PILA, PILA I DE POSTRES PILA

(Voldria dedicar aquest post a la Cristina. Suposo que com molts de vosaltres, no la coneixia personalment però seguia amb interès les seves vivències al seu blog, del qual recordaré sempre més la frase de capçalera: “Persigo la felicidad. Y la montaña responde a mi búsqueda"...una gran paradoxa avui. Et trobarem a faltar Cristina!)

Pila, pila i de postres pila, aquest és el millor resum que puc fer de l’escola que vam visitar el diumenge: el Castell de les Dames a Gombrèn (Ripollès).

Em va costar trobar algú per anar escalar el diumenge, perquè la majoria dels meus companys habituals o estan de vacances o estan lesionats (que us recupereu aviat!), però al final em vaig apuntar amb el Marc de la uni i la seva colla: Arnau, Emili i Jordi.

En arribar al sector, després d’una agradable passejada de 15 minutets des de Gombrèn, ens vam quedar tots amb la boca oberta: això desploma moooolt, sembla molt dur! A part d’aquesta característica que destaca a primera vista, el sector té altres punts forts com són: ombra tot el dia, equipament a prova de bombes (tot i que amb algun “alejillu” interessant) i entorn idíl·lic. Com a punts més negatius destacaria l’excessiu “sobament” de la majoria de vies i la massificació ara a l’estiu; ja se sap les zones fresques van molt buscades.

Vam començar pel sector de baix. L’Arnau, l’Emili i jo vam fer les dues vies “fàcils”:

-Nº 12 de la guia: 6a+, 12m (*). La triem per escalfar i déu n’hi do com ens escalfa! Molts forats, però tots roms. Sort que és curteta. Quedo una mica acollonit: si aquesta és la més fàcil em sembla que avui patirem!

-Esquellot: 6b, 15m (*). Via una mica forçada i rara. Dificultats concentrades a la primera meitat, especialment en un pas. Surt bé.

Mentrestant el Marc i el Jordi es posen directament al millor dels dos 6c+ del sector: El tripartit. El Jordi encadena sense problemes, però el Marc cau al pas clau.

Seqüència del Jordi a El Tripartit (6c+)

Canviem ràpidament al sector de dalt, que ens han dit que és millor i novament quedem amb la boca oberta: és molt més gran i espectacular que el sector de baix i, tot i que potser no és tant desplomat, impressiona encara més.

En aquest sector, escalo tota l’estona amb l’Emili i fem:

-Nanses Ganses: 6b+, 25m (**). La gran clàssica del sector. Jo proposo allargar-li el nom per “Nanses ganses i sobades amb sorpresa final". Efectivament la via va sortint fins al final perquè les nanses, tot i estar molt polides, són tant grans que es segueixen agafant bé, però al final, a un metre escàs de la reunió s’acaben i ni l’Emili ni jo vam ser capaços d’arribar a la cadena. La veritat és que tampoc ens hi vam obsessionar massa perquè quedava molt dia per endavant i moltes vies per fer.

-2xF: 6b, 15m (*). El fracàs anterior, ens fa baixar el llistó i tornem novament als 6bs. Curta, però amb una primera part molt exigent que em fa tibar de valent. Encadeno bastant apurat.

Arnau al 6a+ i Emili a 2xF (6b)

-Cagalàstics: 6b, 18m (**). Probablement la més fàcil del sector: més verticalitat (vull dir que desploma menys) i bona presa sempre. Tanta tibada em comença a fer estralls i novament encadeno més apurat del que m’hagués agradat.

-Terra lliure: 6c, 25m (**). Similar a l’anterior, però més llarga i amb dos passos llargs, molt llargs, massa llargs per mi. L’Emili aconsegueix treure’ls en estàtic, però jo, tot i que me’ls canta, no hi arribo i els haig de resoldre a base de llançaments. No encadeno ja que em penjo a descansar i a mirar-me aquests dos passos abans de fer-los.

-Meriju: 7a, 20m (**). Aquesta via ha estat el gran repte del dia per l’Arnau i el Marc. Tots dos li han fet tres “pegues” i l’han acabat traient: felicitats companys! Jo tinc la sensació que ja no m’aguanto els pets i que em vindrà gran així que decideixo posar-mi en tope-rope. Al final però, m’arrossego menys dels que m’esperava; si no recordo malament només vaig haver de fer un descans. Això sí em van “flaixejar” fins el més mínim detall!

Marc a l'intent definitiu a Meriju (7a) i Jordi a un descans natural de La Llei de Newton (7b+)

El millor botí del dia se l’emporta el Jordi que en aquest sector encadena aquesta via a la primera i a més a més: Esclatasangs (7b) i la Llei de Newton (7b+).

L’Arnau, l’Emili i el Marc són insaciables i encara els queda moral per tornar novament al sector de baix a provar El Tripartit:

-El Tripartit, 6c+, 17m (***). Posats a rebentar del tot també m’hi poso en tope-rope. La trobo “xunguíssima”. Té canto tota l’estona però els passos són molt llargs i desploma molt. Fins a la tercera xapa es deixa fer, però allí hi ha un pas que se’ns entravessa a tots. La veritat és que tots coincidim a dir que és igual o més difícil que el 7a anterior (Meriju).

Seqüència del Marc a El Tripartit (6c+)

En resum: dia fanàtic a tope en el que personalment he tibat com poques vegades ho havia fet!...és el preu d’anar amb quatre bous d’aquest calibre ;)

MAI DIGUIS D'AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ

Si fa un parell o tres d’anys m’haguessin dit que jo acabaria fent el mico pels penya-segats arran de mar no m’ho hauria cregut pas. Però mica en mica m’ha anat picant la curiositat; uns posts per aquí (Jortx, PGB, Tranki, ...) i uns vídeos per allà ...Potser no es tan mala idea! L’empenta definitiva me la va donar un post recent del Ferran Guerrero, on ens presentava una zona que semblava molt adequada per una primera presa de contacte amb el Psicobloc. Aquesta zona és l’Illa Mateua, a l’Escala. El passat dissabte, aprofitant que uns bons amics (l’Albert i la Montse) ens havien convidat a passar el cap de setmana a Calella de Palafrugell, ens hi vam fer cap. La primera sorpresa la vam tenir quan en arribar vam trobar quatre sabadellencs més: el Juanjo, el Josete, el Fernando i l’Eduardo. A la tarda en van aparèixer dos més: el César i el Moisés que venien de Tossa (l’altre punt calent psicobloquero a la Costa Brava).

La segona sorpresa va ser veure que la zona estava plena de reunions amb químics just per sota el camí de ronda. Moltes d’elles al final d’antigues vies equipades amb burins totalment oxidats. Les vies però, es poden fer en tope-rope i la veritat és que tenien força bona pinta. Amb un bon reequipament quedaria un bon sector d'esportiva.

La tercera i última sorpresa va ser l’acolloniment que em va venir a sobre quan em vaig posar mans a l’obra; això de començar a escalar sense corda, en descens i amb una mar força moguda esperant 7 metres més avall em va provocar un cert tremolor. Però de seguida em vaig sentir còmode i en la meva salsa!

La roca és un calcari gairebé perfecte amb boníssimes preses, però degut a l’acció marina i a la seva virginitat de tant en tant es petava algun canto.

La zona la podem dividir en quatre sectors que anomenaré Iniciació 1, Iniciació 2, Sostrets i Cova:

(Foto presa des de sobre del sector Cova)

Ressenya amb les noves vies aquí

Els dos primers només tenen entre 5 i 7 metres i podem accedir-hi amb fàcils desgrimpades i/o travesses de quart grau. Són lleugerament desplomats i amb caigudes 100% netes. Les vies oscil·len entre V i 6a+ i són sectors molt còmodes i fotogènics, vaja, un caramel per iniciar-nos en el tema.

Josete i Juanjo a la travessa d'accés per l'esquerra del sector Iniciació 1

El meu debut psicobloquero en aquest sector

Juanjo i Eduardo i l'accés per la dreta

El sector Sostrets, vindria a continuació del Iniciació 2, des d’on hi podem accedir amb una travessa una mica més complicada (V/V+). Creiem que aquest sector era verge i que per tant el Josete i el Juanjo, que van ser els primers en posar-s’hi, van fer unes quantes primeres, totes elles entre 6b i 6c i d’uns 10 a 15 metres, que ja deu n’hi do per anar a pèl!

Josete i Juanjo obrint vies al sector Sostrets (6b-6c) i jo mateix a la "primera repetició"

Finalment, a continuació i pràcticament en front dels anteriors, tenim l’espectacular sector de la Cova.

Josete al sector Cova i Juanjo al sector Sostrets

Al final tots vam escalar fins a deixar-nos-hi la pell (alguns en sentit literal!), així que si expliqués totes les batalletes no acabaria mai. Simplement us deixo unes quantes imatges i us animo a treure-hi el cap perquè la zona té encara moltes línies per descobrir!.

Pere i Albert a la travessa d'accés al sector Iniciació 2

Apurants els últims cartutxs

COVA DE L'ARCADA I DESDENTEGADA DE PROPINA

Per aquest diumenge el pla era molt senzill: anar a buscar l’ombra i com més a prop millor que per la tarda es preveien tempestes. La solució, com gairebé sempre, Montserrat. Només feia tres setmanes de la meva última visita a la Cova de l’Arcada però ja tenia ganes de tornar-hi. Allí trobaríem la desitjada ombra fins a les dues i després canviaríem a la Desdentegada. Aquests eren els plans, i els actors: la Gemma, el Pol, la Carlota, el Marc, la Nesa i jo mateix.
Enfilem cap a la Cova de l’Arcada amb un cel bastant amenaçador i una humitat altíssima que ens fa suar de valent durant l’horeta d’aproximació. Un cop allí coincidim amb la florinata de la blogsfera: Òskar, Jortx, Salva i Zombi.

Zombi a Pit i Collons (7a+) i les vies 17 a la 26 de la Desdentegada

La Nesa i jo ens quedem a les primeres vies que trobem; les de l’esquerra i faig:

-Pas a pas: 6b, 30m, (**). Em poso directament a aquesta via perquè de fet no tinc res més fàcil a triar si no vull repetir la Debutants que ja vaig fer fa tres setmanes. L’inici és molt vertical, fi i amb passos llargs. La resta de la via és la típica placa de continuïtat i finura montserratina...potser massa finura i tot pel meu gust! Acabo la via força cansat i amb els peus traient fum. La Nesa s’hi posa en tope-rope però a la tercera xapa ja en té prou...ha estat un començament massa explosiu!

-Namaste: 6b+, 28m, (***). En aquesta ja començo a fruir. El començament és més relaxat, i tot i que després s’han de superar dos petits bombos té bastant millor presa que l’anterior. Francament trobo més 6b+ la primera que aquesta, però potser és que m’ha enganxat fred. Aquí la Nesa arriba a la cadena en tope-rope, després de lluitar més d’una hora. Ha quedat rebentada pobra!

-Microones: 6c, 28m, (**). Aquesta és meu el projecte del dia. Li poso les cintes al baixar de l’anterior, i em fixo, tal com m’havia comentat la Gemma, que coincidint amb el tram clau hi ha un xapatge potencialment perillós per caiguda sobre repiseta. Decideixo solucionar el tema posant un “escalèxtric” a la xapa en qüestió. De passada assajo la seqüència. Per una banda dubto en fer-ho perquè sé que si llavors encadeno la via no serà a vista, però, per altra banda, aquestes vies em deixen tant rebentat de peus que sé que si fallo a la primera probablement no hi haurà segona oportunitat. Descanso una estoneta i a per ella. El tram clau coincideix amb la superació d’una panxeta i la posterior placa vertical, els passos són força llargs i els cantos petits i cap de bo del tot. Passo súper apurat,...sort que l’he assajat! Ja està, per avui jo ja em dono per satisfet!

A la tarda anem a buscar l’ombra i alguna via més adequada per la Nesa a la Desdentegada, i fem les llarguíssimes i ja clàssiques 14 (V+) i 12 (6a+), aquesta última a l’esprint perquè tenim els trons a sobre!

La Desdentegada des de la Cova de l'Arcada

TARTAREU

El passat dissabte vam fer la nostra primera visita a aquesta escola lleidatana i la impressió que ens vam emportar va ser molt bona, ens va agradar pràcticament tot: la roca, l’equipament, les vies, la tranquil·litat de l’entorn i l’ombreta que hi fa a partir de la una. De fet, la paret és molt llarga i fa algunes raconades on tenim ombra tot el dia. La roca és un calcari gris o vermell amb força formacions tipus xorrera, forats cantelluts, llastretes, etc. Tot i la seva qualitat, precisament la gran quantitat d’aquestes formacions, fa que a vegades es trenqui alguna coseta, però molts dels cantos potencialment perillosos estan sikats.

Les vies són completament verticals o desplomades, fins i tot els pocs V+ que hi ha tenen algun pas que tira enrere ( això va ser l’única cosa que no va agradar a la Nesa !) i fan entre 15 i 20 metres com a norma general. En aquesta primera visita ens vam decantar pels sectors superiors o de la dreta on hi ha més vies fàcils i vam fer:

-El merengue: V+, 12m , (**). Aquesta via, juntament amb les seves veïnes que comentaré a continuació, constitueix una bona opció per una primera presa de contacte amb les característiques de la zona. Curteta, però amb tot tipus de preses i ja un pas de tibar força.

Nesa en aquesta via

-Goriles a la sabina: V+, 12m , (**). Pràcticament idèntica a l’anterior.

Nesa al peu d'aquestes vies i obrint la Goriles a la sabina

-Divertió: 6a, 12m , (**). I més del mateix, però aquí ja hi ha més d’un pas de tibar.

-La berruga assassina: 6b, 12m , (**). Ara, a la tibantor, s’hi afegeix una mica més de finura al pas clau.

-Frenesí al tambó: 6a+, 16m , (***). Espectacular diedre desplomat amb cantos genials tota l’estona.

-Blow job: V+, 19m , (***). Un dels cinquens més espectaculars que he fet. Ressegueix tota una aresta-xemeneia adossada a la paret principal (veure foto inicial del post), al principi pel mateix fil, al mig per dins i a dalt per la mateixa paret principal després d’haver fet un pas al buit.

Seqüència a la Blow Job

-Johnny Babuchas: 6b, 17m , (***). Placa desplomada plena de bones preses i forats. L’únic secret és tenir pila suficient ...i no equivocar-se de canto quan aquesta pila s’acaba!

Jo mateix a Johnny Babuchas (6b)

-Cuina lleugera: 6c+ , 17m , (***). El gran repte del dia. L’equipo al baixar de l’anterior i després de veure com m’ha costat la Johnny Babuchas decideixo provar-la en tope-rope. Tibada constant per arribar a una última secció més desplomada, amb passos més llargs i algun canto “romillo”. No encadeno, tot i que tots els passos acaben sortint. Després de descansar mitja horeta li faig un segon intent, però la cosa va pitjor, se m’han acabat les forces!

BUSCANT OMBRETA AL FARAÓ DE BAIX

Aquest pont de Sant Joan no ha estat gaire productiu “escalatoriament” parlant, i és que estem en ple bullici d’exàmens; jo els de final de curs a la uni i la Nesa una cosa molt més seriosa i estressant: les oposicions per mestre de primària. El diumenge però, donem un descans a les nostres neurones i anem a recarregar piles tot escalant una mica. Ens acompanya el Joan i anem a la zona del Faraó de Baix. Aquesta zona és una bona opció pels dies calorosos, ja que a la banda dreta tenim ombra al matí i a l’esquerra a la tarda, amb tan sols cinc minutets de trasllat entre les dues.

Un escalador a les noves vies del Bloc del Camí i Joan a l'Aresta Escofí

Arribem els primers però sembla que molta gent ha fet el mateix raonament i al cap d’una horeta el sector dret està saturat. En aquest sector predominen les vies fàcils i ben equipades, però són molt discontínues i les reunions són bastant precàries; no perquè no siguin segures sinó perquè a la majoria hi ha simplement dos parabolts units per una baga i si tenim sort algun mallon. En cas contrari li haurem de deixar nosaltres. No acabo d’entendre la causa d’aquesta precarietat, quan és una zona ideal per la iniciació i cursets!. Aquí escalen sobretot la Nesa i en Joan. Fem (numeració guia Montserrat Sud):

-Via 5 + via 14: V, 35 m., (**). Dificultats concentrades a l’inici força vertical i fi. A partir de la tercera xapa es converteix en una fàcil rampa fins arribar a una lleixa amb reunió opcional. El tram que segueix a continuació és molt més vertical i amb una roca boníssima plena de grans còdols. De fet, tenim tres opcions per continuar: una de 6b, una de V i una de IV+. En aquesta ocasió triem la del mig. L’esquema d’aquestes vies sempre és el mateix i si volem empalmar els dos llargs és indispensable corda de 70 i posar cintes ben llargues al tram de la rampa i la lleixa.

Joan als trams inicial i final d'aquesta via

-Via 7 + via 15: IV+ , 35m (**) . Característiques idèntiques a l’anterior.

-Via 4 + via 12: 6a i 6b, 35m (**). Tinc ganes de provar unes vies que hi ha al tram superior de la paret però a l’esquerra de les anteriors. Faig l’accés per la número 4, un 6a amb una entrada vertical i finíssima que m’enganxa una mica fred. Al tram rampós ens podem anar desviant cap a l’esquerra seguint els parabolts (la guia no ho reflexa així) per anar a buscar les vies 10, 11 o 12. Un cop a la lleixa em decideixo per la 12, un 6b d’un sol pas a l’inici per superar un petit desplom amb preses boníssimes, tant que no em sembla pas 6b!. Atenció: corda justíssima !

-Aresta Escofí (L1+L2), V+, 35m (***). Sens dubte la perla del sector. Primer llarg en diagonal fàcil cap a l’esquerra per anar a buscar la magnífica placa superior: festival de verticalitat i grans còdols montserratins. Preveure un parell de cintes molt llargues pel tram de la reunió si la volem fer en un sol llarg.

Ja fa estona que ens toca el sol i a més jo tinc un “projecte pendent” al sector esquerra així que ens traslladem:

-Insubmissió, 6b+, 30m (***). Preciosa via de fina placa vertical amb la superació de tres petits sostres. Pura continuïtat i assegurances força allunyades (si no recordo malament només 8 en 30 metres). No l’encadeno a vista ja que les excursions entre xapes em fan massa respecte i m’hi entretenc massa, però la deixo muntada amb uns quants “escalèxtrics”. Al cap d’una estona l’encadeno amb menys problemes dels previstos. Com canvien aquestes vies montserratines al flash,...i amb “escalèxtrics”!

-Boicot, V+/6a, 15m (***). Mentre descanso per l’intent definitiu a l’anterior, al Joan l’atreu aquesta estètica fissura-diedre. Via molt atlètica i amb les xapes també força separades. Al Joan el coco li juga una mala passada i decideix deixar-ho còrrer a la meitat. Em toca pujar a mi, així que intento fer-ho el més ràpid possible perquè la Insubmissió m’espera amb les cintes posades. Després en Joan la puja en tope-rope sense masses problemes.

Bon balanç per un dia: hem oxigenat el cervell, la Nesa ha fet de primera després de gairebé dos mesos, jo m’acosto novament al 6c després de la lesió i el Joan continua agafant-li el gustet a Montserrat!

Us deixo, per acabar, un vídeo del tram mig de la Insubmissió (6b+):

COVA DE L'ARCADA

Després d’un grapat d’anys escalant i infinitat de visites a Montserrat, encara no havia anat mai a una de les millors zones d’escalada esportiva del massís: la Cova de l’Arcada. Primer per manca d’informació (ja és de sobres coneguda la fama de “secretiu” del sector i la omissió per desig exprés de l’equipador a la guia de Montserrat Sur). Després perquè no tenia el grau (totes les vies són a partir de 6b excepte un 6a). Aquest diumenge hem anat amb el Joan a saldar aquest deute pendent amb la muntanya i amb la meva consciència. De fet, ara d’informació gairebé en sobra, ja que podeu trobar fins a tres versions de ressenyes a la xarxa: dues a Kpujo (a través del mapa i a través de l’apartat vies noves) i les del Fernando. De totes aquestes ressenyes les més completes són aquestes últimes, però tot i així, comparant les unes amb les altres, hi ha algun ball de vies, graus i noms. De moment, de la zona on hem estat nosaltres, us penjo una petita actualització amb els noms i traçats correctes i amb el grau que modestament m’han semblat i que coincideix bastant amb lo publicat fins ara (la numeració és la del croquis d’en Fernando):

Respecte els noms estan gairebé tots pintats a peu de via. L’escalada i la roca m’han semblat bastant similars a les de la Desdentegada: vies llargues i finetes amb algun forat o tomàquet de tant en tant que resulten providencials i gustosíssims d’agafar!,...vaja continuïtat montserratina a tope. Una advertència però, a la zona de la via Debutants els parabolts estan força allunyats (només 8 en 25-27 metres de via a les quatre vies d’aquest pany de paret). Després de fer una passejada per tots els peus de via de la zona, puc dir però, que aquesta no és la tònica general, però sí que allunyen més que a la Desdentegada. La majoria de vies transcorren per unes plaques immenses, molt verticals i són molt espectaculars i estètiques.

Escaladors a les magnífiques plaques del sector Eh Petrel

Bé doncs, avui lògicament , com a primera presa de contacte amb el sector hem començat per les vies teòricament més assequibles:

-Debutants, 25m, 6a, 8 parabolts (***): Realment la més fàcil del sector, però no us confieu, és llarga, fina i amb excursions considerables entre xapes!

-Brut Natura, 25m, 6a+, 8 parabolts (***): Similar a l’anterior però un pelet més difícil, degut a una mica més de verticalitat al tram central. (foto inicial article)

-La Tramuntana, 25m, 6b, 8 parabolts (***): Aquesta via no surt a cap de les ressenyes publicades fins ara amb aquest nom i hi ha certa confusió amb la Brut Natura. El grau que proposo de 6b es basa en que és un xic més difícil que l’anterior però més fàcil que la següent (Plus de Perillositat, aquesta sí un 6b+ consolidat a totes les ressenyes). Aquesta via continua amb la tònica d’excursionetes entre xapes, però amb un afegit més: la primera està a 6 o 7 metres del terra!. Per sort, en baixar de la Brut Natura he tingut la prudent idea de posar alguns “escalèxtrics” i deixar la corda passada per la primera xapa. Al final encadeno sense masses dificultats.

-Plus de Perillositat, 25m , 6b+, 8 parabolts (**): Potser la pitjor de les quatre. Un pèl sinuosa i amb algun tram de roca no tan bona com les seves veïnes. Molt bona en qualsevol cas. Entrada finíssima i molt vertical que et deixa tocat per la resta de la via. Novament primera xapa a Can Pistraus i novament repeteixo “operació escalèxtrics i primera xapa passada”. Encadeno bastant apurat.

Joan i Pere a la via Aresat Brucs (6b/6b+)

-Aresta Brucs, 31m , 6b/6b+, 13 parabolts (***): Canvi de sectoret per fer aquest viot clàssic de la zona. Entrada fina i vertical amb alguns forats salvadors, però un xic sobats i difícils de veure pels peus. A partir de la tercera xapa festival de continuïtat amb roca cada vegada més bona. Encadeno amb els peus traient fum!,...per avui ja n’hi ha prou!

El Joan ha fet les mateixes vies però de segon i amb algun descans als 6bs, però el més important: per primera vegada a Montserrat no s’ha queixat de la roca !!!...li estarà començant a agafar el gustillo a la muntanya màgica????

Dos "xais" perduts a la Cova de l'Arcada

SUMMER AFTERNOON SESSIONS '08 (1): EL GRUYERE

Aquest passat dijous hem començat les sessions de tarda a Sant Llorenç. El sector triat ha estat el Gruyere a la Font Soleia i la meva parella de ball el Marc, tot i que un cop allí coincidim amb altres coneguts (Blanca, Moisés, Cesc,...). La tarda està amenaçadora amb trons i ruixats per tot arreu, però nosaltres, un cop més ens en lliurem miraculosament. Això sí, de tant en tant, entre nuvolada i nuvolada els raigs de sol s’obren camí i donen una llum espectacular a les Castellasses.
La tarda no ha estat molt productiva que diguem, però vaja, menys ho hagués estat a casa. Comencem per la ja clàssica per escalfar Pa i Trago, un V+/6a preciós que mai em cansaré de fer. L’amenaça constant de pluja i el fet que altres vies estiguin ocupades, fa decidir al Marc de posar-se directament a Amateurs (variant de sortida dreta) , un 6c+ , que l’any passat ja vam provar sense èxit i amb unes quantes volades coma resultat final. Un cop més el Marc s’encalla al mateix lloc, la penúltima xapa, on torna a caure un parell de cops, sentint la impotència de tenir la xapa als morros i ser incapaç de deixar-se anar d’una mà per poder xapar. Per sort, en Moisés es decideix també a provar-la i després de dues caigudes més (veure vídeo aquí) aconsegueix encadenar el pas.

Marc i Moisés poc abans del pas clau del 6c+

Amb tot això se’ns ha fet molt tard i jo decideixo anar a la dreta del tot de la paret a provar Quan farem grau (6a+/6b) , una de les poques vies assequibles de la zona que encara no he fet. A la primera m’hi entretinc molt perquè em costa veure els picats del primer tros i acabo penjant-me a descansar. Després de descansar continuo fins dalt i la deixo muntada per tornar a provar-la més tard. Mentre descanso el Marc torna cap al seu projecte, però torna a encallar-se al mateix lloc. Per sort, ara té la cinta posada i pot solucionar el tema amb un A0.
Ara sí, torno a la meva via i surt sense masses problemes; com canvia a Sant Llorenç escalar a vista o no !!!
Ens estem quedant ja sense llum, així que toca retirada. A mi encara m’espera una sorpresa final: al arribar he tancat el cotxe amb la clau a dins sense adonar-me’n i ara no hi puc entrar ...Trucada d’emergència: “Nesaaa, amor meu, guapa, tresor,...m’he quedat tirat als dipòsits de Matadepera, em pots portar la clau de recanvi del cotxe, pliiiis???” Total, arribo a casa a les onze de la nit amb el magre balanç de dues vietes encadenades,...però només és el començament, hi hauran moltes tardes d’estiu ;)