27 de juny 2008

BUSCANT OMBRETA AL FARAÓ DE BAIX

Aquest pont de Sant Joan no ha estat gaire productiu “escalatoriament” parlant, i és que estem en ple bullici d’exàmens; jo els de final de curs a la uni i la Nesa una cosa molt més seriosa i estressant: les oposicions per mestre de primària. El diumenge però, donem un descans a les nostres neurones i anem a recarregar piles tot escalant una mica. Ens acompanya el Joan i anem a la zona del Faraó de Baix. Aquesta zona és una bona opció pels dies calorosos, ja que a la banda dreta tenim ombra al matí i a l’esquerra a la tarda, amb tan sols cinc minutets de trasllat entre les dues.

Un escalador a les noves vies del Bloc del Camí i Joan a l'Aresta Escofí

Arribem els primers però sembla que molta gent ha fet el mateix raonament i al cap d’una horeta el sector dret està saturat. En aquest sector predominen les vies fàcils i ben equipades, però són molt discontínues i les reunions són bastant precàries; no perquè no siguin segures sinó perquè a la majoria hi ha simplement dos parabolts units per una baga i si tenim sort algun mallon. En cas contrari li haurem de deixar nosaltres. No acabo d’entendre la causa d’aquesta precarietat, quan és una zona ideal per la iniciació i cursets!. Aquí escalen sobretot la Nesa i en Joan. Fem (numeració guia Montserrat Sud):

-Via 5 + via 14: V, 35 m., (**). Dificultats concentrades a l’inici força vertical i fi. A partir de la tercera xapa es converteix en una fàcil rampa fins arribar a una lleixa amb reunió opcional. El tram que segueix a continuació és molt més vertical i amb una roca boníssima plena de grans còdols. De fet, tenim tres opcions per continuar: una de 6b, una de V i una de IV+. En aquesta ocasió triem la del mig. L’esquema d’aquestes vies sempre és el mateix i si volem empalmar els dos llargs és indispensable corda de 70 i posar cintes ben llargues al tram de la rampa i la lleixa.


Joan als trams inicial i final d'aquesta via

-Via 7 + via 15: IV+ , 35m (**) . Característiques idèntiques a l’anterior.

-Via 4 + via 12: 6a i 6b, 35m (**). Tinc ganes de provar unes vies que hi ha al tram superior de la paret però a l’esquerra de les anteriors. Faig l’accés per la número 4, un 6a amb una entrada vertical i finíssima que m’enganxa una mica fred. Al tram rampós ens podem anar desviant cap a l’esquerra seguint els parabolts (la guia no ho reflexa així) per anar a buscar les vies 10, 11 o 12. Un cop a la lleixa em decideixo per la 12, un 6b d’un sol pas a l’inici per superar un petit desplom amb preses boníssimes, tant que no em sembla pas 6b!. Atenció: corda justíssima !

-Aresta Escofí (L1+L2), V+, 35m (***). Sens dubte la perla del sector. Primer llarg en diagonal fàcil cap a l’esquerra per anar a buscar la magnífica placa superior: festival de verticalitat i grans còdols montserratins. Preveure un parell de cintes molt llargues pel tram de la reunió si la volem fer en un sol llarg.

Ja fa estona que ens toca el sol i a més jo tinc un “projecte pendent” al sector esquerra així que ens traslladem:

-Insubmissió, 6b+, 30m (***). Preciosa via de fina placa vertical amb la superació de tres petits sostres. Pura continuïtat i assegurances força allunyades (si no recordo malament només 8 en 30 metres). No l’encadeno a vista ja que les excursions entre xapes em fan massa respecte i m’hi entretenc massa, però la deixo muntada amb uns quants “escalèxtrics”. Al cap d’una estona l’encadeno amb menys problemes dels previstos. Com canvien aquestes vies montserratines al flash,...i amb “escalèxtrics”!


-Boicot, V+/6a, 15m (***). Mentre descanso per l’intent definitiu a l’anterior, al Joan l’atreu aquesta estètica fissura-diedre. Via molt atlètica i amb les xapes també força separades. Al Joan el coco li juga una mala passada i decideix deixar-ho còrrer a la meitat. Em toca pujar a mi, així que intento fer-ho el més ràpid possible perquè la Insubmissió m’espera amb les cintes posades. Després en Joan la puja en tope-rope sense masses problemes.


Bon balanç per un dia: hem oxigenat el cervell, la Nesa ha fet de primera després de gairebé dos mesos, jo m’acosto novament al 6c després de la lesió i el Joan continua agafant-li el gustet a Montserrat!

Us deixo, per acabar, un vídeo del tram mig de la Insubmissió (6b+):



16 de juny 2008

COVA DE L'ARCADA

Després d’un grapat d’anys escalant i infinitat de visites a Montserrat, encara no havia anat mai a una de les millors zones d’escalada esportiva del massís: la Cova de l’Arcada. Primer per manca d’informació (ja és de sobres coneguda la fama de “secretiu” del sector i la omissió per desig exprés de l’equipador a la guia de Montserrat Sur). Després perquè no tenia el grau (totes les vies són a partir de 6b excepte un 6a). Aquest diumenge hem anat amb el Joan a saldar aquest deute pendent amb la muntanya i amb la meva consciència. De fet, ara d’informació gairebé en sobra, ja que podeu trobar fins a tres versions de ressenyes a la xarxa: dues a Kpujo (a través del mapa i a través de l’apartat vies noves) i les del Fernando. De totes aquestes ressenyes les més completes són aquestes últimes, però tot i així, comparant les unes amb les altres, hi ha algun ball de vies, graus i noms. De moment, de la zona on hem estat nosaltres, us penjo una petita actualització amb els noms i traçats correctes i amb el grau que modestament m’han semblat i que coincideix bastant amb lo publicat fins ara (la numeració és la del croquis d’en Fernando):


Respecte els noms estan gairebé tots pintats a peu de via. L’escalada i la roca m’han semblat bastant similars a les de la Desdentegada: vies llargues i finetes amb algun forat o tomàquet de tant en tant que resulten providencials i gustosíssims d’agafar!,...vaja continuïtat montserratina a tope. Una advertència però, a la zona de la via Debutants els parabolts estan força allunyats (només 8 en 25-27 metres de via a les quatre vies d’aquest pany de paret). Després de fer una passejada per tots els peus de via de la zona, puc dir però, que aquesta no és la tònica general, però sí que allunyen més que a la Desdentegada. La majoria de vies transcorren per unes plaques immenses, molt verticals i són molt espectaculars i estètiques.


Escaladors a les magnífiques plaques del sector Eh Petrel

Bé doncs, avui lògicament , com a primera presa de contacte amb el sector hem començat per les vies teòricament més assequibles:

-Debutants, 25m, 6a, 8 parabolts (***): Realment la més fàcil del sector, però no us confieu, és llarga, fina i amb excursions considerables entre xapes!

-Brut Natura, 25m, 6a+, 8 parabolts (***): Similar a l’anterior però un pelet més difícil, degut a una mica més de verticalitat al tram central. (foto inicial article)

-La Tramuntana, 25m, 6b, 8 parabolts (***): Aquesta via no surt a cap de les ressenyes publicades fins ara amb aquest nom i hi ha certa confusió amb la Brut Natura. El grau que proposo de 6b es basa en que és un xic més difícil que l’anterior però més fàcil que la següent (Plus de Perillositat, aquesta sí un 6b+ consolidat a totes les ressenyes). Aquesta via continua amb la tònica d’excursionetes entre xapes, però amb un afegit més: la primera està a 6 o 7 metres del terra!. Per sort, en baixar de la Brut Natura he tingut la prudent idea de posar alguns “escalèxtrics” i deixar la corda passada per la primera xapa. Al final encadeno sense masses dificultats.

-Plus de Perillositat, 25m , 6b+, 8 parabolts (**): Potser la pitjor de les quatre. Un pèl sinuosa i amb algun tram de roca no tan bona com les seves veïnes. Molt bona en qualsevol cas. Entrada finíssima i molt vertical que et deixa tocat per la resta de la via. Novament primera xapa a Can Pistraus i novament repeteixo “operació escalèxtrics i primera xapa passada”. Encadeno bastant apurat.

Joan i Pere a la via Aresat Brucs (6b/6b+)

-Aresta Brucs, 31m , 6b/6b+, 13 parabolts (***): Canvi de sectoret per fer aquest viot clàssic de la zona. Entrada fina i vertical amb alguns forats salvadors, però un xic sobats i difícils de veure pels peus. A partir de la tercera xapa festival de continuïtat amb roca cada vegada més bona. Encadeno amb els peus traient fum!,...per avui ja n’hi ha prou!

El Joan ha fet les mateixes vies però de segon i amb algun descans als 6bs, però el més important: per primera vegada a Montserrat no s’ha queixat de la roca !!!...li estarà començant a agafar el gustillo a la muntanya màgica????


Dos "xais" perduts a la Cova de l'Arcada

13 de juny 2008

SUMMER AFTERNOON SESSIONS '08 (1): EL GRUYERE

Aquest passat dijous hem començat les sessions de tarda a Sant Llorenç. El sector triat ha estat el Gruyere a la Font Soleia i la meva parella de ball el Marc, tot i que un cop allí coincidim amb altres coneguts (Blanca, Moisés, Cesc,...). La tarda està amenaçadora amb trons i ruixats per tot arreu, però nosaltres, un cop més ens en lliurem miraculosament. Això sí, de tant en tant, entre nuvolada i nuvolada els raigs de sol s’obren camí i donen una llum espectacular a les Castellasses.
La tarda no ha estat molt productiva que diguem, però vaja, menys ho hagués estat a casa. Comencem per la ja clàssica per escalfar Pa i Trago, un V+/6a preciós que mai em cansaré de fer. L’amenaça constant de pluja i el fet que altres vies estiguin ocupades, fa decidir al Marc de posar-se directament a Amateurs (variant de sortida dreta) , un 6c+ , que l’any passat ja vam provar sense èxit i amb unes quantes volades coma resultat final. Un cop més el Marc s’encalla al mateix lloc, la penúltima xapa, on torna a caure un parell de cops, sentint la impotència de tenir la xapa als morros i ser incapaç de deixar-se anar d’una mà per poder xapar. Per sort, en Moisés es decideix també a provar-la i després de dues caigudes més (veure vídeo aquí) aconsegueix encadenar el pas.


Marc i Moisés poc abans del pas clau del 6c+

Amb tot això se’ns ha fet molt tard i jo decideixo anar a la dreta del tot de la paret a provar Quan farem grau (6a+/6b) , una de les poques vies assequibles de la zona que encara no he fet. A la primera m’hi entretinc molt perquè em costa veure els picats del primer tros i acabo penjant-me a descansar. Després de descansar continuo fins dalt i la deixo muntada per tornar a provar-la més tard. Mentre descanso el Marc torna cap al seu projecte, però torna a encallar-se al mateix lloc. Per sort, ara té la cinta posada i pot solucionar el tema amb un A0.
Ara sí, torno a la meva via i surt sense masses problemes; com canvia a Sant Llorenç escalar a vista o no !!!
Ens estem quedant ja sense llum, així que toca retirada. A mi encara m’espera una sorpresa final: al arribar he tancat el cotxe amb la clau a dins sense adonar-me’n i ara no hi puc entrar ...Trucada d’emergència: “Nesaaa, amor meu, guapa, tresor,...m’he quedat tirat als dipòsits de Matadepera, em pots portar la clau de recanvi del cotxe, pliiiis???” Total, arribo a casa a les onze de la nit amb el magre balanç de dues vietes encadenades,...però només és el començament, hi hauran moltes tardes d’estiu ;)

06 de juny 2008

ESCALADA MEF

Després de més d’un mes sense tocar roca, i no només per culpa del mal temps, sinó també per culpa d’una molesta lesió a l’espatlla (probablement tendinitis) aquest dijous m’he tornat a posar de cara a la paret. Ho he fet de forma suau i per una bona causa: ja fa temps que l’Adri i l’Aimar, dos companys mef (futurs Mestres d’Educació Física) ens demanaven a mi a al Marc (l’altre escalador “expert” de la classe i il·lustre membre del "Consell de Savis") que els portéssim a escalar.

Adri: aquest ja té experiència!

Així que aquest dijous, en sortir d’un examen de català, cap a Montserrat s’ha dit, a escampar la boira i mai millor dit perquè hem tingut tota la tarda un bon grapat de núvols amenaçadors per sobre però al final ens hem lliurat miraculosament del diluvi que ha caigut pels voltants!. S’ha apuntat també la Laura, i d’altres que també s’havien apuntat s’han “rajat”, però vaja, aquesta vegada els perdonarem perquè estem d’exàmens i tenim moooolta feina! (ejem, ejem).

Laura: Aquesta noia promet!

La zona escollida ha estat el Vermell del Xincarró. Aquesta hipermegaclàssica escola, tot i tenir alguns seguros i reunions un xic deteriorats i la roca molt polida a les vies fàcils, segueix essent un comodí per aquestes sortides tipus curset. L’encant de la zona, la comoditat d’accessos i peus de via i la quantitat de vies compensen sobradament altres mancances.

Aimar: Aquest ha acabat rebentat!

Els tres debutants (bé, alguns ja tenien experiència en rocòdrom) han fruit de valent i els “profes” també tot veient els seus progressos i el seu potencial; si s’hi posen en serio d’aquí quatre dies ens vindran a posar les cintes ells als setens. Hem muntat tres o quatre "tope ropes" entre IV+ i V+ a la clàssica zona de l’Aresta Rucs i voltants i tots han arribat a les cadenes sobradament i apuntant maneres.

Els "profes": Marc i Pietro

En definitiva tarda ben aprofitada que ha acabat de la millor manera que poden acabar aquestes sortides: amb els debutants preguntant “Quan tornem?