Si el que busquem és un dia relaxat d’escalada esportiva en un lloc poc conegut, uns comodíssims accés i peu de via i, de propina, acabar el dia amb una remullada al riu Matarranya aquest és el
nostre lloc. Situada a 2 quilòmetres de Beseit en direcció al Parrissal aquesta petita paret compta amb una quinzena de vies entre 4c i 6b+ de 10 a 20 metres, una aproximació de 3 m. (en aquest cas la “m.” no és de minuts sinó de metres!) i ombra fins ben entrada la tarda. La roca és un calcari molt compacte amb foradets més o menys bons i amb un tacte una mica relliscós, cosa que complica l’escalada en els passos d’adherència que són bastants a les vies més difícils. L’escalada és doncs bastant tècnica. El major inconvenient de la zona és l’intens trànsit que haurem d’aguantar al peu de via dels cotxes que van i venen del Parrissal.La ressenya la vam treure de la guia Els Ports Rock de Josep E. Castellnou i Xavier Riera, però vam veure que hi havia vies noves així que aprofito per penjar una actualització de la pàgina 96 de l’esmentada guia:
Vam fer moltes vies i la Nesa en va fer un grapat de primera:
-Via 16 (nova), 5b, (*): Pas dificilet a l’entrada.
-Petakintos, 5c, (*): Idem.
-A kasa NO!!!, 4c, (*): Només la fa la Nesa.
-Cuidadin con las Gacelas, 6a, (**): Un pas finet a la meitat.
-Giuse Giuseppin, 5b, (***): Segons la Nesa (jo no la vaig fer) una via molt divertida i maca de foradets.
-Via 1 (nova), 5b, (*): Una mica bruta, li falten repeticions.
-Via 4 (nova), 5c/6a, (***): Bona placa de forats. El més difícil: l’entrada.
-Aquí estás tú, 6a+, (**): Segurament la via més vertical de la paret.
-La tosquera, 5b, (**): Grau apretadet i seguros allunyadets.
-La andaluza, 6b, (**): Adherència i passos llargs per anar a buscar els pocs foradets i regletes que hi ha.
-Noguera-Canalda, 6b+, (**): com l’anterior però amb una seqüència molt fina de peus a la meitat.
I no podíem acabar el dia sense un ritual que ja comença a ser habitual cada cop que passem per Beseit: El bany a la “piscina natural” del riu Matarranya:
3 comentaris:
On hi hagi un bon bany al riu Matarranya que es deixi l'escalada!
Quina cara de satisfacció fa la Nesa, es nota que va disfrutar a le svies i a l'aigua!
Jejejeje, sí Jaume sí, aquest sí que és un sector "love climbing" o "ideal parelles", amb aproximació nul·la, vies faciletes i riu idílic al costat...Amb aquests llocs un s'acomoda i s'oblida de les tàpies de veritat!...Per cert, parlant de tàpies, hem de buscar un dia a l'agenda per anar a fer la Tànger no?
Ep Pere, justament aquest dissabte vaig anar a fer la Tànger! llàstima no haber pogut coincidir, però queda la Cosmos, la Collegats etc ja quedarem!
Publica un comentari a l'entrada