

Al sector de La Solana:

-Om shanti, 6b+, 18m, (***). Immaculada placa vertical i de canto petit. Molt assegurada. A les ressenyes posa 6b/6c; jo li donaria 6b+.
-Roc’n roi, 6b, 25m, (**). Discontinua. Vertical, dura i fina fins la tercera xapa, que per cert està molt separada de la segona. En aquest cas la ressenya li dóna 6a/6b i jo m’inclino més per la segona opció.

En resum, un escola d’interès local, però molt recomanble pels escaladors de grau mitjà que busquin tranquil·litat i solet d’hivern, o per fer una paradeta de camí cap el Pirineu.

Un escalador local a la Via dels guies (6a) i Carlota a Yuki (V+)

GRAU DELS MATXOS

ATENCIÓ, MOLT IMPORTANT: ESTÀ TOTALMENT PROHIBIT APARCAR A LA CORBA ON NEIX EL CAMÍ CAP AL PEU DE VIA. Ens va venir a veure un dels propietaris queixant-se perquè hi havia un parell de cotxes aparcats allí i resulta que, tot i que aparentment hi ha espai per aparcar, per la pista hi passen molts camions i maquinària agrícola i necessiten tot l’ample per girar. A més és un punt on la pista fa molta pujada i alguns vehicles rellisquen. ES POT APARCAR PERFECTAMENT 200 METRES MÉS AMUNT, VIGILANT NO OBSTRUIR EL CAMÍ NI L’ENTRADA A CAMPS. ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL SECTOR!

Feta aquesta advertència comencem amb la crònica de la nostra primera visita al Grau dels Matxos. Em temo que en vindran moltes més per varis motius:

1-Simplement perquè ens ha agradat força.
2-Perquè hi ha un bon grapat de vies dels “meus” graus.
3-Perquè la vida dóna moltes voltes i si tot va béi ens uns mesets anirem a viure a Castellterçol, un poble a només 10 o 12 quilòmetres dels sector.

Marc P. a Thycodroma muraria (6b)

Sobre la roca, tots sabem que els Cingles de Bertí no són un prodigi de qualitat, però personalment m’ha sorprès força positivament. D’acord que té un tacte terrós, però quan trepitges ferm amb el peu té una adherència boníssima. A més, a la majoria de vies, va millorant a mesura que guanyem alçada. L’escalada és força original i diferent al que estem acostumats; hi ha molts cantos plans, molta fissureta i bastants roms i regletes. Tot això dóna lloc a una escalada bastant tècnica i difícil a vista, tot i que les marques de magnesi ens faciliten bastant aquest darrer aspecte. Vies de tots els estils: plaqueres, diedres, fissures, desploms. En definitiva un sector molt complert i variat.

Aquest diumenge hem estat una bona colla: Nesa, Gemma i Pol, Marc P., Marc R., Joan C. (aquests darrers en plan “Rodríguez” però amb la descendència: Oriol, Martí i Arnau). I animat per la presència de tanta quitxalla també ens ha fet una visita llampec en JosepC. amb el Pauet.

Jo he fet les següents vies:

-Xirimiri, V+, 15m, (**). Bona presa de contacte amb el tipus de roca i d’escalada dominants al sector.
-Andrex, 6a, 15m, (**). Curteta, però molt interessant i variada. Començament vertical i tècnic en busca de la millor regleta, tram fàcil, superació d’un sostret espectacular amb bon canto i arribada “curiosa” a la reunió.
-La Flauta, 6a+, 20m, (**). Interessant diedre xemeneia molt alpí amb un inici força brut i terrós però que ràpidament millora en qualitat de la roca i de l’escalada.
-Thycodroma muraria, 6b, 20m, (**). Espectacular fissura bavaressa amb el “crux” just quan s’acaba la fissura i hem de superar un sostret.

Jo mateix en aquesta via

-M.A.T. 2009, 6c/6c+, 20m, (**). Via duríssima i molt regletera. La més dura que he provat i la que tenia el grau més defassat a la ressenya original; 6b+. Actualment ja consta com a 6c i bastanta gent encara opina que es queden curts. A més els parabolts estan més separats del que és normal al sector.
-Enderrocs Puigdomenech, 6a+, 25m, (***). Senzillament boníssima i disfrutona a tope.
-Svedlana, 6c, 30m, (***). Una altra joia dels sector. Té dos passos clau: un al principi on et jugues un bon salt fins al terra abans de xapar la primera i l’altre un bombo gairebé a dalt força difícil a vista. De fet a mi no em surt tot i que m’ho expliquen. Després d’un descans trec el pas, però deixo l’encadenament de la via per un altre dia, que ja es fa fosc.

Marc P. encadenant Svedlana (6c) al segon pegue.

Per cert, les ressenyes actualitzades les podeu trobar “in situ” a dins d’una funda de plàstic i ja cap al final del sector. Per més informació podeu consultar els blogs del Fernando, el K., o el JosepC.

ACABANT DE FER EL "MOSCÓN"

Doncs sí, només hem tardat 6 dies a tornar al sector Moscón o Torrent de les Grutes.
Aquest diumenge el temps pintava fred i ventós i la zona queda força arrecerada, així que vam pensar que era una bona opció per treure’ns l’espineta clavada d’haver fet tan poques vies la setmana anterior. A més aquesta setmana també venien la Gemma i el Pol que encara no havien estat mai en aquest sector.

Gemma a Búscate un moscón (6b)

Comencem per les dues vies amagadetes a la dreta de l’inici de la ferrata. No sé d’on havia tret que aquestes vies eren 6as però a l’hora de la veritat les he trobat molt més difícils:

-La de la dreta, 25m, 11 químics i per mi 6b o 6b+ , (**). Primera meitat finíssima i vertical. M’agafa molt fred i amb la roca gelada i em costa horrors treure-me-la neta. La segona meitat té roca amb molt més canto i és més disfrutona i agraïda.

-La de l’esquerra, 25m, 10 químics i per mi 6b, (*). Via similar a l’anterior però amb l’entrada menys exigent. En aquest cas el pas clau està cap a la meitat en un tros molt vertical i de presa petitíssima. Aquesta via, però té un parell d’inconvenients que la fan poc recomanable: primer químic exageradament alt (millor passar la corda al baixar de la veïna) i roca bastant descomposta.

Mentre la Nesa i jo ens barallem amb aquestes vies la Gemma i el Pol es poleixen totes les vies del sector principal i decidim canviar a la Placa de l’Eva amb ells. Allí faig:

-via 63, 6b, 30m, (*****). Viot, vertical, mantingut i homogeni, sense cap pas que desentoni. Essència Desdetegada en estat pur!

Pol (al 6b) i una escaladora francesa (al 6c) fent una cursa contra l'ombra.

-via 62, 6c, 27m, (***). Un altre viot, però no es tan homogènia. Podríem dir que és un 6b fins a la placa final, on la cosa es posa molt fina durant un parell o tres de metres.

Tot i que només són les quatre l’ombra ja ens ha atrapat i el fred comença a ser insuportable, així que pleguem veles i cap a casa ben contents per una altra bona jornada d’escalada montserratina.

Unes imatges molt difícils de veure: la Nesa i jo escalant simultàniament!. Ella al 6b i jo al 6c.

VISITA LLAMPEC AL MOSCÓN

Visita llampec a un dels pocs sectors de la Desdentegada que em faltava visitar: el sector Moscón o Torrent de les Grutes. La veritat és que teníem previst passar-hi tot el diumenge, i completar el dia amb la veïna Placa de l’Eva si ens quedaven temps i forces. Però la Nesa no es trobava gaire bé i vam marxar al migdia. Només vaig tenir temps de provar les dues vies més representatives del sector, ...però quines vies!

-Amigo A0, 6a+, 37m, 18 parabolts, (***). Típica via de finura i continuïtat montserratina. No us perdeu el segon llarg (possible d’una tirada amb corda de 70). La cosa es posa dreta però els forats i “patates” augmenten en quantitat i tamany.

-Nefer se aleja, 6b, 37m, 16 parabolts, (***). Idèntica a l’anterior. La veritat és que jo fins i tot la vaig trobar més fàcil tot i estar graduada com a 6b, potser perquè ja estava calent i sabia el que em trobaria.

Nesa a Amigo A0 (6a+)

I fins aquí la mini-escalada matinal diumengera. També vaig aprofitar per enfilar-me per la ferrata del Torrent de les Grutes, curta però bonica i molt ben equipada amb graons. Abans del començament d’aquests i a mà dreta hi ha dues vies de 6a equipades amb químics, molt desconegudes i poc freqüentades però que es veien molt interessants.

ÀGER: BARRANC DELS GRILLONS

Fa un meset en Luichy ens va presentar aquest nou sector d’Àger, del qual ell mateix i l’Albert Cortés foren els màxims impulsors. La cosa tenia molt bona pinta, però calia esperar a que arribés la fresqueta per fer-hi una visita. No hem pogut esperar gaire i aquest diumenge hi vam anar juntament amb la Gemma, el Pol, la Carlota i l’Òscar.
Sembla que força gent va fer el mateix pensament perquè a l’aparcament hi havia 7 o 8 cotxes. Però el sector és prou gran per acollir a 10 o 12 cordades.
A ben segur que en sentirem parlar molt d’aquest sector perquè ho té tot per triomfar:

-Aproximació curta i còmode
-Peu de via també còmode
-Vies molt llargues i ben equipades
-Bona representació de tots els graus entre IV i 7a+ (encara hi ha algunes vies pendents de confirmar)
-Roca acceptable
-Bon paisatge

Carlota a Chaufee qui peut (6a) i una mostra de lo actual que és el sector

Respecte la roca, dir que aparentment és molt bona: un calcari molt treballat per l’erosió amb molts forats i regletes i un tacte molt abrasiu (potser massa i tot). El que passa és que se’ns van trencar força puntes i llastres. Suposo que amb el pas d’escaladors la cosa anirà millorant, però ara per ara, és imprescindible portar casc per estar al peu de via.
L’escalada, en general, és sobre placa vertical de bastanta continuïtat amb forats i/o regletes, però sense passos extrems. Atenció a la llargada d’algunes vies perquè necessitarem corda de 80 m. o bé fer reunions intermèdies al despenjar-nos (ja hi ha vies amb anella a la tercera xapa per fer-ho).

Gemma intentant sense èxit l'encara pendent de grau Tarta Tatin i jo mateix a A ne pas rater (6b+)

En aquesta primera visita faig:

-Inyección de liquidez, 6a, 25m, (*). No està malament però té una terrasseta molt terrosa al mig que provoca que l’inici de la via estigui força brut.

-A ne pas rater, 6b+, 35m, (***). Viot. Placa interminable de forats. No li poso 5 estrelles perquè encara s’ha de netejar una mica.

-Apadrina un banquero, 6c, 42m, (***). Un altre viot de característiques similars a l’anterior, però amb algun pas més finet i amb un tram final de fissura boníssim. No sé si el grau és generós, o a mi se’m donen molt bé aquestes vies, però la trobo fàcil i tot.

Jo mateix en aquesta via

-Morlaco, 7a, 42m, (**). Aprofito que acaba a la mateixa reunió que l’anterior per provar-la en tope-rope. Va sortint fins passada la meitat, però llavors se’m peta un canto i gairebé mato un noi que passava per baix. Curiosament aquest noi havia portat casc tot el dia, però en aquest precís moment ja no el portava perquè ja marxava. La pedra li cau a poc més d’un metre! Em ratllo i a partir d’aquí, que justament és on es concentra el bacallà de la via, ja m’haig de penjat vàries vegades a descansar. Bona, però aquesta sí que encara li falta una bona neteja.

-Chaufee qui peut, 6a, 18m, (**). Bona via de fissura i muret final. Tècnica i atlètica al mateix temps.

-Panceta, 6b+, 22m, (*). Per mi la pitjor via del dia. Potser perquè la faig a última hora i els meus peus ja diuen prou. També té un tram força brut i descompost. Però no em feu gaire cas, la Gemma la va trobar força bona.

En definitiva, un sector que mereix unes quantes visites més a l’hivern, però potser esperarem a que es netegi una mica més.

"Hi ha dues matemàtiques a dalt de la paret,...però si una matemàtica caigués per mala sooort..."

TRILOGIA AL MONTSANT

Trilogia perquè ja és la tercera vegada en el que portem d’any que aprofitem un cap de setmana llarg per fer estada al Montsant, i trilogia perquè aquest cop hem visitat tres sectors en majúscules: L'ENDERROCADA, ELS CINGLES DE SANT JOAN i EL RACÓ DE MISSA. La veritat és que després de tants intensius pel Montsant ja m’atreveixo a definir l’escalada que s’hi practica amb una sola paraula: EXIGENT! Exigent perquè el grau està més aviat ajustadet, exigent perquè les assegurances estan més lluny que a prop, i fins i tot exigent perquè la majoria d’aproximacions superen la mitja hora de camí costerut. Malgrat tot deixar d’escalar-hi seria pràcticament un pecat perquè el Montsant conta amb alguns itineraris apoteòsics i uns paisatges sublims.
Pel que fa a l’estil d’escalada, també m’atreviria a definir-lo amb dues paraules: CONTINUÏTAT i FORADETS. La majoria de vies discorren per interminables plaques verticals farcides de forats de totes les mides. És curiós com moltes vegades el millor no és justament el que ho aparenta, cosa que dóna lloc a una escalada força difícil a vista.
En aquesta estada de tres dies hem repetit nits i àpats al Refugi de Cal Ferrer on la Isa, el Ferran i companyia ens han atès de primera com sempre! També hem coincidit tots els dies escalant amb el Pol i la Gemma, tot i que ells dormien a Prades.
Anem per ordre amb la descripció de sectors i vies:

DIA 10/10/09: L'ENDERROCADA

El menys bo dels sectors visitats, que no pas dolent. Vies més curtes del que és habitual pel Montsant i algunes amb començaments força explosius en desploms amb foradets dolorosos. Aproximació una mica incòmode perquè el camí està força brut de matolls punxosos. Es nota que és un sector poc freqüentat.
-Aigua del karma, 6a,15m, (*). Dura pel grau i amb seguros molt allunyats.

Gemma a Aigua del karma (6a)

-Anti gros, V+, 15m, (*). Encara més dura pel grau, podria ser tranquil·lament 6a+. Té un pas molt fi a la meitat.
-Moxibustión, 6b, 18m, (**). Bona via amb els dos trams difícils al començament i al final, aquest últim força difícil de resoldre a vista.
-La castanya, 6c, 15m, (**). Una altra de bona. Torna a concentrar les majors dificultats al principi, molt fi i vertical. Encadeno al segon intent després d’haver provat el començament vàries vegades.

Jo mateix a La castanya (6c)

DIA 11/10/09: CINGLES DE SANT JOAN

Repetim a aquest fantàstic sector que ja vam visitar el passat maig, i que només té un petit inconvenient: la llarga i dura aproximació.
Atenció perquè ja hi ha vies noves respecte a la guia recentment apareguda. Concretament vam localitzar nous itineraris entre les vies 52 i 53 i també una altra a l'esquerra de la 11.
-Via 38 de la guia, 6a+, 30m, (***),. Durilla i amb seguros allunyadets. Té un parell de flanquejos poc evidents a vista i un tram final força dur. Atenció: 30m. i no pas 20 com diu la guia.
-Esparraca-vents, 6b, 30m, (***). Molt bona via d'anar fent, piano piano i sense deixar-nos impressionar per la distància entre seguros. Per mi el pas més difícil és el començament i curiosament el primer químic està molt amunt, massa!

Gemma a Esparraca-vents (6b)

-Corda fluixa, 6b+, 36m, (*****). Viot. M'hi poso pensant que era un 6c i no encadeno. La via és una successió de forats de totes les mides i formes i en algun pas costa encertar el bo a vista. Arribo al pas clau canviat de mans i caic. Després, sabent-ho, li faig un altre intent i encadeno. Dos pegues a vies d'aquest grau i llargada em deixen ben cuit i ja plego.

Nesa a la 38 (6a+) i un escalador alemany a A dojo (6c)

Decidim baixar pel GR que passa pel Grau del Tomaset, una baixada més llarga, però més agradable i bonica, especialment amb la llum de la tarda.

Baixant pel grau del Tomaset

DIA 12/10/09: RACÓ DE MISSA

Benvinguts al que per mi és el millor sector d'escalada esportiva de Catalunya; quines parets! quines vies! quina roca! quin paisatge i quin ambient! Clar que si sou fans de l'escalada de bloc i explosiva, o atlètica i de grans cantos oblideu-vos del lloc,... això és el paradís de la continuïtat i dels forats. Per mi la zona només té un petit inconvenient: hi ha vies de tots els graus excepte 6a i 6a+, per tant si us moveu bàsicament en aquest grau també podeu prescindir d'anar-hi.

Un escalador alemany a Diedre (7a)
-Via 20 (L1), 6a, 15m, (*). No és una bona via per escalfar. De fet és el L1 d'un 7a+ i comença molt vertical i explosiu, amb foradets petits i dolorosos. Molt dura pel grau.
-Així de bé, 6b+, 31m, (***). Via supermantinguda, que només dóna treva al cap de 25 metres, quan ja només queden dos xapes. Com ha estat habitual aquests tres dies en totes les vies de més de 6b encadeno al segon pegue.
-Via 28, 6b, 32m, (*****). Quan portes tres dies seguits escalant bones vies, n’arriba una que et fa caure la baba,...per vies així vaig inventar la categoria 5 estrelles! Quina col·lecció de bons forats!...però no us podeu entretenir gaire a trobar el bo que la cosa està dreta! Aquesta via es mereix un nom!
-Abans d’entrar deixeu sortir, 6c, 25m, (***). Últim dia a última hora, tinc els peus adolorits i els dits pelats, mal moment per probar un 6c! Evidentment no encadeno, tot i que crec que en un segon intent hauria caigut al sac, però ja no tinc forces. Queda de deures, jejeje.

Racó de missa dreta o Cingle de Sacs

Cada dia sóc més fanàtic del Montsant i del Priorat, de l’escalada, però també dels paisatges, dels vins, del olis i de la seva gent. Ja estic buscant una nova data a l’agenda per tornar-hi!

Sant Joan del Codolar

DOBLET AL MASMUT

Com cada any que fem una estada per Morella no podia faltar la visita a les Roques del Masmut. Aquest lloc cada cop em té més captivat i si a això li sumem que cada dia hi ha més vies que permeten ser escalades sense patir gaire per l’equipament no puc evitar treure-hi el cap quan estic per Morella, a només una mitja horeta de camí.
Aquest any he tingut ració doble: un parell de matins a l’ombra fent dues d’aquestes noves vies:

PRIMEROS PASOS, 6b (V obl.), 100m.
Via nova de trinca (desembre del 2008) que probablement és ara per ara la via més “love climbing” del Masmut: curta, ràpida, ben equipada amb parabolts i ponts de roca i amb un sol pas de 6b apurable en A0. 5 minuts d’aproximació. Ideal per un matí d’estiu (L1 ombra fins les 11:00, L2 i L3 ombra fins les 12:00) o per una tarda d’hivern, o per combinar amb alguna altra via.

L1 genial, sobre roca excel·lent (o excepcional per ser al Masmut!) i molt mantingut en el V/V+ amb un parell de panxes típiques de la zona força espectaculars.
L2 de tràmit amb roca no tan excel·lent i arribada a una reunió sabinera per un tram terrós.
L3 altre cop molt bo, tan la roca com l’escalada, amb el pas de 6b que el podríem qualificar de finura montserratina.
La Nesa la fa tan ràpida que fins i tot se’ns fa curta!...però el sol ja peta de valent i anem cap al Bar Societat a piar i menjar!

Nesa al L1 de la Primeros Pasos i Gemma i jo al cim de la Fisura Carrasca

FISURA CARRASCA, 6b (V+ obl.), 130m.
En aquesta m’hi va acompanyar la Gemma, mentre la Nesa es va quedar al pàrking llegint, fent fotos i fent-nos d’intèrpret (curiosament la sentíem molt millor a ella que no pas entre nosaltres).
Aquesta, sense arribar a ser molt difícil, ja no és tant “love climbing” ja que té tres passets que déu ni do: dos 6as i un 6b. Tots tres són bastant semblants: la fissura-canal que anem seguint es posa desplomadeta i t’escup enfora i el pas de 6b a més és molt i molt fi. Això sí, tots els podem trampejar amb A0s ja que la via està molt ben equipada amb parabolts. No va ser el nostre cas, ja que vam aconseguir treure tota la via en lliure. Un altre ingredient que afegeix una mica de tensió a l’assumpte és que la roca no és tant bona com l’anterior; per una banda hi ha algun tram amb força líquen i per l’altre hem d’anar aplicant la màxima “masmutiana” de “trucar abans d’entrar”, i si no pregunteu-li a la Gemma que va arrencar un parell de còdols.
La via està equipada per fer en cinc llargs de 25-30 metres, però nosaltres com fan la majoria de cordades, la vam fer en tres: L1+L2 (45m), L3+L4(55m) i L5(30m). Preveure unes 15 cintes bastant llargues si es vol fer així.

Gemma al L2 (L1 per nosaltres) i al pas de 6b de la Fisura Carrasca