PER FI SIURANA A FONS

SIU-RA-NA…fa uns anyets aquest nom em posava els pèls de punta. Tot i el seu renom mundial, per mi aquesta escola resultava inabastable. Les poques vies fàcils que havia provat, o estaven molt sobades (Can Marges i Can Melafots) o tenien les assegurances molt allunyades. Entre aquestes primeres visites, fa més de 15 anys, i avui el meu únic bagatge a Siurana eren un parell de dies al Grau dels Massets.

El recentment reformat i reinagurat Refugi Ciríac Bonet.

Afortunadament jo he millorat com escalador i Siurana ha crescut exponencialment. Actualment 60 sectors i més de 1200 vies ofereixen possibilitats a pràcticament tothom. Malgrat tot, crec que Siurana i els seus equipadors han sabut conservar la seva aureola d’escola exigent; el grau està colladet (...però no ofega!) i les assegurances t’obliguen sempre a escalar i anar bé de coco.

Aquest pont del Pilar (...sí ho sento, alguns privilegiats teníem pont! jejeje) hem començat a posar remei a la nostra ignorància siuranenca. Han estat 4 dies d’escalada molt ben aprofitats, i si no els hem exprimit més ha estat per culpa del mal de dits i de la calor. Aquest últim factor ens ha condicionat molt, tant en el grau màxim assolit, com en la tria de sectors:

DIA 1 (09/10/2011): L’HERBOLARI

Aquest és un dels sectors que més ha crescut els darrers anys. Accés i peu de via molt còmodes, roca excel·lent i 20 vies entre el V+ i el 7c+. M’atreviria a qualificar-lo com a sector imprescindible si ens movem entre el 6a i el 7a, i malgrat tot encara no és gaire freqüentat. Aquí fem:

-Azukiki, 6a, 20m (***). Bona via de placa amb un començament força atlètic. Compleix bé la funció d’escalfament.

-DJ. Pallús, 6a+, 25m (***). Més llarga i variada que l’anterior. Placa d’anar-s’ho mirant. Començament una mica expo, ja que cal fer un flanqueig a la dreta quedant sobre un vuit d’uns 10 metres abans de xapar la primera.

-Via del Paquín, 6b+, 25m (**). Bona via de placa i regletes amb una secció sensiblement més dura i bloquera, coincidint amb la superació d’un sostret.

-Via 12 (de la nova guia), 6a, 20m (***). Llarga via de placa molt disfrutona.

-Romaní, 6b, 20m (**). Més del mateix, però aquesta té alguns passos força fins. Començament per un arbre i primera xapa molt alta.

-Aquí hi ha marro, 6c (6c+ a la guia del Toni Arbonés) (*****). Fantàstica via de placa vertical de regletes i foradets, amb una traca final apoteòsica: els millors forats arriben quan més els necessites. Molt tècnica. Viot!

Apurant les últimes llums a l'Herbolari amb la lluna sobre Siuranella sud.

DIA 2 (10/10/2011): CORRAL NOU

Sector ja força conegut i concorregut malgrat ser bastant nou (es va començar a equipar el 2003 i ampliat en una segona fase el 2008). En realitat estem parlant de varis subsectors que ofereixen gran varietat d’estils i graus. Difícilment no hi trobarem el que busquem. Algun inconvenient? Doncs per nosaltres va ser la calor, ja que fins ben entrada la tarda no vam rebre l’ombra. Ens vam centrar en el sector “El Ditot”:

El Ditot i a la via Gurú (6b+).

-Delirium, 6a, 25m (***). Una via força llarga, divertida i variada, amb tot tipus de cantos, però sempre bons. Requereix alguna tibadeta considerable de laterals. Bona per escalfar.

-Faktoria, 6a+, 25m (*). Aquesta m’agafa desprevingut i poc concentrat i de cop i volta em veig pillat en un pas de bloc que no m’he mitrat bé...em penjo!. No m’ha agradat, l’he trobat discontínua , bloquera i dura pel grau.

-Pitxuti 4, 6b, 25m (**). Una via “rareta” però força bona. Abunden els cantos plans i les regletes romes. Al lloro amb algun flanqueig i algun “aleje”.

-Am nyam nyam, V+, 18m (**). A la Nesa se li entravessa i em toca pujar a mi. Ressegueix una fissura i déu n’hi do com s’ha d’apretar pel grau.

-Gurú, 6b+, 32m (*****). 32 metres de viot de dalt a baix! Variada,tècnica i exigent, tant mentalment com físicament. Arribada a la R. molt tensa, ja que quan més fos vas més allarga el xapatge...Personalment em vaig jugar la volada del segle, però és que quan la darrera xapa et queda 3 metres per sota els peus i vas amb la reserva no tens més remei. Va sortir bé la jugada!

-Gradient, 6c, 18m (**). Aquesta via es troba al subsector “Corralet”. Un sectoret completament penjat, on només començar les vies ja et trobes amb el cul a l’aire. La via és molt espectacular, però la trobo duríssima pel grau. M’arrossego de xapa a xapa!

DIA 3 (11/10/2011): SIURANELLA

Probablement la zona més de moda actualment a Siurana, i no és d’estranyar: són metres i metres de balconades amb tàpies de fins a 80 metres. Centenars de vies espectaculars, això sí: res fàcil!

Espectacular i còmode peu de via de la Siuranella Central, amb l'Herbolari al fons.

Nosaltres comencem per Siuranella Central, perquè segons la nova guia, les vies de l’esquerra tenen ombra fins al migdia. La veritat és que arribem a les 10:30 i la majoria ja estan al sol. Per sort bufa ventet i encara podem fer un parell de vies:

-Arròs de llamàntol, 6a, 35m (***). Llarguíssim diedre fissurat, que exigeix tècnica i destresa en el tema. En cas contrari es pot convertir en un autèntic “via crucis”.

-Festa major del 78 (L1), 6a, 25m (**). Primer llarg d’una clàssica del 1978 que encara conserva una roca súper adherent.

Al migdia decidim canviar a Siuranella Est buscant l’ombra. Un altre sector imprescindible si escalem per sobre del 6b:

-Border Line, 6c, 30m (***). Segons la nova guia és una via assequible en el seu grau. La veritat és que jo l’haig de lluitar a mort, però per sort té un bon repòs a la meitat que cal aprofitar. Molt bona, festival de regletes i foradets.

-Mucho Papito, 6b, 20m (***). Relaxat i content per l’èxit anterior em poso en aquesta per acabar el dia tranquil·lament i acabo penjant-me en un pas on m’equivoco de banda. Els tres dies a Siurana i la calor comencen a passar factura: tant a la Nesa com a mi ens fan molt mal els dits.

Siuranella Est i a la via Mucho Papito (6b) d'aquest sector.

Un escalador fent una cursa contra el sol a la via Crosta pànic (7a+) del Pati...Va perdre!

DIA 4 (12/11/2011): ESPERÓ PRIMAVERA I L’APARADOR

El Pati + El Cargol + Esperó Primavera.

Avui ens acompanyen la Gemma i el Pol que han baixat des de Sabadell. Comencem el dia a l’arxipopular Esperó Primavera aprofitant la fresca matutina. Vaig directament al gra i faig:

-Penitenciagite, 6b, 20m, (**). Comparteix entrada amb la via més fàcil del lloc (Primavera V+) i potser per això està força polida de peus. Després s’arregla i esdevé una bona placa siuranenca amb un pas difícil de llegir a vista per superar un bombet final (no sé si donar les gràcies o cagar-me amb qui va deixar la cleca delatora!).

-Berberechín fibrao, 6b+, 22m (**). Entrada tensa i atlètica fins la quarta xapa i després tràmit fins la cadena.

El sol ja apreta i canviem a l’Aparador que està a rebentar de gent fugint de la calor!

Gemma a la via CAB (6a) de l'Aparador.

-Les dos cosines, V+, 15 m (**). És un dels cinquens que més ha agradat a la Nesa. Regletera i roca menys abrasiva (típica de cara nord). Força expo però per fer-la com a via d’iniciació (només 4 parabolts en 15 metres!)

-Gatzara, 6c, 25m (***). Via siuranenca per antonomàsia: placa súper tècnica farcida de miniregletes que només té un inconvenient per no ser un viot: comença a estar polida de peus.

La Gemma i un servidor a la via Tres de deu (6c).

-Tres de deu, 6c, 18m (***). Aquesta veïna de l’anterior no s’assembla de res (excepte en el sobament de peus). Comença molt potent i atlètica i acaba ajaguda i regletera. Encara no sé ben bé com un peu em va relliscar i vaig fer la voladeta inesperada de l’stage.

Retornem a la cara est de l’Esperó Primavera i fem:

-Records oblidats (L1), 6b, 22m (***). Placa siuranenca de regletes i forats bastant bons excepte un parell de passos més fins i tècnics. És increïble lo bona que es manté la roca tot i els 20 anyets de la via.

-Kataplax, 6c+, 22m (***). Tant la Gemma com jo fracassem en aquest festival de verticalitat i miniregletes que ens sembla 7a com a mínim. Jo podria tenir l’excusa de que no em sento els dits, però la Gemma ve fresca de Sabadell i bastant més sobrada de grau que jo i també la troba inhumana....potser no hem enganxat la seqüència correcta?

Pol a Primera línia (6a) i Gemma a Kataplax (6c+).

Bé, i fins aquí la “parrafada siuranera”...no havia fet cap post de la “millor escola del món” però per ser el primer m’he quedat a gust eeee!...li devíem a la Reina Mora...o era la Reina Regleta?

Trobada de gegants a Siurana.

EL SECRETIU MENYS ESCALATORI

Aquest és un d’aquells posts que m’he hagut de pensar força si publicar o no (bé, tampoc m’ho he pensat gaire però queda molt literari començar així!): primer perquè no és d’escalada i segon perquè us parlaré d’un d’aquells llocs paradisíacs i poc massificats tan difícils de trobar avui en dia…I ja se sap quan es parla de “secretius” la polèmica està servida, jejeje.

El lloc en qüestió no és un sector d’escalada, és una platja. I us preguntareu:

-I que té d’especial aquesta platja?

Doncs deixant de banda el bonic teló de fons Kalymnià i Telendià i les aigües cristallines de l’Egeu, la seva principal virtut és que gairebé tot és gratuït: les “tumbones”, les terrassetes de fusta i palla a tocar de l’aigua, els kayaks, les barquetes de fusta, etc.

Quina barqueta preferiu, la Challenger o la Barbarrosa?...La Nesa ho tenia clar

Quina manía tenen aquests grecs de posar les coses dins de l'aigua !

Fins i tot el menjar i les begudes tenen uns preus que fan riure.

15€...increïble, però cert!

Tot aquest “tinglado”, perquè no ens enganyem, això és el que és, el serveixen i dirigeixen amabilíssimament sota el ritme de la música reaggee i chill out des d’un “xiringuito” on tot té ambientació pirata, fins i tot els cambrers (un dels quals valencià per cert!). Però de moment el “tinglado” té la seva gràcia, sobretot perquè cap dels 5 dies que hi vam anar després d’escalar érem més de 30 o 40 persones.

I ja està, “hasta ahí puedo leer”...Però no us preocupeu, entre les dades que he donat, les fotos i preguntant, estic segur que si mai aneu a Kalymnos a l’estiu, tard o d’hora acabareu en aquest lloc!

I per acabar algun d'aquells records i imatges que deixen petjada:

Escàndol: la Nesa lligant amb els italians! Uuuoooo, i amb el pirata!

Paradeta de bus a Masouri i festa tradicional grega

Temple de Posseidó a Sounion (Província d'Atenes)

Atenes, la nuit

KALYMNOS...TAMBÉ A L'ESTIU!

Kalymnos a l’estiu???? Esteu bojos!!!! Us fregireu!!!

Aquests van ser els comentaris més freqüents quan molts dels nostres companys escaladors s’assabentaven que dos dies després d’haver-ne tornat per Setmana Santa ja teníem bitllets per l’agost. D’altra banda, nosaltres mateixos teníem grans dubtes, i per això durant l’estada de l’abril vam preguntar a molts escaladors “locals” si era possible anar-hi a l’estiu. La seva resposta sempre era la mateixa: “Possible? No és només possible sinó molt recomanable si a part de l’escalada us agraden el mar i les activitats aquàtiques”. Tot i així, no ens podíem treure el dubte de sobre ja que sempre penses: “I aquests que t’han de dir si viuen d’això?” Bé, només hi havia una manera de saber-ho, anar-hi i comprovar-ho personalment.

Ara us puc dir que els locals tenien força raó. L’únic punt a tenir en compte és el mateix que qualsevol altre país mediterrani: Prohibit escalar al sol ! I això és relativament fàcil a Kalymnos ja que la majoria de sectors tenen ombra fins al migdia o mitja tarda. Però també n’hi ha 3 o 4 d’ombra a la tarda, i fins i tot un parell d’ombra tot el dia. Un altre fet que contribueix a fer més suportable la temperatura, que no ens enganyem, és alta o molt alta, és la brisa (a vegades més que brisa) marina que acostuma a bufar. De totes maneres ens van comentar que aquest any havíem tingut força sort ja que la majoria de dies feia vent i poca humitat i això no passa sempre.

Menció a part per l’illa de Telendos, un lloc ideal per l’estiu, ja que compta amb tres sectors agrupadets que permeten escalar a l’ombra tot el dia, amb un sol canvi de sector al migdia que costa uns 10 minuts, bé, 30 si aprofites per fer una remulladeta!

Aproximació a Glaros (Telendos) amb els companys italians Davide i Deni, i en Davide escalant en aquest sector.

Port de Telendos

Precisament en un dels viatges a Telendos vam compartir barca amb l’Urs i el Peter, els dos escaladors suïssos màxims impulsors del desenvolupament de l’escalada en aquesta illa satèl·lit de Kalymnos. Aquests paios, encara avui dia, quatre anys després dels seus primers equipaments, són rebuts com herois nacionals pels telendians, i acostumen a tenir barra lliure en tot: transport en barca, allotjament, birres...

Bé tornant a l'escalada, el fet és que dels 12 dies que vam estar-hi, en vam escalar 10. Podríem dir que dos van resultar bastant insuportables perquè no feia vent, un perquè en feia massa, i els set restants gairebé perfectes!

Gairebé totes les vies les vam escalar a vista, amb un grau màxim assolit de 6c+ i uns quants intents a 7a i 7a+, algun dels quals es va escapar pels pèls. La Nesa va arribar a probar 6b de primera.

A continuació us enumero els sectors visitats i algunes de les vies que més recomanaria de les que vam provar (als sectors on no en dic cap és perquè no en recordo cap que baixés dient "quin viot!" però evidentment aquí serien totes vies tres estrelles):

PESCATORE (Telendos): ombra fins les 16:00.

Peu de via de Pescatore (Telendos)

IROX (Telendos): ombra a partir de les 14:00.

E.T.: nou sector a la Vall de Vathy amb ombra a partir de les 12:00.

-Ibiscus (L1), 6b+

"Miiii caaasaaaa"...premi a qui endevini per què aquest sector es diu E.T.

GHOST KITCHEN: ombra fins les 13:30 a 16:00 segons vies.

-Remember Wadi Rum, 6c

-Globus, 6c+

Remember Wadi Rum (6c)

SUMMERTIME & MAGNOULIAS WALL: ombra a partir de les 13:00

-Ammohostos Vasilevousa, 6a

THE BEACH: un altre nou sector a la Badia de Sikati, al costat d’una idíl·lica platja, amb ombra a partir de les 13:00.

-Elisabeth, 7a+

Una de les omnipresents ermitetes amb la platja i el sector "The Beach" al fons.

GLAROS (Telendos): ombra pràcticament tot el dia.

-PhanX, 6b

-Contador, 6c+

Seqüencies de l'exigent Contador (6c+), una de les vies estrella de Glaros

SPARTAN WALL: ombra fins les 14:30

-Lucifer’s hammer, 6c

-The siege of Thermopilae, 6c+

-Tales of Greek Heroes, 6b+

Nesa a Spasspartour (6a+) i Pietro a Problème Mineur (6b), dues bones vies per escalfar a l'Spartan Wall.

ODISSEY: ombra fins les 15:00. Un dels sectors pioners i més famosos, però ja poc recomanable si no escales més de 7a. Gairebé tot sobat per sota d’aquest grau.

Nesa a Eurycleia (5b) i jo mateix a Dyonysos (7a) al sector Odissey.

GRANDE GROTA & PANORAMA: ombra fins les 15:00

-Elefantenhimmel, 7a

Primer escalfant a Carpe Diem (6b) i després "descansant" a Elefantenhimmel (7a)

IVORY TOWER: ombra fins les 15:30

-Perskyndol, 6b+

-Aypa, 6c/6c+

La Nesa a l'espectacular i de moment poc freqüentat sector Ivory Tower.

I què fer a partir de les 15:00 o abans de les 13:00? Doncs ja us ho podeu imaginar: platgeta, snorkelling, kayak, birres, meditació i contemplació de postes de sol, lectura, vida social amb altres escaladors o kalymnians, recerca d’ermites als llocs més insospitats, etc. Aaaaa i a dormir d’hora que el millor és ser a la paret quan abans millor!

Bé, per avui tallo el rotllo, en propers posts igual m’animo a parlar més de l’apres-escalade.