Recordo que fa uns
anys, quan estudiava per mestre a la uni, vam fer una activitat d’aquestes tant
modernes on per parlar de la nostra personalitat havíem d’escollir un lloc
geogràfic de Catalunya amb el qual ens sentíssim identificats. Jo no ho vaig
dubtar gens: vaig escollir el Priorat.
Els que aneu seguint aquest bloc ja sabreu que almenys un cop a l’any no puc
evitar d’anar-hi, tot i que ens queda a més de dues hores de casa. I es clar,
un desplaçament tant llarg convida a reservar-se els ponts per aquesta
peregrinació anual. El passat “Puente de la Hispanidad”
(...perdoneu, és que com a bon mestre començo a fer pràctiques en el bonic art
de “españolizar” als lectors) vam prendre la nostra dosis de roca, paisatges i
gastronomia prioratenca. Aquest cop ens vam centrar en el Montsant i alguns dels seus sectors més amagats i poc coneguts. Van
ser quatre dies gaudits al 100%, tot i que sense encadenaments destacables ja
que el nostre estat físic era bastant lamentable: tant la Nesa com jo sortíem dels
típics encostipats i grips de torn.
DIVENDRES (12/10/212) – CABACÉS, SECTOR LO PAREDON
Tot i les nostres
múltiples visites a aquesta tranquil·la escola, encara no havíem visitat mai
aquest sector, que és un dels principals: 29
vies molt ben repartides en el grau (de V+ a 8b) i també en l’estil
d’escalada, tot i que predominen les plaques tècniques de foradets, regletes i
“patates”. Com passa a la veïna Margalef, a les vies més dures el grau ve donat
per entrades explosives en marcats desploms que donen pas a plaques més
verticals o fins i tot tombadetes.
Com que fàcil,
fàcil, no hi ha res comencem el dia fent un parell de vietes al Totxo dels Bombers (sector Els Tormegals),
just al costat d’on saparca el cotxe:
Capitan Trueno (V+) i Cagant llets (V), les dues boniques i
sobre bona roca, però la segona amb xapes força lluny per ser una via
d’niciació (només 3 en 10 o 12
metres!).
Nesa a Capitan Trueno (V+) i jo a Il Brigadiere Maestri (6b+)
En dos minuts
d’aproximació ens plantem ja a Lo
Paredon i comencem per:
-Rododèndrom, 6a+, 25m, (***).
Bonic, variat i divertit esperonet, que a vegades s’escala pel seu fil,
d’altres per la placa de l’esquerra.
-Estimbamatxos, 6b, 25m, (**).
Veïna de l’anterior per la placa de l’esquerra. En general més fàcil però amb una entrada força rara i tècnica que li dona el grau.
Estimbamatxos (6b)
-Il Brigadiere Maestri, 6b+, 20m, (***). Placa de forats
seguida d’un diedre perfecte. Assegurances llunyet. Molt bona.
-Jo sóc un cabró, V+, 12m, (**).
I deu ni do com n’és de cabrona! Plaqueta que es va posant dreta on no regalen
res.
-Tinderticks, 6c+, 25m, (***).
Puja el grau i això aquí vol dir que toca apretar de valent a les tres primeres
xapes: seqüència explosiva, bloquera i amb forats dolorosos on resulta força
difícil parar-se a xapar. La placa que segueix a continuació tampoc permet relaxar-se
tot i que la dificultat ja minva considerablement. Encadeno al segon intent (al
final resultarà l’encadenament més destacable del pont!).
DISSABTE(13/10/12)-LA MORERA DE MONTSANT, SECTOR LA GRALLERA
En realitat seria
més correcte parlar de microsectors de La Grallera, ja que la zona està composta de
diversos sectorets bastant separats amb 3 o 4 vies a cada un, situats a banda i
banda del Grau de la Grallera. L’excepció és el sector 3.5.5 de la Guia del Montsant,
on tenim 8 vies. La principal gràcia del lloc és escalar en un indret inèdit,
on molt poca gent escala, i gaudir dels paisatges impressionants del Montsant.
Aquí destaquen les Agulles del Rei i la Reina.
Però si ens cenyim
als aspectes purament escalatoris el sector ens dóna una bona clatellada,
sobretot perquè trobem el grau ajustadíssim i les assegurances llunyíssim.
Tal com havíem fet
el dia abans, per tal que la Nesa
pugui escalar quelcom del seu grau, comencem el dia al proper sector del Grau de l’Agnet (3.6.1 de la guia) on
fem La raja d’Ugidus (V+) i Sandrina (V+). Jo les trobo força bones, interessants i exigents pel grau, però cal parar atenció a algun tram de roca ja que es veuen
molt poc tocades.
Passem ja al sector
principal de La Grallera on fem:
-Aurea, 6a (per mi 6a+), 15m,
(**). Curteta però resultona. Comença per una placa tombadeta de forats típica
del lloc i acaba amb un bombo força interessant i divertit.
-Papeo, 6a+ (per mi 6b), 17m,
(**). Similar a l’anterior, però amb un punt més d’exigència, sobretot a la
placa inicial que és més vertical. (foto dreta).
-Aristóteles, 6c+ (per mi 7a/7a+), 20m, (**). El meu projecte del dia, per sort es pot muntar des de
l’anterior ja que les assegurances allunyen molt (crec recordar que només hi
havia 5 parabolts en 20
metres!). La via és infernal i molt física: una placa desplomada de
forats força allunyats i cap d’agraït (o són massa dolorosos, o són massa
roms!). Li dono dos intents per orgull, però al primer ja veig ben a les clares
que la via em supera.
Aristóteles(6c+)
-Els Ploramiques, 6b (per mi 6c/6c+), (**). Això és el que semblo jo fent aquesta via: un bon ploramiques!
Potser esgotat pels dos intents a l’anterior, però en aquesta torno a flipar
amb la distància entre xapes i amb lo ajustat del grau. Novament dos intents
sense èxit. Feia molt temps que un 6b no em tombava! Això sí, la via és una
bona placa vertical de forats i patatetes made
in Montsant.
Agulles del Rei i la Reina amb llum de capvespre.
Marxem amb la cua
entre cames, però malgrat tot satisfets per haver descobert aquests raconets i
pensant que tot el que no va a la
llibreta va al bíceps.
DIUMENGE (14/10/12) – SIURANA, SECTORS ESPERÓ PRIMAVERA I
VOLTANTS
Fem una pausa de
Montsant i canviem els forats i les patates, per les regletes siuranenques.
Tinc un objectiu fotut entre sella i sella: la Viagraman (7a) al Sector El Pati, però està
clar que en aquest sector no puc escalfar amb res i la Nesa ni tan sols pot escalar.
Així que comencem el recorregut pel sector Can
A Prop, on la Nesa
escala Kuka (4+) i Kuko (5). Continuem cap a l’Esperó Primavera:
-Marieta de l’ull viu, 6a+,
(***). Preciosa via que combina placa
siuranenca amb una fissura bavaresa de les de gaudir de valent. Un tram una
mica bloquero a la part superior li dóna un toc de picantor però li trenca una
mica la homogeneïtat.
Marieta de l'ull viu (6a+)
-Lamparós toca el dos, 6b+, (**).
Placa de continuïtat sobre regletes i fissuretes laterals. La via és força
exigent i requereix a parts iguals tècnica i pila.
-Volta i volta, 6c, (*). Segueix
majoritàriament una fisura diagonal que en alguns trams es torna cega i que cap
al mig té un pas molt llarg i sobat força lleig i desagraït pel meu gust. Ni
surt ni m’hi mato gaire...Segueixo pensant en la Viagraman!
Continuem el
recorregut i ara parem al Cargol on
fem el L1 de la Purgandus populus (6a): una bona placa de regletes en un lloc espectacular.
I ara sí, arribem
al Pati i em comencem a venir
fantasmes al cap: estic envoltat de lolos
que parlen llengües rares provant vies de jo què sé quins graus i que fan
servir el “meu projecte” per escalfar...I a sobre comencen a caure gotes! Però porto
tot el dia pensant en aquesta via i ara no em rajaré:
-Viagraman , 7a (...diuen que fàcil!), 30m, (*****). 4 xapes intenses d’escalada poc siuranenca amb fissures
laterals, i cantos plans et porten al descans somiat; un balconet que et permet
seure i recuperar tant com vulguis. I ara sí, comença una placa vertical de
continuïtat amb foradets, regletes i alguna bona fissura bavaresa. El tomàquet
es concentra en un xapatge poc afortunat (un pam més avall solucionaria el
problema) i el pas següent que és el més bloquero de la via. Aquesta seqüència
em tomba durant el primer intent, però després de penjar-me per descansar surt
bé. Acabo de posar cintes fins a dalt i baixo a descansar una bona estona. Al
segon intent me les prometia molt felices, però arribar al descans ja em costa molt
més que el primer cop. Ja veig que em faltarà pila per encadenar els 20 metres de via que
encara em queden i efectivament la seqüència punyetera em torna a noquejar. Un
altre dia serà!
DILLUNS (15/10/12) – MONTSANT, SECTOR CARRASCLET INFERIOR (RACÓ DELS BOIXETS)
A aquest sector li
tenia moltes ganes. Qualsevol escalador que hagi anat d’excursió pel Montsant i
hagi passat per aquesta zona no haurà pogut evitar pensar : jo aquí hi haig de venir a escalar algun
dia! Finalment aquest dia va arribar i tal com prevèiem només l’excursió
per arribar al sector ja val molt la pena.
La Serra Major del Montsant. D'esquerra a dreta: Grau de l'Agnet, la Falconera, Barrots/Balcó del Priorat i Racó dels Boixets (el nostre objectiu).
Però és que a més l’escalada també
resulta excepcional. Les vies són llargues, ben equipades i amb una roca molt
agraïda i generosa en patates i forats menys dolorosos que en altres zones
veïnes. L’únic inconvenient és que pillem un dia força fred i ventós i el peu
de les vies de la dreta, (les fàcils) sembla una nevera!
-Carrasclet, 6a, 30m, (*****).
La més fàcil del repertori. Per fruir de valent i ideal per escalfar, tot i que
amb el fred que carda la Nesa
hi queda més aviat congelada!
-Diedro, 6b, 25m, (***). Ens
movem cap a l’esquerra buscant el solet i fem aquesta altra clàssica del
sector. El nom ja ho diu tot. Molt bona i millor roca del que aparenta des de
baix.
-Fa goig, 6c+, 25m, (*****).
Potser la via equipada amb més alegria del sector (només té 8 químics, quan les
seves veïnes en la mateixa llargada en tenen 12 o 13). Per sort es pot equipar
al baixar de l’anterior i m’hi poso algun “escalèxtric”. La via és una placa
lleugerament desplomada farcida de bons forats...Pura pila i vista per
endevinar quins són els millors. Alguna de les dues coses (...o les dues) em
fallen i no encadeno!
-Xino-xano (o això crec, ja que
costa bastant identificar les vies en aquest tram de paret), 6a+, 30m, (***). Similar a la Carrasclet, però
bastant més exigent, sobretot la primera meitat.
En Jon, un company basc, gaudint de valent amb un dels molts 7as del sector.
Decidim posar fi a
la jornada tot fent el retorn pel Grau
del Carrasclet, el Balcó del Priorat
i el Grau dels Barrots, segurament
una de les millors excursions que es pot fer al nostre país, que encara resulta
més espectacular amb les llums del capvespre...Això sí: no apte per gent que
pateixi vertigen!
La història de Murs (o Coves de Vinromà, municipi al qual pertany la paret) és ben
curiosa. Tot va començar l’any 1994 gràcies al tristement i recentment
desaparegut Sebastià Colomé. Aquest
escalador hi va equipar unes 25 vies, però ho va fer amb una mentalitat molt
“clàssica” (6cs de 25
metres amb 4 o 5 xapes!) i es clar eren molt pocs els
que s’atrevien a repetir les vies. La zona va caure en l’oblit, tot i intuir-se
clarament el seu potencial des de la carretera que uneix Coves de Vinromà amb Alcalà
de Xivert. Des de llavors algun equipament esporàdic fins que el 2008 en
Luichy hi va equipar mitja dotzena de vies i la cosa va començar a revifar. El
següent personatge clau va ser en Quique Morellà (un tal Pinxo
, pels amics!) que amb el vistiplau d’en Sebastià, va reequipar i
“esportivitzar” la majoria dels seus itineraris. A partir d’aquí el boom ha estat total. Els escaladors
locals van reaccionar i actualment ja compta amb un centenar de vies. A la guia Escalada en
Castellón, apareguda el 2010, només n’hi havia 36! I la cosa sembla que
seguirà creixent ja que les últimes ressenyes publicades
a la web de l’ajuntament fa pocs mesos ja tornen a quedar curtes!
-Aquel 29 de mayo, 6a, 25m, (***).
Excel·lent placa de llastres. Molt divertida.
