EL SUPOSITORI (COVA DE L'ARCADA)

És curiós el procés d’investigació i coneixença que he hagut de fer sobre aquest sector abans d’anar-hi a escalar. El primer cop que vaig tenir constància de la seva existència va ser fa un parell o tres d’anys quan escalant a la Desdentegada vaig veure gent escalant a la part final dreta del cingle de la Cova de l’Arcada. Al arribar a casa vaig buscar a la guia de Montserrat Sud i a Internet, però ni a un lloc ni a l’altre vaig trobar informació sobre la zona. Uns mesos més tard vaig anar a escalar a la Placa Hardkore i a l’Agulla del Senglar, just a la dreta del Supositori i vaig aprofitar la proximitat per anar-hi a fer un cop d’ull. Em vaig emportar una agradable sorpresa: una quinzena de vies perfectament equipades amb químics i un peu de via tranquil i còmode,...llàstima que les vies es veien molt dures per mi. En el seu moment ja vaig publicar una entrada sobre aquella “descoberta”. Estava clar per això, que de descoberta res de res, el peu de via es veia força trepitjat i net de vegetació i l’entrada de les vies plena de magnesi i fins i tot algun canto "sobadillo". Tot indicava que allà ja feia anys que s’hi escalava,...simplement era una zona no difosa pel gran públic, tal com si que havia passat amb les veïnes zones de la Desdentegada i la Cova de l’Arcada. Finalment, ara fa unes setmanes, gràcies a un post d'en pgb on va penjar un link a ressenyes de la Font Soleia, vaig trobar casualment les anhelades Ressenyes_del_Supositori. De seguida vaig veure que almenys 3 o 4 vies si que les podria fer i ho vaig apuntar a l’agenda. Aquest diumenge per fi hi hem anat a escalar. El pla és fer les vies que puguem al matí, mentre duri l’ombra i al migdia, quan comenci a tocar el sol, canviar a l’altre vessant de la vall a la Desdentegada. Ens acompanya la Gemma, avui sense el Pol, que s’ha hagut de quedar a casa treballant. Comencem per les vies de l’esquerra de tot que són les més "assequibles":
-Via 12: 6a, 18 m. Fina, tècnica i de continuïtat tot i no ser massa llarga. Surt bé, però al meu parer un plus no li sobraria.

Nesa fent "tope-rope" en aquesta via.

-Via 11: 6a+/6b, 18 m. Més del mateix , però encara més fina. Aquesta ja no surt, no per falta de força o tècnica sinó per falta de fe; no m’atreveixo a fer un parell de xapatges agafat de merdetes i m’acabo agafant a la cinta per xapar. Un cop més si haig de decidir-me per un grau li poso 6b. No cal dir que la Gemma fa aquestes dues vies en un plis plas mentre ens explica tot pujant els seus plans per vacances. La Nesa les fa en tope-rope i se’n surt prou bé.

Pere en aquesta via.
-Via 23: 6c, 22m. Molt fina i vertical. Continuïtat pura i dura sobre petits forats, molts d’ells romus i algun de sobadillo. No té però cap pas extrem. L’obre la Gemma sense masses problemes. Jo, després de l’espantada d’abans, decideixo probar-la amb tope-rope. Surt !!!,...si si, ja sé que esteu pensant; l’hauria d’haver provat de primer, però estic segur que no hauria sortit,...massa fe hauria hagut de tenir!

Gemma al 6c.
-Via 22: 7a, 22 m. Només la fa la Gemma,... i renoi ha de treballar molt el començament; 7 o 8 metres agònics sobre microforats, pinces, regletes laterals i altres artimanyes. Fins després de xapar el tercer químic no pot baixar la guardia al caçar el primer bon forat de la via!. Ja la té,...ara “només” li falten 15 metres de continuïtat sobre 6c mínim.
-Via 26: 6b, 20 m. Abans de mudar-nos de sector i despedir a la Gemma que ja marxa, provo aquesta via. Tot i que la ressenya només marca 6b, l’entrada no la veig clara; em sembla massa desplomada i massa fina. Quan m’hi poso les sospites es confirmen i no hi ha manera de treure la seqüència de moviments fins al tercer químic: m’haig de pillar a tots! Després ja tomba i probablement resulta la via més fàcil de la paret. Però francament, només per l’entrada crec que es mereix un 6c com a mínim.

Pere intentant sense èxit aquesta via.
A la tarda trasllat a La Desdentegada on fem:
(La Nesa):
· Via 21: 4c, 15m i 11 o 12 químics,...si si un cada metre! Ideal per iniciar-se de primer
· Via 20: 4c, 15m. Més del mateix,...potser un pèeeel més difícil,... 4c+ ;) ?
(El Groinket):
· Via 25: 6b, 30 m. Típica via de continuïtat del sector. El problema és que els passos més fins i verticals estan al final, quan els peus ja treuen fum!,...pero surt bé.
· Via 23: 6b, 30 m. Aquesta ja no és tant de continuïtat. Té un parell o tres de descansos, però en contrapartida a mitja via hi ha una mena de baumeta-sostre que no passo ni a la de tres. Ho provo per la dreta, pel mig, per l’esquerra i no hi ha manera. Per tot arreu em quedo a un pam d’un foradet boníssim que hi ha sota el següent químic,...serà un pas per alts???

En definitiva dia completíssim que acabem satisfets i amb els peus adolorits. Aaaa i un cop més aquest estiu el folre no ha fet nosa,...que duri!

Panoràmica del Vermell i La Desdentegada.