AMORTITZANT EL MONTSANT

Cingles de Sant Joan i Roca de les Hores

4 dies (…sí sí 4 dies, la Nesa i jo també teníem festa el dilluns!) donen per molt o per molt poc segons es vulgui veure l’ampolla mig plena o mig buida, i és que la Serra del Montsant no te l’acabaries ni en 4 anys! Bé, en qualsevol cas hem començat a amortitzar la nova i flamant guia. El nostre camp base, Lo Refugi a Cornudella, excepte la primera nit que la vam passar al refugi de Margalef. D’entrada i abans d’entrar en matèria algunes “afirmacions lapidàries” que he confirmat aquests dies: vivim en uns dels països més bonics del món, Cornudella podria ser tranquil·lament la capital mundial de l’escalada esportiva, el grau “monsantí” està ajustadet ajustadet i els seguros llunyet llunyet!

Paisatges des de la Roca de les Hores

Respecte la primera afirmació reprodueixo les paraules d’uns companys bascos que escalaven al nostre costat: “Desde luego que bonita es Catalunya,...y estos catalanes en los sitios más bonitos siempre ponen ermitas”. Respecte la segona afirmació pot semblar molt agosarada, però només cal donar un cop d’ull a les dades: en un radi de 10 Km Siurana, Arbolí i tot el Montsant (Racó de Missa, Roca de les Hores, Sant Joan, Barrots, Enderrocada,...) i si doblem el radi d’acció també se’ns doblen les possibilitats: Margalef, Cabacés, Vilanova de Prades, La Mussara, etc. Ja sé que no descobreixo res nou a ningú però de vegades està bé recordar el que tenim a les nostres terres perquè trobo que tendim a no valorar-ho prou.
Bé anem al gra:

DIA 1 (divendres): MARGALEF, SECTOR CAMÍ DE L’ERMITA

Arribem tard, molt tard (passades les 14:00) per culpa de problemes mecànics, però amortitzem la tarda en aquest sector relativament nou i ja molt popular. Més de 30 persones al peu de via, però per sort moltes pertanyen a un grup molt nombrós que es concentra en unes poques vies. Escalada típica “margalefiana” i sector ideal pels que ens movem entre el 6a i el 6c amb algunes excepcions, tant per dalt (7a), com per baix (V/V+). Diuen que el sector compta amb els millors 6as de Margalef i la veritat és que per la meva experiència a l’escola podria ser, ja que són més llarguets i sostinguts que els d’altres sectors. Aquí fem (totes entre 15 i 20 m.):

-Flor de lli, V+, (**)
-Flor de nit, 6a, (*)
-Pompermayer, 6b+, (*). No encadeno
-Lolita pasión, 6a+, (**)
-La chinita de al lao, 6b (**) (foto esquerra)
-Soc Roig, 6a, (***)

Ressenyes aquí

DIA 2 (dissabte): MONTSANT, ROCA DE LES HORES
Ens trobem amb la Gemma, el Pol, la Carlota i l’Óscar que baixen des de Sabadell. Un dels sectors d’escalada esportiva més impressionants que he vist mai. Situació privilegiada sota el punt culminant de la Serra del Montsant, la Roca Corbatera (1163 m.) amb vistes immillorables i tàpies desplomades de més de 40 metres. Per entendre’ns, seria com un petit Racó de Missa però a dalt de tot de la serra. Malauradament cal anar-hi amb el 6c-7a consolidat per gaudir-lo del tot, però si el nostre grau “còmode” és el 6b també tenim feina per un parell de visites. Escalada de continuïtat sobre interminables plaques de foradets. Atenció amb el sectoret de vies fàcils que hi ha perquè el grau està molt i molt collat. No sé si va ser per aquest tema, o per les excursionetes entre les xapes o per la mala nit que havia passat al refu, però aquest dia no vaig encadenar res de bo:
-Número set, V,15m. (**)
-Insert coin, 6a, 15m. (*)
-Jose Mític, 6a+, 15m. (*). No encadeno
-Mai al mes, 6a+, 25 m. (***)
-Esmolabec, 6b, 25m. (***). No encadeno
-Don Vito, 6b, 25m. (**). No encadeno

Gemma a Insert coin (6a) , Pere a Esmolabec (6b) i Pol a Mai al mes (6a+)

Gemma a El nene (6a+)

Ressenyes aquí i aquí

DIA 3 (diumenge): TOTXOS DE LA MORERA

Curiosa zona constituïda per un laberint de totxos de mida considerable que amaguen un munt de bones vies de totes les dificultats (des de IV fins a 8b). Sector bastant recomanable si busquem ombra i tranquil·litat. Aquí la roca potser té menys forats i en canvi més còdols petits i roms. Un cop més grau colladíssim. Fem:

Al TOTXO DE LA MORERA:
-El diedre de les follardes, V+, 20 m. (*)
-La cunillera, 6a 20 m. (**)
-Ferransi, 6a+, 20 m. (**)
-La mare de la conilla, V, 15 m. (*) (foto esquerra)

Al RACÓ DEL VILAR:
-Stagehand, 6b, 15m. (*)
-Esperó del cementiri, 6b+, 15m. (*). No estic comentant res de cap via però d’aquesta no me’n puc estar: segurament és una de les vies més difícils que he provat mai, fins i tot més que alguns 7as...i aquí només 6b+! Evidentment no encadeno.
-Mephistopheles, V, 15m. (*)

DIA 4 (dilluns): CINGLES DE SANT JOAN
Una altra zona cinc estrelles del Montsant, amb ubicació privilegiada com la veïna Roca de les Hores. No sé si deu el nom a l’ermita de Sant Joan del Codolar que està als seus peus o al seu principal equipador Joan Llasera, que va fer una feina mastodòntica i algú va decidir elevar a la categoria de sant !

Cingles de Sant Joan i Nesa a La sap llarga (6a+)

60 vies de 20 a 35 metres perfectament equipades amb químics i graus predominants de 6b a 7a. Tot i les 60 vies existents el potencial d’aquesta paret encara és enorme. A més, aquí la roca potser ofereix més textures i varietat que a d’altres zones de la Serra. L’escalada però segueix sent de continuïtat a sac. Dir també que aquí vam trobar el grau més “standard”. Sens dubte, el millor dia dels quatre. L’únic inconvenient de la zona la llarga marxa d’aproximació. Fem:

-Via 6, IV+, 18m. (**)
-Via 7, V+, 18m. (*)
-La sap llarga, 6a+, 25 m. (*****). Queda inaugurada la categoria 5 estrelles !
-Ni fa, ni fum, 6b, 25 m. (***)
-Sense pena ni glòria, 6b+, 25m. (***)
-Sortpresa, 6c, 33 m. (***). Em falta un xic de pila i em sobre un xic de por per encadenar. Em penjo a la penúltima xapa.

Roca de les Hores: un bou a un 7c i un xai a Jose Mític (6a+)